Salambo
(titol original
frances
:
Salammbo
) es una novel·la historica escrita per
Gustave Flaubert
i publicada el 1862.
[1]
L'accio te lloc a
Cartago
durant el
segle
iii
aC
,
[1]
immediatament abans i durant la
Guerra dels mercenaris
, que va tenir lloc poc despres de la
Primera Guerra Punica
.
La principal font que va tenir Flaubert va ser el Llibre I de les
Histories
de
Polibi
. En aquell moment no era un periode particularment documentat, i aixo va requerir de l'autor un gran esforc, que va deixar enrere entusiasticament el
realisme
de la seva gran obra
Madame Bovary
per tracar aquesta esgarrifosa historia de sang i ficcio. Flaubert es va desviar del relat de Polibi en alguns detalls. El nom de la protagonista, que dona nom a l'obra, es pres de la vila
tunisiana
de
Salambo
.
El llibre, pel qual Flaubert va fer una laboriosa recerca, es en gran manera un exercici d'exotisme sensual i violent. Seguint l'exit de
Madame Bovary
, va esdevenir un
best-seller
i va segellar la seva reputacio. Fins i tot, les vestidures dels cartaginesos que en el llibre es descriuen van d'acord amb les modes del moment.
En el
segle
iii
aC
,
Cartago
contracta
mercenaris
per enfrontar-se a l'
Imperi Roma
. Despres de la
Primera Guerra Punica
, Cartago no es capac de complir les promeses fetes a l'exercit de mercenaris, que
ataca
la ciutat. Salambo, un personatge fictici, es una sacerdotessa i filla d'
Hamilcar Barca
, un general aristocrata cartagines. Passara a ser objecte de la luxuria obsessiva de Mato, un libi lider dels mercenaris. Amb l'ajuda d'un esclau
llibert
,
Espendi
,
Mato
roba el vel sagrat de Cartago, el zaimf, provocant Salambo d'entrar al campament dels mercenaris en un intent de recuperar-lo. El zaimf es un vel adornat amb joies embolicat al voltant de la dea punica
Tanit
en el
sanctum sanctorum
del temple: el vel es el guardia de la ciutat i tocar-lo suposa la mort del perpetrador.
Durant el banquet de victoria, els mercenaris, vinguts d'arreu, destrueixen el jardi d'Hamilcar en la seva absencia. La filla d'Hamilcar, Salambo, intenta reprimir el moti. Mato s'enamora d'ella. L'esclau Espendi es alliberat, i intenta convencer Mato de prendre, amb els mercenaris, la ciutat de Cartago.
Els mercenaris reben una moneda a canvi d'abandonar Cartago i traslladar-se a
Sica
. Un cop arriben, reben la visita d'Hanno, que els explica els retards en el pagament de la seva recompensa. Com que parla en idioma
punic
, els mercenaris (vinguts d'arreu) no l'entenen, fet que aprofita Espendi per incitar els mercenaris a la revolta tergiversant les paraules d'Hanno. Llavors arriba Zarxas, que els explica la traidora massacre de 300
foners balears
que s'havien quedat enrere. En sentir aixo, els mercenaris decideixen tornar a Cartago immediatament.
Salambo fa una pregaria en el terrat del seu palau, acompanyada de la seva criada Taanach. Llavors ve Shahabarim, sacerdot de
Tanit
i mestre de Salambo, a instruir-la en la pregaria. En la llunyania, divisen les tropes dels mercenaris dirigint-se a Cartago.
- Capitol 4.
Sota els murs de Cartago
Amb l'exercit de mercenaris sota les muralles de la ciutat, amenacant amb el setge, el
sufet
Hanno es partidari d'enfrontar-se als barbars, mentre que el sufet Gisco prefereix l'armistici mitjancant el pagament dels deutes als mercenaris, opcio que s'acaba triant. Pero l'exercit insurrecte, esperonat per Zarxas el balear i Espendi, torna a entrar en rebel·lio, poruc d'una futura venjanca i insatisfet amb la recompensa obtinguda. Enmig del desconcert, Espendi proposa entrar a la ciutat de nit a traves de l'aqueducte. Despres de l'ardu cami, s'escolen a la ciutat i es dirigeixen, a peticio de Espendi, al temple de Tanit.
