Primera Republica Brasilera

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Republica Velha )
Plantilla:Infotaula esdevenimentPrimera Republica Brasilera
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
  14° S, 53° O  /  14°S , 53°O  / -14; -53
Himne Himne Nacional Brasiler Modifica el valor a Wikidata
Tipus estat desaparegut
periode historic Modifica el valor a Wikidata
Part de Brasil Republica Modifica el valor a Wikidata
Vigencia 15 novembre 1889 - 24 octubre 1930 Modifica el valor a Wikidata

La Republica Velha , tambe anomenada de vegades com la Primera Republica Brasilera , va ser el nom que es donava normalment a la Republica dels Estats Units del Brasil (en portugues Republica dos Estados Unidos do Brasil ) durant el periode de 1889 a 1930. Es va definir com una democracia constitucional . [1]

Va ser precedida per l' Imperi del Brasil (fins a la deposicio de Pere II del Brasil ) i va acabar amb la revolucio de 1930 i l'adveniment de l' era Vargas . [2]

Historia [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

Primera bandera de la Republica creada per Rui Barbosa , que va onejar almenys fins al 19 de novembre de 1889 des del pal d'un edifici de la Cambra Municipal de Rio de Janeiro, i posteriorment batejada com a Bandera de la Proclamacio . [3]
La proclamacio de la Republica , de Benedito Calixto .

El 15 de novembre de 1889, Manuel Deodoro da Fonseca deposa l' emperador Pere II del Brasil i proclama la republica . [2]

El lema d' Auguste Comte "Ordre i progres" apareix a la bandera de la Republica i la Constitucio de 1891 [4] s'inspira en el Curs de filosofia positiva i el Sistema de politica positiva del propi Comte. Els inicis de la Republica estan marcats pel coronelisme , equivalent al cabdillisme dels paisos de parla hispana. La "republica vella" tambe es coneix com a "republica oligarquica". [5] La historiadora Armelle Enders assenyala: [6]

≪ Contrariament a les aspiracions de l'Apostol [del positivisme de Teixeira Mendes] i de diverses altres corrents politics, la republica al Brasil es consolida en forma de regim oligarquic, els principals actors politics del qual son els Estats de la Federacio. ≫

Manuel Ferraz de Campos Sales , president de 1898 a 1902, va trobar ≪un acord que posa fi a deu anys de revolta i malestar≫: va imposar a les forces politiques un sistema de govern que va definir com la politica dels Estats, pero que es recorda com a la politica dels governadors. [7]

L'academic Joseph Jurt assenyalava la incongruencia entre l'important paper desenvolupat durant l'ultima decada del regnat de Pere II per la burguesia militant del positivisme i la seva irrellevancia en la planificacio del cop d'estat i en les decisions politiques dels successius governs de la "Republica de la Espasa" (1889-1895). [8] [9] Una mostra d'aixo, defensa Jurt, va ser la Constitucio de 1891, que s'allunya molt del model positivista i es basa principalment en la Constitucio dels Estats Units d'America. [10]

Brasil a la Primera Guerra Mundial [ modifica ]

Malgrat les seves divisions politiques internes, el Brasil durant la Primera Guerra Mundial va declarar la guerra a la Triple Alianca despres d'una posicio inicial de neutralitat. La contribucio del Brasil es modesta, apuntant mes a una dimensio simbolica que a una afirmacio militar de primer ordre. Es l'unic pais d'America del Sud que va participar realment en la Primera Guerra Mundial mes enlla d'una declaracio formal de guerra. La seva accio principal es a la Batalla de l'Atlantic on l'armada brasilera desplega diversos vaixells, a mes d'enviar una unitat per lluitar al front occidental. [11] [12]

La lluita per la reforma [ modifica ]

L'any 1922 reaccionen els joves oficials de les classes mitjanes: es el moviment del tenentismo (de tinent). El primer aixecament va tenir lloc el 5 de juliol de 1922 a la fortalesa d'Igrejinha. Encara que es va suprimir despres d'una forta resistencia, el moviment del 5 de juliol te una gran importancia politica. Marca l'inici de l'assalt a la Republica Velha i el seu debilitament fins a la seva desaparicio, el 1930. Dos anys despres, el juliol de 1924 , esclata una revolta militar a Sao Paulo ; els revoltats aconsegueixen fins i tot ocupar la ciutat durant tres setmanes. Una tercera revolta va tenir lloc a tot l'estat de Rio Grande do Sul el 1925 , i una darrera es va produir el 1926 . [5]

