Ricard Plantagenet
KG
(
21 de setembre
de
1411
?
30 de desembre
de
1460
), va ser el tercer Duc de York des del
1415
fins a la seva mort. Pertanyent a la
Casa de York
, una branca de la familia reial dels
Plantagenet
, va ocupar carrecs oficials a Franca durant la
Guerra dels Cent Anys
i despres a Anglaterra, durant la bogeria d'
Enric VI
. Les seves disputes amb Enric VI van ser una de les principals causes de la
Guerra de les Dues Roses
. Tot i que no va arribar a acomplir les seves pretensions d'ocupar el tron, els seus fills,
Eduard IV
i
Ricard III
, esdevingueren reis.
Va neixer el 1411, fill de
Ricard de Conisburgh
i
Anna de Mortimer
. A traves del pare era l'hereu de la poderosa
Casa de York
, i a traves de la mare descendia del rei
Eduard III
a traves del seu segon fill
Lionel d'Anvers
, una linia que precedia la dels reis de la Casa Lancaster (que descendien del
tercer fill
). Aparentment la seva mare va morir donant a llum a Ricard.
L'agost de 1415, quan era tan sols un noi de 5 anys, el seu pare va ser executat per haver participat en el
Complot de Southampton
contra
Enric V
. El comtat de Cambridge que tenia el seu pare va ser dissolt de manera que Ricard Plantegenet no hereta ni terres ni titols del seu pare. Pero l'octubre del mateix any el seu oncle patern Eduard de Norwich (segon Duc de York) va morir servint Enric V a la
Batalla d'Azincourt
. Com que Eduard encara no tenia fills i Ricard era el familiar viu mes proper, despres de superar la reticencia inicial Enric va permetre que heretes el ducat de York. Tambe se li va permetre heretar a la mort del seu oncle matern
Edmund Mortimer
el
1425
el titol del Ducat de March (menys prestigios, pero amb mes terres incorporades).
Com a orfe que era, la gestio de les seves terres va passar a ser responsabilitat de la corona. El tutelatge de Ricard va ser encarregat al comte de Westmoreland Raul Neville, que el 1424 va fer prometre a Ricard (de 13 anys) amb la seva filla Cecilia Neville (de 9).
Quan Neville va morir l'octubre de 1425 va llegar el tutelatge a la seva vidua Joana Beaufort.
Es conserven poques dades sobre la joventut de Ricard de York. El
19 de maig
de
1426
va ser nomenat cavaller a
Leicester
per
Joan de Lancaster
. L'octubre de
1429
va tenir lloc el seu matrimoni amb Cecilia Neville, i el 6 de novembre del mateix any era present a la coronacio d'
Enric VI d'Anglaterra
a l'
Abadia de Westminster
. Va acompanyar Enric a Franca, o tambe va ser present el 16 de desembre a
Notre-Dame de Paris
on es feu coronar com a Rei de Franca. Finalment, el 12 de maig de 1432, va assolir la majoria d'edat i va entrar en possessio efectiva de les seves terres.
Campanyes a Franca
[
modifica
]
Ricard de York va ser destacat a Franca el maig de 1436. Durant la minoria d'edat d'Enric VI el Consell intentava conservar les conquestes fetes pel seu pare. Ricard s'estava dirigint amb el seu exercit cap a Paris quan la ciutat va caure en mans dels francesos, obligant-lo a desviar-se cap a Normandia. Va obtenir alguns exits, recuperant
Fecamp
i conservant el
Pais de Caux
, tot mantenint l'ordre i la justicia al Ducat. El seu destacament es va prorrogar mes enlla dels dotze mesos previstos, i no va tornar a Anglaterra fins al novembre de
1439
. Tot i el seu relatiu bon paper a Franca i la seva posicio destacada entre la noblesa, quan va tornar no se’l va incorporar al Consell d'Enric VI.
