El
riu Groc
o
Huang He
(en
xines
:
?河
;
pinyin
:
Huang He
;
mongol
:
Hatan Gol
, 'riu Reina')
[1]
[n. 1]
es el segon riu mes llarg de la Xina (despres del
riu Iang-Tse
) i el sise mes llarg del mon, amb una longitud estimada de 5.464 quilometres.
[2]
[n. 2]
Te l'origen en les muntanyes de Bayan Har, a la provincia de
Qinghai
, a la part occidental de la Xina, i el seu curs travessa nou provincies fins a desembocar al mar de
Bohai
. La conca del riu Groc te una extensio de 1.900 quilometres d'est a oest i una amplada de 1.100 quilometres de nord a sud. La superficie total de la conca es de 752.443 km².
[3]
El riu Groc es considerat com "el bressol de la
civilitzacio
xinesa", ja que a la seva conca es on es desenvoluparen les antigues civilitzacions de la Xina i fou la regio mes prospera de l'
antiguitat
xinesa. Pero les frequents inundacions, sovint devastadores, a causa en gran part de l'elevada llera del riu del curs inferior, tambe ha fet que rebes els noms poc envejables de "dolor de la Xina" i el "flagell dels fills de Han".
[4]
A la literatura xinesa antiga, les referencies al riu Groc apareixen simplement amb un "He" (河), la paraula que posteriorment ha arribat a significar simplement 'riu' en la llengua moderna.
[n. 3]
El primer esment a la denominacio de "riu Groc" (?河) apareix en el
Llibre de Han
(en xines: ??, pinyin: Han shu), una obra escrita durant la
dinastia Han occidental
(Xi Han 西漢) (
206 aC
-
9
dC). El nom de "riu Groc" descriu el color perenne de l'aigua terbola en el seu curs inferior, que es pot descriure com a
ocre
. El color groc prove del
loess
que es troba en suspensio, ja que les aigues arrosseguen molta quantitat de llots i
loess
,
[n. 4]
provinent dels deserts de l'
Asia central
, els quals li donen aquest color groguenc caracteristic.
De vegades, el riu Groc es anomenat de manera poetica
Flux de fang
(en xines, ?流; en pinyin, Liu Zhuo). En xines, l'expressio "quan el riu Groc flueixi de manera clara" es fa servir per a referir-se a un esdeveniment que mai succeira i es similar a l'expressio occidental "passara quan els porcs volin".
Mapa de la conca del riu Groc
La font del riu Groc es troba prop de l'extrem oriental de la prefectura autonoma tibetana de
Yushu
.
[5]
Les aigues provenen del desguas dels llacs
Gyaring
i
Ngoring
, a la vora occidental de la prefectura autonoma tibetana de
Golog
o
Guoluo
, a les muntanyes Bayan Har, a la provincia de
Qinghai
, a l'extrem occidental de la Xina. A la conca del Zoige, al llarg del limit amb la provincia de Gansu, el riu Groc es dirigeix cap al nord-oest i despres cap al nord-est abans de tornar cap al sud, creant el llac d'Ordos (en xines, 鄂?多斯; en pinyin,
E?rdu?s?
), i despres flueix generalment cap a l'est a traves del nord de la Xina fins al golf de Bohai, drenant una conca de 752.443 km² que alimenta 140 milions de persones amb aigua potable i de regadiu.
[6]
El curs del riu se sol dividir en tres parts. Aquestes son, mes o menys: la superior ?al nord-est de l'altipla del Tibet?, la mitjana ?la del llac d'Ordos? i la inferior ?de la plana del nord de la Xina?. No obstant aixo, altres autors tenen opinions diferents sobre com cal dividir aquestes tres fases del riu. En aquest article, s'adopta la divisio utilitzada per la Comissio per a la conservacio del riu Groc.
[7]
Curs superior
[
modifica
]
El riu Groc, prop de Xunhua, a l'est de Qinghai. A la imatge, es pot apreciar l'aigua groga causada per les particules de
loess
en suspensio.
