Socrates

Nom original	(grc) Σωκρ?τη?
Biografia
Naixement	469 aC Alopece (Antiga Atenes)
Mort	15 febrer 399 aC (69/70 anys) Atenes (Grecia)
Causa de mort	Suicidi forcat  ( Enverinament per cicuta )
Activitat
Camp de treball	Filosofia , epistemologia i etica
Ocupacio	filosof , escriptor , professor , etic
Membre de	Bule (406 aC?)
Alumnes	Plato , Xenofont , Antistenes d'Atenes , Aristip de Cirene , Isocrates , Euclides de Megara , Fedo d'Elis , Esquines d'Esfetos , Querefont , Simmies de Tebes , Cebes de Tebes , Menexenus (en) , Apol·lodor el boig i Alcibiades
Influencies	Anaxagores , filosofia presocratica i sofista
Familia
Conjuge	Xantipa Myrto
Fills	Lamprocles   ( Xantipa ) Menexe   ( Xantipa )
Pares	Sofronisc   i  Fenareta

Socrates (en grec antic : Σωκρ?τη? ; Atenes , ca. 470 aC - 399 aC ) ^[1] fou un filosof de l' antiga Grecia que es considera el fundador de la filosofia occidental , per mes que ja existiren filosofs anteriorment, i tambe de coetanis, entre ells Tales i Democrit . De Socrates nomes ha arribat informacio fins a l'actualitat per mitja dels seus deixebles (com Xenofont i Plato ) i d'alguns poetes com Aristofanes . En particular, els dialegs de Plato ofereixen la font d'informacio mes fiable sobre Socrates que hi ha actualment, ^[2] si be en alguns dialegs ja avancats la influencia de Socrates sembla disminuir i, fins i tot, en les Lleis, Socrates ja no es el protagonista principal sino que ho es ≪un atenes≫. Tambe Aristotil deixa uns quants apunts sobre Socrates d'una autenticitat dubtosa.

A partir de la descripcio de Plato, Socrates pren renom especialment per la seva contribucio al camp de l' etica , i es tambe aquest Socrates platonic qui dona el seu nom als conceptes de la ironia socratica i del metode socratic , o elenchus . Aquest segon metode es d'us comu en una gran varietat de discussions; es tracta d'un metode pedagogic en que es fan una serie de questions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sino mes aviat amb l'objectiu de fer reflexionar l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema, encara que el fet que Socrates acabi fent un seguit de preguntes que nomes demanen un ≪si≫ o un ≪no≫ fa pensar (¿com sabia fer les preguntes, si no?) que Socrates ja sabia a quin final volia fer arribar la ≪investigacio≫.

Les aportacions de Socrates tambe van suposar una contribucio important i duradora als camps de l' epistemologia i la logica , i la influencia de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.

Hi ha qui pensa que els escrits de Xenofont son d'una certa utilitat per a comprendre a Socrates, tot i que no sempre coincideixen amb Plato. Quant a Aristotil , qui deixa alguns escrits sobre Socrates, hi ha alguns dubtes sobre la seva fiabilitat al respecte. Sobre Aristofanes , hom sol pensar que feu una critica ≪sincera≫ de Socrates basant-se mes aviat en els sofistes i els qui es dedicaven a la retorica a canvi d'elevades sumes de diners en les seves llicons si be cal tenir en compte que alguns dels sofistes donaven conferencies publiques a canvi de molt pocs diners per l'entrada.

El problema socratic [ modifica ]

Es complicat poder obtenir un retrat acurat del Socrates historic i del seu punt de vista filosofic a partir de les poques fonts que ens han arribat. Aquest fet es conegut com el problema socratic .

