Rachel Carson

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaRachel Carson

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (en) Rachel Louise Carson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 27 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Casa natal de Rachel Carson (Pennsilvania) Modifica el valor a Wikidata
Mort 14 abril 1964 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Silver Spring (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Cancer de mama i infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura Parklawn Memorial Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Universitat Johns Hopkins - Master of Arts (1929–1932)
Universitat Chatham (1925–1929) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Biologia , biologia marina , conservacio i assaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio biologa marina , conservacionista , escriptora de no-ficcio , escriptora , autora , zoologa , assagista , ambientalista , alertadora Modifica el valor a Wikidata
Ocupador United States Fish and Wildlife Service
Universitat de Maryland Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influencies
Obra
Obres destacables
Localitzacio dels arxius
Familia
Conjuge cap valor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc web rachelcarson.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1104827 Musicbrainz: 0ecfeecf-cad0-498e-ac55-f815041bcb2c Discogs: 2396451 Goodreads author: 15332 Find a Grave: 4066 Modifica el valor a Wikidata

Rachel Louise Carson ( Springdale , Pennsilvania , 27 de maig de 1907 - Silver Spring , Maryland , 14 d'abril de 1964 ) [1] va ser una biologa marina i escriptora estatunidenca , que amb el seu llibre Primavera silenciosa va denunciar el perill de l'us indiscriminat dels plaguicides organoclorats i va despertar la consciencia ecologista en els paisos occidentals.

Biografia [ modifica ]

Nascuda a Springdale (Pennsilvania) el 27 de maig de 1907, Rachel Carson era la petita dels tres fills que van tenir Robert Warden Carson i Maria McLean Carson. [2] El pare era venedor d'assegurances i la mare, que abans de casar-se s'havia dedicat a l'ensenyament en una escola i tambe impartia classes particulars de piano, va haver de renunciar a la seva professio perque aleshores no estava permes a les dones casades treballar en una escola. [3]

La seva mare li va inculcar l'amor per la natura. Alhora que passava gran part del temps explorant en l'extensio de la granja, Carson era una bona lectora i, des de petita, una escriptora talentosa. Va comencar a escriure histories sobre animals als vuit anys, el tema principal de la seva lectura. Tant a l'escola secundaria com a la universitat, Carson va ser una anima solitaria, encara que no deixava de contribuir amb les seves publicacions. El 1929 es va graduar amb honors al Pennsilvania College for Women (avui dia, Chatham College) i li van concedir una beca per assistir a un curs d'estiu al Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole ( Massachusetts ), [4] un centre d'educacio i recerca en biologia marina que des de la seva fundacio va acceptar dones en el seu alumant i tambe en el professorat. [5]

Carson va continuar estudiant, despres de la seva graduacio, mentre treballava com a assistent en el laboratori de Raymond Pearl, per pagar-se els estudis. Va obtenir el seu mestratge en zoologia el 1932. Encara que va continuar estudiant per a un doctorat, el 1934 es va veure forcada a deixar la universitat per buscar un lloc de mestra i mantenir la seva familia. El 1935, el seu pare va morir sobtadament, i des d'aleshores Carson va haver de tenir cura de la seva mare anciana, cosa que va empitjorar la seva situacio economica. A peticio de la seva mentora en biologia, Mary Scott Skinker, va acceptar un lloc temporal en el Departament de Servei de Pesca i Vida Silvestre per escriure una serie de programes radiofonics de set minuts sobre la vida aquatica, i va obtenir un gran exit de la serie, per aixo li van encomanar escriure la introduccio per a un fullet sobre el treball del departament, amb la qual cosa es va assegurar un lloc permanent. Despres d'aprovar l'examen per ingressar en l'administracio publica va obtenir la major puntuacio i es va convertir en la segona dona contractada pel departament, com a biologa aquatica; la tasca era analitzar i escriure informes sobre les poblacions de peixos. A partir de la seva investigacio i la d'altres biolegs, tambe va escriure una serie d'articles per al Baltimore Sun i altres periodics.

