Riudaura
(pronunciat
[riðaw??]
),
[1]
[2]
tambe
Ridaura
,
[3]
es un
municipi
de la
comarca
de la
Garrotxa
, a les
Comarques Gironines
.
[3]
Es troba a l'extrem occidental de la Garrotxa, al limit amb les comarques d'
Osona
i el
Ripolles
. El terme municipal te una extensio de 23,6 km² i queda aillat d'Olot pel
Coll dels Morts
i de
Vallfogona
per la serra de
Puig Estela
. La vila es al centre de la vall i esta situada a 572 metres d'altitud.
[3]
[4]
[5]
Probablement provingui del llati
rivo de Azar
, es a dir, riu d'Azar, en que Azar es un nom propi.
[6]
[7]
L'evolucio de la paraula seria: riudazar(a) > riudaara > riudara > ridaura. Esta foneticament emparentat amb alguns toponims que terminen de la mateixa manera -
'ar
convertida al final en femeni -a i en masculi -e en els noms actuals corresponents. Per exemple, Munciar, avui Mussa; Aransar, avui Aransa; o Taltennar, avui Talliendre. Es tracta segurament d'un sufix -'ar
iberic
.
[7]
La documentacio mes antiga que es conserva amb el toponim es l’acta de fundacio del
monestir
, l’any
852
pel comte
Guifre de Besalu
, on es descriu com una vall “erma i deserta” de nom “Riodazzari”.
[8]
En altres documents historics apareix el toponim
Riodezariam
,
[9]
[10]
o variacions com Sancta Maria de Riodesari, Riodezari, Riudazar, Valle Rivo de Azaro, Riodazari, Riodezariam, Rivi d'Azaro, Rividarii, Rividario, Riudara.
[11]
- Llista de toponims de Riudaura
(Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglesies, etc).
Riudaura es troba a l'extrem Nord de la
Serralada Transversal
. Gairebe la meitat del municipi esta inclos en l'espai natural protegit de les
Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
, que a la vegada formen part de la
Xarxa Natura 2000
.
[12]
Aquest espai destaca pel caracter essencialment humit del territori, que permet el desenvolupament dels boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees, i que compta amb diverses especies de flora i fauna d'interes, especialment la fauna invertebrada i la flora micologica,
briologica
i liquenologica.
[13]
La major part de la superficie municipal te un pendent abrupte i escarpat, ocupat basicament per boscos.
[14]
Es distingeixen dues comunitats vegetals que connecten de manera gradual. En una d'aquestes predominen les fagedes i rouredes, en l'altra, els alzinars.
[14]
La superficie de conreu se situa a la plana i representa gairebe una sisena part del municipi. Les pastures es distribueixen al voltant de les masies disseminades, que es troben a cotes mes elevades.
[14]
La litologia predominant son conglomerats, gresos i margues. A la zona nord, travessa d'est-oest una zona de margues calcaries amb petites zones disperses de guixos. A la zona planera, hi ha graves, sorres,
llims
i argiles, resultat de l'accio erosiva de les aigues fluvials.
[14]
La
riera de Riudaura
pertany a la conca alta del riu
Fluvia
.
[14]
Neix prop del
Coll de Canes
, passa pel poble, segueix tota la vall, passa pel municipi d'Olot, la
vall de Bianya
, i conflueix amb la
riera de Bianya
.
[15]
L'economia de Riudaura havia estat vinculada historicament al sector primari (agricultura i ramaderia). El 1986 el sector primari representava mes de la meitat de l'economia. Des de llavors, aquest sector va anar descendint, fins al 15% registrat el 2005, i deixant lloc al sector secundari (industria) i el sector terciari (serveis), que actualment son els principals sectors economics del municipi.
[14]
[16]
Malgrat la gran davallada del sector primari, la superficie agraria util s'ha mantingut, pero es va reduir una tercera part de la superficie explotada durant el periode 1989-1999. Els conreus son destinats principalment al cultiu de farratges i cereals (principalment, blat de moro, blat i ordi) i a les pastures.
[17]
[18]
[16]
El municipi compta amb un centenar de llocs de treball, dels quals tres de cada cinc son ocupats per persones no residents al municipi. La majoria de la poblacio treballa fora del municipi (un 80%). Aixi doncs, el municipi te una clara vocacio residencial.