Socrates no va escriure textos de filosofia ni de cap altre tema. Tant el coneixement de la seva vida com de la seva obra esta basat en els escrits dels seus deixebles i dels seus contemporanis. En un lloc prominent, existeixen els dialegs de Plato ; pero l'apologia de Xenofont , i altres textos d' Aristotil i Aristofanes tambe en donen detalls destacats. ^[3]

La dificultat de descobrir el Socrates real sorgeix del fet que aquestes obres son textos filosofics o dramatics, mes que explicacions biografiques. Deixant a banda Tucidides (que no menciona Socrates ni els filosofs en general), de fet no hi ha res semblant a una historia escrita de l'epoca i el lloc en que va viure Socrates. Com a consequencia, les fonts que mencionen Socrates no son necessariament acurades historicament, i son sovint parcials (perque qui va perseguir i recloure Socrates en el judici no va deixar cap escrit). Aixi doncs, els historiadors s'enfronten al repte de reconciliar els diversos textos entre si per mirar de crear un retrat acurat i, sobretot, consistent de la vida i obra de Socrates.

En general, a Plato se'l considera la font mes fiable i informativa sobre la vida de Socrates i la seva filosofia. ^[4] Alhora, a algunes obres Plato porta la seva versio literaria de Socrates a expressar idees i comportar-se d'una manera que el Socrates historic molt probablement mai no hauria dit o fet. Saber si en un dialeg de Plato determinat es parla del Socrates historic o de la versio literaria que en fa Plato es un tema molt controvertit. Tambe se li critica a Plato el fet de fer descripcions aparentment incompatibles de Socrates; als seus dialegs el descriu alhora com un mestre que nega tenir disciplina, com un home de rao que obeeix una veu divina de dins del seu cap i com un home devot a qui l'Estat executa per la seva propia conveniencia, sense voler fugir de la justicia. Tambe afirma que Socrates menysprea els plaers dels sentits, encara que s'emociona per la bellesa. Es consagra a l'educacio dels ciutadans d'Atenes (criticant durament l'escepticisme dels sofistes , encara que sol ser un escepticisme moderat), pero alhora es indiferent amb els seus propis fills i, possiblement, amb la seva dona.

Deixant de banda aquestes critiques, es clar gracies a uns altres escrits i fonts historiques que Socrates no va ser nomes un personatge literari o una invencio de Plato. El testimoni de Xenofont i d'Aristotil, a mes de la descripcio d' Aristofanes amb Els nuvols , poden donar cos a la nostra idea de Socrates mes enlla de l'obra de Plato. Si mes no, ens podem fer una idea de la seva importancia pel simple fet que Socrates fou utilitzat popularment en una eina retorica comuna de l'epoca, l'us de l'argument ad verecundiam , es a dir, que una idea devia ser certa ≪perque aixi ho havia dit Socrates≫.

Biografia [ modifica ]

Naixement i familia [ modifica ]

La majoria dels nostres coneixements sobre la vida de Socrates son del seu judici l'any 399 aC. Socrates neix vora el 471 aC (o 470/469 o 469/468, al tercer o quart any de la 77a olimpiada, al final de les Guerres Mediques , sens dubte al mes de maig (6 del mes targelio ) ^{manca referencia} , prop d'Atenes, a la denos d'Apoleci, demos de la tribu d'Antioquida. Segons Plato, es el fill de Sofronisc i de Fenareta . ^[5] El seu pare treballava com a escultor o picapedrer i la seva mare era llevadora . ^{[6] [7]} Es possible que el nom de la seva mare (que significa ≪que fa apareixer la virtut≫) i el seu ofici no son nomes sino una invencio destinada a posar en relleu els proposits maieutics de Socrates. Socrates tenia un germa, Patrocle, fill de Queredema, primer marit de la seva mare.

La informacio sobre la vida privada es poc segura, fins i tot contradictoria. La tradicio que prove de Plato i Xenofont, el casen amb Xantipa cap al 415 aC. Segons una tradicio de dubtosa fiabilitat antisocratica que cal cercar a l'epoca d'Aristotil, Socrates hauria sigut bigam , casat a Xantipa i a Mirto, filla d' Aristides el Just . Hauria tingut tres fills amb Xantipa: Lamprocles, Sofronisc i Menexenus. El seu amic Crito d'Atenes el criticaria per abandonar els seus fills quan va refusar intentar escapar abans de la seva execucio. ^[8] Malgrat que habitualment se'l caracteritza com a lleig i baix d'estatura, segons la tradicio platonica, Socrates era un seductor, fins al punt que hi va haver un grup d'animadors homes que imitaven el seu estil de vida. Segons altres tradicions, que trobariem a Aristoxen , Socrates tenia una forta tendencia cap a les dones.