El 1937 les seves responsabilitats familiars van augmentar, amb la mort de la seva germana gran, de manera que es va convertir en el principal suport de la seva mare i dues nebodes. A mitjans dels anys 40, Carson va comencar a preocupar-se per l'us de pesticides elaborats amb financament militar cientific des de la Segona Guerra Mundial . El 1945, Carson va intentar deixar el departament, pero els llocs per a naturalistes eren molt escassos. Va ser a mitjans d'aquest any que Carson va descobrir el tema del DDT , pero cap publicacio s'hi va interessar fins al 1962. Ja com a cap de redaccio el 1949, Carson va decidir intentar a poc a poc dedicar-se unicament a escriure i per a aixo va aconseguir una agent literaria amb la qual mantindria una estreta relacio professional fins al final de la seva carrera.

El seu llibre El mar que ens envolta (1951), a mes de convertir-se en best-seller i adaptar-se a un documental, li va donar el reconeixement com a escriptora. Els seus dos llibres seguents van formar una trilogia que explora la vida marina en tota la seva extensio. L'exit li va donar seguretat economica, amb que finalment va poder deixar el seu treball el 1952. D'aleshores enca, va comencar a rebre una allau d'invitacions com a conferenciant, i centenars de cartes d'admiradors.

El 1953, Carson es va mudar a Maine amb la seva mare i va coneixer Dorothy Freeman. Va ser el comencament d'una relacio amorosa que duraria tota la vida. Poc abans de morir, Carson va destruir centenars de cartes que s'havien escrit durant la seva relacio, conscient de l'escrutini que en faria la societat. La resta de cartes van ser publicades per la neta de Freeman.

El 1953, Carson va comencar la seva investigacio sobre ecologia i els organismes de la costa Atlantica. El 1955 va completar el tercer volum de la seva trilogia marina, La vora del mar , sobre ecosistemes costaners. La critica va rebre el llibre amb grans elogis. A partir d'alli es va involucrar amb diverses organitzacions conservacionistes. El 1957, la va colpejar la tragica mort d'una de les nebodes que havia cuidat durant anys, deixant als trenta-un anys un nen orfe de cinc anys. Carson el va adoptar i va continuar cuidant de la seva mare anciana. Es van mudar a Maryland, des d'on Carson es va dedicar a les amenaces ambientals especifiques relacionades amb els programes federals de ruixat amb pesticides.

El seu llibre seguent el va dedicar als pesticides com a veri ambiental i als programes de ruixat que abastaven la propietat privada. Malgrat que uns quants terratinents havien perdut judicis contra el govern, el Tribunal Suprem els va concedir el dret a obtenir ordres contra futurs danys al medi ambient, cosa que va ser el precedent de posteriors causes ambientals.

Carson va comencar un projecte de quatre anys, demanant exemples de danys ambientals arran del DDT, l'insecticida que s'havia emprat amb profusio arreu per controlar insectes com el mosquit de la malaria, els uns quants insectes del tifus o les puces de la pesta, i havia esdevingut un insecticida d'us domestic i agricola i sense cap regulacio. [6] Malgrat el gran escandol del nabiu en el qual es van trobar alts nivells d' aminotriazol , causant de cancer en ratolins, el govern va criticar els procediments de Carson per arribar a la conclusio sobre l'abus de pesticides. Carson va anomenar els pesticides biocides, ja que els seus efectes rarament es limiten als insectes que intenten erradicar. Carson va predir l'augment de consequencies futures, especialment quan els insectes en questio desenvolupen resistencia als pesticides, mentre que els ecosistemes es debiliten cada vegada mes i es converteixen en victimes d'altres especies invasores.

Per a Carson era summament descoratjador patir en carn propia les tactiques agressives dels representants de la industria quimica, que usaven testimonis experts per contradir la majoria dels estudis cientifics sobre aquest tema. Amb aixo va concloure que hi havia ≪incentius financers darrere de certs programes de pesticides≫. Carson va acusar la industria de desinformar intencionadament i els oficials de govern d'acceptar aquesta informacio sense questionament.

