한국   대만   중국   일본 
Retorn al futur - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Retorn al futur

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de pel·lículaRetorn al futur
Back to the Future Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Direccio Robert Zemeckis Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Christopher Lloyd
Lea Thompson
Crispin Glover
Michael J. Fox
Thomas F. Wilson
Marc McClure
Wendie Jo Sperber
James Tolkan
Norman Alden
George DiCenzo
Frances Lee McCain
Will Hare
George Buck Flower
Billy Zane
Casey Siemaszko
Claudia Wells
Courtney Gains
Huey Lewis and the News
Jason Hervey
Jason Marin
Maia Brewton
Huey Lewis
J. J. Cohen
Donald Fullilove Modifica el valor a Wikidata
Produccio Bob Gale i Neil Canton Modifica el valor a Wikidata
Guio Robert Zemeckis i Bob Gale Modifica el valor a Wikidata
Musica Alan Silvestri Modifica el valor a Wikidata
Fotografia Dean Cundey Modifica el valor a Wikidata
Muntatge Harry Keramidas i Arthur Schmidt Modifica el valor a Wikidata
Vestuari Deborah Lynn Scott Modifica el valor a Wikidata
Productora Amblin Entertainment i Universal Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuidor Mokep , Netflix , Universal Studios , Xfinity Streampix i Ivi.ru Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pais d'origen Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Estrena 3 juliol 1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada 92 min i 115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma original angles Modifica el valor a Wikidata
Versio en catala Sí  Si
Rodatge Los Angeles i Gamble House Modifica el valor a Wikidata
Color en color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost 19.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptacio 212.836.762 $ ( Estats Units d'America )
383.336.762 $ ( mundial ) Modifica el valor a Wikidata
Descripcio
Genere cinema de ciencia-ficcio , cinema d'aventures , comedia , cinema per a adolescents , cinema de viatges en el temps , cinema de ficcio especulativa i comedia Modifica el valor a Wikidata
Qualificacio MPAA PG Modifica el valor a Wikidata
Tema viatge en el temps Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracio Hill Valley Modifica el valor a Wikidata
Epoca d'ambientacio decada del 1980 , decada del 1950 i decada del 1980 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Oscar a la millor edicio de so (1986)
National Board of Review a les 10 pel·licules mes destacades (1985)
Premi Hugo a la millor representacio dramatica (1986)
Premi Saturn a la millor pel·licula de ciencia-ficcio (1986)
Premi Saturn als millors efectes especials (1986)
Premi Saturn al millor actor (1986)
Premi de l'Academia Japonesa a la millor pel·licula en llengua estrangera (1987)
David di Donatello (2003)
Goldene Leinwand (1986)
premis de l'Associacio Internacional de Critics de Musica de Cinema (2010)
Premis Jupiter (1985)
Premis Young Artist (1986) Modifica el valor a Wikidata


Lloc web backtothefuture.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0088763 Filmaffinity: 309023 Allocine: 448 Rottentomatoes: m/back_to_the_future Letterboxd: back-to-the-future Mojo: backtothefuture Allmovie: v3671 TCM: 16306 Metacritic: movie/back-to-the-future TV.com: movies/back-to-the-future AFI: 55763 TMDB.org: 105 Modifica el valor a Wikidata
Serie: Trilogia de Retorn al futur Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata

Retorn al futur ( angles : Back to the Future ) es una pel·licula estatunidenca de ciencia-ficcio estrenada el 1985, dirigida per Robert Zemeckis i basada en un guio del mateix Zemeckis i Bob Gale . N'interpreten els protagonistes Michael J. Fox , Christopher Lloyd , Lea Thompson , Crispin Glover i Thomas F. Wilson .

Fou produida per Steven Spielberg i Bob Gale . Ha estat doblada i subtitulada en catala. [1]

Argument [ modifica ]

La trama relata les aventures de Marty McFly, un adolescent que es enviat accidentalment trenta anys endarrere, des del 1985 al 1955. Despres de canviar els fets del 1955, especificament els de quan els seus pares es van coneixer i enamorar, Marty ha d'intentar tornar a unir els seus pares per assegurar la seva propia existencia.

