Ricardo Samper e Ibanez
(
Valencia
,
Pais Valencia
,
25 d'agost
de
1881
-
Ginebra
,
Suissa
,
27 d'octubre
de
1938
) fou un
advocat
i
politic
espanyol
, forma part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument
President del govern espanyol
(
1934
) durant la
Segona Republica
.
Pertanyia a una familia d'escassos recursos, pero aconsegui estudiar a l'
Escola d'Artesans de Valencia
. Despres va compaginar el seu treball amb els advocats
Francisco Serrano Larrey
i
Filiberto Tuset
, i amb el notari Francisco Barado, amb l'estudi de batxillerat i la carrera de dret a la
Universitat de Valencia
.
Es llicencia en dret en 1905 i va obtenir per oposicio una placa en la Seccio de Foment de la
Diputacio Provincial de Valencia
. Politicament va militar al
Partit d'Unio Republicana Autonomista
(PURA) de
Vicente Blasco Ibanez
, al qual va militar tota la vida, i va escriure articles al seu organ,
El Pueblo
. Amb aquest partit fou escollit regidor a l'
Ajuntament de Valencia
entre
1911
i
1920
, el 1915 diputat provincial i alcalde de Valencia entre
1920
i
1921
.
Durant la
dictadura de Primo de Rivera
va participar en conspiracions a favor de la republica. Va tornar a primera linia de la politica despres de la
proclamacio de la Segona Republica Espanyola
, quan fou elegit diputat a Corts per Valencia a les
eleccions generals espanyoles de 1931
(dins la
Conjuncio Republicano-Socialista
i
1933
.
[1]
A les Corts, seguint l'orientacio mes centrista i dretana del nou cap del partit,
Sigfrido Blasco-Ibanez Blasco
, forma part del grup parlamentari radical, dirigit per
Alejandro Lerroux
En un curt periode en el que el
President de la Republica
atorga la confianca a Alejandro Lerroux, Ricardo Samper fou, breument, Ministre de Treball
12 de setembre
al
10 d'octubre
de
1933
. Despres a l'entrada dels radicals al govern el
19 de novembre
de 1933, fou nomenat ministre d'Industria i Comerc
16 de desembre
de 1933 al
26 d'abril
de
1934
. Va ser nomenat president del govern el
28 d'abril
de 1934 degut al seu taranna conciliador, despres de la dimissio de Lerroux, en no accepta aquest, les notes d'acompanyament a la llei d'amnistia aprovades per les Corts.
Ricardo Samper i la Llei de Contractes de Conreu
[
modifica
]
En ser nomenat
President del Consell de Ministres
,
Ricardo Samper
, es va veure obligat a tramitar la peticio del recurs de la
Lliga Catalana
, al
Tribunal de Garanties Constitucionals
, sobre la
Llei de Contractes de Conreu
aprovada pel
Parlament de Catalunya
el dia
12 d'abril
de
1934
. Hom pretenia precisar si l'esmentada llei envaia les competencies agraries aprovades a les
Corts
, sobre legislacio civil, penal i processal, aixi com, sobre la regulacio del dret d'expropiacio de finques rustiques. El recurs pretenia evitar conflictes entre el Parlament de Catalunya i les Corts. El
Tribunal de Garanties Constitucionals
va dictar sentencia el dia
8 de juny
, pero en lloc de proferir-se sobre determinats articles, va declarar nul·la tota la llei, basant-se mes en criteris politics que juridics i sobrepassant els limits de la questio estrictament agraria. Amb aquesta sentencia es tractava de limitar la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya. El
Govern de la Generalitat
, s'oposa a la sentencia i n'aprova una altra,
12 de juny
, sense fer-hi cap modificacio. Es pretenia amb aquesta mesura una dilacio que tenia un curt recorregut. Tanmateix, com a protesta l'
Esquerra Republicana
i el
Partit Nacionalista Basc
, abandonaren les Corts. En veure la complexitat dels interessos politics que s'hi barrejaven, Ricardo Samper va estudiar la possibilitat de fer encabir la Llei de Contractes de Conreu dins de l'ordenament juridic. El
4 de juliol
, el
President de les Corts
aprofitant les vacances d'estiu, proposa de suspendre les sessions fins al dia
1 d'octubre
i feu votar una mocio de confianca al Govern, per tal que durant aquest periode se cerques una solucio al conflicte.
[2]
Niceto Alcala Zamora
i
Ricardo Samper
trobaren la solucio que va satisfer els representants del
Govern de la Generalitat
,
Joan Lluhi i Vallesca
,
Conseller de Justicia
i
Marti Esteve
,
Conseller de Finances
, amb el consentiment de
Lluis Companys
. Emparant-se amb una clausula addicional de la
Llei de Contractes de Conreu
que exigia que el
Reglament
havia de ser aprovat pel
Parlament de Catalunya
, aquest podia interpretar la llei, esmenant els punts confosos que, sens dubte s'hi trobaven. Aprovat el Reglament, calia refondre'l amb la Llei que, de fet esdevenia un nou text i, conjuntament, tornar-los a votar al
Parlament de Catalunya
.
[3]
Seguint aquest procediment el Reglament es va aprovar el 13 de setembre, i el dia 14 es va presentar al Govern de l'Estat que hi va donar el seu consentiment, facultant al
Govern de la Generalitat
perque amb el mateix nom de Llei de Contractes de Conreu s'aproves el text refos, cosa que es feu el dia
30 de setembre
.