El 1960, Carson, juntament amb la seva assistent de recerca Jeanne Davis, van trobar prou evidencia que recolzava la connexio entre el cancer i els pesticides, una conclusio controvertida fora de la comunitat cientifica. Les seves conclusions van ser plasmades a Primavera silenciosa , el seu llibre mes important. [7] Al mateix temps que acabava els capitols sobre cancer, Carson va descobrir que tenia un tumor de mama que requeria una mastectomia. Tot i l'operacio i el tractament, el cancer havia resultat en metastasi.

Amb la preocupacio que fos demandada per les companyies i que no tingues la forca de defensar el seu llibre mentre que rebia radioterapia, Carson va enviar els capitols cientifics als mes famosos experts, dels quals va obtenir total suport. El 1962 Carson va distribuir copies del llibre durant la Conferencia ambiental a la Casa Blanca.

La seva posterior publicacio al The New Yorker no sols va atreure l'atencio del public en general sino tambe de la industria de la quimica, que va pressionar per a la cancel·lacio de la seva publicacio, establerta per al 27 de setembre. Els atacs van ser nombrosos i de tota classe. Entre d'altres, el ministre d'Agricultura va escriure una carta al president Eisenhower al·legant que si Carson no estava casada, tot i ser atractiva, probablement era per ser comunista! La unitat i la forca que va suscitar Primavera silenciosa va ajudar a cristal·litzar el moviment ecologista i es va aconseguir la prohibicio nacional del DDT i altres pesticides. De la mateixa manera va servir d'inspiracio per a la creacio de l'Agencia per a la proteccio ambiental.

La campanya de difamacio va fracassar davant l'extensa conscienciacio del public. El 1963, el Comite Cientific del president Kennedy va donar suport a les seves conclusions i va comencar tasques per crear politiques ambientals.

Encara que Carson va rebre innombrables invitacions, gairebe no va poder acceptar-les, ja que la seva salut es va deteriorar cada vegada mes, fins que el 1964 va comencar amb problemes respiratoris. Va morir d'un atac cardiac aquest mateix any, un mes i mig abans de complir 57 anys.

Origen del moviment ecologista [ modifica ]

Primavera silenciosa va ser molt important per a fer prendre consciencia del perill dels plaguicides i de la importancia de la conservacio del medi. Amb les seves observacions i constatacions, reflectides en el llibre, Carson es va posar en contra la industria dels pesticides pero va aconseguir la prohibicio del DDT als Estats Units el 1972 i establia les bases perque ningu pogues vendre contaminacio sota el pretext de progres, a mes de tenir una forta influencia en l'origen de l'ecofeminisme. [8]

Carson va rebre diverses distincions en vida. A la seva mort va ser guardonada per Jimmy Carter amb la Medalla presidencial de la Llibertat, el mes alt honor als Estats Units. El seu nom esta associat a un gran nombre de premis d'institucions filantropiques i educatives.

Llegat [ modifica ]

Estatua de Carson al Museu Rocsen, Nono, Argentina

Col·leccions de documents i publicacions postumes [ modifica ]

Carson va llegar els seus manuscrits i documents a la Universitat Yale per aprofitar les noves instal·lacions de conservacio d' ultima generacio de la Biblioteca de llibres i manuscrits de Beinecke . La des de sempre agent i marmessora literaria Marie Rodell va passar gairebe dos anys organitzant i catalogant els papers i la correspondencia de Carson, distribuint totes les cartes als seus remitents perque nomes el que cada corresponsal aprovava s'envies a l'arxiu. [9]

