한국   대만   중국   일본 
Revolucio Digital - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Revolucio Digital

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Revolucio digital )

La Revolucio Digital, tambe anomenada la Tercera Revolucio Industrial, es el canvi de la tecnologia analogica , mecanica i electronica a la tecnologia digital , que va comencar entre finals de la decada de 1950 i finals de la decada de 1970 , amb l'adopcio i la proliferacio dels ordinadors digitals i el manteniment dels registres digitals que segueix fins als nostres dies. [1] De manera implicita, el terme tambe es refereix als canvis radicals provocats per la informatica i la tecnologia de la comunicacio durant (i despres) de la segona mitat del segle  xx . Analoga a la Revolucio Agricola i la Revolucio Industrial , la Revolucio Digital va marcar el comencament de l' Era de la informacio .

Amb el pas dels segles, els metodes burocratics de processament de la informacio es van allunyar cada vegada mes de la manera natural de pensar dels humans i van agafar cada cop mes importancia.

Aquest sistema s’ha convertit en el llenguatge preponderant al mon. Tant si parlen arab, com si parlen hindi, angles o noruec, s’utilitza l'escriptura matematica per guardar i processar dades. [2]

Al centre d'aquesta revolucio es troben la produccio en massa i l'us generalitzat de circuits logics digitals i les seves tecnologies derivades, incloses l'ordinador digital, la telefonia mobil i Internet .

Mapa parcial d' Internet basat en la informacio obtinguda pel lloc  opte.org Arxivat 2019-10-09 a Wayback Machine . el 15 de gener de 2005. Cada linia dibuixada entre dos nodes representa l'enllac entre dos adreces IP i la seva longitud es proporcional al temps d'espera entre aquests.

Les tendencies de les revolucions tecnologiques [ modifica ]

La Revolucio Agricola va portar a la creacio de les ciutats agricoles a l' Orient Mitja , Mesoamerica , Xina , la vall de l'Indus , el sud d' Europa i l' America del Sud .

Despres, la Revolucio Industrial va portar al sorgiment, al segle  xix , de ciutats industrials com Manchester , Newcastle Upon Tyne i Nova York . Al segle  xx , l'auge de l' economia de serveis va fer que la gent sortis de les ciutats industrials i es mudes als suburbis .

La Revolucio Industrial i la Revolucio Digital, en l'actualitat, s'estan duent a terme a la Xina i a l' India , a mesura que les persones deixen les zones rurals i emigren a ciutats industrials i d'alta tecnologia com Pequin , ´Xanghai i Bombai . 

Augment de l'us de la tecnologia digital, 1980-2010 [ modifica ]

1980 [ modifica ]

  • Subscriptors de telefon : 11,2 milions.
  • Usuaris d' internet : tots els usuaris d'internet en aquest moment van ser indexats en un directori de la mateixa mida que una llibreta telefonica.

1990 [ modifica ]

  • Subscriptors de telefon: 12,4 milions (0,25% de la poblacio mundial del 1990). [3]
  • Usuaris d'internet: 2,8 milions (0,05% de la poblacio mundial del 1990). [4]

2002 [ modifica ]

  • Subscriptors de telefon: 1200 milions (19% de la poblacio mundial del 2002). [4]
  • Usuaris d'internet: 631 milions (11% de la poblacio mundial del 2002). [4]

2010 [ modifica ]

  • Subscriptors de telefon: 4000 milions (67% de la poblacio mundial del 2010). [5]
  • Usuaris d'Internet: 1800 milions (26,6% de la poblacio mundial del 2010).  [6]

Breu historia [ modifica ]

Abans del segle IX dC es va fer un pas critic; es va inventar una nova escriptura parcial, un sistema que permetia guardar i processar dades matematiques amb una eficacia sense precedents. Aquesta escriptura parcial estava formada per deu signes que representaven els numeros del 0 al 9. Es coneixien com a xifres arabigues , pero realment els van inventar els hindus , pero el metode s’atribueix als arabs perque van envair l’India i van trobar aquest sistema, van adonar-se de que era molt util, el van perfeccionar i el van estendre per tot l’Orient Mitja i despres a Europa. Van afegir alguns signes (com ara els de la suma, la resta i la multiplicacio), aquests, van crear la base de la notacio matematica moderna.

