Rei dels Romans

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de càrrec políticRei dels Romans
Jurisdiccio Sacre Imperi Romanogermanic Modifica el valor a Wikidata
Llista llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermanic Modifica el valor a Wikidata

Rei dels Romans ( llati : Rex Romanorum ) [1] era el titol usat al Sacre Imperi Romanogermanic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el titol imperial, i tambe pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

En uns inicis els reis es van fer anomenar Rex Francorum (Rei dels Francs), Rex Teutonicorum (Rei dels Alemanys) o simplement Rex (Rei). [2] El titol de Rex Romanorum s'havia utilitzat ocasionalment, especialment pels otonians , per remarcar el caracter roma de l'imperi, que era disputat pels emperadors de l'Imperi Roma d'Orient . [3]

Origen [ modifica ]

El Sacre Imperi Romanogermanic tenia la seva base al Regne d'Alemanya, el rei del qual era elegit pels electors palatins. Un cop el nou rei era escollit, havia d'anara a Roma on el Papa el coronaria emperador. Abans de ser coronat pel papa no podia utilitzar el titol imperial, i nomes podia fer-ne servir un de reial.

La uncio i coronacio imperial de Lluis II a l'abril de 850, va definir una constant al llarg de l' edat mitjana , que aquests ritus nomes podia fer-los el papa, fins i tot si havia estat ungit rei previament. El 855 , amb l'abdicacio i mort de l'emperador Lotari I , Lluis II, que aleshores ja era rei d'Italia, no va obtenir territoris al nord dels Alps en el repartiment efectuat per Lotari. En quedar com a sobira italia, el titol imperial va quedar reduit a Italia [4] [5] i a la defensa del papat, resultant aixi que el mateix papat es va arrogar la iniciativa de designar l'emperador. [6]

Aquest principi, que nomes el papa podia coronar l'emperador i que l'emperador era el protector de l' Esglesia romana , que es va establir al periode carolingi va continuar a partir del segle  x quan Oto I va reclamar al papa el reconeixement del seu estatus politic. [7] Oto I va emprar el titol d' Imperator augustus , i van ser el seu fill Oto II i el seu net Oto III els que van decantar l'afirmacio de l'Imperi centrada a Roma, i manifestada definitiva a traves de la seva intitulacio com a Romanorum imperator augustus el 982. [8]

El papa era el qui, en darrer lloc, podia coronar el sobira alemany com a emperador. El sobira alemany era potencialment un emperador i podien passar anys abans de dur-se a terme la coronacio imperial, de manera que els sobirans alemanys havien de conformar-se amb el titol de rex . [9] L'enllac entre els reis alemanys amb la corona imperial es va anar reforcant amb Conrat II en intitular-se com a designat per a la corona imperial dels romans, Imperium designatus romanorum , sent ja rei d'Alemanya i d'Italia. Finalment va ser Enric III quan va establir la connexio entre el seu titol reial i la corona imperial, quan va emetre un diploma el 14 de gener del 1040 on per primera vegada va apareixer l'expressio Romanorum rex (rei de romans). [10]

Rex Romanorum va esdevenir el titol habitual quan el rei salic Enric IV durant el Conflicte de les Investidures . [11] [12] El Papa Gregori VII persistia en fer servir per ell el titol de Rex Teutonicorum per contrarestar les pretensions imperials d'Enric, que encara no havia estat nomenat emperador. Com a represalia, Enric va utilitzar el titol Rei dels Romans fins que va ser coronat el 1084. [13]

Els successors d'Enric van continuar amb aquesta practica, fent-se anomenar Rex Romanorum abans de la coronacio i Imperator Romanorum despres. [14]

Titol de l'hereu aparent [ modifica ]

La successio al Sacre Imperi era un assumpte complex, al tractar-se d'una monarquia electiva. Per assegurar que el titol continuaria a la seva propia nissaga, els emperadors solien procurar que els seus hereus fossin elegits reis en vida seva, per garantir que el succeissin al titol imperial a la seva mort. Aquests reis electes, que habitualment no participaven en el govern, ostentaven el titol de Rei dels Romans.

Aquesta practica va continuar fins i tot despres 1556, quan al Sacre Imperi els emperadors prescindien de la coronacio papal i s'anomenaven emperadors-electes.

Despres de l'ascensio de l'emperador Carles V , el titol imperial i l'Imperi van esdevenir a la practica possessions exclusives dels Habsburg . Des d'aleshores, automaticament el titol de Reis dels Romans s'aplicava a l'hereu aparent. Pero com que els emperadors ja no buscaven la coronacio papal quan ascendien al tron, el titol de "Rei dels Romans" ja no s'aplicava a monarques regnants.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Rey de Romanos ≫ (en castella). Real Academia Espanola y Asociacion de Academias de la Lengua Espanola. [Consulta: 1r gener 2022].
  2. ↑ Falk , Avner. Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades (en angles). Routledge, 2018-05-08. ISBN 978-0-429-91392-1 .  
  3. ↑ Burke , John; Betka , Ursula; Buckley , Penelope; Hay , Kathleen; Scott , Roger. Byzantine Narrative: Papers in honour of Roger Scot (en angles). BRILL, 2006, p. 369. ISBN 978-90-04-34487-7 .  
  4. ↑ Folz , Robert. The Coronation of Charlemagne, 25 December 800 (en angles). Routledge & K. Paul, 1974, p. 197-199. ISBN 978-0-7100-7847-6 .  
  5. ↑ Barraclough , Geoffrey. The Crucible of Europe: The Ninth and Tenth Centuries in European History (en angles). Univ of California Press, 1976, p. 70. ISBN 978-0-520-03105-0 .  
  6. ↑ Canning , Joseph. A History of Medieval Political Thought: 300-1450 (en angles). Taylor & Francis, 2005, p. 72. ISBN 978-0-415-39415-4 .  
  7. ↑ Canning , Joseph. A History of Medieval Political Thought: 300-1450 (en angles). Taylor & Francis, 2005, p. 95. ISBN 978-0-415-39415-4 .  
  8. ↑ Canning , Joseph. A History of Medieval Political Thought: 300-1450 (en angles). Taylor & Francis, 2005, p. 96-97. ISBN 978-0-415-39415-4 .  
  9. ↑ Reuter , Timothy. Germany in the Early Middle Ages c. 800-1056 (en angles). Routledge, 2014-06-06, p. 274. ISBN 978-1-317-87239-9 .  
  10. ↑ Weinfurter , Stefan. The Salian Century: Main Currents in an Age of Transition (en angles). University of Pennsylvania Press, 1999, p. 27-28. ISBN 978-0-8122-3508-1 .  
  11. ↑ Weinfurter , Stefan. The Salian Century: Main Currents in an Age of Transition (en angles). University of Pennsylvania Press, 1999, p. 155. ISBN 978-0-8122-3508-1 .  
  12. ↑ Reuter , Timothy. Germany in the Early Middle Ages c. 800-1056 (en angles). Routledge, 2014-06-06, p. 275. ISBN 978-1-317-87239-9 .  
  13. ↑ Robinson , I. S. ≪ Pope Gregory VII (1073?1085) ≫ (en angles). The Journal of Ecclesiastical History , 36, 3, 1985-07, pag. 439?483. DOI : 10.1017/S0022046900041191 . ISSN : 1469-7637 .
  14. ↑ Pavlac , Brian A.; Lott , Elizabeth S. The Holy Roman Empire: A Historical Encyclopedia [2 volumes ] (en angles). ABC-CLIO , 2019-06-01, p. 150. ISBN 978-1-4408-4856-8 .  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rei_dels_Romans&oldid=32545193 ≫