Samkhya ('enumeracio' en sanscrit ) es considerada la mes antiga de les sis darxanes o doctrines classiques (segles II-VI dC) de l' hinduisme que compren moltes altres escoles. Principalment s'ocupa d'enumerar i descriure les caracteristiques principals de l'existencia. Es una doctrina fortament dualista (esperit-materia). Afirma que tant el puruixa (‘home’, esperit, essencia) com la prakriti (materia, substancia) son dues realitats eternes. Es pot considerar un marc practic pels que es troben diferents nivells o categories en la seva practica de la meditacio . ^[1]

Historia [ modifica ]

Tradicionalment es considera que va ser fundada pel savi Kapila , encara que no hi ha cap evidencia historica que ho provi.

El samkhya, en el marc de les sis darxaness , es l'escola d' Ixvara Krixna cap al 350 dC, autor de les Samkhya Karika .

Es la primera de les grans cosmogonies del periode classic de la filosofia hindu i un dels sistemes filosofics mes antics de la tradicio brahmanica . Possiblement el samkhya no va ser sempre ortodox . S'ha suggerit que en els seus origens podria ser un moviment d'oposicio als excessos cerimonials i rituals del brahmanisme. ^[2] Pero amb el temps es convertiria en una de les escoles classiques de la filosofia india, associada al ioga . La seva importancia deriva d'haver contribuit a desenvolupar conceptualment la resta d'escoles ja sigui adoptant, desenvolupant o refutant algunes de les seves idees i terminologia. ^[3]

La majoria dels erudits afirmen que originalment era una escola del pensament ateu . Mes tard va passar a ser un dels sis sistemes astika , o sigui, que creu en l'existencia de Deu i que reconeix l'autoritat del Rigveda (de mitjan II mil·lenni aC, el text mes antic de la literatura de l'India).

Actualment a l'hinduisme no existeix una escola samkhya com a tal, pero la seva influencia es percep en les doctrines del ioga i el vedanta .

Referencies escrites [ modifica ]

Encara que aquestes escoles es troben ja, en el periode classic, marcades per l'escriptura. Els origens del samkhya van ser de tradicio oral.

Podem trobar referencies d'aquesta escola des de les primeres Upanixads (Ch?ndogya 800-600 aC), fins a les mes tardanes (Katha, Svet??vatara 400-200 aC). Tambe en tractats de ciencia politica com el Artha??stra (Kautilya, 300 a.ec), en les grans epiques (en el Moksadharma i la Bhagavad g?t? del Mah?bh?rata , 200 aC?200), en alguns dharma??stra com Manusmrti (200 a.ec?200), en biografies sanscrites de Gautama Buda com ara el Buddhacarita (A?vagosa,ca.100), en reculls de medicina com el Caraka-samhita (Caraka, ca. 100?200) i el seva?ruta-samhit? (ca. 200?300), i a la literatura enciclopedica dels pur?na (M?rkandeya, V?yu i uns altres, de l'any 300 d'ara endavant). L'abundancia d'al·lusions, referencies o fragments de filosofia samkhya en totes aquestes obres permet inferir que gaudia d'un gran prestigi i influencia en l'antiguitat. ^[2]

Etimologia [ modifica ]

Transliteracio:

• ?????? en devanagari del sanscrit.
• s??khya: en el sistema IAST (alfabet internacional de transliteracio sanscrita).

Significat:

• Literalment ‘enumeracio, recompte, discriminacio, classificacio’, sent s?? (sa?yak): ‘complet’ i khy?: ‘calcul'.
• Algu que calcula o discrimina be, especialment un adherent a la doctrina samkhya (segons el Mahabharata i la Chulika-upanishad ).
• Relacionat amb nombres, que en gramatica s'expressa per les terminacions de cas (segons el iogui Patanjali , del segle  iii  aC).
• Numeral (adjectiu), segons el diccionari sanscrit - angles de Wilson.
• Racional, discriminatori (segons Wilson).
• Nom del deu Xiva (segons el Mahabharata).
• Patronimic del savi vedic Atri (segons l'index Anukramanikas ).

Literatura [ modifica ]

• El text mes antic conegut sobre el samkhya es el Samkhya karika de Ishvara Krishna ( segle  iii a V ). Karika significa estrofa rimada. L'autor declara que pertany a la successio de deixebles provinents de Kapila , a traves d' Asuri i Panxa Sikha . Existeix una edicio en catala Les estrofes del Samkhya a cura de Laia Villegas. ^[3]
• Gaudapada ( segle  viii ) va escriure un comentari sobre aquest Karika .
• El seguent comentari important del Karika es el Samkhya-tatua-kaumudi de Vachaspati ( segle  ix ).
• Els dos textos que els hindus li atribueixen al savi Kapila son el Samkhya-pravachana-sutra , en 6 capitols i 526 sutras , i el Tatua-samasa , d'amb prou feines 22 versos, en els quals queden enumerats tots els temes principals de la doctrina. Des de principis del segle XX es creu que el primer data del segle XIV o xv , ja que Guna Ratna (del segle XIV) no ho esmenta, pero si que esmenta al Karika .
• El tractat Samkhya-chandrika (la lluna de la doctrina de l'enumeracio), de Naraiana , es basa en el Karika .
• Hi ha quatre comentaris sobre el Samkhya-pravachana-sutra :
  • El Kapila-samkhya-pravachana-sutra-vritti , d' Aniruddha (segle  xv );
  • El Samkhya-pravachana-bhasia , de Vignana Bhikshu' : ( segle  xvi ), el mes important;
  • El Samkhya-pravachana-sutra-vritti-sara , de Majadeva (cap al segle  xvii );
  • El Laghu-samkhya-sutra-vritti , de Naguesha . ^[4]

