La radio es la transmissio de senyals mitjancant la modulacio d' ones electromagnetiques amb frequencies per sota de les de la llum visible. ^[1] La radiacio electromagnetica es propaga per mitja de camps electromagnetics oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai.

La informacio es transportada canviant de forma sistematica ( modulant ) alguna propietat de les ones radiades, com ara l' amplitud , la frequencia , la fase , o l'amplada de pols. Quan les ones de radio arriben fins a un conductor electric , els camps electromagnetics oscil·lants indueixen un corrent altern en el conductor. Aixo pot ser detectat i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informacio.

Historia [ modifica ]

Primeres transmissions per radio [ modifica ]

El significat i l'us de la paraula radio es va desenvolupar en paral·lel als progressos en el camp de les comunicacions . El seu desenvolupament el van influenciar dos invents: el telegraf i el telefon , que son tecnologies que estan estrictament relacionades. Es poden diferenciar tres fases diferents en els inicis de la historia de la radio :

• Descobriment i experimentacio amb les ones electromagnetiques.
• Assoliment de la comunicacio sense fils i el seu desenvolupament tecnic.
• Aparicio de la radiodifusio i la seva comercialitzacio.

Van ser molts els individus, tals com inventors, enginyers , desenvolupadors i empresaris , els que van contribuir a crear la idea moderna de la radio i, com a resultat, els origens i la seva invencio son multiples i controvertits. Els primers dissenys de radio no podien transmetre cap mena de sons, es tractava de radiotelegrafs .

Es dificil atribuir la invencio de la radio a una unica persona. En diferents paisos es reconeix la paternitat en clau local: Aleksandr Stepanovitx Popov va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg , Russia ; Nikola Tesla a Saint Louis ( Estats Units ) i Guillermino Marconi a Anglaterra .

Els primers experiments els van portar a terme Thomas Edison i els seus empleats de la Menlo Park . Edison va sol·licitar l'any 1885 , a l'Oficina de Patents dels EUA, una patent per a un acoblament electroestatic . La patent va ser concedida amb el numero 465.971 el 29 de desembre de 1891 . ^[2] Anys mes tard, la companyia de Marconi compraria els drets de la patent d'Edison per protegir-se legalment dels plets. ^[3]

El 1893 Nikola Tesla va descriure i va demostrar els principis del seu treball sobre la comunicacio sense fils . La seva descripcio contenia tots els processos i elements que serien incorporats posteriorment en els sistemes de radio abans del desenvolupament de la valvula electronica . Tesla va comencar a experimentar amb receptors magnetics, tot i l'existencia dels cohesors (uns dispositius de deteccio d'oscil·lacions electriques d'alta frequencia que consistien en tubs plens de llimadures de ferro i que aprofitaven la disminucio sobtada de la resistencia d'un conductor metal·lic imperfecte en esser sotmes a un camp electric d'alta frequencia) que havien estat inventats per Temistocle Calzecchi Onesti a Italia el 1884 , i eren utilitzats per Guglielmo Marconi i per altres dels primers pioners. ^[4] Reginald Aubrey Fessenden tambe va ser una figura primordial en el proces.

El 14 d'agost de 1894 , els professors Oliver Lodge i Alexander Muirhead van dur a terme una demostracio de la telegrafia sense fils a l'auditori del Museu d'Historia Natural de la Universitat d'Oxford . Un senyal de radio va ser enviat des de l'edifici vei del Laboratori Clarendon i va ser rebut per un giny a la sala de conferencies.

El 1895 , Aleksandr Stepanovitx Popov va construir el seu primer receptor de radio basat en un cohesor . Va perfeccionar aquesta deteccio d'oscil·lacions electriques, esdevenint el que avui es coneix com a detector de llamps . El va presentar a la Societat Russa de Fisica i Quimica el 7 de maig de 1895 . Una representacio de detector de llamps de Popov va ser publicada a la Revista de la Societat del mateix any. El receptor de Popov va ser creat sobre la base del millor receptor d'Oliver Lodge i, originalment, destinat als seus experiments. Deu mesos despres, el 24 de marc de 1896 , amb un sistema complet de recepcio-emissio de missatges telegrafics , va transmetre el primer missatge telegrafic entre dos edificis de la Universitat de Sant Petersburg situats a una distancia de 250 m . El text d'aquest primer missatge telegrafic va ser: Heinrich Hertz .