El
1440
, quan les negociacions de pau amb Franca havien fracassat, Enric VI va tornar a demanar els serveis de Ricard. El va nomenar Lloctinent de Franca el 2 de juliol, amb extensissims poders sobre les possessions franceses. Pero el
1443
, el rei va posar sota el comandament de Joan Beaufort, Duc de Somerset, un exercit de 8.000 homes que en un principi havien d'estar destinats com a suport per a Ricard. A mes a mes, els termes del nomenament de Somerset eren tan amplis que York podia semblar que quedes relegat a mer governador de la Normandia en lloc de regent de tot Franca. Aquest incident podia haver significat l'inici del ressentiment de Ricard contra la familia Beaufort, que mes tard desembocaria en la guerra civil.
La politica d'Anglaterra va tornar a canviar i es va buscar una pau negociada, de manera que Ricard va dedicar la resta del temps que va passar a Franca a l'administracio i a afers domestics rutinaris. La duquessa
Cecilia
el va acompanyar a Normandia, i els seus fills
Eduard
, Edmund i Elizabet van neixer a
Rouen
.
Lider de l'oposicio
[
modifica
]
El
1445
, en finalitzar el terme del seu nomenament a Franca, Ricard ja s'identificava amb els opositors de la politica d'Enric VI en relacio a la guerra. Ricard no va veure renovat el seu carrec i la lloctinencia va ser assignada a Edmund Beaufort.
Ricard va ser nomenat lloctinent d'Irlanda; una posicio que l'apartava alhora de la cort a Anglaterra i de la guerra a Franca. El terme del nomenament era de deu anys, deixant-lo fora de concurs per qualsevol altre alt carrec durant aquest periode. Ricard va retardar la seva marxa fins al juny de 1449, i un cop alla, aviat va decidir tornar a Anglaterra al·legant manca de fons per defensar les possessions angleses. De fet, era cert que la corona li debia unes 40.000 lliures.
El
1450
les derrotes a Franca i els fracassos politics dels anys anteriors van derivar en un malestar generalitzat. El gener el bisbe de Chichester va ser linxat, el maig el conseller en cap del rei va ser exiliat i assassinat, el juny les comtats de
Kent
i
Sussex
van revoltar-se i l'agost les ultimes possessions continentals a Normandia es van perdre. Una onada de refugiats anglesos provinents de Franca va arribar a Anglaterra i els soldats anglesos que s'hi havien destacat van tornar.
Erigint-se en lider de l'oposicio, Ricard de York va entrar a
Londres
el 27 de setembre. Despres d'una reunio, probablement violenta, amb el rei Enric, va marxar de la ciutat tot reclutant descontents per a la seva causa a mesura que travessava el pais. El Parlament va mostrar suport a Ricard nomenant com a portaveu el seu camerla.
El
1452
Ricard va intentar ser nomenat hereu d'Enric VI, aleshores sense descendencia. L'alternativa hauria pogut ser el seu rival Edmund Beaufort. Aplegant els seus partidaris, Ricard va marxar amb l'exercit fins a Londres per trobar-s'hi les portes tancades per ordre d'Enric. Essent els partidaris del rei encara molt mes nombrosos, Ricard es va veure obligat a arribar un acord amb Enric, que li va fer renovar el jurament de fidelitat.
Protector del Regne
[
modifica
]
A l'estiu de 1453, Ricard semblava haver perdut la seva lluita pel poder. Havia estat relegat dels seus carrecs oficials, Enric perseguia tots aquells que li havien donat suport en la seva revolta, i la reina
Margarida d'Anjou
estava embarassada. Fins i tot la guerra contra Franca tornava a ser favorable als anglesos (s'havia recuperat Bordeus).
Aleshores, Enric VI va patir una crisi mental sobtada. Va deixar de parlar, de reaccionar estimuls externs, i havia de ser guiat per anar d'una habitacio a una altra. Suposant que la indisposicio del rei seria breu, el Consell va ocupar-se del govern del Regne. A l'octubre es va convocar un Gran Consell de tots els nobles d'Anglaterra, i tot i que Edmund Beaufort va intentar excloure'n Ricard, no va poder evitar l'assistencia del Duc mes important del regne. Els temors del comte de Somerset eren fonamentats, car el novembre Beaufort era empresonat a la Torre de Londres i el marc, tot i l'oposicio de la reina Margarida, Ricard era nomenat Protector del Regne i Conseller en Cap.