El 1965, Rodell va organitzar la publicacio d'un assaig que Carson havia volgut ampliar en un llibre: The Sense of Wonder . L'assaig, que es va combinar amb fotografies de Charles Pratt i d'altres, exhorta als pares a ajudar els seus fills a experimentar els ≪...plaers duradors del contacte amb el mon natural... a l'abast de qualsevol persona que es col·loqui sota la influencia de la terra, el mar i el cel i la seva vida sorprenent≫. [10]

A mes de les cartes d' Always Rachel , el 1998, es va publicar un volum de l'obra inedita de Carson com Lost Woods: The Discovered Writing of Rachel Carson , editat per Linda Lear. Tots els llibres de Carson romanen impresos. [10]

Ambientalisme de base i l'EPA [ modifica ]

El treball de Carson va tenir un impacte poderos en el moviment ecologista. La primavera silenciosa , en particular, va ser un punt de trobada per al moviment social incipient dels anys seixanta. Segons l'enginyer ambiental i estudios de Carson H. Patricia Hynes, La primavera silenciosa va alterar l'equilibri de poder al mon. Des d'aleshores, ningu no podria vendre la contaminacio com la part inferior necessaria del progres amb tanta facilitat o sense critiques≫. [11] El treball de Carson, i l'activisme que va inspirar, son almenys en part responsables del moviment de l’ ecologia profunda i de la forca general del moviment ecologista de base des dels anys seixanta. Tambe va influir en l'auge de l' ecofeminisme i en moltes cientifiques feministes. [11]

Tot i que no hi ha proves que Carson fos obertament una activista pels drets de les dones, el seu treball i les seves critiques posteriors han deixat un llegat iconic per al moviment ecofeminista. [12] Els atacs a la credibilitat de Carson van incloure critiques a les seves credencials en que se l'anomenava ≪aficionada≫. Es deia que la seva escriptura era massa ≪emocional≫. [12] Les erudites ecofeministes argumenten que no nomes la retorica dissident es va generar per pintar Carson com a histerica, sino que es va fer perque els seus arguments desafiaven la produccio capitalista de les grans corporacions agricoles. [12] Altres, com Yaakov Garb, suggereixen que, a mes de no ser una activista pels drets de les dones, Carson tampoc no tenia cap agenda anticapitalista i que aquests atacs eren injustificats. A mes, la manera com es van utilitzar les fotos de Carson per retratar-la sovint es questiona a causa de poques representacions de la seva participacio en el treball tipic d'un cientific, pero en comptes de les seves activitats d'oci. [12]

El llegat mes directe de Carson en el moviment ecologista va ser la campanya per prohibir el DDT als Estats Units (i els esforcos relacionats per prohibir o limitar el seu us a tot el mon). Tot i que les agencies governamentals havien tingut en compte les preocupacions mediambientals sobre el DDT des del testimoni de Carson davant el Comite Assessor Cientific del president, la formacio de 1967 del Fons de Defensa Ambiental va ser la primera fita significativa en la campanya contra el DDT. L'organitzacio va presentar demandes contra el govern per ≪establir el dret dels ciutadans a un entorn net≫, i els arguments emprats contra el DDT van reflectir en gran manera els de Carson. El 1972, el Fons de Defensa Ambiental i altres grups activistes havien aconseguit aconseguir una eliminacio gradual de l'us de DDT als Estats Units (excepte en casos d'emergencia). [11]

La creacio de l’ Agencia de Proteccio del Medi Ambient (EPA) per part de l’Administracio de Nixon el 1970 va abordar una altra preocupacio que Carson havia tret a la llum. Fins aleshores, la mateixa agencia (l'USDA) s'encarregava tant de regular els pesticides com de promoure les preocupacions de la industria agricola; Carson va veure aixo com un conflicte d'interessos , ja que l'agencia no era responsable dels efectes sobre la vida salvatge o altres preocupacions ambientals mes enlla de la politica agricola. Quinze anys despres de la seva creacio, un periodista va descriure l'EPA com ≪l'ombra estesa de Silent Spring ≫. Gran part del treball inicial de l'agencia, com ara l'aplicacio de la Llei federal d'insecticides, fungicides i rodenticides de 1972, estava directament relacionat amb el treball de Carson. [11]