[16]
Pel que fa al turisme, Riudaura compta amb cinc establiments de turisme rural, amb un total de 40 places.
[19]
En relacio al comerc, no hi ha establiments comercials al municipi.
[16]
Les primeres restes humanes a Riudaura es van trobar a la Cantina, 7 o 8 inhumacions i tambe una destral plana del periode calcolitic i bronze antic i mitja.
[20]
Edat mitjana
[
modifica
]
La primera referencia a Riudaura es en la fundacio del monestir de
Santa Maria de Riudaura
el 852 per part del comte
Guifre I
de Girona i Besalu. Aquest la defineix com
una vall erma i deserta
de nom
Riodazari
. L'esglesia va ser consagrada el 858 pel
bisbe de Girona
Seniofred
. Mes endavant, el monestir va perdre la seva independencia quan el 937 va ser donat pel comte Sunyer al monestir occita
Santa Maria de la Grassa
.
[3]
[21]
[22]
[23]
i hi va haver una segona donacio el 954 per part de la comtessa
Riquilda
.
[24]
Abans del 1123 ja hi havia mercat a Riudaura, i el 1137, es va crear la confraria de Sant Marcal, que va ser una de les primeres de la Garrotxa. Mes endavant, el 1415 es va crear una Pia Almoina i el 1423 es va fundar un hospital per tal d'assistir malalts pobres. Els terratremols de 1427 i
1428
van enderrocar el poble i tambe l'esglesia de Santa Maria, de la qual nomes en queda una
torre circular
.
[3]
[25]
[26]
[27]
En aquest mateix segle s'edifica la petita esglesia de Sant Marcal, al bell mig del poble. Aquesta esglesia te una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, pero l'acta de consagracio es del segle
xv
.
[
cal citacio
]
Edat moderna
[
modifica
]
Al segle
xv
, Riudaura, a traves del seu prior Pere (cardenal de
Foix
) va emancipar-se de la Grassa per passar a dependre de
Sant Joan de les Abadesses
. Aquesta emancipacio pero, fou revocada pel
papa Nicolau V
. El 1592 finalment el monestir passa a dependre de
Sant Pere de Camprodon
[28]
gracies a la mediacio papal. Al segle
xviii
el
Decret de Nova Planta
va redefinir les entitats supramunicipals i Riudaura va quedar dins del
corregiment
de Vic, amb dependencia del tinent de Camprodon.
[25]
Edat contemporania
[
modifica
]
El monestir de Santa Maria es mantingue actiu fins al primer terc del segle
xix
que amb la
desamortitzacio de Mendizabal
es va abandonar.
[29]
[28]
A mitjan segle el poble va patir els estralls de diferents epidemies entre les quals cal destacar la de febre tifoidal de 1863.
[
cal citacio
]
L'any 1931, la
Generalitat de Catalunya
inclogue les valls de Riudaura com a "zona d'interes natural i paisatgistic" especialment per la biodiversitat de la ribera.
[
cal citacio
]
L'any 1940, la riera de Riudaura es desborda inundant diversos carrers, i mes avall, dona cabal al riu
Fluvia
que inunda la vila d'
Olot
.
Antic pou de petroli prop del
Mas Fajula
El poble de Riudaura sofri durant els anys 60 un sotrac important amb el descobriment de
petroli
dins el seu terme, les cates van revelar nomes indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls economic pel poble.
[
cal citacio
]
Lluita contra el
fracking
[
modifica
]
L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils Limited va rebre l'autoritzacio de la
Generalitat de Catalunya
per realitzar la perforacio de dos pous a Riudaura amb la finalitat d'investigar sobre l'existencia d'hidrocarburs del subsol.
[30]
De seguida es va crear una forta oposicio a les prospeccions, ja que se sospitava que en cas de trobar gas o petroli l'empresa l'extrauria mitjancant la tecnica de la
fracturacio hidraulica
o
fracking
.
[31]
La poblacio de Riudaura i de la resta de municipis afectats es va mobilitzar i es va crear la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking.
[32]
Al 2013, diversos partits politics amb representacio al
Parlament de Catalunya
van signar el Compromis del Bover a la
masia homonima
propera a un dels pous oberts als anys 60, per prohibir la fracturacio hidraulica a Catalunya.
[33]
[34]
Pla dels Tiradors de Riudaura amb pancartes contra la fracturacio hidraulica en l'inici d'una caminada popular contra aquesta tecnica.