Socrates es presentat per Plato com una persona pobre, mentre que Xenofont no es partidari de parlar-ne aixi perque considera que a Socrates no li mancaven moltes coses per tenir una gran fortuna. De Socrates nomes coneixem la seva persona per la seva activitat filosofica. No obstant aixo, sabem que va servir com a hoplita durant la Guerra del Pelopones , encara que era tetes, la mes pobra de les quatre classes, dispensada de fer el servei hoplita.

Vida de Socrates [ modifica ]

No esta gaire clar com Socrates es guanyava la vida. Els textos antics semblen indicar que Socrates no treballava. En el Simposi de Xenofont s'afirma que Socrates va dir que es dedicava tan sols al que creia que era l'art o ocupacio mes gran: la discussio filosofica. A Els nuvols , Aristofanes satiritza Socrates i el retrata com algu que accepta un pagament per ensenyar i mantenir una escola sofista amb Querefont , pero a l' Apologia i al Simposi , de Plato, aixi com en els relats de Xenofont, Socrates explicitament rebutja acceptar qualsevol mena de pagament per ensenyar. Mes especificament, a l' Apologia , Socrates cita la seva pobresa com a prova que ell no es professor. Segons Timo i fonts posteriors, Socrates va aprendre la professio de picapedrer del seu pare. Hi ha una versio antiga, no secundada pels academics moderns, que afirma que Socrates va tallar les estatues de Les Tres Gracies , que van estar al costat de l' Acropoli fins al segon segle dC. ^[9] Sembla que Socrates a vegades era benvingut a les cases benestants on, a canvi de la seva companyia, era invitat a sopar.

Diversos dialegs de Plato fan referencia al servei militar de Socrates. Va viure en una epoca inestable, marcada per la Guerra del Pelopones ( 431 aC - 403 aC ) i la dictadura dels Trenta Tirans ( 404 aC ). Socrates diu que va servir a l'exercit atenenc durant tres campanyes: a la Batalla de Potidea , la Batalla d'Amfipolis , i la Batalla de Delion . Al seu Simposi , Alcibiades relata el valor de Socrates a les batalles de Potidea i Delion, i narra com Socrates va salvar-li la vida durant la batalla previa (219e-221b). Els escrits d'Aristofanes lloen el seu coratge fisic fora del comu. El servei excepcional de Socrates a Delion tambe es menciona a Laches , relatat pel general que dona el seu nom al dialeg (181b). A l' Apologia , Socrates compara el seu servei militar als seus problemes davant del jurat, i diu que qualsevol jurat que cregui que es pot retirar de la filosofia tambe ha de creure que els soldats s'haurien de retirar quan sembli que seran morts a la batalla.

L'any 406 va ser membre de la Boule , i la seva tribu , els Antiocs, van presidir la Pritania el dia que van ser acusats els generals de la Batalla de les Arginuses , que havien abandonat els cadavers i els supervivents dels vaixells enfonsats per empaitar l'armada espartana, un cop aquesta ja havia estat derrotada. Socrates era l' epistates (l'administrador responsable), i va rebutjar la demanda inconstitucional d'un judici col·lectiu per establir la culpa de tots vuit generals que havia proposat Callixeinus . Finalment, Socrates no va cedir davant les amenaces d'impugnacio i d'empresonament, i va bloquejar el vot fins a la fi de la seva Pritania l'endema, quan els sis generals van ser condemnats a mort.

L'any 404, els Trenta Tirans buscaven assegurar la lleialtat d'aquells que s'oposaven a ells fent-los complices de les seves activitats. Socrates i quatre persones van rebre ordres de portar Lleo de Salamina per a una execucio injusta. Socrates s'hi va negar, i la seva mort va ser evitada nomes pel derrocament dels Trenta Tirans poc despres. Per tant, obeir o desobeir les ordres depen de la seva moral, ja que aleshores qui estava en el poder eren els Trenta Tirans i li donaren una ordre clara.

