Aquest article esta inacabat. S'esta elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Art Budista 2024 . L'usuari Kowalskyn es l'encarregat de la seva supervisio. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: Maig 2024 .

Ruta de la seda
Dades
Tipus	Ruta comercial i ruta historica
Format per	Ruta de la Seda Maritima

La ruta de la seda , coneguda per ser la primera ruta mundial de la historia, era una xarxa de rutes comercials entre Asia i Europa que s'estenia per mes de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an ) a la Xina , Antioquia a Siria i Constantinoble (actualment Istanbul , Turquia ), a les portes d' Europa . Deu el seu nom a la mercaderia mes prestigiosa que hi circulava, la seda , la fabricacio de la qual era un secret que nomes els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats despres de coneixer el secret abans del comencament de l'era cristiana mitjancant els parts : aquests van organitzar-ne llavors el comerc. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli , ambre , ivori , laca, especies, vidre , corall , etc.

L'explorador europeu Marco Polo (que va viure de 1254-1324) va viatjar per aquestes rutes i les va descriure minuciosament a la seva famosa obra, pero no se li adjudica haver-li posat nom. A mitjan segle  xix , el geoleg alemany Ferdinand von Richthofen va ser el primer a anomenar ruta de la seda la trama de vies de comunicacio que van connectar la immensitat de la zona eurasiatica. Marco Polo, i mes endavant Richthofen, parlen dels productes que es transportaven en un sentit i l'altre de la ruta. D'oest a est hi transportaven cavalls, gossos i altres animals, tan exotics com domestics, pells d'animals, mel, fruites, telas (com per exemple cortines), or i plata, camells, esclaus i armes i armadures. Per altra banda, d'est a oest hi transportaven seda, te, tintes, pedres precioses, porcelana, especies, bronze, medicines, perfums, marfil, arros, paper i polvora.

Historia [ modifica ]

Epoca hel·lenistica [ modifica ]

El primer pas important per a obrir la ruta de la seda entre l'est i l'oest arribava amb l'expansio de l'imperi d' Alexandre el Gran cap a l' Asia central . El 328 aC , a la boca de la vall de Fergana , al lloc de la moderna Kokand , a Tadjikistan , fundava la ciutat d' Alexandria Escate o 'Alexandria la mes llunyana', que es convertiria mes tard en un punt essencial de la ruta de la seda pel nord.

El 323 aC , els successors d'Alexandre el Gran, els ptolemeus , prenien el control d' Egipte . Van promoure activament el comerc amb Mesopotamia , l' India , i l' Africa oriental mitjancant els seus ports de la mar Roja i per terra. Hi van ajudar un cert nombre de mitjancers, especialment els nabateus i altres pobles arabs .

Els grecs van romandre a l' Asia central durant els tres segles seguents, primer durant l'administracio de l' Imperi seleucida , i despres amb l'establiment del Regne grec de Bactriana a Bactriana . Continuaren expandint-se cap a l'est, especialment durant el regnat d' Eutidem I ( 230 - 200 aC ), que estenia el seu control des d' Alexandria Escate fins a Sogdiana . Hi ha indicis que podia haver encapcalat unes expedicions al voltant de l'any 200 aC mes enlla de Kaixgar , al Turquestan oriental , i que representarien els primers contactes coneguts entre la Xina i Occident . L'historiador grec Estrabo va escriure que ≪van estendre el seu imperi fins mes enlla de Seres (Xina) i el Phryni ≫ (Estrabo XI, XI, I).

Primeres incursions xineses a l'Asia central [ modifica ]

Les relacions sino-romanes comencaven primer de manera indirecta durant el segle  ii  aC . Progressivament, la Xina i Roma s'anaven acostant amb les missions de Zhang Qian del 130 aC i les expedicions militars xineses a l'Asia central, fins a l'intent del general Chao d'enviar un emissari a Roma al voltant de l'any 100 aC . Diverses missions romanes a la Xina eren enregistrades pels antics historiadors xinesos. La primera oficialment enregistrada fou la de l'emperador roma Antoni Pius i, posteriorment, la de l'emperador Marc Aureli , el 166 .

L'emperador xines Wu Di va veure interessant el desenvolupament de relacions comercials amb les civilitzacions urbanes sofisticades de Fergana , Bactriana i Partia . Als xinesos, els hi atreien sobretot els cavalls alts i potents de la possessio del Dayuan (anomenats cavalls celestials ), que estaven sent decisius en les lluites contra el poble nomada xiongnu . Es per aquest motiu que els xinesos envien fins a deu missions per any a aquests paisos, arribant fins a la Siria seleucida . El 104 aC esclata la Guerra dels Cavalls Celestials .

En algunes d'aquestes campanyes per l' Asia central , els xinesos es varen haver d'enfrontar amb tropes legionaries romanes (probablement, capturats o reclutats com a mercenaris per xiognu ), especialment en la Batalla de Sogdiana del 36 aC . Es creu que la ballesta xinesa es transmete al mon roma en aquests enfrontaments, encara que els gastraphetes grecs podrien ser-ne un origen alternatiu.

