Regne de Khotan

56  ?  1006 →
Informacio
Capital	Hotan
Idioma oficial	Potser un avantpassat de les llengues Tocari , despres del primer i segon segle Prakrit en l' escriptura Br?hm? . Llengues Gandhari al segle 3 i 4. [1] khotanes es un dialecte del Sakan en una variant del script Br?hm?. [2]
Religio	Budisme
Periode historic
Khotan establit	c.300 BCE
Establiment	56
Yarkand ataca i annexiona Khotan. Yulin abdica i es converteix en rei de Ligui	56 de {{{any_esdeveniment1}}}
Tibet envaeix i conquista Khotan	670 de {{{any_esdeveniment2}}}
Khotan en poder del musulma Y?suf Qadr Kh?n	1006 de {{{any_esdeveniment3}}}
Dissolucio	1006
Politica
Forma de govern	Monarquia
Rei
? c. 56:	Yulin : periode Jianwu (25-56 CE)
? 969:	Nanzongchang (darrer)

El regne de Khotan (xines Yutian o Yu-tien ) fou un estat de l' Asia central al que fou el Turquestan Xines i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan ( Hotan ) amb continuitat politica entre el segle  i i principis del xi .

Historia [ modifica ]

Es esmentat ja a la meitat del segle  iii , quan fou part de l'imperi maurya d' Asoka ( 269 aC a 231 aC ). El nom Hotan es sanscrit i vol dir 'pit de la terra'. A la regio es parlava un llenguatge d'arrel saka, i la seva poblacio fou d'origen ario-escita. Vers el 175 aC fou conegut per la missio xinesa de Tchang Kien; els xinesos li van donar el nom de Yu-t'ien i la transcripcio no tindria relacio amb Khotan; Pelliot diu que seria Odan o Odon (d'on Cotan); el pelegri xines del segle  vii Hiuan-tsang (Xuanzang) l'anomena en xines K'iu-sa-tan-na i diu que en llengua xinesa aixo vol dir "Mamella de la terra"; diu que el regne s'anomena Huan-na i en hsiung-nu (hiong nu) Yu-touen; els iranians li diuen Ho-tan (Xuat-tan potser derivat de Hwatan que els musulmans van convertir en Khotan) i els indis K'iu-tan (K'iuat-tan, directament Khotan); els tibetans van anomenar al regne Li-yul (pais de Li) i a la ciutat com a Hu-ten. Localment apareix com Yuttina, una adaptacio local del nom xines Yu-t'ien. No obstant apareix al segle  iv com a Khotana. Un cementiri preislamic prop de la ciutat (8 km a l'oest) es diu Yotkan. La llengua del pais s'anomenava Xuan-na (Huana?) i literariament el regne apareix a les fonts del Tangs com a Gostana o Gaustana. En textos locals apareix el nom Hvamma, Hvatana i Hvam que els nomades del nord pronunciaven Odan o Odon. ^[3]

Els yuezhi dominaren despres la regio fins que el 176 aC foren derrotats pels xiongnu . Els annals Han ( Hanshu ) diuen que Khotan tenia 3.300 cases, 19.300 habitants i 2.400 guerrers. La ciutat principal del regne era Xicheng (Ciutat de l'Est). Les cases van pujar mes tard a 32.000, els habitants a 83.000 i els guerres a 30.000.

L'establiment xines al Tarim es va iniciar sota Wou-ti (140-87 aC) a partir del 110 aC i va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). Turfan fou sotmes el 67 aC i Yarkand el 65 aC . Una breu retirada xinesa (64- 60 aC ) va deixar pas a una nova ofensiva que va completar el domini de la regio. Khotan va quedar sota influencia xinesa fins al final de la dinastia Han (despres de l'any 8 dC). En aquest temps s'hauria introduit el budisme (suposadament el 84 aC) per un monjo del Caixmir de nom Vairocana sota el llegendari rei Vijayasambhaya. ^[4]

Vers el 48 la Xina va restablir el protectorat sobre els oasis del Tarim tan al nord ( Turfan , Qarashahr , Kudjha , Aqsu , Utx Turfan i Kaixgar ) com al sud ( Lob Nor , Khotan i Yarkand . Khotan acabava de ser ocupada pel rei Hien (Xian) de Kaixgar que havia dominat altres regnes i gaudia de l'hegemonia regional. Xien va establir com a rei a Khotan al seu germa petit Weishi i va donar el regne de Ligui al deposat rei de Khotan, Yulin.

Vers l'any 60 els regnes ocupats es van revoltar aliats als xiongnu . El general Xiumo Ba es va revoltar i es va independitzar a Khotan; mes tard Hien va morir en lluita contra un nou rei de Khotan, Kuang Tu (Guangde), net de Xiumo Ba (al que havia succeit el 61 ), que tot seguit es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud de la conca amb 13 regnes vassalls (mentre al nord, l'any 73 el rei de Kudjha , Kien, es va apoderar de Kaixgar i es va fer amb l'hegemonia).

