![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Crystal128-pipe.svg/25px-Crystal128-pipe.svg.png) |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Rotterdam
es una ciutat dels
Paisos Baixos
, la segona en nombre d'habitants despres d'
Amsterdam
. Situada a les ribes del
Nieuwe Maas
, es, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat mes important d'
Holanda Meridional
, i un dels
ports
mes importants del mon. Limita al nord-oest amb
Westland
,
Midden-Delfland
i
Delft
, al nord amb
Pijnacker-Nootdorp
i
Lansingerland
, al nord-est amb
Zevenhuizen-Moerkapelle
i
Nieuwerkerk aan den IJssel
, a l'oest amb
Schiedam
,
Vlaardingen
,
Maassluis
i
Rozenburg
, a l'est amb
Capelle aan den IJssel
i
Krimpen aan den IJssel
, al sud-oest amb
Spijkenisse
,
Bernisse
,
Brielle
i
Westvoorne
, al sud amb
Barendrecht
i
Albrandswaard
, i al sud-est amb
Ridderkerk
.
El nom prove d'una
presa
o resclosa (
dam
) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.
El cor de la ciutat
fou bombardejada
per la
Luftwaffe
el 1940, i unes 900 persones van morir durant els bombardeigs.
[1]
Nuclis de poblacio
[
modifica
]
La ciutat es compon d'11 districtes:
- Cool
,
Dijkzigt
,
Kop van Zuid
,
Oude Westen
,
Scheepvaartkwartier
,
Stadsdriehoek
,
C.S. kwartier
- Carnisse
,
Heijplaat
,
Oud-Charlois
,
Pendrecht
,
Tarwewijk
,
Wielewaal
,
Zuidwijk
- Bospolder/Tussendijken
,
Delfshaven/Schiemond
,
Middelland
,
Nieuwe Westen
,
Spangen
,
het Witte Dorp
,
Oud-Mathenesse
- Afrikaanderwijk
,
Bloemhof
, Feijenoord,
Hillesluis
,
Katendrecht
,
Noordereiland
,
Vreewijk
- Hillegersberg
,
Honderd en Tien Morgen
,
Kleiwegkwartier
,
Molenlaankwartier
,
Nieuw Terbregge
,
Schiebroek
,
Terbregge
- Hoek van Holland
,
Oude Hoek
Cases cubiques
del centre de la ciutat
- Boomgaardshoek
,
Meeuwenplaat
,
Middengebied
,
Nieuw Engeland
,
Oudeland
,
Tussenwater
,
Westpunt
,
Zalmplaat
- Beverwaard
,
De Veranda
,
Groenenhagen-Tuinenhoven
,
Hordijkerveld
,
Kreekhuizen
,
Lombardijen
,
Oud-IJsselmonde
,
Reyeroord
,
Sportdorp
,
Zomerland
- Crooswijk
,
De Esch
,
Kralingen
,
Rubroek
,
Struisenburg
- Agniesebuurt
,
Bergpolder
,
Blijdorp
,
Blijdorpse polder
,
Liskwartier
,
Oude Noorden
,
Provenierswijk
- Kandelaar
,
Kleinpolder
,
Landzicht
- Het Lage Land
,
Kralingseveer
,
Nesselande
,
Ommoord
,
Oosterflank
,
Prinsenland
,
Zevenkamp
Arquitectura
[
modifica
]
Joc de llums fet el 15 de maig de 2007 en commemoracio del bombardeig nazi de 1940 a la ciutat.
L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, es moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del pais. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig de la
Luftwaffe
alemanya
, que devasta el centre de la ciutat la nit del
14 de maig
de
1940
, i que va ser el mes important sofert pels Paisos Baixos durant la
Segona Guerra Mundial
. Actualment, el centre compta amb nombrosos
gratacels
, entre els quals el mes alt dels Paisos Baixos, el
De Zalmhaven
, de 215 metres, completat en 2022.
[2]
Composicio del consistori
|
Partit
|
1962
|
1966
|
1970
|
1974
|
1978
|
1982
|
1986
|
1990
|
1994
|
1998
|
2002
|
2006
|
PvdA
|
23
|
18
|
19
|
24
|
25
|
21
|
24
|
18
|
12
|
15
|
11
|
18
|
Leefbaar Rotterdam
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
17
|
14
|
CDA
|
13
|
12
|
12
|
10
|
10
|
8
|
8
|
9
|
6
|
6
|
5
|
3
|
SP
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
1
|
4
|
1
|
3
|
VVD
|
4
|
5
|
5
|
7
|
6
|
9
|
7
|
6
|
6
|
9
|
4
|
3
|
GL
|
4
|
6
|
3
|
3
|
1
|
4
|
2
|
2
|
3
|
4
|
3
|
2
|
CU
/
SGP
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
D66
|
-
|
-
|
4
|
-
|
2
|
2
|
2
|
7
|
7
|
3
|
2
|
1
|
Stadspartij Rotterdam
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
2
|
2
|
1
|
-
|
CP
(86)/
CD
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
1
|
2
|
6
|
-
|
-
|
-
|
Altres
|
-
|
3
|
1
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
1
|
1
|
-
|
-
|
Total
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
45
|
El
port de Rotterdam
es el mes important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del mon, despres del de
Xangai
. El port deu la seva prosperitat a la tradicio marinera del pais i a la situacio estrategica de la ciutat, al punt de confluencia dels rius
Rin
i
Mosa
, que ha contribuit a fer de Rotterdam un importantissim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del mon, mitjancant enllacos per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceanic).
Fills il·lustres
[
modifica
]
- Willem Hussem
(1900-1974), escultor, poeta, pintor.
- Hendrik Anthony Kramers
(1894-1952), fisic teoric i matematic.
- Louis Victor Saar
(1868-1937), pianista, critic musical i compositor.
- Dirk Schaefer
(1874-1931), compositor i violinista.
- Bartolomeus Tours
(1797-1864), organista i director d'orquestra.
- Berthold Tours
(1838-1897), compositor i director d'orquestra.
- Jacob Tours
(1759-1811), organista i compositor.
- Jan van Gilse
(1881-1944), compositor i director d'orquestra.
- Simon van Milligen
(1849-1929), compositor musical.
- Anton Van Rooy
(1870-1932), cantant d'opera de la corda de baix-bariton.
- Jacobus Henricus van't Hoff
(1852-1911),
Premi Nobel de Quimica
1901
.
- Max von der Sandt
(1863-…?]), pianista i compositor.
- Johannes van der Corput
(1890-1975), matematic.
Enllacos externs
[
modifica
]