 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Una
serie de televisio
(contextualment, serie) es una obra de ficcio realitzada per a ser transmesa per
televisio
i que es desenvolupa en diverses parts, anomenades
episodis
. El lligam entre els episodis pot ser la historia, els personatges o una tematica central. Quan la serie es compon de pocs episodis, normalment dos o tres, que narren una historia completa, se sol anomenar miniserie. La serie televisiva es distingeix del
telefilm
, que consta d'un sol episodi autoconcloent.
Tot i que bona part de les series son originals, n'hi ha algunes que estan basades en una pel·licula anterior (gairebe sempre amb diferents actors), una novel·la o conte, una historia real, etc. Quan una serie nova es una derivacio d'una altra, o be desenvolupa personatges de la primera de manera independent i amb un titol diferent, s'anomena serie derivada (o, a voltes, amb l'anglicisme
spin-off
).
Dos factors que van tenir una gran importancia per a l'aparicio d'aquest tipus d'
entreteniment
van ser la
radio
i el
cinema
. Durant el segle
xx
, les families de classe mitjana que tenien una radio en la seva llar i al voltant de la qual es reunien per escoltar les histories que s'explicaven en les diferents emissions radiofoniques. Pel que fa al cinema, es obvi que les series de televisio van adoptar el seu format
audiovisual
, adaptada en aquest cas en una pantalla mes petita respecte les sales de projeccions. Aixi doncs, la televisio es popularitza gracies a la fusio de dos llenguatges: la immediatesa propia de la radio i el llenguatge audiovisual de cinema.
Durant els
anys 40
es va anar desenvolupant un fenomen televisiu que adquiri la seva importancia al voltant de la decada dels
50
, quan es va normalitzar la presencia d'un
televisor
a les llars. Els factors que van afavorir a que el televisor es convertis en un be de consum van ser la seva facil i poc costosa produccio i la innovacio que va suposar per a la gent d'aquella epoca.
Estats Units
[
modifica
]
Primera edat d'or
[
modifica
]
I love Lucy
, una de les primeres comedies de situacio que va tenir un gran exit entre el public nord-america
El
1927
es va realitzar la primera emissio televisiva experimental als Estats Units, pero no va ser fins al
1941
quan es va dur a terme per primera vegada una emissio televisiva convencional a la ciutat de
Nova York
des d'un plato. Degut a la intervencio dels Estats Units en la
Segona Guerra Mundial
desencadenada finalment per l'atac a
Pearl Harbor
, hi va haver una aturada que va durar fins al 1946, quan les emissions televisives van ser normalitzades.
[1]
El seu objectiu principal era basicament la d'aillar els espectadors del mon real i entretenir-los, encara que des de la perspectiva de les cadenes de televisio, la seva intencio era l'obtencio de la major quantitat de beneficis en el menor cost. Per aquesta rao, el genere estrella durant molts anys eren les
sitcoms
o comedies de situacio. Algunes de les mes conegudes van ser
I love Lucy
(la qual va sorgir a partir d'un serial radiofonic, recordant aixi la importancia que va tenir la radio) i
Bewitched
, ja que en elles el public es podia identificar amb tipiques situacions familiars i al mateix temps els permetia passar una bona estona.
Un altre genere que es va fer popular entre els espectadors van ser les series antologiques (
Anthology Live Drama
). Aquest genere es caracteritza per mostrar episodis independents que no disposen de continuitat serial entre ells. Moltes d'aquestes series estaven patrocinades per marques. Un exemple clar d'aixo es
Studio One
o
Westinghouse, Summer Theatre
, la qual estava patrocinada per una empresa d'electrodomestics. Algunes series representatives d'aquest genere son
The Twilight Zone
i
Alfred Hitchcock Presents
.
Durant la decada dels 50, les cadenes mes importants eren tres: ABC (
American Broadcasting Company
), la
NBC
(
National Broadcasting Corporation
) i la
CBS
(
Columbia Broadcasting System
). Aquestes tres cadenes van prevaler en la industria televisiva fins als
anys 80
, quan va apareixer la
FOX
.
Segona edat d'or
[
modifica
]
Perque aparegues la segona edat d'or a la televisio americana, naixement el qual connecta amb la serie
The Sopranos
, van haver uns antecedent importants que cal tenir en compte. Una de les series que van sembrar el cami va ser
Hill Street Blues
, emesa per NBC des de
1981
fins
1987
i la qual adoptava un punt de vista documental i realista de el dia a dia en una comissaria.
Pero la que destaca per sobre de totes les series televisives va ser una creada per
David Lynch
:
Twin Peaks
. En aquell moment (
1990
) l'emissio d'aquesta serie per part d'ABC va suposar una revolucio en la forma de realitzar la ficcio televisiva. Aquesta serie presentava una estetica cinematografica, una posada en escena diferent de la serie dramatica convencional, un ritme anti-televisiu.