La penetracio directe xinesa es va iniciar el 73 . El rei de Khotan, Kuang-tu, es va sotmetre el 74 i amb aixo va quedar dominada tambe tot seguit la Kashgaria . La dominacio xinesa fou efimera doncs l'any 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any) a la que els xiongnu van donar suport. El 76 l'emperador xines va ordenar evacuar la regio. El general xines Ban Chao va intuir que si deixava el territori en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i es va retirar de Kaixgar i va arribar a Khotan, on el rei va manifestar la seva fidelitat; llavors el general va retornar a Kaixgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xines restaurat. Les fonts xineses parlant d'una ciutat amb 50.000 habitants i es creu que seguia parlant una llengua iraniana segurament un dialecte saka.

El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kaixgar, es va apoderar d'Aksu i d' Utx Turfan . Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva accio. En les cartes parla de la importancia d'ocupar els 36 regnes de l'Asia Central per tallar el cami dels xiongnu. L'emperador xines va acceptar les seves raons i les conquestes van continuar. El 91 , Ban Chao va rebre de l'emperador el titol de "Protector general" equivalent a virrei de l'Asia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kaixgar. La revolta es va acabar el 94 amb la conquesta de Qarashahr .

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a la Xina on va morir el mateix any. Els seus successors no van ser tan afortunats i la seva politica va provocar la revolta general el 106 . El 107 , davant la continuitat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenacades. Els regnes van recuperar la independencia.

Fou Pan Yong , fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: entre el 123 i el 127 va conquerir tots els regnes (es diu que eren disset) i derrotar a les hordes xiongnu. El 127 s'esmenta al rei Vijaya Kriti que hauria ajudat l'emperador kushana Kanishka I a conquerir Saketa ( Sakastana ) a l'India. El 729 el rei de Khotan, Feng-kian ( Fangqian ), va matar el rei de Keriya on va posar al tron al seu propi fill. L'emperador xines va ordenar al rei de Khotan restablir al rei de Keriya, pero Fanggian s'hi va negar. El 731 va enviar a un dels seus fills a la cort imperial a oferir tribut.

El 132 , el rei de Kaixgar Xen-pan (Chenpan), per ordre de l'emperador, va enviar un exercit de 20.000 homes i va derrotar el rei de Khotan i va col·locar al tron al rei Xeng-huo (Chengguo) que era de la familia de l'antic rei Xing. Ventenars de persones foren decapitades.

El domini xines a Khotan no fou destorbat mes que per l'actuacio brutal d'un comissari xines, successor del difunt ( 151 ) comissari Txao-pin (Zhao Ping), de nom Wang Jing, que va provocar la intervencio del rei Jian el 152 . Jian fou mort pel comissari pero aquest al seu torn fou mort pel marques general, Shupo, que es va voler proclamar rei, pero la classe dirigent va col·locar en el tron a Ang-huo (Anguo) el fill del rei difunt. ^[5] El governador general xines Ma Da va anar amb soldats contra Khotan pero l'emperador el va cridar i el va destituir i va nomenar al seu lloc a Song Liang. Aquest nomes va exigir a Khotan la mort de Shupo pero com que aquest ja havia mort feia unes setmanes no hi va haver castig. Els comissaris generals xinesos disposaven de contingents de tots els regnes del Tarim i intervenien als conflictes locals en els quals feien d'arbitres. El 175 el rei Anguo de Khotan va atacar Keriya i va derrotar el seu rei al que va matar junt amb molts altres.

Al segle  iii va desapareixer la influencia xinesa que fou substituida per la dels heftalites pero alternada amb fidelitats temporals als regnes xinesos al segle  iv . El 399 va visitar el pais el pelegri Faxian que hi va trobar una activa comunitat budista. Al segle  v es va imposar la dinastia Wei , i al comencament del segle  vii hi exercien un cert control els turcs occidentals .

Khotan es caracteritzava per les seves plantacions, per la seda, per les fabriques de tapissos i per l'extraccio de jade; era un centre budista important i la religio dominant era el Gran Vehicle o Mahayana . En la primera meitat del segle  vii hi regnava un sobira conegut nomes pel seu nom en transcripcio xinesa: Wei-t'cho. El 632 el rei va fer homenatge a l'emperador Tang i el 635 va enviar el seu fill a la cort xinesa.

