Robert Johnson
(angles: Robert Leroy Johnson) (
Hazlehurst
,
8 de maig
de
1911
-
Greenwood
,
16 d'agost
de
1938
) nascut com a
Robert Leroy Johnson
va ser un
cantant
,
compositor
i
guitarrista
nord-america
de
blues
conegut com "El Rei del Delta blues". Els seus enregistraments de
1936
a
1937
mostren una notable combinacio de cant, habilitats de guitarra, i talent en la composicio que van influir en generacions de musics, malgrat haver deixat un registre de nomes 29 cancons. Sa vida enigmatica, pobrament documentada, i sa mort a l'edat de 27 anys han donat lloc a la creacio de moltes llegendes sobre la seva persona. Es considerat com '"l'Avi del Rock-and-Roll", la seva locucio, l'originalitat de les seves cancons i el seu estil de tocar la guitarra ha influit en una gran gamma de musics incloent-hi
John Fogerty
,
Bob Dylan
,
Johnny Winter
,
Jimi Hendrix
,
The Yardbirds
,
Led Zeppelin
,
The Allman Brothers Band
,
The Rolling Stones
,
Paul Butterfield
,
Queen
,
The White Stripes
,
The Black Keys
,
The Band
,
Neil Young
,
Warren Zevon
,
Jeff Beck
, i
Eric Clapton
, qui el titlla de "el music de Blues mes important que hagi viscut".
[1]
Va ocupar el 5e lloc en la llista de "Els 100 mes grans guitarristes de tots els temps" de la revista
Rolling Stone
.
[2]
Va anar
inclos
al
Salo De La Fama Del Rock And Roll
el
1986
en la categoria d'"Early Influence" (
Influencies primerenques
) .
[3]
Va neixer a la poblacio de
Hazlehurst
, estat de
Mississipi
,
Estats Units
el
8 de maig
de
1911
(encara que probablement aquest any sigui erroni), la seva mare era Julie Ann Majors (Julie Dodds), filla d'esclaus que va tenir el seu fill amb un jornaler anomenat Noah Jonhson que va passar pel vilatge, fet que va passar despres de separar-se momentaniament del seu espos Charles Dodds Jr., un fuster que vivia en prosperitat. Un temps despres ella va tornar amb Charles (ara anomenat Spencer) pero la seva relacio no va durar gaire.
Johnson va creixer amb el cognom Spencer, sense saber que Charles no era el seu pare biologic, i la familia es va establir el
1918
a Robinsonville, anys mes tard la seva mare li confessa que era fill de Noah Johnson, per la qual rao va adoptar el cognom del seu vertader pare. Des de petit, Johnson va mostrar interes per la musica, primer per l'arpa i despres per l'harmonica. Va ser enviat al col·legi pero no va demostrar gaire interes per l'estudi, abandonant-lo amb l'excusa d'un problema de vista el
1927
.
El febrer de 1929 va contreure matrimoni amb Virginia Travis, de 16 anys. Poc despres ella va ser prenys, malauradament va morir en el part amb la seva criatura l'abril de 1930. Johnson es va casar per segona vegada amb Esther Lockwood, mare de
Robert Lockwood Jr.
, que mes tard esdevindria tambe interpret de blues, seguint els passos del seu padrastre.
Despres de diversos anys tocant per tot el sud dels
Estats Units
, va tenir l'oportunitat d'enregistrar les seves 29 llegendaries cancons. Son 42 enregistraments (13 dels temes van ser gravats 2 vegades), registrats en dues sessions d'enregistrament: la primera a
San Antonio
(
Texas
), els dies 23, 26 i 27 de novembre de 1936; la segona a
Dallas
(Texas), el 19 i el 20 de juny de 1937.
La seva mort va tenir lloc en circumstancies estranyes. S'explica que va ser enverinat amb whisky per un marit gelos, amo d'un bar en el qual Johnson actuava. Alguns diuen que va morir de
pneumonia
, d'altres que de
sifilis
. El seu certificat de defuncio apunta que va morir el 16 d'agost de 1938, a
Greenwood
, estat de Mississipi i que no hi va haver autopsia.
Nomes es conserven dues fotos de Robert Johnson. En una apareix assegut. Portava una camisa blanca. Llargs dits negres dibuixen un acord a la guitarra. Mira fixament la camera. Als seus llavis una cigarreta. A l'altra posa tambe amb la seva guitarra, duu un vestit i un barret. Relaxat, somrient. Alguna vegada es va afirmar que apareixia en tres segons d'un antic film; despres es va descobrir que no era ell (a la mateixa cinta es pot veure el cartell d'una pel·licula filmada dos anys despres de la seva mort)
Una famosa llegenda conta que Robert Johnson va vendre la seva anima al diable en l'encreuament de la carretera 61 amb la 49 en
Clarksdale
(
Mississipi
), a canvi d'interpretar el blues millor que ningu.