Espendi convenc Mato d'anar al temple a robar el zaimf, un vel que pertany a la ciutat i sense el qual Cartago perdria el seu poder. Despres de grans esforcos es fan amb el vel i es dirigeixen al palau d'Hamilcar amb l'objectiu que Mato s'endugui Salambo enlluernada pel zaimf.
En comptes d'aixo, Salambo s'horroritza pel sacrilegi i avisa els guardes, que venen de seguida. Espendi fuig d'amagat i Mato ha de sortir passant per tota la ciutat i sent vist amb el vel per la gent de Cartago.
Els mercenaris abandonen Cartago per atacar les dues uniques ciutats que donen clar suport a Cartago: Espendi anira a
Utica
i Mato atacara
Hipo Zarita
. Espendi es sorpres per les tropes d'Hanno, pero es retira a temps. El sufet cartagines ocupa la ciutat. Tanmateix, la seva plaent celebracio es veu amargament interrompuda per la rebel·lio dels mercenaris, que han aprofitat el moment de distraccio dels soldats per contraatacar. Hanno es veu obligat a fugir.
- Capitol 7.
Hamilcar Barca
Hamilcar Barca arriba a la ciutat de Cartago en una
trirrem
, aclamat pel poble, que el rep amb crits des del port. Mentre espera la reunio dels Ancians d'aquella mateixa nit, rep la visita d'Idibal, un esclau sota el qual Barca ha confiat un noi jove, del qual no se'n revela la identitat. En la clandestina reunio dels Ancians, on participen els Cent del Consell de Cartago, un grup format per alts sacerdots, politics i rics, s'intenta acusar Hamilcar dels mals d'Hanno. L'heroi defensa la seva gestio de l'exercit i llenca un avis que Cartago caura si no s'actua a temps. Defensa tambe els mercenaris, creant una forta controversia amb els Ancians, que tot i ser contraris a Barca, veuen la necessitat de convertir-lo en lider de Cartago.
Quan arriba al seu palau, es troba Salambo, que li confirma que els rumors del robatori del zaimf en mans de Mato. Despres aprofita per repassar comptes i s'adona dels perjudicis economics causats per la guerra i els mercenaris. Acompanyat d'Abdalonim, el capatas dels esclaus de Barca, descobreix els danys causats pels barbars sobre les seves propietats. Al final, Hamilcar acaba acceptant comandar les forces puniques contra l'exercit dels barbars.
- Capitol 8.
La batalla del Macar
Els mercenaris es pregunten com es que Hamilcar triga tant a atacar. Finalment, acompanyat per un gran nombre d'elefants, porta les tropes cap a
Utica
. Ho fa de nit, amb l'objectiu d'agafar l'enemic per sorpresa. Quan els mercenaris el detecten, ja es massa tard: Espendi es veu atrapat i ha de prendre decisions en molt poc temps. La batalla es lliura al pont de Macar, a uns 4 kilometres d'Utica. L'astuta estrategia d'Hamilcar li proporciona la victoria. Tot i que els barbars aconsegueixen matar uns quants elefants, Espendi ha de fugir cap a la ciutat emmurallada. Acabada la batalla, nomes queden piles de cadavers a la riba del pont de Macar quan arriba Mato, que just ve d'Hipo Zarita amb les seves tropes. Aconsegueix trobar Espendi, que l'anima a la venjanca.
Espendi, Autarit i Mato es retroben amb Naraves, que ve carregat per la guerra. El seu objectiu es interceptar els homes d'Hamilcar en el seu retorn cap a Cartago. Es veuen obligats a desfer-se de les dones per repartir millor els queviures. D'altra banda, les tropes del sufet minven, i han de recorrer al saqueig per sobreviure. En un intent de recuperar el port estrategic d'Utica, Hamilcar es troba amb les tropes dels barbars, que els superen en nombre i en forma fisica. Decideixen esperar fins a l'endema per batallar. Els cartaginesos de seguida son assetjats pels mercenaris, que els atrinxeren amb l'objectiu de debilitar-los. Cada dia que passa les tropes d'Hamilcar magregen mes i han de sacrificar algun cavall per estalviar ferratge i sobreviure. De res els valen els fallits intents d'atacar: de seguida son reduits. La situacio desfavorable aira el sufet Hamilcar, indignat per l'abandonament de la Republica a les seves tropes. Cartago vivia una greu crisi. El cost economic i social de les guerres, l'absencia de liders militars i el questionament de Barca com a cap de l'exercit, juntament amb el recent sacrilegi del zaimf, eren el motiu pel qual no enviaven reforcos a Hamilcar, a qui el Consell Sobira volia crucificar, en cas que tornes. Fins i tot, alguns vilatans punics feien responsable Salambo del robatori del zaimf, i la linxaven.