L'historiador roma Florus tambe descriu la visita de nombroses campanyes xineses en temps de l'emperador roma August , entre el 27 i el 14 aC .

Per tant, la ruta de la seda es tracava essencialment al segle  i  aC , despres d'aquests esforcos de la Xina per consolidar una ruta al mon occidental i l' India , ambdues mitjancant assentaments directes a l'area de la conca del Tarim i establint relacions diplomatiques amb els paisos de Fergana , Bactriana i Parthia .

Probablement, al segle  i , tambe es va utilitzar una ruta maritima que partia de Jiaozhi , controlada per la Xina i l'actual Vietnam i que s'estenia, pels ports de les costes de l' India i Sri Lanka , fins a Egipte i els territoris nabateus a la costa del nord-est de la mar Roja controlats pels romans.

El 97 , Ban Chao travessava amb un exercit de 70.000 soldats el Tian Shan , a les muntanyes del Pamir , per una part del trajecte de la ruta de la seda, en una campanya contra els insurgents xiongnus que estaven assetjant la ruta comercial . Travessant els dominis de Parthia , va arribar fins a la Ucraina actual tot seguint les tribus xiongnus que fugien cap Europa. D'aquesta manera, les noves tecnologies en arc compost feien la seva aparicio a Occident.

Finalment, els xiongnus , amb els pas del temps, es reagruparien i foren coneguts com a huns a Occident. Constatant que els xiongnus ja no suposaven una amenaca per l' Imperi Han , Ban Chao tornava enrere cap a l'est i es dirigia a les costes de la mar Caspia , des d'on enviaria un ambaixador anomenat Gan Ying a Daqin ( Roma ). Gan Ying detallaria una relacio dels paisos occidentals, tot i que probablement no passaria de la mar Negra abans de retornar.

L'exercit xines feia una alianca amb el partians i establia alguns forts a una distancia d'uns quants dies de marxa de la capital Ctesifont , al voltant de 30 km al sud de Bagdad , amb la intencio de romandre-hi durant uns quants anys. El 116 , l'emperador roma Traja va avancar fins a Ctesifont, passant molt a la vora d'aquestes guarnicions xineses, pero no s'hi coneixen detalls de cap contacte.

L'Imperi roma [ modifica ]

Poc despres de la conquesta romana d' Egipte el 30 aC , les comunicacions regulars i el comerc entre l' India , el sud-est asiatic , Sri Lanka , la Xina , l' Orient Mitja , l' Africa i Europa florien en una escala sense precedents.

El grup de Maes Titianus foren els viatgers que penetraren mes a l'est al llarg de la ruta de la seda des del mon mediterrani, probablement amb el proposit de fer contactes que regularitzessin i reduissin el paper dels intermediaris, durant un dels respirs de les guerres intermitents entre Roma i Parthia , que repetidament obstruien els desplacaments per la ruta. Les rutes terrestres i maritimes s'enllacaven les unes amb les altres, i els productes nous, les tecnologies i les idees es comencaven a estendre a traves dels continents d' Europa , Asia i l' Africa . El comerc i les comunicacions intercontinentals comencaven a ser regulars, organitzats i protegits pels grans imperis. Un dels motius de la creixent intensitat d'aquest comerc fou a causa de l'interes de la moda romana per la seda xinesa, tot i que els romans pensaven que la seda s'obtenia d'arbres. Aquesta creenca era afirmada per Seneca en el seu Hippolytus i per Virgili en el seu Georgiques . Especialment Plini el Vell , que, parlant del cuc de seda, escrivia en les seves Histories naturals : ≪Teixeixin teranyines, com aranyes, que es converteixen en un material de roba luxos per a dones, anomenat seda .≫

El Senat publicava, en va, uns quants edictes per prohibir els vestits de seda, ja que la importacio de seda xinesa provocava una sortida enorme d'or, i es considerava que la roba de seda era decadent i immoral.

Hou Hanshu descriu que el primer enviat roma va arribar a la Xina seguint la ruta maritima, el 166 , iniciant una serie d'ambaixades romanes a la Xina.

Edat mitjana [ modifica ]

Els principals comerciants durant l'antiguitat foren els indis i els bactrians , i des del segle  v fins al viii els sogdians i els perses .

La unificacio de l' Asia central i el nord de l' India dins de l' Imperi Kushan des del segle  i al III , reforcava el paper dels potents comerciants de Bactriana i Taxila . ^[1] Aquests fets van promoure la interaccio multicultural del mon grecoroma , la Xina i l'India, com queda pales al jaciment arqueologic de Begram .

L'auge de la ruta de la seda es correspon al periode de l' Imperi Roma d'Orient pel que fa al seu extrem occidental, del periode de l' Imperi Sassanida al periode de il-kanat en la seccio entre els rius Nil i Amudaria , i del periode dels Tres Regnes fins a la dinastia Yuan a la zona del seu extrem oriental. El comerc entre l'est i l'oest tambe es va desenvolupar pel mar, entre Alexandria i Egipte i Guangzhou a la Xina , promogut per l'expansio de centres de comerc romans a l' India . Els historiadors tambe parlen d'una ≪ruta de la porcellana≫ o ≪ruta de la seda≫ a l'altre costat de l' ocea Indic .

