La salvacio (del llati salus , ≪ajuda≫ o ≪salut≫ i del grec Σοτεριο? soterios , ≪redempcio≫, ≪rescat≫) es l'alliberament de la condemnacio de l' anima humana gracies a la intervencio de Deu . Les religions del llibre l'assimilen a una vida eterna al paradis o apartar-se del pecat , mentre que a Orient s'interpreta com la sortida del cicle de reencarnacions o la fusio amb el cosmos . En ambdos casos, hi te un paper cabdal l'accio de bones obres durant la vida.

Cristianisme [ modifica ]

La doctrina de la salvacio en el cristianisme s'anomena soteriologia i constitueix una disciplina teologica . Segons aquesta religio, la Biblia s'ha de llegir en clau teologica com una historia de la salvacio: l'home es pecador per natura pero la seva anima, creada per Deu, busca retrobar-se amb la divinitat. Deu promet repetidament ajuda fins que envia el seu propi fill, Jesus , que hauria mort per redimir els pecats de tota la humanitat i permetre la salvacio col·lectiva. Si una persona creu en Jesus i segueix els seus ensenyaments, podra allunyar-se del pecat i aixi aconseguir la maxima felicitat possible: estar amb Deu al Cel per a tota l'eternitat.

El debat cristia acostuma a assumir que la salvacio afecta tots els essers humans, ja que tots son fills de Deu, ^[1] pero hi ha corrents que afirmen que aquesta salvacio no es possible fora de l' esglesia , ja que coneixer Crist i no voler seguir-lo es el mes gran dels pecats i es comet de forma voluntaria (a diferencia dels antics, que en haver nascut abans que Jesus no podien venerar-lo i per tant no es condemnen sino que se salven o van als llimbs ).

El paper de la gracia divina i dels propis actes es una de les principals diferencies entre el catolicisme i el protestantisme .

Els catolics creuen que la gracia arriba a l'home a traves dels sagraments : el baptisme neteja el pecat original , la confessio esborra per absolucio els pecats que puguin allunyar la persona de Deu i la comunio posa en contacte directe amb la divinitat, ja que s'esta ingerint el seu cos i la seva sang i aixi es rep directament la gracia. ^[2] Acostumen a posar mes emfasi en la necessitat de pertanyer a l'esglesia per salvar-se, perque es la institucio fundada pel mateix Jesus.

El protestantisme, en canvi, insisteix en la salvacio com un do de Deu, al qual estan destinades o no les animes (doctrina de la predestinacio calvinista ) o be es guanya amb les bones obres. Accepta per tant la salvacio dels no creients al judici final .

Els ortodoxos , per la seva banda, adopten una postura intermedia: pensen que Deu proporciona la gracia i la possibilitat de salvar-se a tots els homes, pel seu amor infinit, pero cadascu, en l'exercici del lliure albir , pot acceptar-la o no (negant la fe o actuant a consciencia contra la llei divina). Tampoc no creuen en el pecat original.

Judaisme [ modifica ]

El judaisme es la religio abrahamica que dona menys importancia a l'altra vida, ja que se centra en l'existencia terrenal ^[3] i en la vinguda del messies , que alliberara les animes per sempre. Els homes, per tant, se salven nomes creient en Deu i actuant correctament i encara que pugui haver premis i castigs despres de la mort, aquests arriben usualment durant la vida terrestre, com proven les histories dels profetes (quan Israel s'allunya de Deu, de la seva alianca, s'esdeve un desastre). La justicia divina, en consequencia, afecta tant el mon present com futur i per aquest motiu el creient ha de viure sempre respectant la llei.

El concepte de ≪ poble escollit ≫ te un paper important per a la majoria de corrents del judaisme: els infidels o gentils estan fora del pla divi. Aquesta eleccio apareix a la Biblia amb el primer pacte amb Abraham , segellat amb els seus descendents, i s'oposa sovint als pobles veins, derrotats per adorar falsos idols.

Islam [ modifica ]

L' islam creu que l'entrada al Paradis etern s'aconsegueix per la creenca en Deu i amb la suma de les bones obres i que cada persona es responsable en exclusiva de la seva propia salvacio, en consonancia amb la llibertat que te. El musulma ha de buscar l'equilibri entre el temor de Deu, per la condemna, i l'esperanca en la seva misericordia que perdonara els pecats si el penediment es sincer. Mai no hi ha una garantia absoluta de salvacio, que es decideix en el moment de la mort, per tant tota la vida ha d'estar orientada a buscar-la seguint els preceptes de l'islam: practicar els cinc pilars de la religio i acceptar el credo islamic ( aqida ). La salvacio islamica admet graus, a diferencia de la cristiana o la jueva: no tothom esta igual al Cel ni a l'infern, sino que se situa en una esfera o una altra segons el seu merit, ja que Deu es per damunt de tot just. La majoria de creients musulmans rebutgen que la salvacio sigui possible entre els infidels.

Religions orientals [ modifica ]

L' hinduisme te com a maxim objectiu l'assoliment de la mokxa o salvacio, es a dir, aconseguir que l'anima personal ( atman ) surti del cicle etern de reencarnacions, obligant-se a existir dins un cos mortal i pecador. Per a arribar a la mokxa cal fer bones obres, practicar la meditacio i els ritus religiosos que ajuden l'anima a concentrar-se en la forca suprema.

El budisme recull la idea d'allunyar-se del sofriment, en un estat de pau eterna anomenada nirvana , que es pot assolir amb l'assumpcio de les quatre nobles veritats de manera intima.

Referencies [ modifica ]