Shahabarim convenc Salambo que l'unica manera de vencer els mercenaris es recuperant el zaimf, i l'esperona a anar ella mateixa a demanar-li a Mato. Despres de celebrar un ritu amb una
pito
, Salambo es vestida luxosament per la seva dida Tanaac, a qui no explica els seus plans. Aixo no obstant, la criada presagia el seu funest desti en veure-la marxar del palau.
- Capitol 11.
Dins la tenda
Salambo es furtivament acompanyada per un esclau a traves de camps desertics i dels pobles incendiats fins que arriba al campament barbar. Un cop dins demana parlar amb el mateix Mato fent-se passar per un cartagines transfuga. Finalment Mato la porta fins a la seva tenda. Alla dins, Salambo es descobreix i declara al seu amfitrio el desig de recuperar el zaimf. Pero Mato es veu aclaparat per la bellesa de la jove que el deixa atonit. Llavors Salambo, amb paraules molt fortes i violentes, diu a Mato que l'odia per tot el que li ha fet i li'n demana explicacions. Mato li declara el seu amor, pero, quan tot seguit Salambo fa un intent de fer-se amb el zaimf, l'amenaca durament de convertir-la en la seva esclava. Immediatament despres li demana perdo per les seves paraules i torna a declarar-li el seu amor. Salambo sucumbeix al desig mutu i els dos es delecten del seu amor. Temps mes tard, Mato es despertat pel soroll de fora, on les flames agitades consumeixen les tendes del campamentː Hamilcar ha atacat. Mato surt de la tenda, i es llavors quan apareix Gisco, un antic general cartagines, que li retreu que hagi fet l'amor amb la filla del cap dels barbars. Salambo pren el zaimf i escapa enmig del caos generat per l'ofensiva dels cartaginesos.
Mentrestant, Naraves, amb alguns dels seus homes i cavalls, s'entrega a Hamilcar per unir-se al seu bandol, i just despres arriba Salambo amb el zaimf, causant una gran alegria entre els cartaginesos. Hamilcar concedeix la ma de la seva filla a Naraves, per sorpresa de Salambo.
Despres de la derrota contra els cartaginesos, els barbars, de diferent procedencies, ploren els seus morts i els donen sepultura com poden, mirant de seguir els seus ritus funeraris. Entre cadavers i les cendres del campament, Mato i Espendi veuen necessari esperonar les masses a seguir lluitant, malgrat que son conscients que amb la derrota recent i la perdua del zaimf sera dificil. Pero just llavors arriba un missatger suplicant als mercenaris que no es desanimin, que els enviaran reforcos de Tunis. Aixo i les vitualles que reben d'Hipo Zarita els anima a seguir lluitant.
Zarxas mata Gisco, que els ha trait, i els mercenaris es neguen a fer cap pacte amb Hamilcar i es disposen a conquerir Hipo Zarita. Mentrestant, Hamilcar es reforca amb mes tropes vingudes de Cartago i, disposat a vencer els barbars, nomena Hanno comandant de les tropes. Ell envia tres-cents soldats a protegir Hipo Zarita, pero els seus ciutadans els paren una trampa tirant-los daltabaix dels baluards. A mes, el poble de Roma subministra vitualles als mercenaris i una flota cartaginesa naufraga en una tempesta. Finalment els mercenaris entren a Hipo Zarita, fent-se aixi amb les dues ciutats de Tiria, poble que els mostraria des de llavors una gran fidelitat.
Els mercenaris, aixi com els cartaginesos, es preparen per a l'assalt, que es produira ben d'hora. Despres d'un temps, els cartaginesos, que pateixen pel setge, comencen a partir set i fam. ≪Moloc era l'amo de Cartago≫. Salambo, malgrat els retrets de Shahabarim, no se'n fa responsable. Una nit, Hamilcar porta el seu fill de deu anys, Hannibal, a qui ella s'encarrega de cuidar. A poc a poc, els barbars se'n fan carrec. Els ancians creuen que Moloc esta patint i decideixen sacrificar els nens, inclos el fill d'Hamilcar, que envia un esclau en el seu lloc. Te lloc l'horrible sacrifici.