Marconi i la seva patent [ modifica ]

En 1896 , Marconi va obtenir la primera patent del mon sobre la radio, la Patent britanica 12039, Millores en la transmissio d'impulsos i senyals electrics i un aparell per a aixo (els equips que emprava eren: com a emissor un generador d'espurnes de molt alta tensio, similar a l'emprat per Hertz, que connectava per un extrem a una gran antena no sintonitzada i per l'altre a terra, amb el que produia alguna cosa que es podria definir com "soroll electromagnetic" en un ampli marge de frequencies mes que ones de radio d'una frequencia concreta. Com receptor utilitzava un cohesor o coherencia, tampoc de la seva invencio, que consistia en un petit recipient de vidre ple de llimadures de metall ideat inicialment per protegir dels llamps les instal·lacions telegrafiques, ja que en condicions normals tal dispositiu tenia alta resistencia electrica pero aquesta disminuia intensament en arribar a ell una descarrega electrica d'un llamp. S'havia trobat que tambe els camps electrics intensos produits pels raigs disminuien aixi mateix la seva resistencia electrica) pero Paisos com Franca o Russia van rebutjar reconeixer la seva patent per aquesta invencio, referint-se a les publicacions de Popov, previes en el temps. El rus va patentar un aparell molt similar que registrava les tempestes electriques i per aixo el seu pais va rebutjar la radio de Marconi. L'any 1897 , Marconi ^[5] va muntar la primera estacio de radio del mon en l' Illa de Wight , al sud d' Anglaterra i el 1898 va obrir la primera factoria del mon d'equips de transmissio sense fils a Hall Street ( Chelmsford , Regne Unit ) donant feina a unes 50 persones. Ja l'any 1899 Marconi va aconseguir establir una comunicacio de caracter telegrafic entre Gran Bretanya i Franca . Tan sols dos anys despres, el 1901, aixo quedaria com una minucia a l'aconseguir per primera vegada transmetre senyals de banda a banda a traves de l' ocea Atlantic .

L'aportacio de Reginald Aubrey Fessenden [ modifica ]

Com en la majoria d'invents del segle  xix , es mes apropiat parlar de mes d'un inventor. El canadenc Fessenden va coneixer els processos de Marconi i va comencar a investigar sobre la radio a l' Observatori Alleghueny . Alla va construir un potent transmisor que permetia transmetre els senyals mes complexos del codi Morse . Les seves aportacions van ser tan importants com les de Marconi, i per aixo se'l considera un dels inventors de la radio.

Els avencos d'Aleksandr Stepanovitx Popov [ modifica ]

A partir de les seves investigacions va crear l'any 1895 un aparell de radio que enregistrava les alteracions electromagnetiques de l'atmosfera. L'any seguent en va fer una demostracio a l'Institut de fisica de Sant Petersburg en la qual es van col·locar diversos emissors a certs punts distants de l'edifici que transmetien un senyal electromagnetic. El missatge que s'enviava era: “ Heinrich Hertz ” i estava en codi Morse . Anys mes tard es va dedicar a incrementar el rang d'accio de la transmissio, fet amb el qual va aconseguir l'any 1898 establir comunicacio entre un vaixell i terra en una distancia de 10 quilometres. A finals d'aquell mateix any va aconseguir assolir els 30 quilometres de distancia entre l'emissor i el receptor. ^[6]

Els primers anys de la invencio de la radio [ modifica ]

Nikola Tesla , per un cami diferent al de Hertz, havia arribat tambe a produir i detectar ones de radio buscant, mes que transmetre senyals, transmetre energia electrica a llarga distancia sense utilitzar conductors metal·lics. Va fer la seva primera demostracio publica de radiocomunicacio a San Luis (Missouri, USA), a 1893 . Dirigint-se al Franklin Institute de Filadelfia i a la National Electric Light Association va descriure i va demostrar en detall els principis de la radiocomunicacio. Els seus aparells contenien ja tots els elements que van ser utilitzats en els sistemes de radio fins al desenvolupament dels tubs de buit .