El curs superior del riu Groc esta constituit pel segment del riu a partir de la seva font, a les
muntanyes de Bayan Har
, i acaba a Hekou, un comtat de la Mongolia interior, just abans de fer un gir brusc en direccio cap al nord. Aquest segment te una longitud total de 3.472 quilometres i l'area de la conca abasta en total 386.000 km², el 51,4% de la superficie total de la conca. Al llarg d'aquesta recorregut, l'elevacio del riu Groc descendeix 3.496 metres, amb un
pendent
mitja de l'1%.
[8]
El curs superior a partir de la font original flueix principalment a traves de pastures, pantans i turons, entre les muntanyes de
Bayan Har
(巴 ? 喀? 山?), i les d'
Amne Machin
. L'aigua del riu es clara i flueix constantment. Els llacs cristal·lins son caracteristics d'aquesta seccio del riu i els dos principals llacs en son el Zhaling (?陵湖) i l'Eling (鄂陵湖), amb una capacitat de 4,7 milions i 10,8 milions de m³, respectivament. En unes altituds superiors als 4.290 metres sobre el nivell del mar, son els dos grans llacs d'aigua dolca mes alts de l'
altipla
de la Xina. Una quantitat significativa de terra d'aquesta zona del riu Groc ha estat designada com a Reserva Natural nacional de les Fonts dels tres rius (en xines,
Sanjiangyuan
), un espai natural creat per a protegir la regio on s'originen els tres grans rius: el riu Groc, el Iang-Tse i el Mekong.
La seccio de la vall s'esten des del congost de
Longyang
, a
Qinghai
, al congost de Qingtong, a
Gansu
. Hi ha uns penya-segats costeruts a banda i banda del riu. El llit del riu es estret i el descens mitja es gran, de manera que el flux de l'aigua en aquesta seccio es molt turbulent i rapid. Hi ha 20 salts d'aigua en aquesta part; el mes famosos son els de les gorges de Longyang, Jishi, Liujia, Bapan i Qingtong. Les condicions de flux de l'aigua en aquesta seccio fa que sigui la millor ubicacio per a la construccio de
centrals hidroelectriques
.
Despres que deixar el congost Qingtong, el riu entra en una zona de vastes planes al·luvials, les planes de Yinchuan i Hetao. En aquesta part del riu, esta envoltat majoritariament de deserts i praderies, amb molt pocs afluents; el flux n'es lent. La plana d'Heta te una longitud de 900 quilometres i una amplada d'entre 30 i 50 quilometres segons el lloc. Historicament, es la zona de reg mes important del riu Groc.
El riu Groc a Lanzhou
La part del riu Groc entre Hekou County, a la Mongolia Interior, i Zhengzhou, a Henan, constitueix el curs mitja del riu, que travessa l'altipla de
loess
, on es produeix una erosio substancial. La gran quantitat de fang i sorra abocades al riu fa que el riu Groc sigui el riu del mon mes carregat de sediments. Aquesta sedimentacio tan intensa en els trams mes lents en el flux del riu provoca l'elevacio de la llera del riu i la creacio de l'apel·latiu, "riu sobre la terra".
Des d'Hekou County a Yumenkou, el riu passa a traves d'una llarga i continua serie de
valls
en el seu curs principal, que de manera col·lectiva s'anomena la
vall de Jinshan
. Els recursos abundants hidrodinamics que hi ha emmagatzemats en aquesta seccio el converteixen en el segon lloc mes adequat per a construir plantes hidroelectriques. La famosa
cascada d'Hukou
es a la part inferior d'aquesta vall.
Curs inferior
[
modifica
]
El curs inferior, des de Zhengzhou fins al mar, te un recorregut de 786 quilometres. El riu esta emmarcat per una serie de dics alineats a mesura que flueix cap al nord-est a traves de la plana del nord de la Xina, abans de desembocar al mar de Bohai. Els sediments rebuts del curs mitja es depositen en aquesta part, elevant la llera del riu. Durant 2.000 anys de construccio de dics, els diposits excessius de sediments han elevat la llera del riu diversos metres per sobre del terreny circumdant. A
Kaifeng
, el riu Groc esta a 10 metres per sobre del nivell del sol.