Judici i mort de Socrates [ modifica ]

L'any 399 aC , es presenta una acusacio contra Socrates per tres carrecs: no creure en els deus grecs, introduir nous deus ^[10] (el delicte d' asebeia , traduit habitualment per impietat ) i corrompre la joventut. ^[11] Tambe se l'acusa indirectament de ser un sofista i d'ensenyar l' astronomia d' Anaxagores , ^[12] que havia estat acusat tambe d'impietat. Fan l'acusacio tres ciutadans atenencs: Anitos , en nom dels artesans i politics; Melet , en nom dels poetes i Lico , en nom dels oradors.

El tribunal que l'havia de jutjar constava de 500 ciutadans (a l' antiga Grecia , la ciutadania no incloia a dones , esclaus ni metecs ), escollits a l' atzar .

Segons explica Plato a l' Apologia , durant el judici Socrates comenca defensant-se dels prejudicis que han portat a aquesta situacio. Explica la caricatura que fa d'ell Aristofanes , i tambe quan van comencar els seus problemes: amb la visita a l' Oracle de Delfos . A la pregunta de Querefont a l'Oracle de si hi havia ningu a Grecia mes savi que Socrates, aquest va respondre que no. Socrates va considerar que aixo era una paradoxa , perque precisament ell afirmava que no sabia res . Per tal de resoldre aquesta contradiccio, va preguntar a politics, poetes i artesans, i es va adonar que aquests en realitat no sabien, sino que ho feien veure, i que, per tant, ben be podia ser cert allo que deia l'Oracle, perque com a minim ell era conscient de la seva ignorancia. Explica Socrates que aixo li va valer moltes enemistats.

Un cop resolts els prejudicis, Socrates passa a defensar-se dels carrecs de corrupcio de joves i d' asebeia . Diu que no ha estat mai sofista , sino que els joves que l'han escoltat, ho han fet per voluntat propia i sense que ell els cobres res, per tant, l'acusacio no tenia fonament. Pel que fa a la seva suposada impietat, posa com a exemple el seu daimon personal, que l'orienta i el guia. Diu Socrates que el paper que ha triat es el de tavec ; aixi com aquest desperta i molesta l'ase endormiscat, ell intenta fer igual amb Atenes.

Un cop acabades les dissertacions de cada part, el jurat vota a favor de considerar-lo culpable per 280 vots a 220. Un cop decidida la culpabilitat, calia decidir la condemna. Socrates diu que en realitat allo que mereixeria seria que la ciutat el mantingues i li donessin menjar al Pritaneu (un honor que era reservat nomes als guanyadors dels Jocs Olimpics i als benefactors de la ciutat). Tot i aixo, proposa pagar una multa de 100 dracmes , una quantitat infima, pero que era una cinquena part de les seves possessions i que, per tant, era una prova de la seva pobresa . Davant la negativa del jurat, accepta ampliar la multa a 3.000 dracmes, perque els seus amics s'ofereixen a fer el pagament. Per la seva banda, l'acusacio proposa la pena de mort .

El tribunal, empipat per l'alternativa proposada per Socrates, vota per 360 a favor i 140 en contra condemnar-lo a la mort.

Els seus amics van intentar convencer-lo perque fugis de la cel·la on estava empresonat despres del judici, pero ell no ho accepta, per coherencia amb ell mateix. ^[13] Arribat el moment, Socrates beu la cicuta , que li provoca la mort, als 70 anys. ^{[14] [1]}

Altres aspectes de la seva vida [ modifica ]

Era petit, amb panxa, ulls sortits i nas exageradament arromangat. La seva figura era motiu de burla. Alcibiades el va comparar amb els ilens, els seguidors ebris i lascius de Dionis.

Plato considerava que digne de fer memoria del dia en que va haver de rentar-li els peus i posar-li sandalies, i Antifo, el sofista, deia que cap altre esclau voldria ser tractat tal com el mateix Socrates tractava la seva persona. Duia sempre la mateixa capa i, bevia i menjava molt austerament.