El 644 Khotan fou visitada pel monjo pelegri Xuanzang, que hi va estar uns 7 o 8 mesos i va escriure un detallat relat sobre el pais. El 648 el general imperial d'origen turc A-che-na Cho-eul despres que havia sotmes Kudjha, va enviar a Khotan a una companyia de cavalleria lleugera dirigida pel seu lloctinent Sie Wam-pei; el rei de Khotan, que llavors es deia Fou-cho Sin fou enviat a la cort imperial, pero a causa de la seva fidelitat fou reenviat al seu regne amb nous titols i privilegis. ^[6] El 670, sota l'emperador Tang Kao-tsong, el regne fou conquerit pels tibetans (una de les que foren anomenades "les quatre guarnicions") i un mgar (ministre) tibeta la va governar; el 674 el rei Fudu Xiong (Vijaya Sangr?ma IV), la seva familia i seguidors van haver de fugir a la Xina, despres de fracassar en resistir als tibetans. Vers 680 a 692 s'esmenta un regent de nom Amacha Khemeg que governava Khotan. El pais no fou recuperat per la Xina fins vers el 692 o 694 durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Tso-t'ien = Wu Zetian), vidua de l'anterior emperador. El 725 Yuchi Tiao (Vijaya Dharma III) fou executat pels xinesos per conspirar amb els turcs. Yuchi Fushizhan (Vijaya Sambhava II) fou posat al tron pels xinesos, al seu lloc. El 728 Yuchi Fushizhan (Vijaya Sambhava II) va rebre oficialment el titol de rei de Khotan de l'emperador xines. El 736 Fudu Da (Vijaya V?hana el Gran) va succeir a Yuchi Fushizhan i l'emperador xines va donar un titol a la seva esposa. Vers el 740 el rei Yuchi Gui (Btsan-bzang Btsan-la Brtan) va succeir a Fudu Da (Vijaya V?hana) i la seva dona va rebre igualment un titol; tot seguit va comencar la persecucio dels budistes; els monjos budistes del pais van haver de fugir al Tibet on van trobar refugi merces a l'esposa xinesa del rei tibeta Mes-ag-tshoms, pero quan va morir la reina en una epidemia els monjos van haver de fugir cap a Gandhara. El 746 es va acabar la profecia del paos de Li i es va afegir al tibeta Tanjur.

La dominacio xinesa va continuar fins a la batalla del Talas el 751 que va donar pas a l'establiment del kanat uigur . El 756 regnava Yuchi Sheng que va traspassar el govern al seu germa petit Shihu (Jabgu) Yao. El 786/788 encara apareix governant a Khotan Yuchi Yao quan hi va estar el pelegri budista xines Wukong. El 969 el rei Nanzongchang (Visa Sura) va enviar tribut a la Xina. El regne sota Visa Darma formava un eclavament entre els territoris xinesos i tibetans d'un costat i la regio de Kashgaria ocupada pels turcs karakhanides; el rei portava el titol de "rei dels turcs i dels tibetans". Vers el 982 els nom dels reis desapareixen i pocs anys despres el regne va caure en mans dels karakhanides (entre 1106 i 1113).

Reis [ modifica ]

• Fudu Jing (Vijaya Vikrama) 692- ?
• Wei-chi'h Tiao (Vijaya Dharma) ? -728
• Wei-Chi'h Fushihchan vers 728
• Wei-Chi'h Fututa
• Wei-Ch'ih Kuei vers 740
• Wei-Ch'ih Sheng vers 740-756
• Wei-Chi'h Yao vers 756-790
• Vijaya Vikrama 790- ?
• Visa Nakhan despres del 800
• Visa Kirtti segle  ix
• Visa Vikrama segle  ix
• Visa Sagrama segle  ix
• Visa Sambkhava 912-966
• Visa Sura 967-977
• Visa Dharma 978-982
• Desconeguts 982-vers 1110

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Beal, Samuel. 1884. Si-Yu-Ki: Buddhist Records of the Western World, by Hiuen Tsiang . 2 vols. Traduccio de Samuel Beal. Londres, reimpressio Delhi. Oriental Books Reprint Corporation. 1969.
• Beal, Samuel. 1911. The Life of Hiuen-Tsiang by the Shaman Hwui Li, with an Introduction containing an account of the Works of I-Tsing . Traduccio de Samuel Beal. Londres 1911. Reimpressio: Munshiram Manoharlal, Nova Delhi. 1973.
• Emmerick, R. E. 1967. Tibetan Texts Concerning Khotan . Oxford University Press, London.
• Emmerick, R. E. 1979. Guide to the Literature of Khotan . Reiyukai Library, Tokyo.
• Grousset, Rene. 1970. The Empire of the Steppes: A History of Central Asia . Traduit del frances per Naomi Walford. New Brunswick, New Jersey. Rutgers University Press. ISBN 0-8135-1304-9
• Hill, John E. July, 1988. " Notes on the Dating of Khotanese History. " Indo-Iranian Journal, Vol. 31, No. 3.
• Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue 魏略 by Yu Huan 魚? : A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE . Resum d'anotacions traduides a l'angles
• Hill, John E. 2009, Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE . John E. Hill. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1 .
• Legge, James. 1886. A Record of Buddhistic Kingdoms: being an account by the Chinese monk Fa-hsien of his travels in India and Ceylon (A.D. 399-414) in search of the Buddhist Books of Discipline . Reimpressio: Dover Publications, Nova York. 1965.
• Watters, Thomas (1904-1905). On Yuan Chwang's Travels in India . Londres. Royal Asiatic Society. Reimpressio: 1973.