Gracies al suport economic de Westinghouse , Nikola Tesla va dissenyar i construir l'any 1891 unes bobines que produien electricitat d'alta frequencia i voltatge. Amb aquest invent va descobrir que podia transmetre i rebre senyals de radio sempre que esteiguessin sintonitzades a la mateixa frequencia. L'any seguent va crear un disseny basic per la radio. Els proxims anys va seguir realitzant proves per poder transmetre un senyal de radio sense cables. L'any 1898 va realitzar una demostracio publica a Madison Square Garden ( Nova York ), en la qual va mostrar un vaixell controlat per ones de radio. Aquest estava construit amb una antena que transmetia les ones de radio mitjancant un dispositiu sensible. ^[7]

Als Estats Units , alguns desenvolupaments clau en els inicis de la historia de la radio van ser creats i patentats el 1897 per Tesla. Tanmateix, l'Oficina de Patents dels Estats Units revocar la seva decisio en 1904 i va adjudicar a Marconi una patent per la invencio de la radio, possiblement influenciada pels patrocinadors financers de Marconi als Estats Units, entre els quals es trobaven Thomas Alva Edison i Andrew Carnegie . Anys despres, en la decada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la radio era legitimament propietat de Tesla, reconeixement de forma legal com a inventor d'aquesta, si be aixo no va transcendir a l'opinio publica, que segueix considerant a Marconi com el seu inventor. El 12 de desembre de 1901, Marconi va transmetre, per primera vegada, senyals Morse per ones electromagnetiques.

El 1899 el valencia Julio Cervera Baviera va comencar a col·laborar amb Guglielmo Marconi i el seu ajudant, George Kemp , resolent diferents problemes de la telefonia sense fils ^[8] i obtenint les primeres patents abans de finalitzar l'any. Entre aquestes, una de les mes destacades es la del telecomandament d'equips i sistemes , antecessor del comandament a distancia.

Descobriment de les ones electromagnetiques [ modifica ]

James Clerk Maxwell en un document adrecat a la Royal Society titulat Una teoria dinamica del camp electromagnetic , que descrivia els seus treballs entre els anys 1861 i 1865 , exposava la seva teoria. Basicament postulava que els camps electrics variables creen camps magnetics variables, i viceversa, que els camps magnetics variables creen camps electrics variables amb el que uns o altres crearan al seu torn nous camps electrics o magnetics variables amb els quals aquests camps es propagaran per l'espai en forma de camps electromagnetics variables successius que s'allunyen de la font on es van originar en forma d'ones electromagnetiques.