Una persona que vulgui influir en les decisions dels governs, organitzacions i companyies, ha d’aprendre a parlar en xifres. Els experts fins i tot s’esforcen per traduir numericament idees com la pobresa, la felicitat i l’honestedat. Hi ha camps sencers de coneixement, com ara la fisica i l'enginyeria, que ja han perdut gairebe tot el contacte amb el llenguatge huma parlat i s’articulen exclusivament a traves de l'escriptura matematica.

Mes recentment, l'escriptura matematica ha donat origen a un sistema d’escriptura encara mes revolucionari: una escriptura binaria informatitzada que consisteix nomes en dos signes: el 0 i l’1. [2]

La tecnologia subjacent va ser inventada durant la segona mitat del segle  xix , incloent la maquina analitica de Babbage i el telegraf . La comunicacio digital es va convertir en economica per l'adopcio generalitzada despres de la invencio de l'ordinador personal. Claude Shannon , un matematic de Bell Labs , va ser acreditat per haver establert els fonaments de la digitalitzacio en el seu article innovador A Mathematical Theory of Communication l'any 1948 . [7] La revolucio digital va convertir la tecnologia que abans era analogica en format digital i, al fer aixo, es va fer possible fer copies que eren identiques a l'original. A mes, va augmentar la capacitat de moure facilment la informacio digital entre els mitjans de comunicacio i accedir a ella.

Una fita important de la revolucio va ser la transicio de la musica gravada analogica a la digital. A la decada de 1980 , el format digital de discs compactes optics va substituir als formats analogics, com els discs de vinil i les cintes de casset .  [8]

Finalment, podria ser que els ordinadors superessin els humans precisament en els caps que han convertit l' Homo sapiens en l’amo del mon: la intel·ligencia i la comunicacio. [2]

  1. ↑ ≪ The Digital Revolution ≫ (en angles), 07-10-2008. Arxivat de l' original el 2008-10-07. [Consulta: 15 desembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Noah Harari , Yuval. Sapiens - Una breu historia de la humanitat . Edicions 62 s.a.. Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona: Edicions 62 s.a., 2011, p. 190-193. ISBN 978-84-297-7517-4 .  
  3. ↑ ≪ Worldmapper: The world as you've never seen it before ≫ (en angles). www.worldmapper.org. Arxivat de l' original el 2011-05-12. [Consulta: 15 desembre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 ≪ Worldmapper: The world as you've never seen it before ≫ (en angles). www.worldmapper.org. [Consulta: 15 desembre 2016].
  5. ↑ ≪ Computeruser.com - Cell Phone Dangers - Protecting Our Homes From Cell Phone Radiation | articles ≫ (en angles), 09-06-2014. Arxivat de l' original el 2014-06-09. [Consulta: 15 desembre 2016].
  6. ↑ ≪ World Internet Users Statistics and 2016 World Population Stats ≫ (en angles). www.internetworldstats.com. [Consulta: 15 desembre 2016].
  7. ↑ Claude E , Shannon ; Weaver , Warren . The mathematical theory of communication (en angles), 1963, p. 144. ISBN 0252725484 .  
  8. ↑ The Digital Revolution Ahead for the Audio Industry, (en angles), 16 de marc del 1981, p. 40.  

Linia del temps [ modifica ]

Origens (1947-1969) [ modifica ]

L'any 1947 es va inventar el transistor , [1] provocant la creacio d'equips digitals mes avancats. Durant els anys 1950 i 1960, els militars, els governs i altres organitzacions tenien sistemes informatics.

El public va ser introduit per primera vegada als conceptes que conduirien a Internet quan un missatge es va enviar a traves d' ARPANET , al 1969. Les xarxes de commutacio de paquets com ARPANET, Mark I, CYCLADES, Merit Network, Tymnet i Telenet, es van desenvolupar a finals de 1960 i principis de 1970 utilitzant una gran varietat de protocols. ARPANET, en particular, va conduir al desenvolupament de protocols d'interconnexio, en els que multiples xarxes separades podrien estar unides entre si en una xarxa de xarxes.