Alcaldes de Riudaura
[
modifica
]
El 14 d'abril de 1967 fou nomenat alcalde Josep Girona Ribas
[35]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democratiques de 1979
| Periode
|
Alcalde o alcaldessa
|
Partit politic
|
Data de possessio
|
| 1979?1983
|
Francesc Galobardes Carbonell
|
|
19 d'abril 1979
|
| 1983?1987
|
Esteve Busquets i Parra
|
|
23 de maig 1983
|
| 1987?1991
|
Enriqueta Planadecursach i Castaner
[36]
|
|
30 de juny 1987
|
| 1991?1995
|
Enriqueta Planadecursach i Castaner
|
|
15 de juny 1991
|
| 1995?1999
|
Enriqueta Planadecursach i Castaner
|
|
17 de juny 1995
|
| 1999?2003
|
Enriqueta Planadecursach i Castaner
|
|
3 de juliol 1999
|
| 2003?2007
|
Eulalia Masana i Serra
|
Aplegats Per Riudaura - AM
|
14 de juny 2003
|
| 2007?2011
|
Eulalia Masana i Serra
|
|
16 de juny 2007
|
| 2011?2015
|
Eulalia Masana i Serra
|
|
11 de juny 2011
|
| 2015?2019
|
David Jane Lopez
|
Fem Riudaura - AEI
|
13 de juny 2015
|
| 2019 - 2023
|
Agusti Llop i Miarons
|
Riudaura Plural - AM - ERC
|
2019
|
| 2023- avui
|
Anna Vegas i Serarols
|
Som Riudaura
|
17 de juny de 2023
|
| Font: Ministeri de Politica Territorial i Funcio Publica d'Espanya
[37]
|
Cultura i Festivitats
[
modifica
]
El poble mante la tradicio i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cancons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia i el festival "
D'aqui estant veig una estrella
" al voltant d'aquestes cancons. Tambe el tipic
Ball del Gambeto
que es realitza a la Festa del Roser i l'aplec de la font de Sant Joan amb una excursio que inicia al poble i arriba al
santuari romanic homonim
.
Tambe cal destacar la
missa del gall
on entra el pastor amb una ovella (antigament un molto, un marra capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cancons dialogades amb el cor de l'esglesia. Antigament, per Nadal tambe s'havia celebrat un
pessebre vivent
.
[38]
Les festes locals de Riudaura son Sant Sebastia (20 de gener), Sant Joan (24 de juny), la Festa del Roser (al juny) i la Festa Major d'Estiu (tercer diumenge de setembre).
[38]
Festa del Roser
[
modifica
]
Ball del Gambeto de Riudaura
La Festa del Roser se celebra el diumenge de
Pentecosta
.
[39]
Una data que varia anualment, ja que depen del cicle lunar, i sol ser al maig o juny. Malgrat que inicialment la Festa del Roser era una festivitat religiosa, actualment, en resta nomes la celebracio de l'Ofici Solemne el diumenge.
[40]
L'acte central de festa es el
Ball del Gambeto
, que es realitza a la
placa homonima
el diumenge a la tarda. Es creu que els seus origens es remunten a l'antic monestir de Riudaura.
[41]
Festival "D'aqui estant veig una estrella"
[
modifica
]
Festival de musica tradicional d'Aqui estant veig una estrella de Riudaura
Des del 2006 se celebra anualment el festival de musica tradicional d'
Aqui estant veig una estrella
.
[42]
Un festival que aplega unes cinc centes persones l'ultim cap de setmana de juliol a la placa del Gambeto.
[43]
Al festival s'interpreten cancons i tonades tipiques de Riudaura, bona part d'aquestes per veins del municipi des dels balcons, finestres o racons de la placa.
[44]
[45]
Tambe hi participen musics reconeguts de musica tradicional que varien d'un any a un altre. El festival sempre finalitza amb la canco que dona nom al concert, que es interpretada per tots els musics que han participat en l'esdeveniment.
[46]
[47]
En la 10a edicio del festival, la programacio es va ampliar amb un sopar i un concert a la vigilia del concert principal.
[48]
[49]
L'origen del festival se situa en el treball de camp realitzat pel Grup de Recerca Folklorica de la Garrotxa entre el 1993 i el 2005, en el qual van documentar mes de 180 cancons i tonades de
transmissio oral
.
