|
Aquest article tracta sobre el politic i economista frances. Si cerqueu el music alemany, vegeu ≪
Robert Schumann
≫.
|
Robert Schuman
, amb el nom de naixement
Jean-Baptiste Nicolas Robert Schuman
, (
ciutat de Luxemburg
,
Luxemburg
,
29 de juny
de
1886
-
Scy-Chazelles
,
Franca
,
4 de setembre
de
1963
) fou un
politic
frances
, diverses vegades ministre i dos cops
president del Consell de Franca
. Es considerat metaforicament el ≪Pare d'Europa≫ ?juntament amb
Konrad Adenauer
,
Paul-Henri Spaak
,
Jean Monnet
i
Alcide De Gasperi
? per haver presentat davant de mes de dos-cents periodistes la coneguda
Declaracio Schuman
,
[1]
escrita i preparada juntament amb Jean Monnet, precursora del que serien les
Comunitats Europees
, i mes tard, l'actual
Unio Europea
.
[2]
Molt religios, fou proclamat
servent de Deu
per l'Esglesia catolica, i esta en curs la seva causa de beatificacio.
Era fill de pare frances i de mare luxemburguesa. El seu pare era oriund del
departament frances
de
Mosel·la
, i va servir a l'exercit frances durant la
Guerra francoprussiana
de
1870
, despres de la qual va adoptar la nacionalitat alemanya, despres que
Alsacia
i
Lorena
fossin annexionades per l'
imperi Alemany
. Despres d'establir-se a
Luxemburg
fou considerat com un alemany igual que la seva esposa, convertida en alemanya a causa del seu vincle matrimonial.
La seva educacio familiar esta emmarcada per la profunda practica del
catolicisme
. El
1904
finalitza els seus estudis secundaris a
Metz
i inicia l'estudi de
dret
a les universitats de
Munic
,
Bonn
,
Estrasburg
i
Berlin
, on es gradua l'any
1911
en
dret civil
. L'any seguent inicia la seva activitat professional en un bufet d'
advocats
a Metz. Abandona la idea d'entrar al
seminari
per esdevenir sacerdot. A la universitat Schuman forma part de la
corporacio Unitas
, integrada principalment per seminaristes i estudiants de
teologia
.
Primera Guerra Mundial
[
modifica
]
Per raons de salut no va fer el
servei militar
, pero en esclatar la
Primera Guerra Mundial
, el reclutament s'intensifica, per la qual cosa es cridat a files per l'administracio alemanya a causa de les seves competencies juridiques. Incorporat al servei auxiliar va ser instal·lat a Metz en una unitat de no combatents, on realitza funcions de soldat secretari durant un any. Despres de ser rellevat del seu carrec es nomenat adjunt de l'administracio a
Bolchen
, on roman fins a la fi de la guerra l'any
1918
, continua paral·lelament amb el seu treball en el despatx d'advocat de Metz.
Periode d'entre guerres
[
modifica
]
Una vegada acabada la guerra s'inscriu com a advocat a Metz, estatut que conservara tota la seva vida. La seva formacio de jurista i el seu coneixement del
frances
fa que les autoritats el convidin a participar en la reintegracio d'
Alsacia
i
Lorena
.
Els catolics de Lorena van inquietar-se per la integracio a l'
estat frances
, temorosos d'aquesta republica que consideraven com a anticlerical. La dissolucio dels ordes religiosos (
1902
-
1904
) a Franca i la
separacio de l'estat i de l'esglesia
(
1905
), que va suprimir tota subvencio del culte per l'estat, no van ser aplicades en els territoris ocupats per alemanya. Aquestes regions vivien encara sota el
concordat del 1801
. Per defensar aquesta particularitat, Schuman es sol·licitat pels grups catolics per a presentar-se com a
diputat
, resultant escollit pel carrec l'any
1919
com a representant de Mosel·la per la circumscripcio de Thionville, carrec que ocuparia durant tota la seva carrera.
En el parlament frances, pero, fou acusat d'haver format part de l'exercit alemany, encara que la denuncia no progressa. En aquesta epoca impulsa la formacio de seccions departamentals de la Confederacio francesa de treballadors cristians (CFTC) a Mosel·la.
Durant la
decada del 1920
s'associa als esforcos de pau i l'accio del president
Aristide Briand
(
1924
-
1932
) que busca l'aproximacio entre la
Republica de Weimar
i la Franca del govern de
Raymond Poincare
. Despres dels atacs per part d'
Italia
a
Etiopia
es mostra favorable a les sancions imposades per la
Societat de Nacions
, per contra pero es mostra partidari dels
acords de Munic
de
1938
.
