El regionalisme valencia es un moviment cultural i politic que propugna la recuperacio de la identitat propia ( idioma , historia , tradicions i altres peculiaritats) del Pais Valencia . Politicament, els regionalistes son partidaris de la descentralitzacio administrativa de l' Estat espanyol i, en alguns casos, del reconeixement del Dret Foral Valencia i de l'augment de l'autogovern de l' autonomia valenciana . Historicament, va sorgir durant els primers anys de la Restauracio borbonica (darrer terc del segle XIX ). ^[1]

Origens [ modifica ]

A partir de 1808 , els sectors liberals , de gran influencia al Pais Valencia , difongueren un imaginari sobre la identitat espanyola de marcat caracter nacionalista que trencaren amb qualsevol concepcio identitaria previa, ja que la desaparicio del Regne de Valencia cent anys abans provoca que els marcadors etnosimbolics dels valencians estigueren formats per una memoria compartida d'abast desigual, una llengua diferent de l' oficial i un gentilici comu, el de valencians , que oficialment sols correspondria als habitants de la Provincia de Valencia a partir de la Divisio territorial d'Espanya de 1833 . Es en este context que naixeria la concepcio de la identitat valenciana ens els seus trets basics que a hui en dia encara perduren com a eixos basics i centrals de la identitat valenciana. ^[2]

El regionalisme valencia naix a partir de la Renaixenca literaria . El moviment valencia es va caracteritzar pel predomini d'una ideologia conservadora, regionalista, folkloritzant , pero tambe catalanofila , ^[3] valors tots representats per la figura de Teodor Llorente , l'exponent de major qualitat literaria del moment i lider del moviment renaixentista, qui entenia la valencianitat des d'una optica regional , supeditada a la idea de Nacio Espanyola . ^[4] Si be es a partir de la Renaixenca que comenca el proces de construccio simbolica de la identitat valenciana, esta es fixaria entre 1878 (amb la fundacio de Lo Rat Penat ) i l' Exposicio Regional Valenciana de 1909 , ^[2] moment en el qual el regionalisme valencia es consolida, i el seu imaginari es difon entre grups socials molt amplis. ^[5]

Es amb l'entrada al segle  xx que el regionalisme valencia comenca a polititzar-se amb l'aparicio de grups com la Joventut Valencianista i altres col·lectius de joves que prendrien a Teodor Llorente i Lo Rat Penat com a referencia primigenia, i que alhora, serien ben vistos pels lletraferits conservadors, que fins i tot arribarien a participar del moviment politic naixent. ^[6]

Durant la Segona Republica Espanyola [ modifica ]

Creat a partir de la confluencia de grups carlins , agraristes , catolics i conservadors , la Dreta Regional Valenciana va ser un partit politic fundat en 1930 amb ideologia autonomista , que va ser el primer partit politic conservador d'ambit valencia . ^[7] Entre els seus liders es trobaven Josep Duato i Chapa , el fundador del Diario de Valencia Manuel Simo i Marin , Ignasi Villalonga i Villalba i sobretot Lluis Lucia i Lucia , qui seria condemnat a mort pel franquisme en acabar la Guerra Civil Espanyola , i sols la pressio de l' Arquebisbat de Valencia faria que la pena li fos commutada pel desterrament a les Illes Balears . Dins de la Dreta Regional Valenciana hi va existir l' Agrupacio Valencianista de la Dreta , entitat que congregava els valencianistes del partit, i que en 1933 fundarien Accio Nacionalista Valenciana . ^[8]

Per la banda de l'esquerra, hi havia el Partit d'Unio Republicana Autonomista , formacio d'origen blasquista vinculada al Partit Republica Radical a nivell estatal. En els anys 30 es va mostrar favorable a l' autonomia politica , i participa junt a l'altre partit majoritari del Pais Valencia , la Dreta Regional Valenciana en l'elaboracio de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de 1931, que seria abandonat per manca de suport. ^[9] Tanmateix, cal tenir en compte que al PURA hi convivien sectors anticatalanistes i contraris a l'ensenyament del valencia ^[10] amb sectors valencianistes, que en 1934 acabarien fundant un dels primers partits nacionalistes valencians , Esquerra Valenciana , quan el PURA i el Partit Republica Radical comencen a realitzar politiques de dretes i contraries a l'autonomia en el govern del bienni negre . ^[11]

Aixi doncs, als dos principals partits valencians dels anys 30 hi cohabitaren minories regionalistes i nacionalistes , tot i que tant la Dreta Regional Valenciana com especialment el PURA atacaren sovint al valencianisme politic en considerar-lo separatista . ^[12]

El regionalisme durant el franquisme [ modifica ]

