Rosa de Lima
, nascuda
Isabel Flores de Oliva
i amb el
nom religios
de
Rosa de Santa Maria
(
Lima
,
20 d'abril
de
1586
-
24 d'agost
de
1617
), va ser una religiosa
peruana
del
Tercer Orde de Sant Domenec
. Fou canonitzada el
1671
per
Climent X
.
[1]
Esmalt sobre coure per Noel II Laudin (Reims, Musee de Chalons en Champagne)
Ermita de la santa a Lima, en un gravat del s. XVIII
Monestir de Santa Rosa, a Lima, construit sobre la casa on va morir la santa
Campanar de Santo Domingo (Lima), on es la tomba de la santa
Isabel Flores de Oliva
va neixer a
Lima
(Peru). El seu pare, Gaspar Flores, era un
arcabusser
espanyol i la seva mare, Maria de Oliva, era natural de Lima. Va ser confirmada per l'arquebisbe de Lima, que seria Sant
Toribi de Mogrovejo
. De petita, a casa seva, va ser anomenada "Rosa", perque un servent deia que la seva cara semblava una
rosa
.
De molt jove, va portar una vida austera i pietosa. Com
Santa Caterina de Siena
, feia deju tres cops la setmana. En adonar-se que els homes comencaven a fixar-se en ella, es va tallar els cabells per fer-se menys atractiva. Ella mateixa, contravenint la voluntat dels seus pares, va desfigurar-se la cara. Aviat comenca a tenir visions, revelacions i a sentir veus que la incitaven a consagrar la vida a Deu.
Passava molt de temps contemplant el Santissim Sacrament, que rebia diariament. Feu vot privat de castedat, tambe contrariant la voluntat paterna, que volia que es cases.
Tambe va fer abstinencia perpetua de carn i dedicava el temps a obres de
caritat
, ajudant els malalts i necessitats de la comunitat. Els portava a casa seva i en tenia cura. Per a obtenir recursos i ajudar la seva familia, feia
brodats
i puntes, i conreava flors, que despres venia al mercat. De nit, pregava i feia penitencia en una petita cova, fins que gairebe hi vivia, nomes sortint-ne per a rebre la
comunio
.
Prengue el nom de Rosa quan es confirma el 1597. Atreta per l'
Orde de Sant Domenec
, va obtenir el permis per a entrar en un convent el 1602, sense haver de pagar el dot, com era habitual. Als vint anys prengue l'habit com a
terciaria
i feu vot de virginitat perpetua.
Durant onze anys continua la seva vida de penitencia fins que va morir, el 24 d'agost de 1617, tal com havia predit. Al seu
funeral
van assistir les autoritats publiques de Lima i l'arquebisbe va pronunciar-hi un elogi.
Rosa va ser
beatificada
per
Climent IX
el 15 d'abril de 1667 i canonitzada el 12 d'abril de
1671
per
Climent X
: va ser la primera persona de l'hemisferi occidental que va ser proclamada
santa
. El seu
santuari
, amb la seva tomba (i les dels sants
Marti de Porres
i
Alonso Abad
) es al convent de Sant Domenec de Lima.
Se'n celebra la festa liturgica el 23 d'agost. Inicialment, el 1727 se celebrava el 30 d'agost, ja que el 24 d'agost, aniversari de la seva mort, era la festa de
Sant Bartomeu apostol
. En la reforma de 1969,
Pau VI
la va traslladar al 23 d'agost. No obstant aixo, al Peru i altres llocs d'
Hispanoamerica
es continua celebrant el dia 30.
Les primeres biografies de la santa foren escrites pel
dominic
pare Hansen,
Vita Sanctae Rosae
(Roma, 1664?1668) i Vicente Orsini, poc despres. El
Papa Benet XIII
va escriure
Concentus Dominicano, Bononiensis ecclesia, in album Sanctorum Ludovici Bertrandi et Rosae de Sancta Maria, ordinero praedicatorum
(Venecia, 1674).
Es patrona del
Peru
, del
Nou Mon
i de les
Filipines
.
Als tres mesos d'haver nascut, el bressol estava voltat de roses, i el dia de la seva
confirmacio
, l'arquebisbe Toribio de Mogrovejo (despres canonitzat), l'anomena Rosa.
La seva casa, al centre de
Lima
, tenia una capella on es retirava a pregar; a la vora hi ha un pou on avui els devots llencen les seves demandes.
- ↑
Lacueva Munoz
, Jaime J. ≪
Santa Rosa de Lima
≫ (en castella). Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 juliol 2021].