[9]
La cascada del riu
Daxia
(procedent de la part inferior dreta) cap a l'
embassament de Liujiaxia
al riu Groc
Els principals afluents del riu Groc son (davallant pel seu curs):
Son els seus principals afluents el Fen Chueo i el Wei-Ho, i el Wei es el mes llarg de tots aquests tributaris.
Descripcio del curs
[
modifica
]
El riu neix a l'elevat altipla del
Tibet
, a les muntanyes
Kunlun
(provincia de
Qinghai
) a uns 4.500 msnm. Despres de drenar la zona, travessa les provincies xineses de
Qinghai
i
Gansu
, i es desplaca despres cap al nord, al desert d'
Ordos
, a la
Regio Autonoma de Mongolia Interior
. D'alla el seu curs es desplaca al sud, entra a
Shanxi
i marca la frontera entre aquesta provincia i la veina
Shaanxi
, fins a entrar a
Henan
i finalment a
Shandong
.
Desemboca formant un gran delta en el denominat
mar de Bohai
, golf situat al nord del
mar Groc
, a la costa oriental de la Xina.
Les aigues del riu Groc pugen de nivell durant la primavera a causa del
desglac
, pero es a l'estiu quan, per l'abundancia de les precipitacions sobre les seves conques, en especial sobre les muntanyes que l'envolten, i per la quantitat de sediments que arrossega, es produeix l'elevacio del curs considerablement, que historicament ha donat lloc a nombrosos desastres naturals, com inundacions i canvis en el seu curs.
L'ultim canvi important del curs del riu es va produir el
1855
, quan la desembocadura, que fins llavors se situava al sud de la peninsula de
Shandong
, va passar a ser al nord. Es van produir posteriorment dues inundacions, considerades els desastres naturals amb mes morts de la historia: les
inundacions del 1887
i
del 1931
, amb dos milions i quatre milions de victimes, respectivament.
El
1938
, en una
altra inundacio tragica
, van morir entre 500.000 i 900.000 persones. Aquest ultim desastre, tanmateix, no va ser natural, sino provocat per les tropes de la
Republica Popular de la Xina
, que van destruir dics de contencio, en un intent desesperat de frenar els invasors japonesos.
El
25 de novembre
del
2008
Tania Branigan
, al
guardian.co.uk
, va presentar un informe sobre el
riu mare de la Xina
, el riu Groc, al·legant que la greu contaminacio ha fet que un terc del riu fos absolutament inservible, fins i tot per a us agricola o industrial, a causa de les descarregues d'aigues residuals de les fabriques adjacents i tambe a causa de la rapida expansio de les ciutats mes properes al riu.
[10]
L'enquesta, basada en dades obtingudes l'any anterior, va cobrir mes de 8.384 milles del riu, un dels cursos d'aigua mes llarg del mon, i els seus tributaris.
La
Comissio per a la Conservacio del riu Groc
, el 2007, va revisar mes de 8.384 milles del riu, i va confirmar que el 33,8% del sistema fluvial registrava unes dades pitjors de les de nivell cinc. D'acord amb als criteris utilitzats pel
Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient
, unes aigues de nivell cinc no son aptes per al consum huma, l'aquicultura, l'us industrial i fins i tot l'agricultura.
L'informe va dir que les deixalles i aigues residuals abocades al sistema fluvial del riu Groc l'any anterior van superar els 4,29 bilions de tones. La industria i la manufactura van representar el 70% de la descarrega al riu, amb una aportacio per part de les llars del 23% i una mica mes del 6% procedent d'altres fonts.
Comissio per a la Conservacio del riu Groc
[
modifica
]
La Comissio per a la Conservacio del riu Groc (YRCC) es una agencia governamental del
Ministeri de Recursos Hidrics de la Republica Popular de la Xina
.
[11]
La Comissio assumeix la responsabilitat de l'administracio de l'aigua de la conca del riu Groc i de les conques interiors de la provincia, com ara
Xinjiang
,
Qinghai
,
Gansu
i
Mongolia interior
.