Be fos per un pacte o les nombroses hores d'estudi, la tecnica depurada de Robert Johnson, unida a la seva veu una mica fantasmal, es mostren magnifiques en un bon nombre de temes continuament revisats al mon del blues. Molts dels que van coneixer Robert Johnson personalment no deixaven d'admirar-se del talent d'aquest jove music. Els qui van viatjar i van tocar amb ell expliquen que podia mantenir una conversa en una reunio plena de gent amb la radio sonant de fons sense fer-hi aparentment gaire atencio i l'endema tocar nota per nota cada una de les cancons que s'havien emes.
Tecnica musical
[
modifica
]
La tecnica guitarristica de Robert Johnson es basa en una evolucio de l'estil sincopat de
Son House
, en el que un florit llenguatge de "
tresillos
",
glissandos
i
contrapunts
dialoguen amb la veu solista sobre un compas 4/4 del qual s'encarrega el polze, martellejant les "
bordonas
".
Es pot considerar que Robert Johnson, al costat de Blind Willie Johnson, com el gran mestre de la
guitarra slide
(o
bottleneck
, tecnica consistent a trepitjar les cordes sobre la fusta, no pas amb els dits de la ma esquerra, sino fregant-les amb un tub de metall o coll d'ampolla -
bottleneck
-, obtenint un so punxant i sinuos tipic de la musica afroamericana primitiva).
Afinacions diferents de la guitarra
[
modifica
]
A mes de l'afinacio usual o estandard
(mi, si, sol, re, la, mi)
, Robert Johnson usa en els seus enregistraments almenys tres altres afinacions:
- Drop D (amb la 6a corda en
re
en comptes de
mi
: l'afinacio de les cordes queda
mi, si, sol, re, la, re
):
- Open G
(re, si, sol, re, sol, re)
:
- Stones in my passway
,
- Walking Blues
,
- Crossroads
,
- If I had possession over the judgement day
,
- Last fair deal gon down
,
- Come on in my kitchen
,
- Travellin Riverside Blues
, entre d'altres)
- Open D
(re, la, fa#, re, la, re)
:
- Hellhound on my trail
,
- Preachin blues
.
La vigencia del llegat musical de Johnson es basa en una peculiar assumpcio de les estructures musicals del
blues
rural anterior a ell (
Charlie Patton
,
Son House
,
Willie Brown
,
Blind Lemon Jefferson
, etc.) i en la forca literaria d'uns versos que fan d'ell un dels mes insignes autors de la poesia popular nord-americana. Hi ha tres constants en les lletres de Johnson: l'efimer de les relacions humanes, el vagabundeig incessant i els terrors irracionals.
[4]
Anant un pas mes enlla de la simple evolucio folklorica, les lletres de les seves cancons conformen un brodat personal en que es barregen motius religiosos, sexuals i festius que colpeixen l'auditor gracies a una singular precisio poetica. A les seves cancons hi emergeix un univers personal d'expressio i creativitat, no la mera reiteracio de clixes tradicionals. El seu inimitable estil vocal, esquitxat d'esgarrifosos falsets, el seu sentit generos de la llibertat interpretativa (s'han conservat algunes preses alternatives de les seves cancons, que mostren versions radicalment diferents d'una mateixa canco en questio de minuts, com en el cas de
Come on in my kitchen
) n'han fet una illa a part a la historia del blues.
El seu estil particular com a cantant i guitarrista ha estat admirat sempre per artistes com
Muddy Waters
,
Elmore James
,
Ry Cooder
,
Keith Richards
,
Bob Dylan
o els membres del grup
Led Zeppelin
. A traves de
Muddy Waters
i els interprets britanics de blues dels anys seixanta (
John Mayall
,
Eric Clapton
,
Peter Green
,
Rolling Stones
, etc.) la seva influencia es molt notable al rock.
L'explicita
Lemon song
dels Led Zeppelin ret homenatge a una de les estrofes de
Me and the devil blues
.
Eric Clapton ha dedicat recentment un album sencer
(Me and Mr. Johnson)
(el Sr. Johnson i jo) a versionar el repertori de Robert Johnson; tambe el guitarrista britanic
Peter Green
ha versionat un disc anomenat "The Robert Johnson Songbook".
Els
Rolling Stones
,
Cream
,
Jimi Hendrix
i en especial
Eric Clapton
han gravat versions de les seves cancons.
Series de TV
[
modifica
]
Se li va realitzar un homenatge a la serie de ciencia-ficcio Supernatural emesa per la cadena de televisio Cw al capitol 8 de la segona temporada "Crossroad Blues", en el qual se l'incorpora com a personatge i s'esmenten algunes de les seves cancons.
- ↑
Booklet accompanying the
Complete Recordings
box set, Stephen LaVere, Sony Music Entertainment, 1990, Clapton quote on pag. 26
- ↑
≪
The 100 Greatest Guitarists of All Time
≫, 27-08-2003. Arxivat de l'
original
el 2008-05-05. [Consulta: 9 novembre 2010].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-11-25. [Consulta: 9 novembre 2010].
- ↑
Robert Johnson
- inducted into the
Rock and Roll Hall of Fame
. He is most famous for his song "The Crossroads". Induction year: 1986. Induction category: Early Influence.
- ↑
Cf. Frank Tirro,
Historia del jazz classic
, MaNonTroppo, Barcelona, 2001, pag. 86.
Enllacos externs
[
modifica
]