Despres de la circumnavegacio d'Africa pels portuguesos , s'abandonen gradualment les rutes terrestres a favor de les maritimes i comenca d'una llarga decadencia d'aquestes rutes. ^[2]

La ruta de la seda va representar un primer fenomen d'integracio politica i cultural gracies al comerc interregional, posant en contacte grups tan diversos com els magiars , els armenis i els xinesos . La ruta representava una dinamica d'integracio i la transmissio dels canvis entre les diferents societats, que van contribuir al desenvolupament cultural de les tribus sovint barbars del llarg de la ruta. Tambe generava riquesa al seu pas; si no era amb el comerc ho era amb els robatoris. Aixo va ajudar que antigues tribus de barbars es convertissin en guerrers especialitzats capacos de conquerir ciutats riques i terres fertils, i forjar forts imperis militars.

Edat contemporania [ modifica ]

Des del 2011 Xina ha tractat de reviure la Ruta de la Seda fent invertint grans quantitats de diners a Europa. ^[3] Aquest projecte es la iniciativa ≪Un cinturo, Un cami≫ . ^[4] La Iniciativa del Cinturo i Ruta de la Seda o Belt and Road Initiative , abreujada BRI (tambe One Belt, One Road, abreviat OBOR i tambe la Nova Ruta de la Seda ) i NRS (Nova Ruta de la Seda) per les sigles en catala, es el nom amb que es coneix el projecte politicoeconomic del president de la Republica Popular de la Xina, Xi Jinping , que proposa el setembre del 2013 en els seus respectius viatges a Russia, Kazakhstan i Belarus. Sota el pretext que ≪fa mes de dos mil·lennis, les persones diligents i valents d'Eurasia varen explorar i obrir noves vies d'intercanvi comercial i cultural que unien les principals civilitzacions d' Asia , Europa i Africa , col·lectivament anomenades ruta de la seda per generacions posteriors≫, el projecte vol connectar Europa, Asia del Sud-Oriental, l'Asia central i l'Orient Mitja, mitjancant el model economic i, implicitament, politic xines.

La transmissio de l'art a traves de la Ruta de la Seda [ modifica ]

Moltes influencies artistiques es van expandir gracies als camins de la Ruta de la Seda, sobretot a traves d'Asia Central on van conviure influencies heleniques, iranis, indies i xineses (via terrestre). Tot i que tambe es podien produir intercanvis a traves de les rutes maritimes, de manera que el comerc va ser la principal font d'intercanvi i difusio de les influencies artistiques.

Inicis del budisme, Ruta del coto i monestirs excavats a la roca [ modifica ]

Les coves budistes van sorgir a traves de la plana Decan india entre els segles I i VII. d. A finals del segle V a la regio d'Ajanta es va revitalitzar el budisme de manera que es van fer excavacions i renovacions a les coves existents a Ajanta, Aurangabad, Pitalkhora, Ghatotkacha i Banoti. Aquestes localitzacions tenien un contacte directe amb els itineraris comercials que unien l'altipla Decan on s'hi cultivava coto i les ciutats d' Ujjain al nord, i els ports de Sopara, Kalyan i Baruch a la costa. ^[5]

Les pintures de les coves d'Ajanta reafirmen la idea que el coto era un material importat en la cultura i que es produia en aquella regio. En aquestes pintures hi trobem representacions d'una gran varietat de textils amb dissenys i esquemes de color i fins i tot una dona fent coto. A india, el budisme estava historicament relacionat amb la industria del coto. Alguns d'aquests teixits es van trobar al port de Berenice, a Egipte, a Xinjiang (Karadong) i a Baschu (Kashgar). ^[5]

Probablement els beneficis extrets de la venda de coto es dedicaven al manteniment de les coves budistes. Les inscripcions trobades a Ajanta demostren que els patrons del segle V eren terratinents poderosos de la dinastia o elit Vakataka , com per exemple el rei Harishena. Els monestirs excavats a la roca tenien grans dimensions. A l'entrada de la facana d'Ajanta hi trobem dos dvarapala abocant grans quantitats de monedes d'una bossa (cova 26), representant la riquesa economica dels patrons locals. S'hi va trobar una moneda d'or que pertanyia a Teodosi II. ^[5]

A Xina, les coves budistes de Xumishan a Guyuan Ningxia tambe s'hi han trobat monedes de Teodosi II, la qual cosa suggereix que es va produir un intercanvi economic entre terres llunyanes. ^[5]

El culte a Astamahabhaya Avalokitesvara, segles V-VII [ modifica ]