Historicament, es el riu mes important de la Xina. A la seva conca, s'han descobert nombrosos jaciments arqueologics que demostren presencia humana ininterrompuda des de la prehistoria. Durant el
neolitic
, al comencament del IV mil·lenni aC, s'hi formen les cultures
Yangshao
i
Longshan
a la part baixa del riu. Aquestes cultures son el bressol de la civilitzacio xinesa. A l'entorn d'aquest riu, a la plana del nord de la Xina, va sorgir la civilitzacio dels
Han
, el principal grup etnic del pais i, posteriorment, les primeres dinasties, el territori de les quals s'aniria expandint despres cap al sud.
El riu es extremadament propens a provocar
inundacions
, i s'ha desbordat 1.593 vegades entre el 602 aC i el 1949, mentre el curs principal ha canviat 26 vegades.
[12]
Una altra font
[13]
parla de mes de 1.500 inundacions i 26 canvis naturals en els 3.000 darrers anys. Aquests canvis de curs son a causa de la gran quantitat de
loess
arrossegat per l'aigua i continuament dipositat al llarg del fons del canal del riu. Aquesta sedimentacio fa que s'acumuli lentament formant una
presa
natural. Finalment, la quantitat enorme d'aigues han de trobar un cami nou al mar, provocant una inundacio en una vall nova. Els desbordaments eren imprevisibles, i causaven serioses dificultats als pagesos.
Els mapes historics de la
dinastia Qin
(221-206 aC)
[14]
indiquen que el riu Groc, en aquella epoca, fluia considerablement cap al nord del seu curs actual. Aquests mapes mostren que, despres que el riu passes
Luoyang
, fluia al llarg de la frontera entre
Shanxi
i les provincies de
Henan
; llavors, continuava al llarg de la frontera entre
Hebei
i Shandong, abans de desembocar a la
badia de Bohai
, a prop de l'actual
Tianjin
.
Les inundacions de l'any 11 semblen haver estat la rao de la caiguda de la
dinastia Xin
(9-23), quan el riu va canviar drasticament el curs des del nord, prop de Tianjin, cap al sud de la
peninsula de Shandong
.
Segons Tregear, al
segle
x
aC
, una branca seguia el curs actual, mentre que una altra de mes gran arribava al mar a prop de Tianjin per diverses rutes. El 602 aC, va canviar cap al sud de Shantung, retornant l'any 70 al seu curs present; el 1048 es va desplacar cap a Tianjin; el 1324 va retornar al sud de Shantung i el 1851 va assumir el seu curs present.
Epoca medieval
[
modifica
]
El riu Groc com es va recollir en un paisatge xines de la dinastia Qing
Un canvi de curs important fou el 1194,
[15]
quan el riu es va traslladar sobre el sistema de drenatge del
riu Huai
durant els seguents 700 anys. El fang al riu Groc va bloquejar la boca del riu Huai i va deixar milers d'afectats. El riu Groc va adoptar el curs actual el 1897, despres d'un canvi de curs previ del 1855. Actualment, el riu Groc flueix a traves de
Jinan
, capital de la provincia de
Shandong
, i acaba al
mar de Bo Hai
; tanmateix, l'estacio terminal oriental del riu Groc ha oscil·lat des de punts cap al nord i cap al sud de la peninsula de Shandong en els seus molts canvis dramatics, gradualment.
[15]
[16]
El curs del riu ha anat alternant entre la ruta del riu Huai i la ruta original del riu Groc diverses vegades durant els darrers 700 anys.
Les inundacions del riu expliquen algunes de les
catastrofes naturals
mes mortals mai enregistrades. El poc pendent de la
plana del nord de la Xina
contribueix a la mortaldat de les seves inundacions. Una lleugera pujada de nivell de l'aigua significa que una gran porcio de terra es cobreixi completament d'aigua.