Des de ben petit que va cridar l'atencio a qui l'envoltava per l'agudesa dels seus raonaments i la seva facilitat per parlar, a mes de la fina ironia amb que menava les seves tertulies en companyia de ciutadans joves aristocratics d'Atenes, a qui els preguntava sobre la confianca que tenien dipositava en les seves populars opinions, tot i que ben sovint no els oferia cap mena d'ensenyament de la manera tradicional d'ensenyar o a traves de cursos com els sofistes.

Filosofia [ modifica ]

El metode socratic [ modifica ]

La seva contribucio mes important al pensament occidental probablement va ser el seu metode d'investigacio dialectica , conegut com el metode socratic o metode d' elenchus . Va fer servir aquest metode per investigar especialment els conceptes morals claus, com ara el Be o la justicia . Es per aquest motiu que es considera a Socrates el pare de l' etica occidental o filosofia moral, aixi com d'uns altres temes claus en la filosofia .

El metode es descrit per primer cop per Plato als Dialegs socratics . Per solucionar un problema, es divideix en una serie de questions, les respostes a les quals permeten a l'interessat trobar gradualment la resposta que buscava. La influencia d'aquest metode es patent a l'us actual del metode cientific , al qual les hipotesis son el comencament per arribar a trobar la llei fisica que segueix l'observacio.

Com a exemple d'us del metode socratic, podem pensar en algu que vulgui jutjar les seves creences . El metode socratic ajudaria a fer-ho, eliminant successivament les creences que porten a una contradiccio mitjancant el metode reduccio a l'absurd . Aixi, primer caldria proposar una tesi determinada. Socrates respondria explicant quines premisses previes i de consequencies logiques posteriors comporta aquesta tesi. El seu interlocutor pot haver d'acabar acceptant que hi ha una contradiccio, perque s'arriba a un resultat oposat al que deia la seva tesi original. D'aquesta manera, l'interessat es veu obligat a posar en dubte la validesa de les seves creences. Un cop, Socrates va dir: ≪Se que no em creuras, pero la forma mes alta d'excel·lencia de l'home es posar en dubte a un mateix i als altres≫. ^[15]

El metode seguit consta habitualment de tres fases:

• La fase de prejudici: l'interlocutor creu que te rao sobre allo que diu. El filosof debat la idea fent preguntes a l'interlocutor fins que aquest arriba a la conclusio que estava equivocat i que necessita corregir-ho. Aquesta fase es la que es coneix propiament com a metode socratic o d' elenchus .
• Maieutica : lliure de prejudici, es convida l'interlocutor a debatre de forma mes profunda el tema. Aquesta fase esta basada en la idea, mes platonica, que el coneixement esta latent en la consciencia humana. El filosof, tal com fa la llevadora amb els nounats, ha d'ajudar el seu interlocutor a fer neixer la veritat.
• Aletheia : quan s'arriba a la veritat (del grec : ?λ?θεια, veritat). Es l'ultima passa, l'interlocutor desemmascara la veritat.

Doctrina filosofica [ modifica ]

Es complicat destriar les creences de Socrates de les de Plato. No existeixen gaires evidencies concretes que permetin desmarcar clarament el pensament dels dos filosofs. L'assumpte es encara mes complicat pel fet que el Socrates historic sembla que va ser conegut per fer preguntes sense respondre-hi, argumentant que no era prou savi per respondre a les questions que feia als altres, tot i que pel sistema de la maieutica ≪a l'altre li era infantada una certa saviesa≫. ^[16]

Si es pot dir res sobre les creences filosofiques de Socrates es que ell estava moralment, intel·lectualment i politicament en desacord amb els seus companys atenencs. Quan es al judici per impietat i per corrompre les ments de la joventut d'Atenes, utilitza el metode de l' elenchus per demostrar als jurats que els seus valors morals estan desenfocats. Els explica que ells estan preocupats per les seves families, feina, i responsabilitats politiques, quan haurien d'estar preocupats mes aviat pel ≪benestar de la seva anima ≫. La creenca de Socrates en la immortalitat de l'anima, i la seva conviccio que havia estat triat pels deus per a explicar-ho va provocar enuig.