La difusio d'aquestes imatges es una evidencia de la connexio entre la ruta de la seda i la ruta del coto. Les imatges d'Avalokitesvara salvant devots es troben nomes a l'altipla Decan i al vall de Gandhara. Les accions d'aquest boddhisattva es troben reunides en el Saddharmapundarika sutra . Molts monjos xinesos viatjaven a India, els mes coneguts son Fa Xian i Xuan Zang i han deixat escrits. Els monjos viatjaven amb comerciants d'India a Xina a traves d'Afganistan, difonent icones de l'Astamahabhaya, ja que protegia als comerciants i viatgers. Pel que fa als comerciants d'Asia Central destaquen els sogdians (venien textils i seda entre el segle IV i VI i van establir relacions amb l'imperi bizanti) que van afavorir la difusio del budisme. ^[5]

Influencia de la iconografia de l'Est a Occident [ modifica ]

Alguns elements de la iconografia occidental van ser originaris de l'Est i van arribar a traves d'aquestes rutes. Per exemple, l' aureola que porten els sants de l' art cristia va apareixer durant el segle V, pero segles abans ja apareixen representacions en l'art no cristia, com es el cas de representacions perses de reis i Deus, tambe apareix en monedes dels reis de l' imperi Kuixan : els reis Kanishka , Huvishka i Vasudeva ; i en representacions de Buddha en l'art Greco-Budista del segle I.

Un altre simbol procedent de Xina son els tres conills corrent dins d'un motiu circular, utilitzat com un ornament arquitectonic, un simbol religios i present tambe en joieria i decoracions. Procedeix de la dinastia Sui de Xina, i es troba especialment en esglesies occidentals.

Influencia del budisme a Xina en l'art [ modifica ]

En l'ambit territorial de la Ruta de la Seda el budisme mes popular va ser el Maitreia , com a via per a arribar al Nirvana . El budisme es va establir en les vies terrestres de la Ruta de la Seda que corresponen a les regions de Turkmenistan, Uzbekistan, Tayistan, Afganistan, Pakistan i Xina. No era un fet previsible que el budisme s'assentes a Xina, ja que molts dels seus aspectes no eren facils de conciliar amb les normes que havien determinat la seva imatge del mon i dels seus ritus. Per a la cort probablement devia ser una provocacio la retirada de l'individu en un monestir, ja que questionava la convivencia, el culte als avantpassats i la importancia social de la familia. Tambe es van construir pagodes que sobrepassaven en altura els palaus imperials i en limitaven la posicio de " Fill del Cel ". Pel que fa a l'estatuaria budista, a Xina no hi havien equivalents profans. Tambe els devia ser estranya la incineracio dels cadavers i el culte a les reliquies que es produia en aquest context funerari, ja que era una demostracio de poder l'exhibicio publica de parts del cos. ^[6]

Vinguts de la tradicio confuciana , tal com deixa escrit el poeta Han Yu en un manifest dirigit a l'emperador l'any 819, per a frenar l'entusiasme d'aquest cap a un suposat os del dit de Buda: "pel seu llinatge, Buda no era mes que un barbar. La seva llengua es diferenciava del xines i no utilitzava les paraules que van preescriure els antics reis...". Molts invents que a Europa s'atribueixen a la creativitat, en realitat son originaris de Xina, entre ells destaquen l'art de la guerra , la nautica i la imprempta . ^[6]

Monuments de la fe [ modifica ]

Xina [ modifica ]

La capital xinesa de Chang'an era una metropoli on durant la primera meitat del segle VIII els visitants quedaven impressionats pels seus palaus, complexos administratius, mercats i monestirs. Principalment hi destacaven les pagodes que encara es conserven i que es van construir durant la dinastia Tang : la gran i la petita pagoda de les Oques Salvatges i la seva funcio era similar a la d'una stupa com les que trobem a l'India. Els creients no podien accedir a dins dels edificis, on s'hi guardaven les reliquies (suposadament eren un os, una dent i cabells de Buda) i objectes com per exemple, escrits valuosos. Aquests monuments servien per a recordar als fundadors religiosos i eren una mostra de les seves doctrines. ^[6]

A Xina, hi predomina el budisme Mahayana , se segueixen les tradicions constructives locals que ja existien. S'organitzen de la seguent manera:

1. Volta subterrania on s'hi guardaven reliquies i escrits.
2. Base i socol
3. Cos poligonal amb diversos pisos (el numero de pisos varia, en podien tenir fins a 13). Els pisos simbolitzen "l'esfera celestial" i destaquen respecte als edificis que els envolten per la seva altura.
4. Tancament amb un espai buit que es podia fer servir per a guardar-hi objectes.

Amb el temps les pagodes van anar substituint l'us de fusta en la seva construccio i es van comencar a fer en pedra i mao per a que duressin, de manera que representaven la perfeccio sagrada. ^[6]

Per exemple, la pagoda del Monestir de Famen, a 100 km de Chang'an es va conservar fins el 1981 i es una prova de la veneracio de la religio. En les excavacions es va descobrir un edifici que devia ser un "palau subterrani" del segle IX on s'hi guardava un os del dit de Buda. Tambe hi havia altres tresors dipositats que devien ser ofrenes de l'emperador: objectes d'or, plata, recipients de porcellana de la cort i objectes de cristall (aquests procedents de l'oest asiatic, que estava dominat per l'islam i fan evident l'interes per la imitacio d'articles de luxe d'aquesta regio). ^[6]

Myanmar [ modifica ]

A Myanmar en canvi, l'herencia del budisme prove de Theravada i es mes dificil reconeixer influencies indus.