De mica en mica, la noblesa es va anar polaritzant entre els partidaris de Ricard de York o els d'Edmund Beaufort (que s'identificava amb el rei). Els antic feus entre les diferents families (com el que enfrontava els Percy i els Neville) es van anar identificant amb els dos bandols enfrontats, i el pais queda dividit.
L'enfrontament armat
[
modifica
]
La torre del rellotge de Sant Albans, del segle XV
La recuperacio d'Enric VI el gener de 1455 va canviar la situacio radicalment. El rei va relegar a Ricard de tots els seus carrecs, i va fer alliberar Somerset de la preso i li restitui la posicio privilegiada. Sentint-se amenacats, Ricard de York, Ricard de Warwick i els seus aliats van comencar a reclutar el seu exercit. Aprofitant que Somerset es dirigia al nord per assistir a un concili, van decidir interceptar-lo la vila de Sant Albans.
Somerset no havia tingut temps de preparar un exercit, i va ser sorpres el 22 de maig a la
Primera Batalla de Sant Albans
. Haver subestimat els seus enemics li va costar la vida a ell, i als seus aliats Enric Percy (2n Baro de Northumberland) i Tomas Clifford (8e Baro de Clifford). A mes a mes, Ricard i els revoltats van capturar el rei, fet que els donava una oportunitat de recuperar el poder.
El rei va tornar a Londres envoltat dels homes de York, i el 25 de maig va rebre la corona de les mans de Ricard en una demostracio evident de poder. Va nomenar a York Conestable d'Anglaterra i a Warwick Capita de Calais. Enric va passar la resta de l'estiu en un estat de semi-captiveri, i el novembre es va fer public que tornava a estar malalt. Ricard va tornar a assumir el seu carrec de Protector del Reialme fins al febrer de 1456, en que el rei es va recuperar i Ricard va dimitir. Aparentment Enric havia acabat acceptant que Ricard i els seus aliats dirigissin el govern del regne.
En els propers anys el rei es va dedicar a intentar reconciliar els dos bandols que s'havien enfrontat a Sant Albans, pero els seus esforcos no tenien exit. A mes a mes, la reina Margarida anava guanyant importancia a la cort i influencia sobre el rei. La reina s'oposava a Ricard de York, car aquest pretenia succeir al tron en lloc del seu fill Eduard de Westmister. El Consell va anar incorporant membres de la confianca de la reina, i tot i que conservaven els seus carrecs, York, Warwick, i els seus partidaris van anar perdent pes.
La candidatura reial
[
modifica
]
El juny de
1459
es va convocar un gran consell a Coventry. York, els Nevilles, i d'altres senyors no hi van voler assistir tement que els nombrosos exercits que s'hi havien aplegat tenien el proposit d'arrestar-los. Abans de ser acusats de traicio i declarats rebels, es van afanyar a reclutar els seus propis exercits.
El 12 d'octubre, les forces de York i les d'Enric VI es van tornar a enfrontar a la Batalla del Pont de Ludford. Aquest cop Ricard va ser derrotat i es va veure obligat a fugir a Irlanda, mentre que els seus aliats Warwick i Salisbury i el seu fill Eduard es refugiaren a Calais. La seva esposa Cecilia i els seus fills Jordi i Ricard van ser fets presoners pels Lancastrians i empresonats a Coventry.
El Desembre de 1459, York, Warwick i Salisbury van ser declarats traidors: serien immediatament executats si tornaven a Anglaterra, els seus hereus perdien els drets successoris, i tots els bens i terres havien estat expropiats. Ho havien perdut tot i l'unica opcio que els quedava per recuperar la seva posicio era una invasio militar. York encara era Lloctinent d'Irlanda, i el
parlament d'Irlanda
li va donar suport financer i militar. Des de Calais, Warwick dominava el Canal de la Manega proporcionant als rebels un domini naval quasi absolut.