[50]
El resultat d'aquest treball va culminar en la celebracio de la primera edicio del festival i la publicacio al 2006 del llibre
D'aqui estant veig una estrella: Cancons i tonades tradicionals a Riudaura
de Josep Garcia. L'objectiu del festival es doble: difondre el patrimoni musical i historic de Riudaura, a la vegada que establir una connexio entre la societat tradicional i l'actual.
[51]
[50]
Altres festes
[
modifica
]
- Carnaval. Se celebra dues setmanes despres del carnaval tradicional.
- Caga Tio
- La Castanyada
- Tir al Plat (dins del campionat de Catalunya)
Associacions i entitats
[
modifica
]
- L'
Associacio Cultural i Esportiva Verregassos de Riudaura
organitza activitats populars com ara el Caga Tio, la Gran Calcotada, la Quina de Nadal o la Pujada Cronometrada del Rompeculs a la Festa del Roser. Verregassos es va fundar el 1998 amb la intencio de mantenir viu el municipi.
[52]
- L'
Associacio de Mares i Pares d'Alumnes (AMIPA) de l'escola Lluis Castells de Riudaura
organitza activitats extraescolars.
[53]
- Riudaura Junts contra el Fracking
fou una plataforma que s'oposa al projecte d'explotacio de gas a partir de la fracturacio hidraulica.
[32]
- La
Comissio de Festes de Riudaura
organitza la Festa Major i del Roser, la Cavalcada de Reis, el Cap d'Any, entre d'altres.
[54]
El 2021, Riudaura tenia 511 habitants. D'aquesta, la majoria vivia al nucli (65%) i la resta es distribuia en disseminats (un 35%).
[16]
[55]
La densitat de poblacio era de 21,6 persones per km
²
, molt inferior a la mitjana garrotxina (81,3) i a la catalana (242,7).
[56]
Historicament, hi va haver un increment significatiu de poblacio entre els segles
xviii
i
xix
, passant dels 522 habitants el 1717 als 1.113 habitants el 1860. Aquell any va ser el maxim historic. Des d'aleshores la poblacio va anar descendint fins als 372 habitants el 1992. Posteriorment, hi ha hagut un lent augment que ha portat a poc mes dels cinc-cents habitants actuals.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 31
|
25
|
24
|
522
|
971
|
913
|
1.096
|
1.111
|
955
|
943
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 950
|
823
|
752
|
710
|
638
|
629
|
426
|
387
|
372
|
372
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 389
|
390
|
417
|
413
|
406
|
417
|
426
|
441
|
438
|
463
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
466
|
462
|
481
|
511
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
 |
El grafic que hauria de sortir aqui esta desactivat temporalment per motius tecnics.
|
Habitants segons entitat de poblacio (2018)
| Entitat de poblacio
|
Habitants
|
| El Bac d'en Deu
|
36
|
| El Clot de la Plana
|
32
|
| La Fajula
|
14
|
| Riudaura (nucli)
|
300
|
| El Solei
|
80
|
| Font:
Idescat
|
El veinat de
Les Artigues
(Artigues) es un llogaret en disseminat de l'entitat de poblacio singular del Bac d'en Deu.
[57]
Llocs d'interes
[
modifica
]
Esglesia de Santa Maria de Riudaura
Centre Civic
[
modifica
]
Centre Civic de Riudaura des de la pista poliesportiva
El
Centre Civic de Riudaura
es una obra d'
RCR Arquitectes
inaugurada el 2000 que va ser finalista als
Premis Mies van der Rhode
2001 d'arquitectura.
[59]
[60]
Quatre anys despres de la construccio l'ajuntament va tancar l'acces a l'edifici per motius de seguretat. A partir del 2015 i despres d'una serie de reformes, es va obrir una sala polivalent a la planta subterrania.
[61]
Diversos camins veinals connecten Riudaura amb la
Vall d'en Bas
i la
Vall de Bianya
.
[3]
Com tambe el
cami ral
que anava de Riudaura a Ripoll, passant per
Vallfogona de Ripolles
.
[62]
La xarxa de senders Itinnerania recull alguns d'aquests camins; i tambe va crear el recorregut "Els camins dels carlins", que inicia a Olot, passa per la Pinya i finalitza a la placa dels Tiradors de Riudaura.