Socrates tambe va posar en dubte la doctrina dels sofistes , que deien que l' arete (la virtut) podia ser ensenyada. Li agradava dir que pares que havien tingut exit, com el prominent general Pericles , no havien tingut descendents de la seva mateixa qualitat. Socrates deia que l'excel·lencia moral era una questio mes lligada al llegat divi que a l'educacio paterna. Aquesta creenca hauria pogut contribuir a la seva falta de preocupacio pel futur dels seus propis fills.

Socrates sovint diu que les seves idees no son realment seves, sino dels seus professors. Menciona algunes influencies: Prodic , el retor, i Anaxagores , el cientific. Potser sorprenentment, Socrates diu haver estat fortament influit per dues dones a mes de la seva mare: diu que Diotima , una sacerdotessa de Mantinea , li havia ensenyat tot allo que sabia sobre l' eros (l' amor ). Tambe menciona Aspasia , l'amant de Pericles , que li havia ensenyat l'art de la retorica . ^[17] John Burnet diu que el seu mestre principal havia estat Arquelau , de linia semblant a Anaxagores , pero que les seves idees eren tal com Plato les havia descrit; Eric A. Havelock , a mes, diu que l'associacio de Socrates amb els partidaris d'Anaxagores es una evidencia de la separacio filosofica entre Plato i Socrates.

Paradoxes socratiques [ modifica ]

Moltes de les creences que tradicionalment s'atribueixen al Socrates historic s'han caracteritzat com a ≪ paradoxals ≫, perque semblen contradir el sentit comu . Aquestes son algunes de les anomenades paradoxes socratiques : ^[18]

• Ningu no desitja el mal .
• Ningu no s'equivoca ni fa el mal volent o sabent que ho esta fent.
• La virtut ?tota la virtut? consisteix en el coneixement .
• Amb la virtut n'hi ha prou per assolir la felicitat .

El terme paradoxa socratica tambe es fa servir en el sentit d'una paradoxa autoreferent, com seria el cas de la famosa frase atribuida erroniament a Socrates (tot i que es pot dir que sintetitza el seu pensament) que enuncia: ≪ Nomes se que no se res ≫. ^[19]

Coneixement [ modifica ]

Socrates acostumava a dir que el seu coneixement es limitava al fet de ser conscient de la seva propia ignorancia . Socrates creia que el fet d'obrar malament era una consequencia de la ignorancia, i que aquells que ho feien no sabien com fer-ho be. Socrates nomes assegurava coneixer ≪l'art de l'amor≫, que connectava amb el concepte de l'≪amor a la saviesa≫, es a dir, la filosofia . Mai no va considerar-se cap savi , sino que nomes deia coneixer el cami que un amant de la saviesa ha de seguir per arribar-hi. Es questio de debat si Socrates creia que els humans (en oposicio als deus com Apol·lo ) podien arribar a ser savis. D'una banda, va tracar una linia clara entre la ignorancia humana i el coneixement ideal. D'una altra banda, a les obres de Plato trobem descrits metodes per assolir la saviesa: al Simposi de Plato (concretament, al discurs de Diotima), i tambe a la Republica , on s'explica l' al·legoria de la caverna .

A l' Apologia Socrates deixa clar que no es considera cap professor. El seu paper, diu, s'ha d'interpretar mes aviat com l'analeg al d'una llevadora (μα?α maia ), com la seva mare. Socrates explica que no te teories propies, pero que sap com fer neixer les teories dels altres, i determinar si son valuoses o imperfectes. Pot ser significatiu que faci notar que les llevadores no tenen fills a causa de la seva edat, i que les dones que mai no han parit no poden ser llevadores; una dona sense fills no tindria experiencia ni coneixements del part, i seria incapac de destriar els infants valuosos dels altres. Per tal de poder-hi jutjar, la llevadora ha de tenir experiencia al seu camp.