Creences [ modifica ]

Puruixa i prakriti [ modifica ]

La doctrina samkhya es basa en l'enumeracio dels 25 principis ( tattva ) de la realitat:

• El puruixa ('el que gaudeix', l'esperit), que no es productor de res ni producte de res.
• La prakriti (essencia primordial), a partir de la qual evolucionen les seguents 23 entitats:
  • Buddhi / mahat (intel·ligencia, intuicio, decisio i/o voluntat).
  • Ahamkara (l' ego , el concepte de jo. Es el que crea la identitat.
  • Manas (la ment).
  • Els cinc buddhindriya (organs de coneixement: nas, llengua, ulls, pell, orelles).
  • Els cinc karmendriya (organs d'accio: anus, genitals, peus, mans, parla).
  • Els cinc tanmatra (elements subtils: olor, sabor, color, tacte, so).
  • Els cinc bhuta (elements basts: terra, aigua, foc, aire i eter).

En el seu comentari al karika 22 del Samkhya karika , Vachaspati, citat a dalt, assenyala que la ment, els organs de coneixement, d'accio i els elements subtils formen un tot al que es denomina ≪els setze≫ (la ment es organ tant de coneixement com d'accio). Els cinc maja-bhutas deriven dels tan-m?despres de la seguent manera: el so produeix i caracteritza a l'eter, el so i tacte a l'aire, el so, tacte, i color al foc, el so, tacte, color, i sabor a l'aigua, i el so, el tacte, el color, el sabor i l'olor a la terra.

El samkhya es una doctrina fortament dualista (esperit-materia). Afirma que tant el purusha (‘home’, esperit, essencia) com la prakriti (materia, substancia) son dues realitats eternes.

El concepte de purusha podria ser el conjunt de les animes individuals; en aquest sentit difereix amb el ioga , que el considera com la Gran Anima Universal.

Mentre que la prakriti es la font de tota la materia, la forca o energia a partir de la qual deriven totes les formes, te el seu origen i es activat pel purusha .

Ateisme [ modifica ]

L'escola original del samkhya no tenia lloc per a un deu creacionista. Segons el Samkhya-pravachana-sutra (1.92), no es pot admetre l'existencia d'un ??wara (deu controlador), ja que no es pot provar. Tambe argumenta que un deu immutable no podria ser la causa d'aquest mon mutable.

Posteriorment, els seguidors del samkhya van adoptar el teisme i van incloure al ??wara en les seves creences. Probablement pel seu contacte amb la doctrina teista del ioga. Van considerar que hi havia dues categories de purushas . Uns eren les animes individuals, petits gaudidors de la materia; i l'altre era el mah? purusha , el gran gaudidor de l'univers.

El capitol 25 del tercer cant del Bhagavata-purana reflecteix aquesta creenca. D'aquest text es despren que es creia que hi havia dues samkhya, la mes antiga creada per un savi anomenat Kapila , i l'altra, el samkhya ioga, creat per Kapila Deva , una encarnacio de Vixnu com un nen savi. Ell li va ensenyar aquesta nova filosofia teista a la seva mare Deva Juti .

El segon capitol de la (l'argumentacio del deu Krixna davant el seu amic Arjuna ) es diu justament samkhya-ioga .

L'escola samkhya ha influit profundament l'escola hindu del ioga , de Patanjali .

Concepte de la realitat [ modifica ]

El samkhya considera que la materia es real, concepte que difereix del ioga , segons el qual la materia es solament una manifestacio de m?i? (‘el que no es', la il·lusio). En el samkhya tambe es diu que l'esperit nomes pot manifestar-se a traves d'un cos. Afegeix a mes que tota forma es regida per les tres gunas (qualitats de la materia):

• Sattva (bondat, consciencia, llum, puresa, saviesa),
• Rajas (passio, activitat, moviment),
• Tamas (foscor, ignorancia, inercia, densitat).

Epistemologia del samkhya [ modifica ]

Segons la doctrina samkhya, el coneixement es possible gracies als tres pramanas (mitjans de coneixement), que son:

• ?abda : ‘so’ testimonio verbal. Que perque resulti valid deu ser d'algu de provada competencia.
• Pratyaksha o drishtam : percepcio directa per mitja dels sentits.
• Anumana : deduccio logica . Aquesta intervencio es divideix en dos tipus (intervencio directa o indirecta) o en tres tipus:
  • Purvavat : basat en experiencies passades. Per exemple, quan no apropem la ma al foc perque sabem que ens anem a cremar.
  • ?eshavat : Quan la propietat d'un objecte individual la hi apliquem als altres objectes iguals. Per exemple, quan provem una gota d'aigua salada i pensem que tota l'aigua es salada.
  • Samanyato drishta : Quan s'intueix el que no es perceptible. Per exemple quan s'intueix el moviment dels estels en observar-les ocupant diferents posicions en el firmament en diferents moments de la nit.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Tola, Fernando, y Carmen Dragoneti. Filosofia de la India. Del Veda al vedanta. El sistema samkhya . Barcelona: Kairos (Sabiduria Perenne)., 2008. ISBN 978-84-7245-688-4 .  
• Ishvarakrishna. Les estrofes del Samkhya ( Samkhyakarika ). Edicii i traduccio de laia Villegas. Barcelona: Fragmenta (Sagrats i classics), 2007. ISBN 978-84-935695-9-4

Enllacos externs [ modifica ]

• S??khya K?rik? de ??vara Kri??a. Arxivat 2012-07-10 a Wayback Machine . El text mes antic conegut del sa?khya , segle V