- Capitol 14.
El congost de l'Atxa
Despres del sacrific, cau la pluja i els cartaginesos recuperen el seu valor. Hamilcar, gracies a un subterfugi, porta gran part dels mercenaris a la
Batalla de la Serra
, on els mata de fam durant tres setmanes, fet que els obliga a cometre actes de canibalisme. Hamilcar els remata quan surten a rendir-se (escena en que els homes son atropellats per elefants). Despres d'aixo, Hamilcar viatja a Tunis per prendre la ciutat. Alla, Hanno es crucificat pels barbars mentre que els ambaixadors dels barbars son crucificats pel sufet. Llavors, la guerra s'empantana a prop de Cartago. Mato ofereix a Hamilcar un desafiament: una ultima batalla. Hamilcar accepta. L'endema, comenca la lluita, pero els mercenaris son derrotats per la inesperada ajuda dels ciutadans de Cartago i de l'ultim elefant. Mato es fet personer. Els ultims mercenaris de la Serra son devorats pels lleons.
A Cartago se celebra la victoria. Mato es torturat abans de la seva execucio. Salambo, que n'es testimoni, mor del xoc. El zaimf ha dut la mort a aquells que l'han tocat.
Salammbo
,
litografia
d'
Alfons Mucha
(1896)
A continuacio es presenten, per ordre alfabetic, els personatges principals de l'obra:
- Abdalonim, el capatas dels majordoms d'Hamilcar
- Autarit
(
Autharite
en frances), un lider
gal
dels mercenaris
- Demonades, un servent d'Hanno
- Giddenem, el governador dels esclaus d'Hamilcar
- Hasdrubal
, un general cartagines
- Hamilcar
Barca
, general cartagines que va ser cap dels mercenaris abans dels esdeveniments del llibre
- Hannibal Barca
, el fill petit d'Hamilcar
- Hanno
, un general cartagines (basat en
Hanno II el Gran
i en l'
Hannibal
de la
Guerra dels mercenaris
- Idibal, servent d'Hamilcar
- Mato
(
Mathos
en frances), un lider
libi
dels mercenaris
- Naraves
(
Narr'Havas
, com l'escriu Flaubert), princep dels
numides
i lider dels mercenaris
- Salambo
(
Salammbo
en frances), filla d'Hamilcar
- Schahabarim, alt sacerdot de
Tanit
, i professor de Salambo
- Espendi
, un esclau d'Hamilcar, capturat a la batalla d'Argunisae, que esdeve un cap dels mercenaris durant la revolta
- Taanach, un esclau de Salambo
- Zarxas
, un lider dels
mercenaris de les Balears
- Salammbo
, una pel·licula muda de Pierre Marodon, amb musica de
Florent Schmitt
(1925)
- Salambo
, una pel·licula italofrancesa historica i d'aventures de Sergio Grieco (1962)
- Salammbo
es el titol de l'opera ficticia
Ciutada Kane
d'
Orson Welles
. La segona dona de Charles Foster Kane, Susan Kane, s'estrena amb l'opera, i la seva actuacio es enfonsada pels critics. El fragment que es mostra a la pel·licula, l'Aria de Salambo, es obra de
Bernard Herrmann
.
- Salammbo
, una obra de Charles Ludlam (1988)
- Salammbo
, una serie de comics de ciencia-ficcio de Phillippe Druillet
- Salammbo: Battle for Carthage
es el nom del joc de Windows fet per Dreamcatcher Interactive amb obres de Druillet. La seva historia es basa tant en el treball de Gustave Flaubert's com en el de Phillipe Druillet (2003)
Salambo en l'art
[
modifica
]
-
Salammbo
, de Gaston Bussiere (1907)
-
-
Salammbo
d'Henri Adrien Tanoux (1921)
-
Salammbo
, escultura d'Antonin Idrac (1903)
-
La soprano Rose Caron en el paper de Salambo de l'opera de Meyer, pintada per
Leon Bonnat
- ↑
1,0
1,1
Miles
, Richard.
Carthage Must Be Destroyed:The Rise and Fall of an Ancient Civilization
. United States: Penguin Books, 2010, p. 10.
ISBN 978-0-14-312129-9
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Novel·les
| | |
|---|
| Obres diverses
| |
|---|
| Traductors al catala
| |
|---|
| Altres
| |
|---|