Ricard Salvat i Ferre
(
Tortosa
,
1934
-
Barcelona
,
2009
) fou un
escriptor
,
director teatral
i professor universitari
catala
. Salvat va ser un dels noms de referencia del teatre catala, fundador de l'
Escola d'Art Dramatic Adria Gual
i director d'obres que van marcar epoca, com la
Ronda de mort a Sinera
de
Salvador Espriu
que va estrenar l'any
1965
amb la companyia Adria Gual al
Teatre Romea
, i que l'any 2002 va portar al
Teatre Lliure
. Havia rebut entre altres reconeixements el
Premi Nacional de Teatre
1999
.
Va neixer el
17 d'agost
de
1934
a la ciutat de
Tortosa
, poblacio situada a la
comarca
del
Baix Ebre
. Va estudiar
filosofia
a la
Universitat de Barcelona
, esdevenint professor ajudant a la seva llicenciatura. Abandona aquest centre en solidaritat a l'expulsio de
Jose Luis Lopez Aranguren
, retornant-hi tres anys despres.
Entre
1977
i
1986
fou director del desaparegut
Festival Internacional de Teatre de Sitges
, esdevenint aquell any catedratic d'
arts esceniques
a la
Universitat de Barcelona
. Tambe va dirigir el
Festival Internacional de Teatre de Tortosa - EntreCultures
celebrat els anys 2004, 2005 i 2006.
[1]
Fou membre numerari de la
Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
des del 2003.
Mori el
24 de marc
de
2009
a
Barcelona
(
Barcelones
) a l'edat de 74 anys.
[2]
Carrera professional
[
modifica
]
Es va interessar pel mon del
teatre
a la universitat, on es relaciona amb
Feliu Formosa
,
Salvador Giner
o
Josep Maria Carandell
, amb el qual l'uni l'interes per realitzar teatre en
catala
. Iniciat en l'
escriptura
, l'any
1959
va guanyar la darrera convocatoria del
Premi Joanot Martorell
amb la seva obra
Animals destructors de lleis
. L'any seguent funda, juntament amb
Maria Aurelia Capmany
l'
Escola d'Art Dramatic
Adria Gual
, i el
1975
l'Escola d'Estudis Artistics de l'
Hospitalet de Llobregat
.
L'any
1965
va estrenar al
Teatre Romea
la seva obra
Ronda de mort a Sinera
sobre textos de
Salvador Espriu
, considerada una peca fonamental en el teatre contemporani catala i que converti Espriu en l'anomenada "veu del poble". Aixi mateix ha dut al teatre gran nombre d'obres d'altres autors, entre ells
Solitud
de
Victor Catala
,
Yerma
de
Federico Garcia Lorca
,
El adefesio
de
Rafael Alberti
,
La bona persona de Sezuan
de
Bertolt Brecht
,
La filla del mar
d'
Angel Guimera
,
El embrujado
de
Ramon Maria del Valle-Inclan
,
Les bacants
d'
Euripides
o
L'amansiment de la fera
de
William Shakespeare
.
L'any
1996
fou guardonat amb la
Creu de Sant Jordi
i el
1999
amb el
Premi Nacional de Teatre
, ambdos guardons concedits per la
Generalitat de Catalunya
.
Des del 2000 al 2005 va ser col·laborador del programa La Republica amb
Joan Barril
a COM Radio.
Va ser professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, durant el curs 2001-2002 i 2002-03 en la Llicenciatura d'Historia de l'Art, impartint l'assignatura "Teoria de l'Art" i en la Llicenciatura d'Historia amb l'assignatura optativa "Introduccio al teatre"
Des del
5 de setembre
fins al
19 d'octubre
del
2008
va dirigir
Un dia. Mirall trencat
, la seva darrera obra teatral, al
Teatre Borras
de
Barcelona
. Va ser un muntatge basat en l'obra de
Merce Rodoreda i Gurgui
i representat l'any del centenari del naixement de la novel·lista.
Obra escrita
[
modifica
]
Prosa literaria
[
modifica
]
- 1966
:
Els meus muntatges teatrals
.
Barcelona
:
Ed. 62
.
- 1966:
El teatre contemporani
. Barcelona: Ed. 62.
- 1966:
El teatre contemporani 1. El teatre es una arma?
. Barcelona: Ed. 62.
- 1966:
El teatre contemporani 2. El teatre es una etica
. Barcelona: Ed. 62.
- 1975
:
Sempre la llum
. Barcelona: Canigo.
- 1980
:
El teatre a Barcelona durant la il·luminacio de gas i l'espectacle del XIX a Catalunya
. Barcelona:
Seix Barral
.
- 1990
:
Escrits per al teatre
. Barcelona:
Institut del Teatre
.
- 2016
:
≪Dietaris (1962-1968)≫.
Culturals La Vanguardia
. Universitat de Barcelona Edicions [Barcelona], 30-01-2016.
- 1963
:
Mort d'home. Els espies. Sis pantomimes
.
Palma
:
Moll
.
- 1965
:
Nord enlla
.
Barcelona
:
Occitania
.
- 1966
:
Ronda de mort a Sinera
. Barcelona: Barrigotic.
- 1981
:
Adria Gual i la seva epoca
. Barcelona: Ed. 62.
- 1981
:
Salvat-Papasseit i la seva epoca: pero la joia es meva
. Barcelona: Ed. 62.
Premis i reconeixements
[
modifica
]
En la seva faceta d'escriptor destaca el
Premi Joanot Martorell
el 1959, per la seva obra
Animals destructors de lleis
. Entre els molts reconeixements que va rebre destaquen la
Premi Creu de Sant Jordi
(1996), el
Premi Nacional de Teatre
(1999) i la
Medalla d'Or al Merit Artistic
de l'
Ajuntament de Barcelona
(2003).
[3]
2002:
Premi Rosalia de Castro
, Centro PEN
Galicia
.
[4]
- ↑
Bordes
, Jordi
≪Salvar en Salvat≫.
Presencia
[Barcelona], num. 2021, 19-11-2010, p. 58-60. GI-143-1965.
- ↑
Es mor l'escriptor i director teatral Ricard Salvat
Arxivat
2009-03-30 a
Wayback Machine
., Vilaweb.cat, 24 de marc de 2009 (data d'acces: 24-03-09).
- ↑
≪
Ricard Salvat i Ferre (Tortosa 1934 - Barcelona 2009)
≫.
Web del museu
.
Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques
, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].
- ↑
≪
O Pen Clube galego premia a Sabato, Nelida Pinon, Ricard Salvat e Juaristi
≫ (en gallec), 22-02-2002. [Consulta: 9 gener 2021].
Enllacos externs
[
modifica
]