El moviment Whole Earth de la decada de 1960 va portar a la inspiracio i la creacio eventual de la World Wide Web . [2]

La decada del 1970 [ modifica ]

A la decada de 1970 es va introduir l' ordinador personal , [3] els ordinadors de temps compartit, [4] la consola de videojocs , els jocs coin-op [5] [6] i la posterior epoca daurada dels videojocs arcade. A mesura que va proliferar la tecnologia digital i el canvi del manteniment de registres analogics a digitals es va convertir en el nou estandard en els negocis, es va popularitzar un nou lloc de treball, el transcriptor de dades. El feina del transcriptor de dades era convertir les dades analogiques (registres de clients, factures, etc.) en dades digitals .

La decada del 1980 [ modifica ]

Als paisos desenvolupats, al llarg de la decada del 1980 els ordinadors aconsegueixen una semi-ubiquitat, ja que s'obrien cami a les escoles, a les llars, a les empreses i a la industria. Caixers automatics , robots industrials , CGI al cinema i televisio, la musica electronica , els sistemes de BBS i els videojocs van alimentar el que es va convertir en l'esperit de l'epoca de la decada de 1980. Milions de persones van comprar ordinadors personals, convertint els noms de fabricants d'ordinadors personals com Apple , Commodore i Tandy en noms familiars. Fins a dia d'avuir la Commodore 64 sovint es citada com l'ordinador mes venut de tots els temps, havent venut 17 milions d'unitats (segons algunes versions), [7] entre 1982 i 1994.

L'any 1984, l' Oficina del Cens dels Estats Units va comencar a recollir dades sobre la utilitzacio dels ordinadors i l'Internet als Estats Units. La seva primera enquesta va mostrar que el 8,2% de totes les llars tenia un ordinador personal al 1984 i que les llars amb nens menors de 18 anys tenien quasi el doble de probabilitats de tenir-ne un, amb un 15,3% (les families de classe mitjana i mitjana-alta van ser els mes propensos a posseir-ne un, amb un 22,9%). [8] Al 1989, el 15% de totes les llars amb nens menors de 18 anys ja tenia un ordinador i quasi el 30% de les llars amb nens menors de 18 anys en posseia un. [8] Al final de la decada de 1980, moltes empreses eren dependents dels ordinadors i la tecnologia digital.

Motorola va crear el primer telefon mobil, Motorola DynaTAC, l'any 1983. No obstant aixo, aquest dispositiu utilitzava la comunicacio analogica. Els telefons digitals no es van sortir al mercat fins a l'any 1991, quan la xarxa 2G va comencar a obrir-se a Finlandia per donar cabuda a la demanda inesperada dels telefons que s'estava convertit en evident a finals de la decada de 1980.

La primera camera digital va ser creada el 1988 i les primeres es van comercialitzar el desembre del 1989 al Japo i el 1990 als Estats Units. [9] A mitjans de la decada del 2000, la seva popularitat va eclipsar a la de les cameres tradicionals.

La tinta digital tambe es va inventar a finals de la decada de 1980. El sistema CAPS de Disney (creat al 1988) es va utilitzar per a una escena de La Sirenita del 1989 i per totes les seves pel·licules d' animacio entre els anys 1990 i 2004.

La decada del 1990 [ modifica ]

Tim Berners-Lee va dissenyar la World Wide Web. Va aconseguir tenir-ne el concepte general el marc del 1989 i l'escriptura del codi i el servidor els ultims mesos de 1990. La primera emissio publica de HDTV digital va ser la de la Copa del Mon de 1990, que es va emetre en 10 sales de cine a Espanya i a Italia. Tot i aixo, la HDTV no es va convertir en un estandard fins a mitjans de la decada del 2000 fora del Japo.