Una altra serie que va tenir la seva importancia va ser
The X-Files
, emesa per la Fox entre
1993
i
2003
i creada per Chris Carter. La seva rellevancia procedeix pel fenomen de fans que va crear al voltant d'ella (semblant a que va sorgir amb la serie
Lost
, pero en una epoca en que no hi havia
Internet
). Es una serie necessaria per poder entendre com es la ficcio televisiva dels anys 90 que va suposar un punt d'inflexio com un fenomen que preval des de llavors en la cultura popular.
En els seus inicis, hi havia dos models de televisio: privada i publica. Aquesta ultima es la que tenia una major presencia a
Europa
. Quan es parla de la televisio britanica, s'ha d'esmentar sens dubte la
BBC
(
British Broadcasting Corporation
), la qual, com va passar amb diferents emissores, es remuntava a la BBC radiofonica (
British Broadcasting Company
), apareguda el
1922
. El
1929
van comencar les emissions experimentals a la televisio d'alta definicio, pero durant la Segona Guerra Mundial van ser aturades. Des de
1946
fins a
1955
la BBC va ser l'unica
xarxa de televisio
que hi havia a la
Gran Bretanya
, fins que va apareixer competencia amb
Independent Television
(cadena que es va crear amb la intencio de fomentar el desenvolupament de la societat de consum entre la poblacio britanica i proporcionar llibertat d'eleccio a l'espectador).
Mentre que la BBC disposava d'una gran quantitats de programes emesos en directe i de produccio propia, la ITV es dedicava a comprar series i tele-films de la televisio americana. D'aquesta manera, la ITV donava una cosa que la BBC no feia: mobilitzar i millorar la seva programacio, evitant aixi quedar-se estancada, ja que la de la BBC estava centralitzada a Londres i era ultra anglesa. Aquest fet va tenir com a resultat dinamitzar de la programacio de la BBC.
Aquesta competicio entre cadenes televisives es reflecteix en les series que produien. L'any
1956
la ITV va comencar a emetre
Armchair Theatre
en que retransmetien obres de teatre angleses vinculades amb el grup de dramaturgs Angry Young Men, els quals estaven centrats en tractar temes de rellevancia social a la realitat britanica de al moment.
Una de les comedies mes importants de la televisio britanica es
Monty Python's Flying Circus
, emesa entre el
1969
i el
1974
. Aquest programa protagonitzat pels humoristes
Eric Idle
,
John Cleese
,
Terry Jones
,
Michael Palin
,
Graham Chapman
i el
Terry Gilliam
va tenir tant impacte gracies al fet que fou emesa en la televisio publica i perque tractava temes de preocupacio social del moment amb l'objectiu d'atacar el sistema britanic establert des de la comicitat.
Italia i Franca
[
modifica
]
A l'hora de parlar sobre la historia de les series de televisio a
Italia
i
Franca
, s'ha de parlar sobre la televisio d'autor, concepte utilitzat per fer referencia al
showrunner
d'una serie televisiva. En aquests dos territoris va haver-hi diversos personatges que van aportar questions significatives amb el llenguatge america.
Un d'ells va ser un dels maxims representants del moviment cinematografic
neorealista
a Italia:
Rossellini
. Despres d'abandonar el mon del cinema l'any
1963
, va unir-se a la televisio amb la intencio de crear el contingut que ell volgues i que arribes a la major quantitat de persones. Va proposar-se un projecte molt ambicios anomenat "televisio didactica", el qual volia dur a terme creant una nova productora amb que volia crear una enciclopedia amb imatges (a traves de programes televisius i tele-films biografics).
En l'ambit frances destaca
Jean Renoir
. Un dels formats que mes emprats eren els
drames dramatics
, ja que gracies a l'emissio en directe (imitacio dels modes de representacio teatral) es deixava un espai a l'actor per a treballar en una atmosfera semblant a la del teatre, i d'aquesta manera obtenir un resultat el mes realista possible. Algu que tambe va ser una figura important en la televisio francesa va ser
Godard
, qui despres de quedar decebut pel cinema al voltant del
1973
, va comencar a experimentar amb el video. Aquesta decisio el va ajudar a participar en diverses series publiques franceses, com
Six fois Deux
(
1976
) o
France tour detour deux enfants
(
1978
). La seva intencio en la televisio era la mateixa que Rossellini: convertir la televisio en un espai didactic, per questionar idees preconcebudes.
Tercera edat d'or
[
modifica
]
La
tercera edat d'or
de la televisio es considera que va comencar amb l'emissio de la serie de
J. J. Abrams
i
Damon Lindelof
:
Lost
. La seva popularitat va esdevenir un fenomen mai vist anteriorment en la televisio, ja que va sorgir una base de fans al voltant de la serie que va apareixer en diversos forums per Internet.
Des de l'aleshores,han anat apareixent una gran varietat de produccions televisives, la qual es deguda a l'aparicio de noves formes de consum televisiu representades principalment per empreses comercials d'entreteniment que ofereixen al public un extens cataleg de contingut audiovisual a canvi d'una tarifa mensual. Els maxims exponents d'aquestes empreses son
HBO
,
Netflix
i
Amazon Prime Video
, tot i que existeix un gran nombre de plataformes de streaming. Aquesta circumstancia ha afavorit al
binge-watching
o
marathon-viewing
, un fenomen cultural que consisteix a veure programes de televisio consecutivament. Aquest fet ha beneficiat la globalitzacio de les series de televisio, es a dir, ara qualsevol ciutada amb un nivell mitja de vida pot veure programes televisius, sigui on sigui.
