 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Smart 1
o
SMART-1
es una sonda orbital de l'
Agencia Espacial Europea
(ESA) de
propulsio ionica
que orbita al voltant de la Lluna entre l'octubre de 2003 i el
3 de setembre
de
2006
, quan s'estavella de forma controlada sobre la superficie lunar. SMART es un acronim de
Small Missions for Advanced Research in Technology
(≪Petites missions per a la recerca tecnologica avancada≫).
La
SMART-1
es una sonda lunar lleugera (367 kg al llancament) de nomes 1 metre de diametre. El cost total es relativament baix: 110 milions d'euros; en aquest sentit forma part de l'estrategia de l'Agencia Espacial Europea de construir sondes espacials petites i barates, en comparacio amb les de la
NASA
.
Incorpora un
propulsor ionic
(SEPP,
Solar Electric Primary Propulsion
), que es un propulsor d'
efecte Hall
(PPS-1350). Esta dissenyat per aportar mes resistencia que els motors quimics tradicionals. La reserva de combustible a bord es de nomes 60 litres de
xeno
inert, amb una massa de 80 kg. Els propulsors utilitzen un camp electroestatic per projectar ions de xeno a alta velocitat. L'impuls especific es de 16,1 kN·s/kg, mes de tres vegades superior al maxim assolit amb coets quimics. Per tant, amb 1 kg de combustible es pot aconseguir un increment de velocitat (Δ
v
) de 45 m/s.
Per a alimentar el propulsor es disposa de 1.190 W, que proporcionen una propulsio nominal de 68 mN i, per tant, una acceleracio de 0,2 mm/s² (o 0,7 m/s per hora). Aixi, les maniobres orbitals no es duen a terme amb curtes impulsions, com passa amb els propulsors quimics, sino molt gradualment, habitualment durant un terc de la duracio d'una orbita.
Com a part del programa ≪Petites missions per a la recerca tecnologica avancada≫, la
SMART-1
provara noves tecnologies de vehicles espacials noves. L'objectiu primari es provar el propulsor ionic alimentat per energia energia solar. Tambe provara els instruments cientifics miniaturitzats, que es creu que son mes eficacos. Si reeix, aquestes tecnologies s'utilitzaran en futures missions de l'ESA.
Un objectiu secundari es obtenir mes informacio sobre la
Lluna
, com per exemple, dades sobre la seva formacio. La
SMART-1
fara un mapa de la superficie lunar mitjancant tecniques d'imatge en
raigs X
i
infraroig
, prenent imatges d'uns quants angles diferents, de manera que es pugui fer el mapa de la superficie de la Lluna en tres dimensions. Tambe determinara la composicio quimica de la Lluna mitjancant
espectroscopia de raigs X
. Un objectiu especific es utilitzar llum infraroja per buscar aigua congelada al pol sud de la Lluna, on algunes arees de la superficie mai no estan exposades a la llum solar. Tambe elaborara un mapa dels PEL (
Peaks of Eternal Light
, ≪Cims de llum eterna≫) lunars, cims misterios permanentment il·luminats per la llum solar i envoltats per craters en la foscor perpetua.
La
SMART-1
impacta contra la superficie lunar, tal com estava planejat, el
3 de setembre
de
2006
a les 05:42:22
UTC
. A una velocitat aproximada de 2.000 m/s respecte a la Lluna, la
SMART-1
crea un impacte visible des de la Terra amb telescopis. S'espera que l'impacte no nomes proporcioni dades simulant un impacte d'un
meteorit
, sino que tambe exposi materials soterrats per a una possible analisi espectroscopica. L'ESA estima que l'impacte es produi al voltant de les coordenades 34° 24′ S i 46° 12′ W.
Esdeveniments, descobertes i resultats cientifics
[
modifica
]
- 2003
:
- 2004
:
- 17 de juny: Provada la camera que s'utilitzara per fotografiar la Lluna, la camera AMIE, amb fotografies de la Terra.
- 2 de novembre: Ultim
perigeu
en orbita terrestre.
- 15 de novembre: Primer perilluni en orbita lunar.
- 2005
:
- 15 de gener: Detectat
calci
al
Mare Crisium
.
- 26 de gener: Enviades les primeres imatges properes de la superficie lunar.
- 15 de febrer: L'ESA aprova l'extensio de la missio un any mes, fins a l'agost de 2006.
- 27 de febrer: Assolida l'orbita final lunar, amb un periode orbital d'unes 5 hores.
- 15 d'abril: S'inicia la cerca de PEL.
- 8 de juny: L'ESA anuncia i confirma la deteccio de calci.
- 3 de setembre: La missio finalitza amb un impacte programat contra la superficie lunar.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| |
|---|
| |
|---|
Instal·lacions
| |
|---|
Comunicacions
| |
|---|
Programes
| |
|---|
Antecessors
| |
|---|
Relacionat
| |
|---|
|
|
|---|
Ciencia
| Fisica solar
| |
|---|
Ciencia planetaria
| |
|---|
Astronomia
i cosmologia
| |
|---|
Observacio terrestre
| |
|---|
|
|---|
Vol espacial
tripulat
| |
|---|
Telecomunicacions
| |
|---|
Demostracio
tecnologica
| |
|---|
Cancel·lat i proposat
| |
|---|
Fracassat
| |
|---|
|
|
|---|
|
Les carregues son separades per simbols en forma de bales (
·
), els llancaments per simbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llancaments fallits apareixen en cursiva. Les carregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parentesis.
|