Els objectius dels militars rebels son essencialment els de les classes mitjanes, insatisfetes amb la situacio economica i politica del Brasil, no es pot fer cap canvi democratic a causa d'un sistema politic bloquejat pel "regnat dels governadors" sota un sistema en el qual els grans terratinents i la gran burgesia dicten les condicions als estats. Les reivindicacions del moviment es refereixen, en particular, al vot secret, la llibertat de premsa i d' associacio , el respecte dels resultats electorals, l' alfabetitzacio i la nacionalitzacio de determinats interessos economics estrangers. [5]

Tambe es en aquest context on es produeix la marxa de la columna Prestes. Luis Carlos Prestes va ser un enginyer militar, futur secretari general del Partit Comunista del Brasil i comandant de l'estat major del lider de la revolta de Sao Paulo, Miguel Costa. Al capdavant d'una columna d'uns centenars de soldats, es va comprometre a difondre les idees revolucionaries per tot el pais. Despres d'una caminada de l'abril de 1925 al febrer de 1927, perseguida constantment per l'exercit federal sense ser mai derrotada, la columna va demanar asil a Bolivia . [5]

Aquest periode va acabar amb el cop d'estat militar, conegut com la Revolucio de 1930 , que va situar Getulio Vargas al poder fins al 1945. Una nova constitucio va ser redactada l'any 1934, abans que Vargas establis una dictadura el 1937, coneguda com l' Estado Novo (en referencia al regim de Salazar ) "atorgant" una nova constitucio, la constitucio de 1937. [13]

Les oligarquies terratinents [ modifica ]

Les eleccions van ser en gran part manipulades, amb els votants pressionats o coaccionats perque votessin per un candidat (coronelisme), i fins i tot en cas que els resultats fossin desfavorables, les eleccions es podrien anul·lar per una simple decisio del Congres. Aquest sistema va tenir com a consequencia una alternanca de la presidencia del pais entre les oligarquies dominants dels estats de Sao Paulo i Minas Gerais . Aquest regim sovint s'identificava amb el terme "republica del Cafe com Leite " (cafe amb llet), a causa del domini de la vida politica per part de les elits de Sao Paulo (centre de produccio de cafe) despres de Rio de Janeiro i Minas Gerais (centre ramader i de produccio de lactis). [14]

Els empresaris (barons del cafe, magnats financers i comercials, oligarquia industrial urbana, etc.) prenen en bona part l'estat. Per evitar que els preus del cafe s'enfonsin a causa de l'augment constant de la produccio, l'Estat compra l'excedent i el guarda. Per fer-ho, recorre al prestec: 72,7 milions de lliures esterlines es van demanar en prestec entre 1906 i 1930 per a aquesta politica de promocio del cafe. Les garanties i condicions d'aquests prestecs son sovint draconianes; el prestec Rothschild de 10 milions de lliures esterlines s'acompanya d'un control duaner com a penyora i la promesa que cap nou prestec seria sol·licitat pel Brasil sense el consentiment del banc Rothschild . [5]

En l'ambit local, els coroneis (coronels) controlen les eleccions per tal de mantenir una legislacio favorable als interessos dels empresaris. Al contrari, la classe treballadora es beneficia molt poc dels negocis fets per les corporacions. [5]

Canvis demografics [ modifica ]