A la decada de 1980, les politiques de l’Administracio Reagan van posar emfasi en el creixement economic, fent retrocedir moltes de les politiques ambientals adoptades en resposta a Carson i el seu treball. [13]

Honors postums [ modifica ]

El pont de Rachel Carson a Pittsburgh, mitjan 1999

Diversos grups que van des d'institucions governamentals fins a organitzacions ambientals i de conservacio i societats academiques han celebrat la vida i l'obra de Carson des de la seva mort. Potser el mes significatiu es que el 9 de juny de 1980, Carson va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat , el mes alt honor civil dels Estats Units. L'any seguent es va emetre un segell postal de la serie Great Americans de 17 centaus en el seu honor; des d'aleshores, uns quants paisos tambe han emes franqueig de Carson. [14] El 1973, Carson va ser inclosa al National Women's Hall of Fame . [15]

La Universitat de California a Santa Cruz , va batejar un dels seus col·legis (abans conegut com a College Eight) Rachel Carson College el 2016. [16] Rachel Carson College es la primera universitat que porta un nom de dona.

El Centre Rachel Carson per al Medi Ambient i la Societat de Munic es va fundar el 2009. Un centre internacional i interdisciplinari d'investigacio i educacio en humanitats ambientals i ciencies socials, es va establir com a iniciativa conjunta de la Ludwig-Maximilians-Universitat de Munic i el Deutsches Museum, amb el suport del Ministeri Federal d'Educacio i Recerca d'Alemanya.

El lloc de naixement i la casa de la infancia de Carson a Springdale, Pennsilvania , ara coneguda com a Rachel Carson Homestead, es va convertir en un lloc del Registre Nacional de Llocs Historics i l'Associacio sense anim de lucre Rachel Carson Homestead es va crear el 1975 per gestionar-la. [17] La seva casa a Colesville, Maryland, on va escriure Silent Spring , va ser nomenada Monument Historic Nacional el 1991. [18] A prop de Pittsburgh , a 57 km la ruta de senderisme, anomenada Rachel Carson Trail i mantinguda per Rachel Carson Trails Conservancy, es va dedicar a Carson el 1975. [19] Un pont de Pittsburgh tambe va ser rebatejat en honor de Carson com el pont de Rachel Carson. [20] L'edifici d'oficines estatals del Departament de Proteccio del Medi Ambient de Pennsilvania a Harrisburg rep el seu nom. Les escoles primaries de Gaithersburg , comtat de Montgomery, Maryland , [21] Sammamish, Washington [22] i San Jose, California [23] van ser batejades en el seu honor, igual que les escoles secundaries de Beaverton, Oregon , [24] Queens, Nova York (Rachel Carson Intermediate School) i Herndon, Virginia [25] (Rachel Carson Middle School), i una escola secundaria a Brooklyn, Nova York . [26]

L’estatua de Rachel Carson a Woods Hole, maig de 2016

Dos vaixells de recerca naveguen als Estats Units amb el nom de R/V Rachel Carson . Un es troba a la costa oest, propietat del Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI), [27] i l'altre es troba a la costa est, operat pel Centre de Ciencies Ambientals de la Universitat de Maryland. Un altre vaixell amb el mateix nom, ara desballestat, era un antic vaixell naval obtingut i convertit per l'EPA dels Estats Units. Funcionava als Grans Llacs. Al Santuari Mari Nacional de Florida Keys tambe opera un vaixell de manteniment de boies d'amarratge anomenat Rachel Carson. [28]

L'auditori cerimonial del tercer pis de la seu de l'EPA, l’edifici federal William Jefferson Clinton, porta el nom de Carson. La sala Rachel Carson es a prop de l'oficina de l'administrador de l'EPA. Ha estat el lloc de nombrosos anuncis importants, inclosa la Regla interestatal d'aire net. [29]