Repartiment [ modifica ]

Sobre la pel·licula [ modifica ]

Zemeckis i Gale van escriure el guio despres que Gale va pensar sobre la possibilitat d'haver-se fet amic del seu pare si tots dos haguessin anat junts a la mateixa escola. Uns quants estudis van rebutjar el guio fins que la produccio Romancing the Stone (1984), dirigida per Zemeckis, va ser un exit de taquilla. Despres d'aixo, Universal Pictures va donar llum verda al projecte, amb Spielberg com a productor executiu. Al comencament, es va convidar el cantant canadenc Corey Hart perque fes les proves per al paper estel·lar de McFly, pero aquest va rebutjar la invitacio. Tambe Eric Stoltz va fer les proves per al mateix paper, just quan Michael J. Fox estava ocupat amb la serie televisiva Family Ties. Pero durant el rodatge els productors van decidir que Stoltz no era adient, i per tant la Fox va considerar Michael J. Fox per fer de Marty McFly. Aquests retards van fer que es regravessin algunes escenes durant la postproduccio, per tal de poder estrenar el 3 de juliol de 1985.

Despres de l'estrena, Back to the Future es va convertir en la pel·licula mes reeixida d'aquell any, perque va recaptar mes de 380 milions de dolars a tot el mon. La majoria de critiques van ser positives. Va guanyar el premi Hugo a la categoria de ≪Millor produccio dramatica≫, i un premi Saturn com ≪Millor pel·licula de ciencia-ficcio≫, a mes d'algunes nominacions als premis Oscar i Globus d'or. Fins i tot, a manera de llegat, Ronald Reagan la va arribar a esmentar durant el Discurs de l'Estat de la Unio de 1986. El 2007, la Biblioteca del Congres la va triar per ser preservada al National Film Registry. Finalment, el 2008 l'American Film Institute la va catalogar com la desena millor pel·licula de ciencia-ficcio de tots els temps, al llistat AFI's 10 Top 10. L'exit de Back to the Future va donar lloc a una trilogia: Back to the Future II (1989) i Back to the Future III (1990), i tambe a una serie de dibuixos animats i a una atraccio per a un parc tematic: Back to the Future: The Ride.

El 2010, com a commemoracio dels primers vint anys de llancament, la cinta original va passar per un proces de remasteritzacio per tal de tornar a ser estrenada a algunes sales de cinema del Regne Unit (1 d'octubre del 2010), Estats Units (23 d'octubre), el Canada (23 d'octubre) i Mexic (5 de novembre). Aixo va coincidir amb l'edicio d'aniversari Back To The Future 25th Anniversary per als formats de video DVD i Blu-ray. El 13 de gener del 2011 es va tornar a estrenar igualment a l'Argentina, on va ser la sisena pel·licula amb mes ingressos en aquest pais en nomes un dia. Dies despres, el febrer del 2010, es va exhibir al Digital Film Festival del Canada en format d'alta definicio al costat d'unes altres pel·licules semblants.

Novel·les, series de televisio i videojocs [ modifica ]

De manera simultanea al debut de la pel·licula , l'editorial Berkley Books va traure una novel·la oficial a manera d'adaptacio literaria, anomenada Back to the Future: a novel , [2] escrita per George Gipe . Encara que Gipe es va basar exclusivament en el guio de Back to the Future , aquesta publicacio es caracteritza per tractar amb algunes diferencies quant a la pel·licula, ja que va afegir escenes, personatges i llocs inedits. El mateix any, Berkley Books va publicar una altra novel·la dirigida per xiquets i titulada Back to the Future: The Story , que es considera una adaptacio de la novel·la de Gipe. El 1990, Mallard Press va publicar una antologia de la trilogia completa, titulada com Back to the Future: The Official Book of the Complete Movie Trilogy , escrita per Michael Klastorin i Sally Hibbin. Aquest any tambe es puliquen quatre revistes, enllistades sota el nom de Back to the Future Fan Club Magazine , incloen entrevistes amb els actors i personal tecnic de les pel·licules a mes de fotografies inedites dels actors. A 2010, Sorcha Ni Fhlainn publica The Worlds of Back to the Future: Critical Essays on the Films , una analisi critica del diferentes elements i tematiques exposats a la trilogia de Back to the Future, tractant aspectes filosofics, literaris, musicals, culturals i cientifics. [3]

El setembre de 1991 s'estrena la serie de televisio Back to the Future , una produccio animada produida per Universal Cartoon Studios ?una divisio de Universal Studios ? i Amblin Entertainment. El programa va tindre un total de dos temporades, amb tretze capitulos cadascuna. Va ser finalitzada pel canal CBS el novembre de 1992. Mes tard, la serie es va retransmetre pels canals ABC (1993) i FOX (2003). La trama se centra en les aventures de Marty McFly i la seua nuvia, a mes de la familia de Doc Brown i el seu gos, Einstein. El 1992 i 1993 guanya quatre premis Daytime Emmy , relacionats amb l'edicio de so. [4] Mentre es transmetia la serie televisiva, Havey Comics va publicar una serie de set histories basades en el programa de televisio.