Socrates segons Aristofanes [ modifica ]

Un dels mes antics testimoniatges sobre Socrates es troba a la comedia de l'atic i a banda d'Aristofanes, hi ha com a minim quatre autors que hagin fet comedia amb Socrates: Ameipseis , Teleclides , Cal·lies i Eupolis . Tot llegint-ne els fragments conservats, Socrates s'hi presenta com el tipic ≪intel·lectual≫ setciencies, pobre i afamat. Els fragments no tenen cap mena d'interes d'un punt de vista filosofic, pero permeten treure la conclusio que Socrates era un personatge conegut a l' Atenes del final de segle Ve ane. Aristofanes , en canvi, en parla d'una altra manera, amb Els nuvols , obra que li va permetre endur-se el premi als Grans Jocs Dionisics l'any 423 aC.

El retrat de Socrates a Els nuvols , l'unic que dati de quan era viu, es contradiu amb el Socrates presentat per Plato i Xenofont en diversos items. Es el cas, per exemple, de les acusacions del proces judicial contra seu l'any 399 aC: no creure en les divinitats de la ciutat i substituir-les per noves divinitats, corrompre la joventut . Aristofanes contradiu Plato i Xenofont igualment quan presenta a Socrates com a professor que si que rebia diners a canvi d'ensenyar, l'objectiu del qual seria el de fer triomfar el raonament injust sobre el raonament just. Aristofanes possiblement va voler donar una caricatura de Socrates, de tipus intel·lectualista, atorgant-li un nom comu, pero sense tocar la persona en si mateix.

El personatge de Socrates es compon de multiples elements. Podem encabir-hi:

• el Socrates de l'escola de la natura fins als filosofs dits presocratics
• les classes de retorica per diners fins als sofistes
• altres aspectes de l'≪escola≫ com el secret fins als pitagorics

Aquesta explicacio te el defecte que no explica allo especificament ≪socratic≫. No deixa de ser cert, pero, que podem preguntar-nos si el Socrates d' Aristofanes es efectivament un personatge historic, vertader, pero que ni Palto ni Xenofont haurien conegut perque eren encara massa joves. Una hipotesi aixi coincideix amb el retrat que en fa Diogenes, encara que amb Fedo de Plato es considera que hi tenim una autobiografia.

Llegat [ modifica ]

Influencia immediata [ modifica ]

Immediatament, els deixebles de Socrates van treballar tant en allo que els havia ensenyat el seu mestre de la politica com en crear noves escoles de pensament. Alguns dels controvertits tirans d'Atenes eren contemporanis o estudiants postums de Socrates, com Alcibiades i Crities . Plato ?que de fet era parent de Crities? va fundar l' Academia el 385 aC , i aquesta va guanyar tanta notorietat que de fet Academia va passar a ser el nom comu per a les institucions educatives en les llengues europees posteriors. El protegit de Plato, Aristotil va fer de tutor d' Alexandre el Gran , i tambe va fundar la seva propia escola el 335 aC , el Liceu , nom que tambe te el significat generic avui en dia d'institucio educativa.

Mentre que als Dialegs Socrates havia tret importancia al coneixement institucional com ara les matematiques o la ciencia per donar-li a la condicio humana, Plato ho emfasitzaria amb notes metafisiques inspirades en Pitagores . Per la seva part, Aristotil va treballar tant la filosofia com la ciencia, i va fer treballs destacables tambe en biologia i fisica .

El pensament socratic, especialment pel que fa a la vida simple, es va allunyar cada cop mes dels interessos filosofics de Plato, pero va ser heretat per un dels estudiants mes vells i intransigents de Socrates, Antistenes . Antistenes va originar un nou corrent filosofic poc despres de la mort de Socrates, el cinisme . Antistenes va atacar Plato i Alcibiades pel que considerava una traicio als principis socratics.

La idea de la virtut individual i un cert ascetisme havia estat en part ignorada per Plato i Aristotil i nomes tractada tangencialment pels cinics, pero va servir com a punt de partida per a un altre corrent filosofic el 281 aC : l' estoicisme . Zeno de Cition va descobrir els escrits que parlaven de Socrates i despres va aprendre sobre ell gracies a Crates , un filosof cinic.