La World Wide Web es va fer accessible al public l'any 1991, anteriorment disponible nomes pel govern i les universitats . [10] Al 1993, en Marc Andreeesen i l'Eric Bina van introduir el “Mosaic”, el primer navegador web capac de mostrar les imatges en linia [11] i la base pels navegadors posteriors com Netscape Navigator i Internet Explore r. Internet es va expandir rapidament i, cap a l'any 1996, es va convertir en part de la consciencia general i moltes empreses mostraven llocs web en els seus anuncis. Al 1999, quasi tots els paisos tenien una connexio i quasi la meitat dels nord-americans i persones d'altres paisos utilitzaven Internet regularment. No obstant aixo, al llarg de la decada del 1990, la majoria de les connexions eren lentes i la cultura d'Internet en massa que tenim avui en dia no era possible.

Aula d'informatica de la Universitat de Warwik en la que hi ha un gran nombre d' ordinadors de sobretaula .

L'any 1998, al voltant del 15% de totes les llars dels Estats Units tenien un ordinador personal; l'any 2000, aquesta dada va pujar fins a un 51%; pel que fa a les families amb nens, l'any 1989 al voltant del 30% posseia un ordinador i l'any 2000, mes del 75% en posseia un.

La decada del 2000 [ modifica ]

Els telefons mobils es van convertir en aparells tan omnipresents com els ordinadors a principis del decenni del 2000, amb sales de cinema comencant a mostrar anuncis demanant que la gent silencies els seus telefons. Tambe es van convertir dispositius molt mes avancats que els telefons de la decada del 1990, la majoria dels quals nomes permetien realitzar trucades o, com a maxim, entretenir-se amb jocs simples. A la decada del 1990, existien els missatges de text, pero aquests no van ser ampliament utilitzats fins a la decada del 2000, quan es van convertir en un fenomen cultural.

En aquesta decada, la revolucio digital es va convertir en un fenomen global. Al final del 2005, la poblacio que utilitzava Internet va arribar als 1000 milions i, al final de la decada, 3 mil milions de persones de tot el mon utilitzaven els telefons mobils. El HDTV es va convertir en el format estandard d'emissio de la televisio en molts paisos a finals de la decada.

La decada del 2010 [ modifica ]

L'us generalitzat i la interconnectivitat de dispositius de les xarxes mobils i la telefonia mobil, recursos i llocs d'Internet i les xarxes socials , s'han convertit en la base de la comunicacio digital. El 2012, mes de 2 mil milions de persones utilitzaven Internet, el doble de les que ho feien el 2007; el nuvol havia entrat a la corrent principal a principis de la decada 2010 i, de cara al 2015, s'esperava que les tauletes tactils i els telefons intel·ligents superessin als ordinadors personals pel que fa a la utilitzacio d'Internet. A mes, cap a finals del 2016, la meitat de la poblacio mundial estara connectada a Internet. [12]

Tecnologies convertides [ modifica ]

Base tecnologica [ modifica ]

Conjuntament amb la revolucio digital, es va produir el desenvolupament de l'ordinador electronic digital, l'ordinador personal i, en particular, el microprocessador i l'augment del seu rendiment (tal com es descriu a la llei de Moore ), que va permetre a la tecnologia informatica ser incrustada a una amplia gama d'objectes, des de les cameres fins als reproductors de musica personals. De la mateixa manera, tambe va ser molt important el desenvolupament de les tecnologies de transmissio, incloent les xarxes d'ordinadors, l'Internet i la radiofusio digital. Els telefons 3G, que van tenir una forta influencia a la societat que va anar creixent de manera exponencial a la decada del 2000, tambe van tenir un paper molt important a la revolucio digital, ja que proporcionen, simultaniament, entreteniment, comunicacio i connexio online. 

Impacte socioeconomic [ modifica ]

Alguns dels aspectes positius de la revolucio digital son la major interconnectivitat, la facilitat en la comunicacio i l'exposicio d'aquella informacio que al passat podria haver estat suprimida amb mes facilitat pels regims totalitaris. Michio Kaku va escriure en un dels seus llibres, Physics of the Future , que el fracas del cop d'estat sovietic del 1991 es va deure, en gran part, a l'existencia de la tecnologia, com la maquina de fax i ordinadors que van exposar informacio.