L'estructura de l'stupa te tres pisos:

1. Un pis baix en forma escalonada que fa referencia a la "muntanya del mon".
2. Un cos en forma de volta.
3. Una teulada que sol tenir para-sol, un estandart i "botons" de diamant. ^[6]

Escultura i pintura [ modifica ]

Fins que no es va introduir el budisme a Xina no es van fer escultures monumentals a Dunhuang , Maijishan i Yungang . Tambe va passar molt de temps abans que s'introduis el culte a representacions antropomorfiques. ^[6]

A l'india, en canvi, a Gandhara hi destaca una escola anomenada amb el mateix nom, situada al nord del Pakistan (al voltant de Taxila i Peshawar ) i a l'est d'Afghanistan ( Bamiyan ), on s'hi van produir obres escultoriques de gran qualitat. ^[6]

Les idees religioses procedents de l'india es van conservar tot i que la seva representacio estetica va canviar en favor d'influencies occidentals i heleniques. Per exemple, en les proporcions de les escultures de Buddha, els plecs del vestit, el cabell ondulat, els ulls oberts i la boca perfilada. Aixo demostra que no nomes es van rebre influencies de l'est sino que la tradicio iconoggrafica d'occident va marcar l'Orient. ^[6]

Les coves de Gobi , Takla Makan i Dunhuang (declarades el 1987 per la UNESCO Patrimoni Cultural de la Humanitat) consten d'uns 45.000 metres quadrats de superficies decorades amb motius religiosos i de la vida quotidiana, mostren costums socials i fets historics, queden enmarcades en un espai temporal de mil anys fins l'arribada dels mongols i la propagacio de l'islam. En aquestes pintures hi apareix Buddha, boddhisattves , essers celestials i retrats de donants i reis, tambe son interessants els personatges que lamenten la marxa de Buddha per les seves expressions de dolor, i sobretot per les diferents fisionomies i vestimentes que justifiquen la varietat d'etnies propies del comerc de la Ruta de la Seda. Hi apareixen una amplia varietat de temes profans com son la caca, musica, preparacio d'aliments, higiene corporal, etc. ^[6]

Les coves de Mogao, a Dunhuang, tot i trobar-se a una distancia considerable de la poblacio, van ser un dels emplacaments mes destacats i estrategics pel que fa al comerc i a l'exercit ja que hi passaven caravanes de viatjers, comerciants, missioners, comerciants, diplomatics. El complex budista de coves i monestirs era un espai de retir espiritual per la pregaria en relacio a la travessia que duien a terme els qui recorrien les rutes. Wang Yuanlu va descobrir 40.000 manuscrits en llenguatges diversos utilitzats pels viatgers i que havien estat guardats en una cova que tenia la funcio de biblioteca. Es va trobar per exemple un manuscrit del sutra del Diamant , de l'any 868. D'altra banda, a la plana de Durfan, a 550 km de Duhnuahng existeix el Tarim Basin; un centre d'agricultura i intercanvi cultural i comercial entre sogdians i xinesos d'epoca Tang. Aqui s'hi troba la ciutat de Gaochang , amb un cementiri que contenia a les tombes rotlles de paper similars als manuscrits del Mar Mort. ^[7]

Irrupcio de l'Islam i miniatures [ modifica ]

Amb l'arribada de l'islam i la seva expansio a traves de les rutes es van comencar a considerar les representacions de motius antropomorfs i zoomorfs (forma d'animal) com un perill ja que per als seguidors del Profeta Mahoma, els " idols " atemptaven contra la doctrina de l' islam . Les representacions de Deu, els homes i els animals, sobretot en edificis oficials es van prohibir. Per aquest motiu la cal·ligrafia i altres motius ornamentals van anar guanyant importancia en mesquites , madrasses i monuments funeraris. ^[6]

A Bujara i Samarcanda l'arquitectura va florir. Es van crear jocs de llums i ombres, revestiments de rajoles vidriades que destaquessin les cupules i facanes, sota el regnat de Timur (Tamerla) es van engegar grans campanyes constructives.La mesquita de Samarcanda o Bibi Chanum, segons una font persa del segle XV, va ser la capital de l'imperi i es van convocar 1399 arquitectes, artesans i artistes "de tots els llocs de la terra".A la biblioteca del palau de Bujara (segle X) hi havien estances dedicades a la conservacio de llibres de diversos generes, de manera que no nomes es va incitar el desenvolupament del coneixement sino que tambe es va esperonar l'art. ^[6]

Pel que fa a la miniatura, el monarca Tamerla va exigir portar a presoners de les terres conquerides per les seves tropes i en les miniatures i il·lustracions dels llibres, que recullen la influencia persa, s'hi sumen influencies pictoriques mongoles (com les formes i el color) i xineses. ^[6]