Les series es poden dividir en quatre tipus segons la manera de tractar la linia
argumental
:
- Despres del primer capitol, anomenat sovint "pilot", en que es presenten els
personatges
fixos, o una part d'ells, que apareixeran en els capitols seguents, cada capitol es completament independent i no segueix cap linia, de manera que es indiferent veure'ls en ordre o no. Com a molt, cada final de temporada pot continuar en el primer capitol de la temporada seguent, de vegades en forma de capitol doble, per tal de mantenir l'interes de l'espectador i intentar que vegi el primer capitol de la temporada seguent. Aquest esquema es propi de les series mes antigues, com ara
Charlie's Angels
,
The A-Team
,
McGyver
,
Starsky & Hutch
,
Star Trek
, etc.
- La historia iniciada en el pilot segueix i es desenvolupa, pero cada capitol presenta, a mes, una o diverses histories paral·leles que comencen i acaben en un mateix capitol o be s'allarguen durant un nombre reduit de capitols. Sovint, la historia que continua durant tota la serie presenta l'evolucio de la vida personal dels personatges o una trama argumental paral·lela, mentre que les histories de durada reduida, de vegades fins i tot amb molta menys rellevancia que l'altra, estan relacionades amb la seva professio. En alguns casos, durant alguns capitols la historia de fons no apareix, i per tant aquests capitols poden ser omesos, o vistos en desordre, sense perdre el fil de l'argument. Exemples d'aquesta mena de series son
The Practice
,
House, MD
,
Weeds
,
ER
,
Ally McBeal
,
Smallville
,
Grey's Anatomy
,
Dr. Quinn, Medicine Woman
, etc.
- L'argument iniciat en el pilot continua i es desenvolupa durant els capitols seguents, sense histories paral·leles, de manera que es fa necessari veure tots els capitols per tal de no perdre el fil argumental, com si es tractes d'una pel·licula molt llarga. Algunes de les series d'aquest tipus son
Lost
,
Prison Break
,
Heroes
,
Dynasty
,
Alias
, etc.
- No hi ha capitol pilot, personatges fixos ni linia argumental. Cada capitol es completament independent dels altres; es el cas d
Outer Limits
,
Alfred Hitchcock Presents
,
The Twilight Zone
, etc.
En les series de tipus 1 i 2 hi ha un conjunt de personatges fixos que apareixen en tots el capitols, o en una part, a mes dels que formen part de les histories independents que s'hi narren. De vegades, pero, i especialment en series molt llargues, per diversos motius (malaltia o mort dels actors, canvis de guio, etc.) alguns dels personatges poden abandonar la serie i en poden apareixer de nous. En casos extrems, s'ha arribat a reemplacar un actor per un altre pero sense canvi de personatge, amb justificacions mes o menys creibles; per exemple, a
Dynasty
el personatge de Steven Carrington, que originalment interpretava
Al Corley
, va passar a ser interpretat per
Jack Coleman
, canvi justificat a la serie per una operacio de
cirurgia estetica
realitzada despres d'una explosio a una
plataforma petroliera
. A la mateixa serie, el personatge de Fallon Carrington va passar de
Pamela Sue Martin
a
Emma Samms
sense que a la serie se'n dones cap mena d'explicacio que justifiques aquest canvi d'actriu.
Pel que fa a les series de tipus 3, els personatges no fixos solen tenir poca rellevancia en la historia, tot i que alguns d'ells pot acabar esdevenint tambe fix.
Durada dels capitols
[
modifica
]
En l'actualitat, algunes series, especialment els fulletons, tenen una durada de 20-25 minuts per capitol, pero majoritariament solen durar uns 40-50 minuts per capitol.
Tot i que en els darrers anys s'ha multiplicat el nombre de series que es produeixen, especialment als Estats Units, gairebe totes es poden encabir dins d'un d'aquests generes:
Algunes series, pero, son dificils d'assignar a un d'aquests generes en concret, ja que poden tenir ingredients de dos o mes d'ells.
Continuitat de les series
[
modifica
]
En realitzar una serie de televisio cal planejar la produccio abans, durant i despres i cal assegurar-se que el tema de la mateixa sigui atractiu per a l'
audiencia
, ja que, depenent l'exit i l'audiencia que tinguin, poden seguir a l'aire o ser cancel·lades. Es per aixo que moltes vegades, en comencar una serie, no se sap de quants capitols constara, i de vegades es fins i tot possible cancel·lar una serie sense haver-ne emes tots els capitols previstos, que fins i tot poden estar ja enregistrats.
Les series produides en catala mes conegudes son
Poblenou
,
Nissaga de poder
,
Estacio d'enllac
,
Sitges
,
Crims
,
Angels i Sants
,
Ventdelpla
,
El cor de la ciutat
,
L'Alqueria Blanca
i
La Riera
. Es considera que la primera serie en catala fou
La granja
.
Enllacos externs
[
modifica
]