L'impacte economic de la revolucio digital ha estat gran. Sense la World Wide Web (WWW), per exemple, la globalitzacio i la subcontractacio no serien tan factibles com ho son avui en dia. La revolucio digital ha canviat radicalment la forma en la que els individus i les empreses interactuen. Petites companyies regionals van tenir acces a mercats molt mes grans i conceptes com el software com un servei i la caiguda rapida dels costos de la tecnologia van fer possibles innovacions en tots els aspectes de la industria i la vida quotidiana. D'aquesta manera, les tecnologies digitals han augmentat significativament la productivitat i el rendiment de les empreses. [13]

Els efectes negatius inclouen la sobrecarrega d'informacio, els depredadors d'Internet, les formes d'aillament social i la saturacio dels mitjans de comunicacio. En una enquesta a membres prominents dels mitjans de comunicacio nacional, el 65% va dir que Internet esta afectant al periodisme mes del que l'esta ajudant, [14] al permetre a qualsevol persona, sense importar la seva qualificacio, convertir-se en un periodista . Aixi doncs, s'esta provocant que la informacio sigui mes terbola i que sorgeixi una teoria de la conspiracio d'una manera que no existia al passat.

En alguns casos, la utilitzacio per part dels treballadors de les companyies de mitjans digitals portables i ordinadors de feina per a usos personals (correu electronic, missatgeria instantania o jocs d'ordinador) son, sovint, culpats de la reduccio de la productivitat de les seves companyies. La utilitzacio d'ordinadors i altres activitats digitals no relacionades amb la feina ajuden a generar formes mes fortes d'invasio de la privacitat, com la gravacio de les pulsacions de les tecles i el filtrat d'informacio d'aplicacions (software espia i software de control de contingut).

Intercanvi d'informacio i privacitat [ modifica ]

La privacitat es va convertir, en general, en una preocupacio durant la revolucio digital. La capacitat d'emmagatzemar i utilitzar aquestes grans quantitats d'informacio diversa va obrir possibilitats pel seguiment de les activitats i interessos individuals. Els liberals i defensors dels drets de privacitat temien la possibilitat d'un futur on les estructures de poder centralitzades controlessin la poblacio a traves de la vigilancia i seguiment de la informacio personal en programes com Information Awareness Office de la CIA . [15] Defensors dels consumidors es van oposar a la capacitat del mercat de dirigr als individus, discriminar en les decisions de contractacio i de prestec, monitoratge invasiu del comportament dels treballadors i les comunicacions i el profit general de la informacio personal compartida involuntariament.

L'Internet, especialment la WWW durant la decada del 1990, va obrir noves vies generals de comunicacio i intercanvi d'informacio. La capacitat de compartir facil i rapidament la informacio a escala mundial va comportar un nou nivell de llibertat d'expressio. Als individus i les organitzacions aviat se’ls hi va donar la capacitat de publicar sobre qualsevol tema, a una audiencia global i a un cost insignificant, sobretot en comparacio amb qualsevol tecnologia de la comunicacio anterior.

En altres casos, els grups amb uns interessos diferents, com ara institucions socials i religioses, van trobar molts dels continguts objectables i inclus perillosos. Moltes organitzacions religioses, especialment als Estats Units, es van alarmar per la pornografia, mes facilment disponible pels menors. En altres circumstancies, la proliferacio d'informacio sobre temes com la pornografia infantil, la construccio de bombes, la comissio d'actes de terrorisme i altres activitats violentes eren alarmants per molts grups diferents de persones. Aquestes preocupacions han contribuit als arguments per a la censura i la regulacio a la WWW. 

Els drets d'autor i de marca comercial [ modifica ]

Els problemes de dret d'autor i marca registrad a tambe van apareixer durant la revolucio digital. L'amplia capacitat dels consumidors per produir i distribuir reproduccions exactes d'obres protegides va canviar radicalment el panorama de la propietat intel·lectual, especialment a les industries de la musica , el cinema i la televisio .

La revolucio digital, especialment pel que fa a la privacitat, drets d'autor, la censura i l'intercanvi d'informacio, segueix sent un tema controvertit. A mesura que la revolucio digital avanca encara no esta clar fins a quin punt la societat s'ha vist afectada i es veura alterada en el futur.