Entre 1875 i 1960, uns cinc milions d'europeus van emigrar al Brasil, instal·lant-se sobretot als quatre estats del sud del pais ( Sao Paulo , Parana , Santa Catarina i Rio Grande do Sul . Provenen principalment de Portugal , Italia , Alemanya , Espanya , Polonia , Alemanya i Ucraina , als quals se sumen immigrants del Japo i l' Orient Mitja . L'estat de Sao Paulo es la llar de la comunitat japonesa mes gran fora del Japo. Malgrat les distincions de classe, la identitat nacional es molt forta i les baralles entre comunitats son molt rares. Els nadius d'origen amerindi, que viuen especialment a les regions frontereres de la conca amazonica , representen menys de l'1 % de la poblacio. La immigracio va afavorir molt la urbanitzacio i la industrialitzacio del Brasil. [15]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Viscardi , Claudia ≪ El pacto federativo del Brasil de la primera republica (1889-1930) ≫. Estudios del ISHiR , 01-01-2018. Arxivat de l' original el 2022-03-11 [Consulta: 11 marc 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Menezes , Rebecca ≪ A Republica Velha ou Primeira Republica (1889-1930 ≫. N/D . Arxivat de l' original el 2022-03-11 [Consulta: 11 marc 2022].
  3. ↑ ≪ 12 Bandeiras Brasileiras Fundamentais Para Entender a Nossa Historia ≫ (en portugues brasiler). Historia Digital, 29-05-2012. [Consulta: 9 marc 2022].
  4. ↑ ≪ CONSTITUICAO DA REPUBLICA DOS ESTADOS UNIDOS DO BRASIL, DE 1891 ≫ (en portugues brasiler). Political Database of the Americas. Arxivat de l' original el 2006-06-22. [Consulta: 9 marc 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Manigat , Leslie Francois . L'Amerique latine au XXe siecle: 1889-1929 (en frances). Editions Richelieu, 1973. ISBN 978-2-02-012373-0 .  
  6. ↑ Enders , Armelle. Histoire du Bresil contemporain: XIXe-XXe siecles (en frances). Editions Complexe, 1997, p. 61-62. ISBN 978-2-87027-637-2 .  
  7. ↑ Enders , Armelle. Histoire du Bresil contemporain: XIXe-XXe siecles (en frances). Editions Complexe, 1997, p. 61-62. ISBN 978-2-87027-637-2 .  
  8. ↑ Barman , Roderick J. Citizen emperor : Pedro II and the making of Brazil, 1825-91 (en angles). Stanford, Calif.: Stanford University Press, 1999, p. 353. ISBN 0-8047-3510-7 .   Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine .
  9. ↑ ≪ Republica da Espada (1889-1894) ≫ (en portugues brasiler). Brasil Escola - UOL. Arxivat de l' original el 2022-11-29. [Consulta: 11 marc 2022].
  10. ↑ Jurt , Joseph ≪ Le Bresil : un Etat-nation a construire: Le role des symboles nationaux : de l'empire a la republique ≫ (en frances). Actes de la recherche en sciences sociales , 201-202, 1, 2014, pag. 44. Arxivat de l' original el 2022-04-09. DOI : 10.3917/arss.201.0044 . ISSN : 0335-5322 [Consulta: 11 marc 2022].
  11. ↑ Scheina , Robert L. Latin America's wars . 1st ed. Washington, D.C.: Brassey's, Inc, ⓒ2003-, p. 35-38. ISBN 1-57488-449-2 .  
  12. ↑ ≪ A participacao do Brasil na Primeira Guerra Mundial - O Exercito ≫ (en portugues brasiler). Ministerio de Defesa. Arxivat de l' original el 2022-04-08. [Consulta: 11 marc 2022].
  13. ↑ Vilaboy , Sergio Guerra. ≪ El Estado Novo brasileno ≫ (en espanyol de Mexic), 15-05-2020. Arxivat de l' original el 2022-03-11. [Consulta: 11 marc 2022].
  14. ↑ Dabene , Olivier; Louault , Frederic. Atlas du Bresil. Promesses et defis d'une puissance emergente (en angles). Autrement, 2018-01-10, p. 98. ISBN 978-2-7467-4692-3 .  
  15. ↑ Lopes Patarra , Neide ≪ Migracoes internacionais de e para o Brasil contemporaneo: volumes, fluxos, significados e politicas ≫ (en portugues). Sao Paulo em Perspectiva , 19, 2005-09, pag. 23?33. Arxivat de l' original el 2022-03-08. DOI : 10.1590/S0102-88392005000300002 . ISSN : 0102-8839 [Consulta: 11 marc 2022].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Primera_Republica_Brasilera&oldid=33532414 ≫