Heinrich Rudolf Hertz , entre 1886 i 1888 , va ser el primer a validar experimentalment la teoria de Maxwell, en idear com "crear" artificialment tals ones electromagnetiques i com detectaria continuacio duent a la practica emissions i recepcions d'aquestes ones i analitzant les seves caracteristiques fisiques que demostra que les ones creades artificialment tenien totes les propietats de les ones electromagnetiques "teoriques" i descobrint que les equacions electromagnetiques podien ser reformulades en una equacio diferencial parcial denominada equacio d'ona . El dispositiu que va dissenyar per crear ones electromagnetiques consistia en dues barres metal·liques de la mateixa mida alineades i molt properes per un dels seus extrems; sobre una d'aquestes barres eren injectats "paquets d'electrons" a molt alta tensio que a la vegada eren extrets de l'altra barra; dels intensos canvis en el nombre d'electrons que aixo provocava en les barres donava origen a descarregues d'electrons d'una a una altra barra en forma d'espurnes a traves de l'estret espai que les separava, descarregues que es produien d'una forma que es podria qualificar d'elastica o oscil·lant, ja que despres d'una "injeccio" d'electrons en una barra es produien descarregues alternades d'electrons d'una a una altra barra cada vegada de menor intensitat fins a desapareixer al cap per les resistencies electriques. Aquests canvis alternants en el nombre d'electrons que tenia cada barra, electrons que es difonien per elles d'acord amb la seva longitud, feia que al llarg d'elles es produissin variacions periodiques de la carrega electrica el que donava origen al seu torn a camps electrics variables al voltant d'elles d'un diametre similar a la longitud d'ambdues barres. Aquests camps electrics variables donaven origen al seu torn a camps magnetics variables amb el que es produien ones electromagnetiques que es difonien des d'aquestes barres. Les "injeccions" i "subtraccions" de "paquets d'electrons" s'aconseguien mitjancant intensos impulsos electrics provocats per una bobina d'un gran nombre d'espires que tenia els seus extrems units cadascun a una de les dues barres i que tenia una altra bobina d'un petit nombre d'espires concentrica a ella. Aquesta segona bobina rebia breus impulsos electrics en baixa tensio que induia a la bobina de gran nombre d'espires la qual els transformava en impulsos de molt alta tensio. El receptor era una barra metal·lica circular, d'una mida que li feia ressonant per als camps electromagnetics originats en els dos barres emissores, que estava oberta en un punt en el qual els corrents d'electrons provocats en tal barra receptora pels camps magnetics variables captats causaven petites descarregues d'electrons visibles aixi mateix en forma de petites espurnes. Hertz va fer un pas de gegant en afirmar i provar que les ones electromagnetiques es propaguen a una velocitat similar a la velocitat de la llum i que tenien les mateixes caracteristiques fisiques que les ones de llum, com les de reflectir-se en superficies metal·liques, desviar-se per prismes, estar polaritzades, etc., establint aixi les bases per a l'enviament de senyals de radio. Com a homenatge a Hertz per aquest descobriment, les ones electromagnetiques van passar a denominar hertzianes.

Aquests cientifics van posar les bases teoriques i tecniques perque la radio tires endavant, ja que la propagacio de les ones electromagnetiques va ser essencial per a desenvolupar el que posteriorment s'ha convertit en un dels grans mitjans de comunicacio de masses.

Dates rellevants [ modifica ]

• 1873: El fisic escoces James Clerk Maxwell obte les equacions generals de la propagacio de les ones electromagnetiques.
• 1887: El fisic alemany Heinrich Rudolf Hertz aconsegueix demostrar l'existencia de les ones electromagnetiques. A mes, descobreix l'efecte fotoelectric per mitja d'un descarregador o ressonador.
• 1890: El fisic frances Edouard Branly inventa un aparell que rep els senyals de la telegrafia sense utilitzar fils.
• 1896: Guglielmo Marconi aconsegueix la primera patent mundial de la radio.
• 1896: L'enginyer rus Aleksandr Stepanovitx Popov inventa la primera antena radioelectrica. Tambe construeix el primer receptor d'ones electromagnetiques.
• 1897: Es munta la primera estacio de radio del mon a l' Illa de Wight .
• 1900: Reginald Fessenden envia per radio la primera transmissio d'audio.
• 1901: Primera transmissio transatlantica sense fils.
• 1906: Primer programa de veu i musica emes a America, per Reginald Fessenden, que consisti en una lectura de la biblia i una nadala. ^[9]
• 1908: A California te lloc la primera emissio radiofonica de caracter privat de la ma de CH.D.Herrold.
• 1914-1918: L'us de la radio com a element comunicatiu comenca a utilitzar-se entre els exercits durant la Primera Guerra Mundial . La utilitat d'aquest mitja rau en el seu valor estrategic de la comunicacio sense fils i serveix per mantenir el caracter reservat de les comunicacions.
• 1918: Edwin Armstrong patenta el receptor superheterodi .
• 1920: Primeres transmissions radiodifoses per entreteniment. Aixo passa el 27 d'agost des de la terrassa del Teatre Coliseo de la Ciudad de Buenos Aires . El projecte va ser encapcalat pel Dr. Enrique Telemaco Susini i els seus tres col·laboradors: Cesar Guerrico, Luis Romero Carranza i Miguel Mujica, despres anomenats ≪Els bojos del terrat≫.