Paper i imprempta [ modifica ]

Amb motiu de propagar les doctrines religioses i els coneixements cientifics, va ser necessari crear un suport solid i barat com es el paper. Fins a l'epoca Han s'havien fet servir a Xina lamines de bambi i seda, pero no podien contenir molta informacio. La historiografia suposa que l'eunuc Cai Lun va ser el primer en presentar el proces de fabricacio del paper (segle II) i a finals del segle VII va arribar a l'India i despres a l'Asia Central. Des d'aquest moment es van reproduir textos religiosos i calendaris, discussions filosofiques, enciclopedies i paper moneda. Amb els mongols es va transmetre a Occident la tecnica de la imprempta. ^[6]

Altres produccions artistiques [ modifica ]

El comerc de la Ruta de la Seda entre orient i occident va comencar amb la dinastia Han , que construira moltes capelles funeraries amb simbols que es mantindran i s’aniran repetint en l’art. La Ruta, amb l’Islam, als segles VI-VII va perdre forca i la connexio directa amb la Xina, pero molts dels influxos es van mantenir.

La porcellana [ modifica ]

La fabricacio d’artesania estava feta amb materials que ells mateixos desenvolupaven i fabricaven, com es el cas de la porcellana , un tipus de ceramica que, fins al s. XVIII a occident, despres de molts intents en la recerca de la formula per fabricar-la van donar amb una composicio molt semblant. Una de les millors fabriques en la fabricacio de ceramica va ser la de Aranjuez . Durant aquest segle a occident, no nomes s’imiten moltes formes de recipients i les seves decoracions, sino que en aquests, moltes vegades hi apareixen imatges i escenes de la tradicio xinesa. Tot i aixi, un periode de temps abans, al segle XIII, aquesta produccio de recipients ceramics monocromatics, ja va ser motiu d’influencia per al Japo , que la va adoptar rapidament i tambe per al islam (durant el segle VI, el gran moment de la ceramica i la porcellana que va impactar a occident) que directament copia les formes, les decoracions i els colors.

Un exemple d’aquesta imitacio el trobem amb els gerros de ceramica blancs i blaus que es van realitzar per primer cop a la Xina durant la dinastia Yuan (1279-1368), pero al segle XV amb la gran demanda d’aquesta porcellana a l’Asia islamica i a l’Orient Mitja, la majoria d’aquestes peces de manufactura xinesa, es van fer especificament per a exportar, amb una idea de negoci i no tant com una fabricacio local i de posterior intercanvi inesperat. Amb aquest mercat, els forns xinesos van comencar a innovar per als seus clients islamics. La gerra de porcellana xinesa, es pot comparar amb els gerros d’epoca timurida, els quals tenen les mateixes formes, i es pensa que els originals eren els que provenien de la cultura arab, pero amb aspectes interessants com la nansa que, algunes, presenten motius figurats amb essers com el drac , que realment, en origen, es un disseny tradicional xines ^[8] .

Ja en els segles XVI i XVII els comerciants holandesos van fer d’intermediaris entre la Xina, l’Orient Mitja i els mercats d’exportacio estrangers. De la mateixa manera que es van exportar peces de la Xina a la cultura islamica, els iranians hi van veure negoci, pero amb la diferencia de que ells es van crear les seves propies reproduccions i l’aspecte de les peces era diferent perque com no tenien l’ argila de caoli ni coneixien les temperatures ni els temps de coccio dels forns, van haver de buscar una altra formula, que va consistir en substituir la porcellana xinesa per la llosa, una ceramica de gres semblant a l’original, pero el resultat era forca semblant, els colors van ser els mateixos i pels motius, tambe van imitar als originals ^[9] , amb una intencio de fer passar per xineses les seves gerres, tot i que tambe consta que no totes les gerres es van fabricar per falsificar-les, perque moltes anaven signades amb noms dels artesans iranians, la qual cosa deixa clar que hi havia com a minim algun tipus de mercat local.

Les pagodes [ modifica ]

A les tradicions orientals, el principi que regeix es el de l’estabilitat, i trobem un art constant que sera frequent a molts altres paisos per on passara la Ruta. Un dels paisos que es veura mes influenciat sera el Japo que durant la dinastia Tang anira incorporant molts elements que venen de la cultura xinesa i per tant amb aspectes budistes. Hi ha molta vinculacio de la religio amb la natura i es veuen moltes representacions, com per exemple a les muntanyes en les que queda insert al paisatge la petjada budista. Es el cas del periode Asuka , al Japo en el que el budisme s’incorpora de ple i es produeix un impacte molt gran, tant a nivell religios com a nivell artistic. Posteriorment, durant el periode Nara es construeixen moltes pagodes , unes figures arquitectoniques d’origen xines i que es popularitzaran arreu del mon, a mes a mes, adoptant funcions diverses, ja que amb l’expansio de l’islam , es dona el cas de mesquites amb la forma de pagoda, o durant el segle XVIII a occident, amb estils com el rococo i les construccions de palaus francesos i anglesos, amb jardins i petits templets en aquests per al gaudi de la natura tambe es troben alguns amb formes de tipus pagoda, un dels mes particulars es troba al Jardi del Princep a Aranjuez , Espanya i a Londres, l’arquitecte William Chambers va construir la pagoda de Kew gardens, de deu pisos.