Temps recents
[
modifica
]
Els soldats durant les inundacions del riu Groc de 1938
El riu deu el seu color groc principalment al
llim
calcari de gra fi que s'origina a l'
altipla de Loess
i es transmet riu avall. Segles de deposicio de llim i
dics
han fet que el riu flueixi per sobre de les terres de conreu circumdants, fent de les inundacions un problema criticament perillos. Els desbordaments del riu Groc han causat algunes de les
inundacions
mes mortals de la historia universal, com la
inundacio del riu Groc
del 1887 a la plana del nord de la Xina, que va provocar entre 900.000 i 2.000.000 morts,
[17]
o les
inundacions de la Xina del 1931
, amb un nombre de victimes entre 1.000.000 i 4.000.000.
[18]
El 9 de juny del 1938, durant la
Segona Guerra sinojaponesa
, les tropes
Nacionalistes
a les ordres de
Chiang Kai-shek
trencaven els dics de ribera que contenien el riu prop del poble de
Huayuankou
a
Henan
,
[19]
provocant les
inundacions del riu Groc del 1938
. L'objectiu de l'operacio era aturar l'avancament de les tropes
japoneses
seguint l'estrategia de "fer servir aigua com a substitut de soldats"
(yishui daibing)
. Aixo va ocasionar una inundacio que cobria una area de 54.000 km² i provoca unes 890.000 victimes mortals i uns 12 milions de desplacats.
[20]
La inundacio va evitar que l'
exercit japones
captures la ciutat de
Zhengzhou
, pero no els impedi arribar a l'objectiu de capturar
Wuhan
, la ciutat que servia de capital provisional de la Xina en l'epoca.
[19]
Centrals hidroelectriques
[
modifica
]
Presa de Liujiaxia
A continuacio, es mostra la llista de centrals
hidroelectriques
construides al riu Groc, ordenades segons l'any en que es van iniciar les operacions (entre parentesis):
Com es va informar l'any 2000, les 7 principals centrals hidroelectriques (Longyangxia, Lijiaxia, Liujiaxia, Yanguoxia, Bapanxia, Daxia i Qinglongxia) tenien una capacitat total instal·lada de 5.618
MW
.
[21]
Provincies i ciutats
[
modifica
]
Originari de les
muntanyes Bayan Har
, el riu Groc passa a traves de set
provincies
i dues
regions autonomes
de la Xina, es a dir,
Qinghai
,
Gansu
,
Ningxia
,
Mongolia interior
,
Shaanxi
,
Shanxi
,
Henan
i
Shandong
. La desembocadura del riu Groc esta situada a
Dongying
,
Shandong
.
El riu Groc es en l'origen dels noms de les provincies xineses de
Hebei
i
Henan
, que signifiquen, literalment i respectiva, 'Nord del riu' i 'Sud del riu'.
Les principals ciutats que estan ubicades al llarg del recorregut del riu Groc inclouen, comencant des del naixement del riu,
Lanzhou
,
Yinchuan
,
Wuhai
,
Baotou
,
Luoyang
,
Zhengzhou
,
Kaifeng
, i
Jinan
.
Ponto
de Luokou sobre el riu Groc a
Jinan
Els principals ponts i transbordadors per provincies en l'ordre de baixada de les aigues son:
[22]
[23]
[24]
Shandong
Henan
Shanxi
i
Henan
Shaanxi
i
Henan
Ningxia
Mongolia Interior
Gansu
Qinghai
- ↑
Aquest es el nom amb que se l'anomena a l'interior de Mongolia Interior. A la Mongolia exterior se'l sol anomenar el riu Shar Moron (Шар м?р?н), es a dir, "riu groc".
- ↑
En la historia de la Xina hi ha registrat que el riu Groc ha canviat el seu curs disset vegades
- ↑
A l'antiguitat, pero, 川 i 水 s'utilitzaven per a denominar un "riu"
- ↑
El loess esta format per unes particules molt fines de sorra, en les quals predomina el
quars
- ↑
≪
Huang He
≫. geonames.de.
- ↑
≪
Yellow River (Huang He) Delta, China, Asia
≫. geol.lsu.edu.
- ↑
Liu Changming i Zhang Shifeng ≪
Drying up of the yellow river: its impacts and counter-measures
≫ (resum) (en angles).
Mitigation and Adaptation Strategies for Global Change
, 7, 3, pag. 203-214.