Comenca a funcionar a la ciutat Nord-americana de Pittsburg la KDKA, coneguda per ser la primera estacio de radio que emet una programacio regular i continuada.

• 1922: El frances Maurice Vinot emet des de Paris els primers butlletins d'informacio amb noticies d'actualitat general i esports. Aixo es possible gracies a l'emissora Radiole i l'agencia de noticies Havas .
• 1922: Fundacio de la BBC .
• 1924: Neix Radio Barcelona , primera emissora dels Paisos Catalans.

La radio als Paisos Catalans [ modifica ]

La radio als Paisos Catalans neix durant els anys 20 del segle  xx , moment en el qual la conjuntura governamental, la dictadura del general Primo de Rivera , obliga a emetre en castella i impossibilita el desenvolupament de la radio informativa. Durant els anys 30 del segle  xx , la radio esdeve un mitja d'informacio massiu i una eina politica compromesa amb la recuperacio cultural i linguistica. En completar-se l'ocupacio feixista, els franquistes utilitzen la radio per aniquilar la cultura i la llengua catalanes . ^[10]

Emissores de Radio musical [ modifica ]

Les emissores de radio musical son aquelles emissores que emeten musica sigui amb una programacio completament musical o a traves de radioformula.

Llenguatge radiofonic: la redaccio radiofonica [ modifica ]

L'actualitat, la rapidesa, la simultaneitat i la immediatesa presten un gran servei a la informacio.

La radio, com a mitja informatiu, no nomes aporta immediatesa en la informacio, sino que tambe augmenta la comprensio publica a traves de l'explicacio i l'analisi. Aquest mitja es caracteritza per aprofundir les informacions gracies a la participacio dels coneixedors de cada noticia o be dels periodistes, a traves del reportatge , l' entrevista , la taula rodona, l'explicacio; en definitiva, la radio en profunditat.

La radio te la capacitat de comunicar una informacio a un public que no necessita una formacio especifica per descodificar el missatge. Aquest fet es rellevant, per exemple, davant d'un public que no sap llegir, pero sobretot adquireix major importancia per a tots aquells que no volen o no tenen temps per llegir. Aixi, la radio, te un paper informatiu rellevant en totes les societats.

L'estructura radiofonica que s'utilitza per transmetre la informacio es caracteritza per la brevetat i la senzillesa. El text periodistic de la radio es redactat per ser escoltat, i no per ser llegit. Per tant, s'utilitzen frases breus, senzilles i es simplifica la informacio. Aquesta tecnica afecta tres aspectes: la puntuacio, l'estructura gramatical i el llenguatge .

Puntuacio [ modifica ]

En la radio, la puntuacio serveix per associar la idea expressada a la seva unitat sonora i, per tant, per marcar unitats foniques i no gramaticals com es usual en la cultura impresa. Aixi doncs, la puntuacio en la radio no s'utilitza igual que en el llenguatge escrit. Per marcar les unitats foniques nomes es necessiten dos signes d'amplia gamma: la coma i el punt .

Coma

La coma, en el text radiofonic, marca una pausa final i un canvi d'entonacio.

Punt

Es el senyal que indica el final d'una unitat fonica completa. La resolucio d'entonacio que marca el punt pot ser de caracter parcial (en el cas dels punts que marquen el final d'una frase) i de caracter total (en els punts que marquen el final d'un paragraf). El punt assenyala una resolucio d'entonacio mes, que es la corresponent al punt que indica el final del discurs i que te caracter culminant. :Si s'apliquen correctament aquests signes, la respiracio no presentara dificultat.