El paper i la xilografia [ modifica ]

Un altre dels materials que ells mateixos van produir i que va tenir un resso a tota la resta del mon va ser el paper i al voltant del qual apareix la xilografia . Aquesta tecnica, sorgeix durant la dinastia Song a la Xina, i es popularitzara el gravat sobre fusta amb el que es faran impressions, sobre teixits de seda o paper, amb tinta. La xilografia es filtrara de forma molt notable a occident, juntament amb l’arribada del paper.

Importacions artistiques: la tecnica del cloisonne [ modifica ]

A traves de la Ruta de la Seda, no nomes s’expandeix el budisme i les tradicions artistiques xineses, sino que aquesta tambe adopta tecniques d’altres territoris. Es el cas de la tecnica del cloisonne , que ve de Bizanci i sera molt popular a Franca, en concret a Llemotges durant els segles XII i XIII. Un exemple de l’adopcio d’aquesta produccio vidriada van ser els cremadors d’encens , amb formes diverses, esteticament molt semblants a les arquetes i els baculs de l’Edat Mitjana a occident.

Altres evidencies [ modifica ]

A mes a mes, s’han trobat fragments de teixits fins de seda que reflecteixen el comerc d’aquesta ruta a llargues distancies ja des del segle III i principis del IV a Khotan. Altres evidencies que es van trobar a prop van ser monedes dels governants indo-escites (Saka) i Kushan i tambe un manuscrit incomplert d’una versio gandhari del Dharmapada. Aquests objectes son interessants perque alhora que transmeten religio i consten una font d’informacio, tambe son reveladors de les practiques artistiques. Hi ha altres objectes importats a Khotan des del nord-oest del subcontinent indi, com petites escultures de pedra de Gandhara i figures modelades amb terracota . Aixo va suposar el comerc a llarga distancia d’objectes budistes de gran valor, com els anteriorment mencionats i sumat d’altres que podrien ser petites stupa i possiblement hi hauria algun trafic de reliquies. Amb el pas del temps, tot plegat va crear unes connexions entre les comunitats budistes Khotan i Gilgit. Kohan va ser un punt important, perque va ser centre comercial i religios del sud-oest de la vall de Tarim i tambe va ser un punt de trobada i connexio entre la Xina, l’India, l’oest d’Asia Central i Iran.

El regne de Shanshan va sorgir al sud de la Ruta de la Seda, entre Niya i Loulan, fins al segle IV dC. i es va beneficiar del comerc entre la Xina i l’est de l'Asia Central. Com l’economia va funcionar be, les comunitats budistes es van permetre construir stupes i monestirs. Les escultures budistes de Miran i Khotan tenen unes caracteristiques molt semblants a les tradicions artistiques de Gandhara, Swat i Cachemira al nord-oest del subcontinent indi ^[10] com son el gust per la representacio dels plecs i els draps de la roba, els rostres i els pentinats.

Pel que fa a la dimensio pictorica, les pintures murals de Miran mostren clarament unes relacions amb l’art de l’oest de l’Asia Central i del nord-oest de l’India. Per contra, la majoria dels jaciments arqueologics d’importancia de la ruta nord estan situats al voltant de Kucha i de l’oasis de Turfan, on les pintures murals a les coves-monestirs, l’arquitectura de les stupes i altres evidencies de voltants dels segles III i VII dC. dels jaciments a prop de Kucha, mostren mes afinitats estilistiques amb el nord-oest del subcontinent indi, l’oest de l’Asia Central i Iran que no pas amb la Xina. D’altra banda, els jaciments situats mes a l’est, al llarg de la ruta nord, que corresponen a unes dates mes avancades, cap als segles VII i X dC. si que ens mostren unes caracteristiques molt mes xineses i turques. Respecte a les pintures murals de les coves-monestirs d’aquesta zona, es destaquen les de Kyzil, que demostren relacions artistiques entre la part oest de les rutes nord i les tradicions del Swat, Gandhara i la Persia Sassanida.

Altres materies primeres [ modifica ]

A la Ruta de la Seda se la va anomenar aixi per la gran importancia que va tenir aquest material, no nomes per les seves qualitats fisiques sino tambe pel simbolisme i el que va suposar aquest producte que va arribar a ser tant luxos que va servir com a moneda de canvi i es preferia intercanviar amb aquest material en comptes de fer compres i ventes mitjancant les monedes metal·liques. La demanda de la seda a la Xina i altres objectes de gran valor com les pedres precioses, entre les quals, les mes frequents van ser el rubi i el lapislatzuli , i altres provinents de les muntanyes d’Afganistan, Pakistan i Cachemira, van estimular el gran negoci d’aquestes vies comercials. Alguns d’aquests productes es van fer servir per fer donacions i reliquies budistes ^[11] . Amb el temps, altres materials i objectes van ser molt importants tambe, pero el nom inicial es va mantenir.