DOI
:
10.1023/A:1024408310869
.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
China's Sorrow
≫ (en angles).
Times Past: Pausing to Remember
. pausingtoremember.net. Arxivat de l'
original
el 2008-02-17.
- ↑
Chellaney
, Brahma.
Water: Asia's New Battleground
(en angles). Georgetown University Press, 2011, p. 139.
ISBN 1589017986
.
- ↑
New York Times
Arxivat
2011-07-14 a
Wayback Machine
. (en angles)
- ↑
"Yellow River Conservancy Commission"
Arxivat
2007-03-06 a
Wayback Machine
. a
yellowriver.gov.cn
. (en angles)
- ↑
Bisht
, Ramesh Chandra.
International Encyclopaedia Of Himalayas
(en angles). Mittal Publications, 2008, p.56.
ISBN 8183242650
.
- ↑
"Yellow River: Geographic and Historical Settings"
Arxivat
2010-10-30 a
Wayback Machine
. a
Cis.umassd.edu
. (en castella)
- ↑
Tania Branigan
≪
One-third of China's Yellow River 'unfit for drinking or agriculture' Factory waste and sewage from growing cities has severely polluted major waterway, according to Chinese research
≫ (en angles).
guardian.co.uk
, 25-11-2008 [Consulta: 14 marc 2009].
- ↑
≪
Web oficial de la Comissio per a la Conservacio del Riu Groc
≫ (en xines i angles). Comissio per a la Conservacio del Riu Groc. Arxivat de l'
original
el 2003-11-24. [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑
Yazdandoost
, Farhad;
Attari
, Jalal.
Hydraulics of dams and river structures: proceedings of the International Conference on Hydraulics of Dams and River Structures, 26-28 abril 2004, Tehran, Iran
(en angles). Walter de Gruyter, Abril del 2004, p. 214.
ISBN 9789058096739
[Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑
A geography of China
(en angles). Aldine Pub. Co., 1966, p. 218.
ISBN 9780202309996
[Consulta: 7 novembre 2010].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Mapa del territori de la Dinastia Qin
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2015-01-05. [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑
15,0
15,1
Grousset
, Rene.
The rise and splendour of the Chinese Empire
(en angles). University of California Press, juny 1953, p. 303.
ISBN 9780520005259
[Consulta: 7 novembre 2010].
: el mapa mostra que el riu Groc va fer servir el curs de riu Huai des de 1194 a 1853.
- ↑
Needham
, Joseph;
Wang
, Ling;
Golas
, Peter J.
Science and Civilisation in China
(en angles). Cambridge University Press, 1954, p. 68.
ISBN 9780521327275
[Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑
Encyclopedia of Disasters: Environmental Catastrophes and Human Tragedies
, Angus M. Gunn, 2007, capitol 35: 'Yellow River China flood 1887', pag. 141-144. (en angles)
- ↑
Informe de Rius Internacionals, "Abans de la Inundacio" 2007
[
Enllac no actiu
]
(en angles)
- ↑
19,0
19,1
Selden
, Mark;
So
, Alvin Y.
War and state terrorism: the United States, Japan, and the Asia-Pacific in the long twentieth century
(en angles). Rowman & Littlefield, 2004.
ISBN 9780742523913
[Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑
Some basic facts about China: ten questions and answers
(en angles). Guoji shudian, 1974, p. 59 [Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑
≪
Yellow River Upstream Important to West-East Power Transmission
≫ (en angles). People's Daily.
- ↑
≪
Yellow River Bridges
≫ (en xines). Enciclopedia Baidu.
- ↑
≪
Fotos de Ponts del Riu Groc
≫ (en xines). Enciclopedia Baidu.
- ↑
≪
Mes fotos de Ponts del Riu Groc
≫ (en xines). Enciclopedia Baidu.
)
Bibliografia
[
modifica
]
- Sinclair
, Kevin.
The Yellow River: A 5000 Year Journey Through China
(en angles). Chatswood, Sydney, Australia: Child & Associates Publishing, 1987.
ISBN 0-86777-347-2
.
. Basat en un documental de la televisio.
Enllacos externs
[
modifica
]