El 26 de juny de
1460
Warwick i Salisbury van desembarcar a Sandwich, i el 2 de juliol Londres els hi obria les portes. El 9 de setembre York va arribar a Anglaterra des d'Irlanda i per primer cop va decidir declarar-se rei: va marxar sota l'estendard del seu avantpassat
Lionel d'Anvers
(a traves del qual reclamava el tron) i quan s'acostava a Londres va desplegar les l'ensenya reial d'Anglaterra. Quan arriba a la ciutat, Warwick ja havia derrotat els reialistes a la Batalla de Northamoton i tenia a
Enric VI
presoner.
Ricard de York va prendre residencia al palau reial, i va entrar al Parlament espasa en ma reclamant el tron d'Anglaterra basant-se en el fet que la seva linia, descendent de Lionel d'Anvers, precedia la de la
Casa de Lancaster
a traves de
Joan de Gant
. Pero la seva proclama va trobar escas suport fins i tot entre els seus partidaris: l'objectiu dels revoltats era recuperar el control del rei, no substituir-lo. Despres de setmanes de dures negociacions tot el que Ricard va aconseguir que ell i els seus fills fossin declarats hereus del rei Enric VI (en detriment del seu fill Eduard de Westminster), i ser nomenat de nou Protector del Regne. Amb el rei a la seva custodia, York i Warwick tornaven a ser
de facto
els unics governants d'Anglaterra.
Mentrestant els Lancastrians s'estava reagrupant i Margarida d'Anjou intentava obtenir el suport del
rei d'Escocia
. Ricard i Salisbury van marxar de Londres amb el seu exercit per enfrontar-s'hi. Van arribar al castell de Sandal el 21 de desembre de 1460, on es trobaren un panorama cada cop mes advers. Els partidaris d'Enric controlaven la ciutat de York i el Castell de Pontefract.
El 30 de desembre les forces de York va sortir del Castell de Sandal, probablement per proveir-se, i van ser interceptats per un exercit mes nombros dels Lancasters. A la subsequent batalla de Wakefield Ricard de York i el seu fill Edmund van ser morts, i Salisbury va ser capturat i fou executat l'endema. El cap de tots tres foren clavats en piques i penjats sobre les portes de la ciutat de York. Sobre el cap de Ricard hi van posar una corona de paper.
Avantpassats
[
modifica
]
Nupcies i descendencia
[
modifica
]
Els fills de Ricard Plantagenet amb la seva esposa Cecilia Neville foren:
- Joan de York (1438-1438)
- Anna de York (10 d'agost de 1439 ? 14 de gener de 1476), esposa d'Enric Holland, 3r Duc d'Exeter.
- Enric de York (1441-?), mori jove.
- Eduard de York
(28 d'abril de 1442 ? 9 d'abril de 1483), esdevindria Eduard IV d'Anglaterra.
- Edmund de York
(17 de maig 1443 ? 31 de desembre de 1460), comte de Rutland, moriria a la batalla de Wakefield.
- Elisabet de York (22 d'abril de 1444 ? despres de gener de 1503)), esposa de Joan de la Pole, 2n Duc de Suffolk.
- Margarida of York
(3 de maig de 1446 ? 23 de novembre de 1503). Casada amb
Carles I de Borgonya
"el Temerari"
- Guillem de York (1447-?), mori jove.
- Joan de York (1448-?), mori jove.
- Jordi de York
(21 d'octubre de 1449 ? 18 de febrer de 1478), Duc de Clarence, moriria executat per conspirar contra el seu germa Eduard IV.
- Tomas de York (1451-?), mori jove.
- Ricard de York
(2 d'octubre de 1452 ? 22 d'agost de 1485), esdevindria Ricard III d'Anglaterra.
- Ursula de York (22 de juliol de 1455-?), mori jove.