Desfavorable del
Front Popular
(
1936
-
1938
), sempre mostra simpaties per
Leon Blum
. La seva activitat parlamentaria fou modesta, de
1929
a
1939
fou membre de la comissio de finances de l'Assemblea Nacional. Va romandre al
Senat
sense interrupcio fins a l'any
1940
. Inicialment inscrit en el partit
Union Republicaine Lorraine
, associat al
Bloc National
de Raymond Poincare, a partir de l'any
1931
fou membre del
Democrate Populaire
, un dels origens del MRP.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Schuman fou nomenat subsecretari d'estat per als refugiats en l'administracio de
Paul Reynaud
formada el
21 de marc
de
1940
- periode conegut amb el nom de
drole de guerre
('guerra de mentida'), carrec que conserva durant el primer govern del mariscal
Philippe Petain
. Favorable d'atorgar plens poders a Petain es nega a participar en aquest govern i retorna a
Metz
on fou fet presoner per la
Gestapo
el
14 de setembre
de
1940
despres de rebutjar la sol·licitud de cooperacio presentada pels
nazis
.
[3]
Fou posat sota custodia del Palatinat Rena l'abril de
1941
, d'on posteriorment assoli evadir-se a l'agost de
1942
. Refugiat a la zona lliure, va romandre ocult en diferents monestirs fins a l'expulsio dels nazis.
Despres de la invasio de Franca pels
aliats
i la conseguent expulsio del
wehrmacht
, el setembre de
1944
el general De Lattre al comandament de l'exercit frances fa cridar Schuman a fi de tenir un conseller experimentat en assumptes d'Alsacia-Lorena. Tres setmanes despres el ministre de guerra,
Andre Diethelm
, exigeix que Schuman sigui arrestat. La societat de Metz acull Schuman, pero les autoritats el tracten com un exministre de Petain i parlamentari que vota a favor dels seus plens poders. Es considerat com "indigne", pero a pesar d'aixo es col·locat en el comite departamental d'alliberament on tracta de moderar la depuracio.
El
24 de juliol
de
1945
escriu al general
Charles de Gaulle
i aconsegueix que arxivin l'expedient en contra seu. Es proclama la seva innocencia en l'alta cort al setembre seguent, cosa que li permet reprendre el seu lloc en la vida politica del pais.
Rapidament es converteix en un dels liders principals de la
Quarta Republica Francesa
, sent nomenat Ministre de finances entre
1946
i
1947
, en els governs de
Georges Bidault
i
Paul Ramadier
, en un moment crucial on la
inflacio
i el
mercat negre
prenen forca.
El novembre de
1947
es nomenat
president del Consell
, carrec que desenvolupa fins al juliol de
1948
, sent acusat d'haver estat un oficial alemany pel comunista Jacques Duclos. En caure el seu govern es nomenat Ministre d'Afers exteriors, carrec que ocupa fins a
1952
.
[2]
[3]
El seu bilinguisme li es util en les relacions que implementa amb
Alemanya
, on pronuncia conferencies en l'idioma local.
Politica europeista
[
modifica
]
L'opinio francesa vacil·la entre diverses possibilitats pel que fa al futur immediat de l'Alemanya derrotada. La majoria prefereix exercir un control
aliat
a l'Alemanya descentralitzada, un hibrid entre la
Confederacio Germanica
(
1815
-
1866
) i la
Federacio Alemanya del Nord
(
1867
-
1871
). Es aquesta la posicio de Charles de Gaulle i els seus successors fins al
1947
, unes opinions que preferien desmantellar les fonts institucionals i culturals del militarisme alemany i enfortir les relacions intraeuropees.
Al marc
1948
es crea la
Unio Europea Occidental
(unio diplomatica i militar) entre
Franca
,
Belgica
i el
Regne Unit
, com a resposta a la presa de poder dels
comunistes
a
Praga
. Aquesta Unio va servir de base per a la creacio de l'
Organitzacio del Tractat de l'Atlantic Nord
(
OTAN
) l'any
1949
.
La fusio de les unions duaneres del
Benelux
, sorgida entre guerres i concretada el
1948
i un projecte d'unio entre
Franca
i
Italia
iniciat el
1947
, fracassat pero finalment el
1951
, foren les bases de laboratori per a la futura creacio de la
Comunitat Economica Europea
(CEE). Aixi mateix la creacio l'any
1949
del
Consell d'Europa
es una de les primeres bases per preparar la confederacio d'estats europeus.
Declaracio Schuman
[
modifica
]
Schuman no disposava de grans qualitats com a orador pero aixo no va impedir que pronuncies un dels discursos mes transcendentals en la historia europea. El
9 de maig
de
1950
es va dirigir a mes de dos-cents periodistes per a presentar una declaracio, preparada al costat de
Jean Monnet
, considerada com la primera proposta oficial per a la construccio d'una
Europa
integrada i que es coneix a partir d'aquesta data com la
Declaracio Schuman
. Aquest dia va neixer l'Europa comunitaria, actualment concretitzada en la
Unio Europea
(
UE
).
[2]
En el seu discurs Schuman proposava la creacio d'una comunitat franco-alemanya per a aprofitar conjuntament el
carbo
i l'
acer
dels dos paisos, en un moment que Alemanya produeix el doble d'acer que Franca. Una vegada en funcionament, s'ampliaria la comunitat a altres paisos europeus per a formar un
espai de lliure circulacio
de persones,
mercaderies
i
capitals
.