Amb la victoria franquista despres de la Guerra Civil Espanyola , les dretes locals s'integrarien de manera bastant activa dins de l'estructura del nou regim. Aco faria que el marc simbolic del regionalisme valencia tinguera una continuitat en la societat, alhora que el regim franquista podia instrumentalitzar este marc simbolic, cultural i referencial. Aco provocaria que el regionalisme esdevinguera, durant la dictadura, en un element reaccionari i enyoradis. ^[13]

Durant la post-guerra, la majoria d'elements partidaris del nacionalisme valencia , vinculats a l'esquerra en gran part, son exiliats o represaliats. Sols la societat Lo Rat Penat pot mantenir la seua activitat, i despres de purgar-hi elements nacionalistes com Xavier Casp i Miquel Adlert , les activitats dels quals serien permeses en tant que estaven impregnades d'un fort catolicisme . En 1943, fundarien l' editorial Torre , unica editorial que publicaria en valencia durant els anys 40 , en una situacio de precarietat economica i quasi-clandestinitat. Que les obres de l'editorial Torre passaren la censura sols va ser possible gracies al fet que un valencianista conservador integrat al regim, Joan Beneyto , tinguera carrecs a l'oficina de censura i permetera que les escasses obres que l'editorial publicava passaren la censura del regim sense majors problemes. ^[14]

Pel que fa a Lo Rat Penat , romandra controlada pel regim, i es dedicara a realitzar tasques folkloriques, relacionades amb les festes valencianes i la religio. A finals dels anys 40 entren a formar part de l'associacio nous valencianistes com Carles Salvador , qui comencara els seus cursos de llengua. ^[14]

En acabar la dictadura, el del regionalisme era l'unic discurs valencianista que havia gaudit de difusio i continuitat en el temps, pel que la majoria de valencians van sentir-se representats per esta formula identitaria, sense que aixo significara l'acceptacio dels valors politics del regim franquista , com demostraria el fet que l' esquerra politica triomfara a les primeres eleccions democratiques al Pais Valencia . L'esquerra valenciana de la transicio estava influenciada pel discurs nacionalista que, especialment des dels anys 1960 havien tingut una nova espenta amb aportacions com les de Joan Fuster , que representa una alternativa identitaria de forta carrega politica a la identitat regional. Estes dos concepcions topetaran en un moment historic conegut com a Batalla de Valencia , un periode on la lluita entre l' esquerra i la dreta per l'hegemonia politica al Pais Valencia va fer que esta ultima considerara el minoritari pero influent catalanisme com un referent a batre, sobretot pel seu lloc aparentment central en l'imaginari politic i cultural de l'esquerra dels anys 70 , que incorpora en este moment una vessant valencianista que abans no tenia. A partir d'este moment, la dreta aconseguira estigmatitzar el politicament feble nacionalisme valencia , estrangeritzant-lo i qualificant-lo de catalanista , ^[15] alhora que aconseguira relacionar de manera reeixida l' anticatalanisme amb el regionalisme valencia. Apareixeria aleshores el blaverisme , un tipus de regionalisme marcadament anticatalanista , i que practicaria un secessionisme linguistic del valencia respecte a la resta de parles de la llengua catalana . ^[16]

Blaverisme [ modifica ]

El blaverisme es un moviment politic regionalista sorgit a finals dels anys 1970 com a reaccio al nacionalisme valencia , ^[17] i mes concretament al discurs fusteria d'aquest. ^[15] La denominacio, originariament despectiva, deu el seu nom al color blau de la franja vertical de la Senyera coronada valenciana , defensada llavors com a bandera del Pais Valencia pels corrents regionalistes o de dretes, que finalment aconseguirien fer-la oficial.

El seu principal representant politic seria Unio Valenciana , partit politic conservador fundat en 1982 . Junt al seu carismatic lider, Vicent Gonzalez Lizondo , este partit anticatalanista i regionalista seria la principal forca politica d'ambit estrictament valencia durant els anys 1980 i 1990 , arribant a traure mes del 10% de vots en les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 . Tanmateix, Unio Valenciana tindria en el seu si minories nacionalistes , liberals i fins i tot progressistes que farien canviar els posicionaments del partit, especialment durant la presidencia d' Hector Villalba , que en les eleccions a les Corts Valencianes de 1999 quedaria fora del parlament valencia despres d'intentar infructuosament trobar un espai propi per al partit respecte al Partit Popular , principal partit conservador de l' Estat Espanyol , i que al Pais Valencia assumiria el discurs regionalista i anticatalanista del blaverisme, acollint en el seu si molts quadres d' Unio Valenciana , ^[18] partit que absorbiria definitivament poc abans de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 .

Referencies [ modifica ]