Tambe s'han batejat diverses arees protegides per Carson. Entre 1964 i 1990, 263 ha a prop de Brookeville , al comtat de Montgomery, Maryland, van ser adquirides i reservades com a Rachel Carson Conservation Park, administrat per la Comissio de Planificacio i Parc de la Capital Nacional de Maryland. [30] El 1969, el Refugi Nacional de Vida Silvestre Coastal Maine es va convertir en el Refugi Nacional de Vida Silvestre Rachel Carson; Les ampliacions portaran la mida del refugi a unes 3.693 ha. [31] El 1985, Carolina del Nord va canviar el nom d'una de les seves reserves d'estuaris en honor de Carson, a Beaufort . [32] [33]

Carson tambe es un homonim frequent per als premis atorgats per institucions filantropiques, educatives i academiques. El premi Rachel Carson, fundat a Stavanger , Noruega el 1991, s'atorga a dones que han fet una contribucio en l'ambit de la proteccio del medi ambient. [34] La Societat Americana d'Historia Ambiental ha atorgat el premi Rachel Carson a la millor tesi des de 1993. [35] Des de 1998, la Societat d'Estudis Socials de la Ciencia ha atorgat un premi anual de llibres Rachel Carson per ≪un treball de llibre de rellevancia social o politica en l'area dels estudis de ciencia i tecnologia≫. [36] La Society of Environmental Journalists atorga un premi anual i dues mencions d'honor als llibres sobre questions ambientals en nom de Carson, com el que es va atorgar a Dispatches from America's Endangered Species Act de Joe Roman [37] el 2012. [38] El Sierra Club i la seva fundacio reconeixen els donants que han proporcionat el club en els seus plans patrimonials com la Rachel Carson Society. [39] El Centre Rachel Carson per al Medi Ambient i la Societat de la Ludwig-Maximilians-Universitat Munchen (Alemanya) concedeix beques postdoctorals en l'ambit del medi ambient i la societat. [40]

L'escultura de Rachel Carson a Woods Hole, Massachusetts, es va presentar el 14 de juliol de 2013. [41] Google va crear un Google Doodle per al 107e aniversari de Carson el 27 de maig de 2014. [42] Carson va apareixer durant el video d'homenatge ≪HerStory≫ a dones notables de la gira d' U2 el 2017 per al 30e aniversari de The Joshua Tree durant una interpretacio d'≪Ultraviolet (Light My Way)≫ [43] de l'album de la banda de 1991 Achtung Baby .

Actes del centenari [ modifica ]

La celebracio del 100e aniversari del naixement de Carson a Springdale, Pennsilvania

El 2007 es va celebrar el centenari del naixement de Carson. El Dia de la Terra (22 d'abril), Courage for the Earth: Writers, Scientists, and Activists Celebrate the Life and Writing of Rachel Carson es va publicar com ≪una apreciacio centenaria de la vida valenta i l'escriptura transformadora de Rachel Carson≫. Contenia tretze assaigs d'escriptors i cientifics ambientals. [44] El senador democrata Benjamin L. Cardin de Maryland tenia la intencio de presentar una resolucio celebrant Carson pel seu ≪llegat de rigor cientific juntament amb sensibilitat poetica≫ en el 100e aniversari del seu naixement. La resolucio va ser bloquejada pel senador republica Tom Coburn d' Oklahoma . [45] La Rachel Carson Homestead Association va celebrar una festa d'aniversari i una festa sostenible el 27 de maig al seu lloc de naixement i casa a Springdale, Pennsilvania, i la primera conferencia sobre el llegat de Rachel Carson a Pittsburgh amb EO Wilson com a ponent principal. Tant la Festa Sostenible de Rachel com la conferencia continuen com a esdeveniments anuals.