Quant als videojocs , el primer de tots, Back to the Future , es llanca el 1989 per la consola Nintendo NES , publicat per LJN i desenvolupat per Beam Software. De la mateixa forma, es llancaren altres dues versions per als sistemes Commodore 64 i Sinclair ZX Spectrum, a mes d'una altra versio exclusiva del Japo. Hi ha una versio modificada del motor de joc usat a Grand Theft Auto: Vice City anomenada Back to the Future: Hill Valley , aixi com altra basada en Grand Theft Auto: San Andreas , que estan disponibles per desacarrega virtual. [5] Igualment, existeix un minijoc denominat Back to the Future - The Ride amb el titol Universal Studios Theme Park Adventure , distribuit el 2001 per a la consola Nintendo GameCube. El 2010, la companyia Telltale Games anuncia la creacio d'un joc episodic conformat per cinc parts independents entre si, totes basades en la trilogia de pel·licules amb motiu del 25e anniversari. [6] Gale assessora el desenvolupament del guio utilitzat en el joc, i el propi Christopher Lloyd va fer el doblatge de Doc Brown en la versio digital. El joc se situa dins de la linea argumental original, sis mesos despres del fi de la Part III i ha estat adaptat a diferents formats informatics. [7] La primera part va ser publicada el 22 de desembre de 2010. [8] La pel·licula tambe va tindre una versio pinball titulada Back to the Future: The Pinball . [9]

En una entrevista l'octubre de 2010, Gale comenta que unicament les pel·licules son considerades com ≪canoniques≫ i que les altres produccions ?novel·les, videojocs, serie de TV, etc.? conten histories alternatives a la trama original i que por tant, no es consideren oficials. [10]

Premis i nominacions [ modifica ]

Premis [11] [ modifica ]

Nominacions [11] [ modifica ]

Trilogia [ modifica ]

La pel·licula te dues sequeles, Retorn al futur 2 (1989), en que els protagonistes viatgen al 2015 , i Retorn al futur 3 (1990), en que viatgen al 1885 , a l'epoca del Far West .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ esAdir > Filmoteca: pel·licules > Retorn al futur ≫. [Consulta: 20 agost 2020].
  2. ↑ Gipe , George. Back to the Future (en angles). Corgi, 1985. ISBN 9780552127745 .  
  3. ↑ Fhlainn , Sorcha Ni. The Worlds of Back to the Future: Critical Essays on the Films (en angles). McFarland, 2014-01-10. ISBN 9780786457656 .  
  4. ↑ ≪ Back to the Future ≫ (en castella). [Consulta: 5 octubre 2018].
  5. ↑ ≪ Back To The Future: Hill Valley ≫ (en angles). [Consulta: 5 octubre 2018].
  6. ↑ ≪ This is heavy: Back to the Future, the video game ≪ GamePron ≫ (en angles), 13-12-2010. Arxivat de l' original el 2010-12-13. [Consulta: 5 octubre 2018].
  7. ↑ ≪ Telltale Games get ready to go Back to the Future ≪ GamePron ≫ (en angles), 30-12-2010. Arxivat de l' original el 2010-12-30. [Consulta: 5 octubre 2018].
  8. ↑ ≪ Telltale Games - Back to the Future: Episode 1 is Now Available ≫ (en angles), 26-12-2010. Arxivat de l' original el 2010-12-26. [Consulta: 5 octubre 2018].
  9. ↑ ≪ Internet Pinball Machine Database: Data East 'Back to the Future' ≫ (en angles). [Consulta: 5 octubre 2018].
  10. ↑ ≪ Bob Gale Answers Your Back to the Future Questions ≫ (en angles). Telltale Games, 18-10-2010. Arxivat de l' original el 2010-12-25. [Consulta: 18 gener 2019].
  11. ↑ 11,0 11,1 ≪ The 58th Academy Awards ≫ (en angles). Academia de les Arts i les Ciencies Cinematografiques. [Consulta: 21 desembre 2023].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Retorn al futur
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Retorn_al_futur&oldid=32873148 ≫