[63]
Educacio infantil (3-6 anys)
Educacio primaria
- ↑
≪
Nomenclator oficial de toponimia major: Riudaura
≫. Arxivat de l'
original
el 2020-01-03. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑
Alcover
, Antoni M.;
Moll
, Francesc de B. ≪
Ridaura
≫. A:
Diccionari catala-valencia-balear
. Palma: Moll, 1930-1962.
ISBN 8427300255
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
≪
Riudaura
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Puig Estela
≫. Enciclopedia.cat.
- ↑
≪
Altitud, superficie i poblacio. Municipis
≫. Institut d'Estadistica de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
- ↑
Arnall
, Maria Josepa ≪
Toponimia medieval de la Garrotxa (Municipis i Agregats)
≫.
Quaderns de les Assemblees d’Estudis
, 1983, pag. 282.
- ↑
7,0
7,1
Institut d'Estudis Catalans ≪
X. Noms derivats de 'rivus'
≫.
Butlleti de dialectologia catalana
[Barcelona], 1922, pag. 29.
- ↑
≪
Historia | Web oficial de l'Ajuntament de Riudaura
≫. [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑
Folch
, Cristian;
Marti
, Ramon.
Els Territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C.): organitzacio territorial i arqueologia del poblament
. Barcelona: Universitat Autonoma de Barcelona, 2013.
ISBN 978-84-490-3452-7
.
- ↑
Mabillon
.
Annales Ordinis S. Benedicti Occidentalium Monachorum Patriarchae: In quibus non modo res monasticae, sed etiam ecclesiasticae historiae non minima pars continetur
(en llati). Caroli Robustal, 1706.
- ↑
≪
Toponimia medieval de la Garrotxa
≫.
- ↑
≪
Situacio i dades basiques. Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
- ↑
≪
Pla especial Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, Savassona
≫.
Generalitat de Catalunya
.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
14,0
14,1
14,2
14,3
14,4
14,5
14,6
≪
Pla d'ordenacio urbanistica municipal de Ridaura
≫. Ajuntament de Riudaura, 2007. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑
Institut Cartografic i Geologic de Catalunya
Mapa topografic de Catalunya
, 2019.
- ↑
16,0
16,1
16,2
16,3
16,4
≪
Pla d'Accio Local cap a la Sostenibilitat (PALS) de Riudaura
≫. Ajuntament de Riudaura, abril 2011. Arxivat de l'
original
el 2020-08-10. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑
≪
Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectarees. Riudaura
≫. Idescat, 2009.
- ↑
≪
Superficie agricola utilitzada (SAU). Hectarees. Riudaura
≫. Idescat, 2009. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑
≪
Allotjaments turistics. Riudaura
≫. Idescat, 2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑
Historia de la Garrotxa
. Girona: Diputacio de Girona.
ISBN 978-84-96747-26-5
.
- ↑
≪
Historia
≫. Ajuntament de Riudaura.
- ↑
Noguera i Massa
, Antoni.
La Comarca d'Olot
. Barcelona: Editorial Barcino, 1969, p. 167.
- ↑
Guardiola
, Gaspar.
Notes historiques dels masos i molins de Riudaura
. Editorial Oliveras.
ISBN 978-84-616-9934-6
.
- ↑
Bolos
, Jordi ≪El pes dels monestirs≫.
Historia de la Garrotxa
, 2008.
- ↑
25,0
25,1
Historia de la Garrotxa
. Girona: Diputacio de Girona.
ISBN 978-84-96747-26-5
.
- ↑
≪
Santa Maria de Riudaura
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑
Olivera
, C.
Els terratremols dels segles XIV i XV de Catalunya
. Barcelona: Institut Cartografic de Catalunya, 2006, p. 171.
ISBN de l'antic monestir romanic
.
- ↑
28,0
28,1
Arnau i Guerola
, Maruja.
Els pobles gironins. Festes, historia, costums, tradicions
. VI. Olot: Impremta Aubert, 2006.
ISBN 84-609-9889-1
.
- ↑
≪
Santa Maria de Riudaura
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑
≪
ACORD GOV/93/2012, de 2 d'octubre, pel qual s'atorga un permis d'investigacio d'hidro-carburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superficie, a la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en Espana
≫.
Generalitat de Catalunya
, 02-10-2012.
- ↑
≪
≪¡No, no estamos en Tejas!≫
≫.