[2]
Aquest sistema creuat d'interessos evitaria la possibilitat d'una nova guerra. Cinc anys despres de la capitulacio de l'
Alemanya nazi
es presenta aquest projecte de cooperacio europea.
| ≪
|
Extracte:
≪Europa no es fara d'una vegada ni en una obra de conjunt: es fara gracies a realitzacions concretes, que creuen en primer lloc una solidaritat de fet. L'agrupacio de les nacions europees exigeix que l'oposicio secular entre Franca i Alemanya quedi superada, pel que l'accio empresa ha d'afectar en primer lloc a Franca i Alemanya.≫
|
≫
|
| ? Robert Schuman
[4]
|
A la cimera de
Mila
de
1985
els Caps d'Estat i de govern van decidir establir el
9 de maig
com el
Dia d'Europa
.
Inicis de la Unio Europea
[
modifica
]
Schuman va signar el
Tractat de Paris
, del
18 d'abril
de
1951
, constituint la
Comunitat Europea del Carbo i de l'Acer
(CECA) entre
Alemanya
,
Belgica
,
Franca
,
Italia
,
Luxemburg
i els
Paisos Baixos
.
Posteriorment va impulsar el pla per a la formacio d'un exercit europeu denominat
Comunitat europea de Defensa
, iniciativa rebutjada per part francesa l'any
1954
.
Va planejar al costat de
Konrad Adenauer
l'
Estatut del Sarre
. Aquesta iniciativa buscava dotar a aquest
estat alemany
que es trobava ocupat per l'exercit frances despres del final de la guerra, d'un estatut europeu que el convertiria en la seu de les institucions europees i en la "Capital d'Europa". Els dos liders decidiren fer aprovar la mesura per
referendum
, confiats del seu resultat positiu. No obstant aixo els ciutadans del
Saarland
es pronuncien en contra d'aquest estatut i a favor de la seva reintegracio a l'
Alemanya Occidental
.
L'any
1958
fou nomenat el primer president de l'
assemblea parlamentaria europea
, carrec que ocupa fins al
1960
.
[5]
En aquest periode presideix en conjunt la
CEE
-
CECA
-
CEEA
on els membres son designats pels seus estats d'origen i on la seva funcio es merament consultiva.
L'any
1958
li fou concedit el
Premi Internacional Carlemany
, concedit per la ciutat d'
Aquisgra
, en reconeixement dels seus esforcos en favor de la integracio europea.
A l'octubre de
1959
, durant una visita oficial a
Italia
, es manifestaren els primers simptomes de la malaltia que afectara progressivament la salut de Schuman, quan enmig d'una conferencia de premsa perd la lucidesa a consequencia d'una
esclerosi multiple
.
[6]
Despres de retirar-se definitivament de l'Assemblea parlamentaria europea, Schuman inicia la redaccio del seu unic llibre,
"Per Europa"
, amb la idea de fer descobrir les seves intuicions europees. Pocs mesos despres cedeix l'escrit a un amic proper donant-li la llibertat de publicar-lo despres de la seva mort.
[7]
L'estiu de
1963
Schuman te moltes dificultats per articular paraules i solament es capac de mirar i prendre la ma del seu interlocutor. Alguns dies abans de la seva mort, el
Bisbe
de Metz, despres d'administrar-li la
uncio dels malalts
, li fa lectura d'una carta que el
papa
Pau VI
havia escrit per a ell.
[7]
El
4 de setembre
de
1963
, a les nou hores i trenta minuts, mori a la seva residencia de
Metz
.
Solament un representant de l'estat frances, vicepresident de l'
Assemblea nacional
, va assistir a les exequies. La radio i la televisio de Franca van dedicar una curta emissio a la cobertura de la seva defuncio. Les restes de Schuman estan sepultats en l'
esglesia de Sant Quinti
de
Scy-Chazelles
.
[8]
Proces de beatificacio
[
modifica
]
L'Esglesia Catolica Romana, a instancia del bisbe de
Metz
Pierre Raffin, n'ha obert el proces de beatificacio el 1991. El 2004, el proces diocesa acaba i l'expedient format fou enviat al Vatica, on la Comissio per a les Causes dels Sants l'ha d'estudiar.
[5]
- ↑
Barents
, R.
The Autonomy of Community Law
(en angles). Kluwer Law International, 2004, p. 28.
ISBN 9041122516
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
Padres fundadores. Robert Schuman (1886-1963)
≫. Union Europea. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑
3,0
3,1
≪
Hommage a Robert Schuman
≫ (en frances). Anniversaire du Trate de Rome. Arxivat de l'
original
el 2015-06-10. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑
≪
Declaration du 9 mai 1950
≫ (en frances). [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑
5,0
5,1
≪
Biographie de Robert Schuman
≫ (en frances). La Visitation Scy Chazelles. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑
≪
Robert Schuman, padre de Europa
≫ (en castella). Red por la Vida y la Familia. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑
7,0
7,1
≪
Fin de vie
≫ (en frances). robert-schuman.com. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑
≪
Berceau de l'Europe
≫ (en frances). Mairie de Scy-Chazelles. Arxivat de l'
original
el 2008-05-29. [Consulta: 19 ds'agostr 2015].
Enllacos externs
[
modifica
]