Tambe el 2007 l'autor estatunidenc Ginger Wadsworth va escriure una biografia de Carson. [46] [47]

Llibres [ modifica ]

  • Under the Sea Wind , 1941.
  • The Sea Around Us , 1951.
  • The Edge of the Sea , 1955.
  • Silent Spring , Houghton Mifflin, 1962.
    • Silent Spring 1962 (La primavera silenciosa) . [48]
  • The Sense of Wonder , 1965, publicat postumament.
  • Always, Rachel: The Letters of Rachel Carson and Dorothy Freeman 1952-1964 An Intimate Portrait of a Remarkable Friendship , Beacon Press, 1995.
  • Lost Woods: The Discovered Writing of Rachel Carson , 1998.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Rachel Carson ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ Lear, 1997 , p. 8-9.
  3. ↑ Lear, 1997 , p. 11.
  4. ↑ Lear, 1997 , p. 60.
  5. ↑ Lear, 1997 , p. 58.
  6. ↑ Angulo , Eduardo. ≪ El cas de Rachel Carson ≫. Mujeres con ciencia, 22-06-2015. [Consulta: gener 2020].
  7. ↑ Pineda , Felip ≪ Els ecos de la primavera silenciosa ≫. Metode , 12-12-2010.
  8. ↑ ≪ Cent anys del naixement de Rachel Carson, mare del moviment ecologista ≫. Vilaweb , 04-06-2007.
  9. ↑ Lear 1997 Vegeu Beinecke finding aid for the Rachel Carson Papers .
  10. ↑ 10,0 10,1 Murphy, 25; quotations from The Sense of Wonder , 95. The essay was originally published in 1956 in Woman's Home Companion .
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Hynes 1989
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Smith , Michael Feminist Studies , 27, 3, tardor 2011, pag. 733?752. DOI : 10.2307/3178817 . JSTOR : 3178817 .
  13. ↑ Lytle 2007 ; Jeffrey K. Stine, "Natural Resources and Environmental Policy" in The Reagan Presidency: Pragmatic Conservatism and Its Legacies , edited by W. Elliott Brownlee and Hugh Davis Graham. Lawrence, KS: University of Kansas Press, 2003. ISBN 0-7006-1268-8
  14. ↑ Marshall Is 2000 , Palau 1998 Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine ., Zambia 2000 Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine .
  15. ↑ National Women's Hall of Fame, Rachel Carson
  16. ↑ ≪ College Eight becomes Rachel Carson College using a gift from the Helen and Will Webster Foundation ≫. UC Santa Cruz, 15-09-2016.
  17. ↑ Rachel Carson Homestead . Consulta setembre 7, 2007.
  18. ↑ ≪[[[:Plantilla:MHT url]] Maryland Historical Trust]≫. National Register of Historic Places: Properties in Montgomery County . Maryland Historical Trust, 08-06-2008.
  19. ↑ Rachel Carson Trail . Consulta setembre 26, 2007.
  20. ↑ Jerome L. Sherman, "Environmentalist Rachel Carson's legacy remembered on Earth Day" , Pittsburgh Post-Gazette , abril 23, 2006. Consulta setembre 23, 2007.
  21. ↑ Rachel Carson Elementary School Arxivat 2012-03-07 a Wayback Machine .. Consulta febrer 22, 2008.
  22. ↑ Rachel Carson Elementary Arxivat 2011-08-09 a Wayback Machine .. Consulta 15 juny 2011.
  23. ↑ ≪ Rachel Carson Elementary School ≫. sjusd.org . San Jose Unified School District . Arxivat de l' original el 13 octubre 2012. [Consulta: 5 octubre 2012].
  24. ↑ ≪ Rachel Carson Environmental Middle School ≫. rachelcarsonems.wordpress.com . Rachel Carson Environmental Middle School, 21-04-2016. Arxivat de l' original el 4 desembre 2012. [Consulta: 5 octubre 2012].
  25. ↑ Rachel Carson Middle School . Consulta febrer 28, 2008.