Nacio Digital
, 06-02-2013.
- ↑
32,0
32,1
≪
Riudaura es mobilitza per les prospeccions de gas
≫.
viladetora.net
, dissabte 12 gener 2013.
- ↑
≪
Tots menys el PP volen suspendre el permis d'investigacio d'hidrocarburs
≫.
Nacio Digital
, 09-02-2013.
- ↑
≪
Compromis del Bover
≫, 08-02-2013. [Consulta: 26 agost 2019].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Josep
, 1949-Clara ≪
Ultimes eleccions del franquisme: la minieleccio d'alcaldes de 1976, Les
≫.
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
, 11-01-2005, pag. 209?233.
ISSN
:
2339-9937
.
- ↑
NacioGarrotxa
. ≪
Entrevista de NacioGarrotxa a Enriqueta Planadecursach
≫. [Consulta: 11 marc 2023].
- ↑
≪
Resultats municipi a municipi
≫. CCMA. [Consulta: 18 juny 2023].
- ↑
38,0
38,1
Collelldemont
, Pep
El Parc Natural de la Garrotxa: zona volcanica, Olot, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Riudaura, Les Preses, La Vall d'en Bas, Santa Pau, Mieres
, 1993.
- ↑
Garrich Ribera
, Montserrat;
Casals Canalias
, Raimon. ≪
Ball del gambeto de Riudaura
≫. Inventari de danses vives de Catalunya, 2018.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Garcia
, Josep.
D'aqui estant veig una estrella: cancons i tonades tradicionals a Riudaura
. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006.
- ↑
Garcia
, Josep.
D'aqui estant veig una estrella: cancons i tonades tradicionals a Riudaura
. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006.
- ↑
≪
El ‘D'aqui estant veig una estrella’ celebra la desena edicio amb la participacio de Jaume Arnella i La Criatura Verda
≫.
Garrotxa Digital
, 31-07-2015.
- ↑
≪
Mes cantadors que mai a la Placa del Gambeto
≫. Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
≪
"D'aqui estant veig una estrella" arriba a la seva desena edicio a Riudaura
≫.
Diari de Girona
, 18-07-2015.
- ↑
≪
Reportatge EsDansa
≫.
Revista de Girona
.
- ↑
≪
Cancons tradicionals des dels balcons
≫.
Tornaveu
, 23-07-2019. Arxivat de l'
original
el 2019-08-26 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
≪
Mes cantadors que mai a la Placa del Gambeto
≫. Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
≪
Mes cantadors que mai a la Placa del Gambeto
≫. Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
≪
Cancons tradicionals des dels balcons
≫.
Tornaveu
, 23-07-2019. Arxivat de l'
original
el 2019-08-26 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
50,0
50,1
Garcia
, Josep.
D'aqui estant veig una estrella: cancons i tonades tradicionals a Riudaura
. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006.
- ↑
≪
D'aqui estant veig una Estrella 2017
≫. Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
≪
Els Verregassos de Riudaura celebren els 20 anys de la fundacio de l'associacio
≫.
Garrotxa Digital
, 15-07-2018.
- ↑
≪
AMIPA Lluis Castells
≫. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑
≪
Comissio De Festes De Riudaura
≫. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑
≪
Nomenclator estadistic d'entitats de poblacio de Catalunya. Riudaura
≫. Idescat, 01-01-2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑
≪
Densitat de poblacio. Riudaura
≫. Idescat, 2022. [Consulta: marc 2023].
- ↑
≪
Ridaura
≫. Institut d'Estadistica de Catalunya. Idescat, 2020. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑
Caritat
, Antonia ≪El vell teix de Riudaura≫.
Revista de Riudaura
.
- ↑
≪
Recreation and Culture Centre
≫. Fundacio Mies van der Rohe. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑
≪
RCR Arquitectes
≫.
Enciclopedia.cat
. Grup Enciclopedia Catalana [Barcelona].
- ↑
≪
Desencallen la reforma del centre civic de Riudaura de RCR arquitectes
≫.
Diari de Girona
, 14-04-2018.
- ↑
≪
PR®-C 59.1
≫. Fedederacio d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 2013. [Consulta: 8 setembre 2019].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Els camins dels carlins
≫. Itinerannia, 2016. [Consulta: 8 setembre 2019].
Enllacos externs
[
modifica
]