Ciutats al llarg de la ruta de la seda [ modifica ]

Pel continent [ modifica ]

Ruta de la seda
Eponim	ruta de la Seda
Dades
Tipus	Transboundary site (en)
Part de	ruta de la Seda
Caracteristiques
Superficie	Patrimoni de la Humanitat: 42.668,16 ha zona tampo: 189.963,1 ha
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Fujian (RP Xina) , Gansu (RP Xina) , Henan (RP Xina) , Ningxia (RP Xina) , Qinghai (RP Xina) , Shaanxi (RP Xina) , Xinjiang (RP Xina) , Zhejiang (RP Xina) , provincia d'Almati (Kazakhstan) i provincia de Txui (Kirguizstan)
Format per	33
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural   → Asia-Oceania insular
Data	2014 (38a Sessio), Criteris PH : (ii) , (iii) , (vi) i (v)
Identificador	1442
Lloc web	whc.unesco.org…

Des d'Istanbul (Turquia) fins a Mashad (Iran)

• Constantinoble (avui Istanbul ), Turquia
• Bursa , Turquia
• Antioquia , Turquia
• Iconi (avui Konya ), Turquia
• Antioquia de Cilicia (avui Adana ), Turquia
• Alep , Siria
• seguint el riu Eufrates fins a Fallujah
• Ramadi , Iraq
• Fal·luja , Iraq
• Abu Ghraib , Iraq
• Bagdad , Iraq
• Baquba , Iraq
• Dura Europos , Iraq
• Seleucia , Iraq
• Ctesifont , Iraq
• Kermanshah , Iran
• Hamadan , Iran
• Teheran , Iran
• Hecatompylos (probablement localitzada prop de Damghan ), Iran
• Sabzevar , Iran
• Nixapur , Iran
• Mashad , Iran

Des de Masshad (Iran) fins a Turpan (Xina). Vegeu mes avall

Ruta del nord al llarg del desert Taklamakan:

• Merv (avui Mary ), Turkmenistan
• Urganch , Turkmenistan
• Bukhara , Uzbekistan
• Samarcanda , Uzbekistan
• Djizak , Uzbekistan
• Kokand , Uzbekistan
• Taixkent , Uzbekistan
• Shahrisabz , Uzbekistan
• Hazrat-e Turkestan , Kazakhstan
• Urumqi , Xina

Des de Masshad (Iran) fins a Kaixgar (Xina)

• Herat , Afganistan
• Bamyan , Afghanistan
• Els Budes de Bamyan destruits pels talibans el 2001
• Bactres , Afghanistan
• Kabul , Afghanistan
• Peshawar , Pakistan
• la carretera del Karakoram
• Ahmedabad , India
• Bombai , India
• Kaixgar , Xina

Des de Kabul (Afganistan) fins a Debal al mar d'Arabia (Pakistan)

• Kabul , Afganistan
• Peshawar , Pakistan
• Taxila , Pakistan
• Multan , Pakistan
• Debal (avui Karachi ), Pakistan

La ruta del nord al llarg del desert de Taklamakan des de Kaixgar (Xina) fins a Anxi (Xina)

• Aksu , Xina
• Kudjha , Xina
• Korla , Xina
• Jiaohe , Xina
• Loulan , Xina
• Turfan , Xina
  • les Coves de Bezeklik
• Hami /Kumul, Xina

  

La ruta del sud al llarg del desert de Taklamakan des de Kaixgar (Xina) fins a Anxi (Xina)

• Hotan , Xina
• Niya , Xina
• Porta de Jade , Xina
• Dunhuang , Xina
  • les coves de Mogao

Des d'Anxi (Xina) fins a Xi'an (Xina)

• Anxi , Xina
• Yumen , Xina
• Corredor de l'Hexi , Xina
  • Jiayuguan
  • Suzhou (avui Jiuquan )
  • Zhangye
  • Liangzhou (avui Wuwei )
  • Xining
  • Haidong
• Lanzhou , Xina
• Chang'an (avui Xi'an ), Xina

Corea

• Pyongyang , Corea del Nord
• Seul , Corea del Sud

Japo

• Nara

Per mar [ modifica ]

• Debal (avui Karachi )
• Quanzhou
• Guangzhou
• Colombo
• Goa
• Bombai
• Cochin
• Masulipatnam
• Lothal
• Astracan
• Derbent
• Aden
• Suez
• Ayas
• Venecia Italia
• Roma Italia

Pel sud-est asiatic [ modifica ]

• Kedah
• Langkasuka
• Ligor
• Chi Tu
• Gangga Nagara
• Malaca
• Pan Pan
• Funan
• Vijaya de Txampa
• Txenla
• Imperi Khmer / Kambuja
• Hoi An
• Srivijaya
• Pasai
• Perlak

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Marco Polo
• Cami d'Horus
• Via Maris
• Ruta dels Reis
• Ruta de l'encens
• Periple de la Mar Eritrea
• Ruta de l'encens - ciutats del desert del Negueb

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)