La resta de signes son tots gairebe innecessaris. Cap rao justifica la utilitzacio del punt i coma (;), els dos punts (:) o el punt i guio (.-). Pel que fa als parentesis i els guions, cal tenir en compte que, en la major part dels casos, s'introdueixen idees addicionals que podrien pertorbar la comprensio de la idea principal que tractem d'expressar.

Estructura gramatical [ modifica ]

La radio utilitza l'estructura gramatical per aconseguir claredat i senzillesa expressiva. La claredat ha de ser la principal caracteristica de la redaccio en la radio, ja que respon al que Nunez Ladeveze anomena " Funcions periodistiques de la comunicacio" : maxima concentracio informativa, rapidesa de lectura i minim esforc d'interpretacio. En aquest mitja, la descodificacio es realitza en present i no hi ha possibilitat de revisio. La redaccio tambe ha de tenir en compte la diversitat del public i les diferents situacions d'audiencia.

L'atencio que presta l'audiencia a la informacio emesa per la radio no es total, per aquest motiu es molt important utilitzar frases curtes i estructures gramaticals senzilles (subjecte + verb + complement). No es recomanable la utilitzacio de frases subordinades, pero si que ho son les coordinades, ja que introdueixen la redundancia tematica; una categoria positiva en el discurs radiofonic.

L'estil mes utilitzat en la radio es el registre col·loquial.

Llenguatge radiofonic [ modifica ]

El llenguatge radiofonic es refereix al llenguatge oral, pero tambe s'inclou la musica, el soroll, el silenci i els efectes especials.

El llenguatge oral ha d'utilitzar un vocabulari d'us corrent, optant sempre per l'acceptacio mes comuna d'un terme. Es recomanable que el llenguatge radiofonic eviti l'us adjectius i adverbis.

El temps verbal dels verbs te un paper molt important en la informacio radiofonica. En la redaccio de la noticia de radio, el verb cal utilitzar-lo en present d'indicatiu i en veu activa. El passat no es noticia en radio. El present denota immediatesa i per tant, actualitat. En cas de no poder utilitzar el present es recorrera al preterit mes proper, que es el perfecte. Com a ultim recurs, l'indefinit.

L'actualitzat i la immediatesa de la radio s'aconsegueixen a partir de tres grans grups: recursos tecnics, redaccional i de programacio.

• Recursos tecnics

Es pot assenyalar la utilitzacio del telefon , les unitats mobils i els enregistraments en el lloc dels fets.

• Recursos redaccionals

La utilitzacio del verb en temps present, aixi com l'us de paraules i frases que denoten actualitat, com per exemple: " en aquests moments... ", " en iniciar aquesta transmissio... ", etc.

• Recursos de programacio

La inclusio de nous aspectes de les noticies donades en anteriors serveis informatius. No n'hi ha prou en modificar el redactat de les noticies, sino que s'han d'oferir noves dades, nous angles i repercussions al llarg del dia.

Pel que fa als guions, en la radio s'utilitzen els guions indicatius o pautes. Aquest tipus de guions contenen les indicacions tecniques i tematiques imprescindibles per aconseguir l'acoblament del realitzador i l'editor-presentador. El guio indicatiu inclou el cronometratge de cada intervencio, la persona que la realitzara i totes les fonts d'audio que intervindran.

Tecnologia radiofonica [ modifica ]

Les ones de so de frequencia audio s'han de transformar en ones portadores per poder ser emeses per la radio . Es necessari modificar la frequencia (ritme d'oscil·lacio) o l'amplitud (alcada) de l'ona sonora mitjancant un proces anomenat modulacio . Aquestes ones portadores son ones electromagnetiques que es propaguen per l'espai. Generalment s'identifiquen mitjancant la seva frequencia:

• MF (Frequencia Mitjana) d'entre 300-3000 kHz amb una longitud d'ona de 1000-100  m .
• UHF (Frequencia Ultraelevada) d'entre 300-3000 MHz amb una longitud d'ona d'1  m - 10 cm .