Preocupacions [ modifica ]

Tot i que la societat ha obtingut grans beneficis de la Revolucio Digital, especialment en termes d'accessibilitat de la informacio, existeixen algunes preocupacions. Els poders expandits de la comunicacio i la distribucio d'informacio, capacitats augmentades per les tecnologies existents, i l'adveniment de nova tecnologia, van portar moltes oportunitats potencials d'explotacio. La Revolucio Digital va ajudar a introduir una nova era de vigilancia massiva, generant un nou rang de problemes civils i de drets humans. La fiabilitat de la informacio es va convertir en un problema en el moment en que aquesta podia ser facilment replicada, pero no verificada. La Revolucio Digital va fer possible l'emmagatzemament i el rastreig de fets, articles i estadistiques .

Des de la perspectiva de l' historiador , una gran part de la historia de la humanitat es coneguda a traves d'objectes fisics del passat que han sigut trobats o preservats, particularment en documents escrits. Els registres digitals son facils de crear pero encara mes facils de destruir i modificar i els canvis en els formats d'emmagatzemament poden fer que la recuperacio de les dades sigui dificil o quasi impossible. Amb una proliferacio de la informacio tan massiva, ha estat possible escriure un article citant fonts completament falses, tambe amb fonts falses.

Aquests problemes s'han complicat encara mes amb la utilitzacio de la gestio dels drets digitals i altres tecnologies de prevencio de copia que, sent dissenyades perque les dades siguin llegides nomes en maquines especifiques, puguin fer impossible la futura recuperacio de les dades. Com a curiositat, es interessant destacar que el Voyager Golden Record esta dissenyat per ser llegit per un extraterrestre intel·ligent (potser un homoleg de l'esser huma provinent d'un futur llunya) i s'ha gravat en format analogic en comptes d'en format digital, especificament perque pugui ser interpretat i analitzat facilment.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Ament , Phil. ≪ Transistor History - Invention of the Transistor ≫ (en angles). www.ideafinder.com. Arxivat de l' original el 2011-08-13. [Consulta: 15 desembre 2016].
  2. ↑ ≪ History of Whole Earth Catalog ≫ (en angles). www.wholeearth.com. Arxivat de l' original el 2021-02-13. [Consulta: 15 desembre 2016].
  3. ↑ ≪ Personal Computer Milestones ≫ (en angles). www.blinkenlights.com. [Consulta: 15 desembre 2016].
  4. ↑ ≪ Origins of Timesharing ≫ (en angles), 24-04-2013. Arxivat de l' original el 2013-04-24. [Consulta: 15 desembre 2016].
  5. ↑ ≪ Atari - Arcade/Coin-op ≫ (en angles). www.atari.com. Arxivat de l' original el 2015-09-26. [Consulta: 15 desembre 2016].
  6. ↑ Miklos , Vincze ≪ Forgotten arcade games let you shoot space men and catch live lobsters ≫ (en angles). io9 .
  7. ↑ ≪ How many Commodore 64 computers were really sold? ≫. pagetable.com , 01-02-2011.
  8. ↑ 8,0 8,1 Bureau , US Census. ≪ Computer and Internet Use ≫ (en angles). www.census.gov. [Consulta: 15 desembre 2016].
  9. ↑ Carter , Rodger. ≪ 1988 ≫ (en angles). www.digicamhistory.com. [Consulta: 15 desembre 2016].
  10. ↑ Bryant , Martin ≪ 20 years ago today, the World Wide Web was born - TNW Insider ≫ (en angles). The Next Web , 06-08-2011.
  11. ↑ mailto:webmaster@sciencentral.com , ScienCentral,. ≪ The World Wide Web ≫ (en angles). www.pbs.org. [Consulta: 15 desembre 2016].
  12. ↑ ≪ Tablets, Phones to Surpass PCs for Internet Use in Four Years ≫. PCWorld .
  13. ↑ ≪ Computing Productivity: Firm-Level Evidence ≫ (en angles).
  14. ↑ Master , Cyra ≪ Media Insiders Say Internet Hurts Journalism ≫ (en angles). The Atlantic .
  15. ↑ Markoff , John ≪Pentagon Plans a Computer System That Would Peek at Personal Data of Americans≫. The New York Times , 22-11-2002.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revolucio_Digital&oldid=31366103 ≫