[4]
Dimissio de Ricardo Samper i la seva retirada de la politica
[
modifica
]
Tanmateix en obrir-se les
Corts
, el dia
1 d'octubre
,
Jose Maria Gil Robles
, va provocar la caiguda del govern Samper, que ja venia anunciant, amb l'excusa que l'Estat s'havia rebaixat davant les exigencies de la
Generalitat
. De fet, la
CEDA
en cap moment volgue que es dones una solucio a la Llei de Contractes de Conreu. Volia governar per tal de provocar una involucio constitucional. Van convertir un problema juridic amb un problema politic, ja que tractaven de limitar la capacitat legislativa del
Parlament de Catalunya
. Ricardo Samper considerava que el problema politic era una consequencia de la sentencia. Resolt el problema juridic s'esvania el problema politic. Mantenir-se dins del marc juridic, significava defensar les lleis republicanes aprovades i evitar confrontacions innecessaries: "solo en un caso insolito y extremo se aplicara la fuerza".
[5]
El
4 d'octubre
es formava nou govern presidit per
Alejandro Lerroux
, amb la participacio de tres ministres de la CEDA i, del qual,
Ricardo Samper
en formava part com a ministre d'Estat. Fou precisament l'entrada al Govern de la CEDA, que va provocar les convulsions de politiques del mes d'octubre a Catalunya, Asturies i alguns altres punts d'Espanya amb menys transcendencia.
La
CEDA
injustificadament, feu responsable
Ricardo Samper
dels
fets d'octubre
, per haver donat cabuda juridica a la
Llei de Contractes de Conreu
dins de la
Constitucio espanyola
i de l'
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
i per no haver llevat l'ordre public a la
Generalitat
. La Llei de Contractes de Conreu no fou recorreguda per l'
Estat
, malgrat que fou suspesa.
Ricardo Samper
, fent referencia a la llei, va manifestar: "
Ni el Gobierno actual se ha creido en el caso de entablar dicho recurso ni es facil que los ciudadanos interesados promuevan el de inconstitucionalidad, porque a poco que dediquen su atencion al estudio de la nueva ley, advertiran que esta se ajusta a la Constitucion y al Estatuto, todo lo contrario de lo que ocurria con la anterior
".
[6]
En relacio a l'ordre public, va justificar la seva actuacio pel fet que era un servei traspassat a la
Generalitat
emparat per l'
Estatut
i, en una situacio extrema, tenia el suport del cap militar de la Quarta Divisio Organica. Ricardo Samper sabia que defensant la
Llei de Contractes de Conreu
no solament estava defensant una llei agraria del camp catala, sino que estava defensant les lleis aprovades per la Republica, davant la involucio que s'albirava amb l'entrada al Govern de la
CEDA
. Per pressions politiques hague de dimitir el
16 de novembre
de
1934
i deixa la politica.
En l'actualitat, el jurista
Martin Bassols Coma
, ha donat una opinio desapassionada de la llei, aconsellant el que cal tenir en compte per a nous conflictes: "
La ley de Contratos de Cultivo ante el Tribunal de Garantias, y la posterior politizacion del proceso de ejecucion, convertiran la Sentencia en uno de los paradigmas historicos mas representativos de las disfunciones a que puede derivar la justicia constitucional cuando se la desvia de sus cauces naturales, que no pueden ser otros que los estricamente juridicos
". Ricardo Samper va defensar "
los cauces estrictamente juridicos
"
[7]
i, vet aqui el seu fracas.
[8]
A les
eleccions generals espanyoles de 1936
no es va presentar.
Quan es produi el
cop d'estat del 18 de juliol
de
1936
intenta escapar del pais pero fou detingut quan fugia en un vaixell. Tanmateix, degut al seu mal estat de salut, fou autoritzat a marxar a l'estranger. Es va establir a
Ginebra
,
Suissa
, on mori el
1938
.
- ↑
Fitxa del Congres dels Diputats
(castella)
- ↑
Diario de Sesiones de Cortes, pag. 4432. La proposicio incidental (el vot de confianca) va ser aprovada per 191 vots a favor i 62 en contra
- ↑
Extraoficialment hi va intervenir tambe Amadeu Hurtado que havia estat comissionat per la Generalitat per defensar la llei de Contractes de Conreu, el dia 1 de juny
- ↑
Declaracions fetes per Ricardo Samper a
La Vanguardia
, el dia 21 d'octubre de 1934
- ↑
Diario de Sesiones de Cortes de 4 de juliol de 1934
- ↑
La Vanguardia, 21 d'octubre de 1934
- ↑
Martin Bassols Coma, El Tribunal de Garantias Constitucionales de la II Republica. La primera experiencia de justicia constitucional en Espana, 2010, Madrid, Boletin Oficial del Estado. Centro de Estudios Politicos y Constitucionales, pag. 97
- ↑
The collapse of the Spanish Republic, 1933-1936: origins of the Civil War
By Stanley G. Payne, Yale 2006, 420 pages, page 50, pp 50-95
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
|
|---|
| President de la Republica
| |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|
 Primer Govern Radical-Cedista de la
II Republica
(4 d'octubre de 1934 ? 3 d'abril de 1935)
|
|---|
| President de la Republica
| | |
|---|
| President de govern
| |
|---|
| Ministres
| |
|---|
|