L'escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene , l'escola megarica, fundada per Euclides de Megara (diferent de l' Euclides matematic), i l'escola cinica, fundada per Antistenes , reben el nom d'escoles socratiques menors, en contraposicio amb l'Academia de Plato, considerada l'escola socratica major.

Efectes historics posteriors [ modifica ]

Mentre que alguna de les darreres contribucions de Socrates a la cultura i filosofia hel·leniques , aixi com a l' era romana , s'han perdut, els seus ensenyaments van ressorgir tant a l' Europa medieval i l' Orient Mitja islamic , al costat de les d'Aristotil i l'estoicisme. Socrates es mencionat al dialeg Kuzari pel filosof jueu Yehuda Halevi , on un jueu instrueix el rei dels khazars sobre el judaisme . Al-Kindi , un conegut filosof arab, va intentar reconciliar Socrates i la filosofia hel·lenica amb la cultura islamica.

Socrates va recobrar importancia a la filosofia occidental al Renaixement i la Il·lustracio a Europa , quan la teoria politica es va reformar amb les obres de John Locke i Hobbes . Voltaire fins i tot va arribar a escriure una obra satirica sobre el Judici a Socrates. Hi ha un gran nombre de pintures sobre la vida de Socrates d'aquesta epoca, incloent-hi obres de Jean-Baptiste Regnault i La mort de Socrates , de Jacques-Louis David , a finals del segle  xviii .

Avui en dia, el metode socratic es encara utilitzat a les aules i a les escoles de dret com a metode per discutir assumptes complexos, per exposar els temes fonamentals de l'orador i l'interlocutor.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Brun , Jean. Socrate . Presses universitaires de France, 1978 (sixth edition), p. 39?40. ISBN 2-13-035620-6 .   (en frances)
• Coppens, Philip, (en angles) "Socrates, that’s the question," Feature Articles - Biographies, PhilipCoppens.com.
• May , Hope. On Socrates . Belmont, CA: Wadsworth, 2000. ISBN 0534576044 .   (en angles)
• Ong , Walter. Orality and Literacy . Nova York: Routledge, 2002. ISBN 0415281296 .   (en angles)
• Kagan, Donald. The Fall of the Athenian Empire. First. Ithaca, New York: Cornell University Press, 1987.
• Pausanies , (en angles) Description of Greece . W. H. S. Jones (tradcutor). Loeb Classical Library. Cambridge, MA: Harvard University Press; London, William Heinemann Ltd. (1918). Vol. 1. Books I?II: ISBN 0-674-99104-4 . Vol. 4. Books VIII.22?X: ISBN 0-674-99328-4 . (en angles)
• Tucidides ; Historia de la guerra del Pelopones . London, J. M. Dent; New York, E. P. Dutton. 1910. (en angles) The Peloponnesian War
• Vlastos , Gregory. Socrates, Ironist and Moral Philosopher . Ithaca: Cornell University Press, 1991. ISBN 0801497876 .   (en angles)

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites
	Viquitexts

Vegeu texts en catala sobre Socrates a Viquitexts , la biblioteca lliure.

• Dossier Sofistes i Socrates Textos i estudis sobre Socrates, fets per Ramon Alcoberro.
• Filoxarxa Article sobre Socrates.
• ≪ Socrates ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
• Socrates Filosofia per a joves estudiants.

Filosofia Antiga Occidental
Presocratics: veure la llista
Grans Filosofs: Socrates , Plato , Aristotil
Epicureisme: Epicur
Cinisme: Diogenes de Sinope , Antistenes , Crates de Tebes
Estoicisme: Zeno de Cition , Seneca , Crisip de Soli , Cicero , Marc Aureli
Escepticisme: Pirro d'Elis , Timo de Filonte ,
Neoplatonisme: Plutarc , Justi el Martir , Atenagores d'Atenes
Alexzndrins: Filo ,