  26. ↑ ≪ Find a School - New York City Department of Education ≫. schools.nyc.gov . [Consulta: 5 octubre 2012].
  27. ↑ ≪ Vessels and Vehicles?R/V Rachel Carson ≫. Monterey Bay Aquarium Research Institute, 24-11-2015. [Consulta: 29 desembre 2016].
  28. ↑ Florida Keys National Marine Sanctuary . ≪ Appendix 19 Florida Keys National Marine Sanctuary Management Plan ≫. Florida Department of Environmental Protection , Febrer 2005. [Consulta: 20 marc 2017].
  29. ↑ CAIR News Advisory . Consulta agost 18, 2009.
  30. ↑ ≪ Rachel Carson Conservation Park ≫. Montgomery Parks . Montgomery County (Md.) Department of Parks. [Consulta: 10 setembre 2017].
  31. ↑ Rachel Carson National Wildlife Refuge . Consulta setembre 11, 2007.
  32. ↑ Rachel Carson Estuarine Research Reserve Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine .. Consulta octubre 12, 2007.
  33. ↑ ≪ N. C. Coastal Reserve and National Estuarine Research Reserve ≫. N.C. Department of Environment and Natural Resources. Arxivat de l' original el 26 d’agost 2018. [Consulta: 29 agost 2015].
  34. ↑ ≪ What is the Rachel Carson Prize? ≫. Rachel Carson-prisen. Arxivat de l' original el 13 de marc 2011. [Consulta: 15 marc 2010].
  35. ↑ Award Recipients?American Society for Environmental History Arxivat 2015-02-14 a Wayback Machine .. Consulta febrer 14, 2015.
  36. ↑ Rachel Carson Book Prize, 4S Arxivat 2007-12-27 a Wayback Machine .. Consulta setembre 11, 2007.
  37. ↑ Roman , Joe . Listed: Dispatches from America's Endangered Species Act . Harvard University Press , 2011. ISBN 9780674061279 .  
  38. ↑ ≪ Winners: SEJ 11th Annual Awards for Reporting on the Environment ≫. Society of Environmental Journalists , 17-10-2012. Arxivat de l' original el 2017-08-24. [Consulta: 15 juliol 2017].
  39. ↑ ≪ Rachel Carson Society ≫. Sierra Club Foundation . Arxivat de l' original el 10 de maig 2021. [Consulta: 10 maig 2021].
  40. ↑ ≪ Fellowships - Rachel Carson Center for Environment and Society - LMU Munich ≫ (en angles). www.carsoncenter.uni-muenchen.de . [Consulta: 19 gener 2022].
  41. ↑ Shanklin , Radford Chemical & Engineering News , 91, 36, 2013, pag. 8?9.
  42. ↑ , 27-05-2014 [Consulta: 28 maig 2014].
  43. ↑ Sams. , Initial design & architecture by Carl Uebelhart. Further development by Aaron. ≪ u2songs - The Women of Ultra Violet: Light My (Mysterious) Ways: Leg 1 - ≫. www.u2songs.com .
  44. ↑ Houghton Mifflin Trade and Reference Division, Courage for the Earth release information Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine .. Consulta setembre 23, 2007.
  45. ↑ David A. Fahrenthold ≪ Bill to honor Rachel Carson Blocked ≫. , 23-05-2007.
  46. ↑ Susan M. Tierney . Children's Writer Guide To 2008 . Writer's Institute Publications, 1 novembre 2007. ISBN 978-1-889715-38-4 .  
  47. ↑ "Young readers' (nonrequired) summer books list" . Boston Globe .
  48. ↑ L.Ferrado , Monica ≪Llibres cientifics que han mogut el mon≫. Diari Ara , 20-04-2014 [Consulta: 25 abril 2014].

Bibliografia [ modifica ]

Lear , Linda. Rachel Carson: Witness for Nature (en angles). Nova York: Henry Holt, 1997. ISBN 0-8050-3427-7 [Consulta: 17 febrer 2024].  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Rachel Carson
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rachel_Carson&oldid=33490773 ≫