Els dos components basics d'una radio son el transmissor i el receptor .

El transmissor genera oscil·lacions electriques amb una frequencia de radio anomenada portadora . Es pot amplificar l'amplitud o la mateixa frequencia per variar l'ona portadora. Un senyal modulat en amplitud es compon de la frequencia portadora i dues bandes laterals producte de la modulacio. La Frequencia Modulada (FM) produeix mes de dues bandes laterals per a cada frequencia de modulacio, gracies a la qual son possibles les complexes variacions que s'emeten en forma de veu o qualsevol altre so en la radiodifusio. La capacitat no usada addicional es utilitzada per algunes emissores per transmetre funcions d'utilitat com ara musica de fons per a arees publiques, senyals GPS auxiliars o dades del mercat financer. ^{[11] [12]} Com a resposta de la creixent popularitat de les estacions estereo de radio FM a finals del 1980 i principis del 1990, algunes estacions nord-americanes van comencar a transmetre en estereo AM, tot i que aixo mai va guanyar popularitat. ^[13]

Generes radiofonics [ modifica ]

La radio es el mitja en el qual alguns generes del periodisme classic assoleixen la seva maxima expressio. Un exemple es l'entrevista, el debat i la tertulia. L'adaptacio dels generes periodistics a la radio es caracteritzen per la riquesa expressiva i el caracter personal que s'incorpora al missatge transmes. Les claus per a una bona comunicacio son continguts concisos, clars i directes. D'aquesta manera es produira un major efecte d'atraccio sobre l'audiencia.

Els generes radiofonics es podrien classificar de la seguent manera:

• El reportatge
• La cronica
• La critica
• El comentari
• L' editorial
• L' entrevista
• La tertulia
• El debat
• La falca
• Els esports

Un altre genere que no s'hauria de deixar exclos es la musica, ja que no nomes es present en tots els generes anteriors, sino que la relacio entre la musica i la radio es tan estreta que dificilment podriem fer-nos una idea de com seria aquest mitja sense l'existencia d'aquest component del llenguatge radiofonic. ^[14]

La radio a la televisio i internet [ modifica ]

La radio, un mitja comunicatiu que s'incorpora a les noves tecnologies:

• A traves de les televisions : avui en dia amb la TDT podem sintonitzar diverses emissores i escoltar-les, aixi doncs, podem escoltar programes radiofonics en directe prescindint de l'aparell radiofonic, tambe podem guardar i organitzar les emissores que escoltem.
• A Internet : les emissores de radio han incorporat les seves emissions radiofoniques a les pagines web, per tant, podem escoltar-les on-line sense importar el pais on siguem.
  • A traves del podcasting : els podcasts son una eina que possibilita l'enregistrament de programes de radio o d'audio d'Internet. Podem escoltar-los directament des de l' ordinador o be descarregar-los i escoltar-los des de qualsevol lloc a traves d'un reproductor d'audio (mp3, Ipod...). A Catalunya, l'origen dels podcasting es remunta a l'any 2005 amb la col·laboracio entre dos mitjans de comunicacio: Vilaweb (Vilassar de Mar) i Vilassar Radio.
  • A traves de Youtube, Twitter, Facebook...: podem seguir programes de radio a traves de xarxes socials.

Com s'ha esmentat anteriorment, els mitjans audiovisuals, per poder escoltar la radio actualment son multiples i diversos, aixi doncs, avui en dia ja no cal tenir un aparell radiofonic, la tecnologia ha evolucionat de tal manera que ens facilita la seva escolta a traves de diversos formats. Cal doncs, utilitzar el mes adient per cadascu.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Radio

• Pertorbador de frequencies
• Ona llarga
• Receptor de radio
• Diexisme
• Radio comunitaria
• Radio lliure
• Llista d'emissores de radio en catala
• Dia mundial de la Radio
• Estudi radiofonic

Viccionari