 |
Aquesta pagina o seccio es sospitosa de no respectar la
neutralitat del punt de vista
.
El seu contingut actual es sospitos de no ser objectiu. Vegeu la
discussio
per a mes informacio. L'avis es pot treure una vegada s'hagi trobat un
consens
sobre els punts discutits.
|
| Quibuts
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Un
quibuts
(en
hebreu
: ?????, grup o aplec; en plural:
quibbutsim
: ???????) es una
comunitat
col·lectiva
israeliana
que pretenia combinar el
socialisme
i el
sionisme
en una forma de
sionisme laborista
. Tot i aixi, avui dia no son gaire diferents de les empreses
capitalistes
o de les poblacions de que es pretenia formar una alternativa.
[1]
Els quibuts van apareixer en un temps en que les
granges
independents eren impracticables i es feia necessaria una col·laboracio en comunitat. Com un experiment
social utopic
que va ser, van captar l'atencio internacional. Segons han criticat observadors i historiadors
antisionistes
, es tractaria d'un projecte idealitzat i d'una forma de
neocolonialisme
amb el fi d'acabar jugant un paper clau en l'anomenat proces de
neteja etnica
i
deportacio
de la poblacio
arab
per part dels
colons
jueus
a
Palestina
com a part del seu projecte sionista.
El 2010, hi havia 270 quibuts a Israel amb una poblacio total de 126.000 persones.
[2]
Les seves fabriques i les granges representaven llavors el 9% de la produccio industrial d'Israel, amb un valor de 8.000 milions de dolars EUA, i el 40% de la seva produccio agricola, per valor de mes de 1.700 milions de dolars EUA.
[3]
Alguns quibuts tambe havien desenvolupat importants industries militars i d'alta tecnologia. Per exemple, el quibuts Sasa, amb uns 200 membres, havia generat cap el 2010 ingressos anuals per valor de 850 milions de dolars EUA amb la seva industria de plastics militars.
[4]
Els quibuts han proporcionat a
Israel
molts dels seus liders militars, intel·lectuals i politics. Tot i que mai no han excedit el 7 per cent de la poblacio d'Israel, constitueixen una de les imatges tipiques d'aquest pais de cara a la resta del mon, mes que no pas cap altra institucio israeliana.
La historiografia, inclosos els historiadors progressistes israelians, es remunten a episodis de persecucio contra els jueus a l'Europa de l'est per justificar la primera onada de colonies i assentaments a
Palestina
.
Antecedents: l'opressio a Russia i els
Biluim
[
modifica
]
Al tombant del segle
xix
al
xx
les condicions de vida per als
jueus
de l'
imperi Rus
eren cada vegada pitjors. Hi havia una politica oficial de forta marginacio envers els jueus, aguditzada a mesura que passaven els anys, amb maxims historics despres de la mort d'
Alexandre II
el
1881
. Prohibicions com residir a les grans ciutats com
Kiev
o a poblacions de menys de 500 habitants (mes tard s'amplia a 10.000 habitants), allistaments massius en l'exercit per lluitar a l'extrem oriental de Russia (i sense recuperar els drets negats) a la Guerra entre
Russia
i
Japo
, espoliacio dels bens de les families jueves, exclusio de professions i d'universitats, desterrament als extrems de l'Imperi, i un llarg etcetera.
Davant d'aquesta fortissima opressio, els sionistes van convencer una important part dels jueus que estaven obligats a emigrar, sobretot a l'oest i als
Estats Units d'America
, o acceptar el
baptisme
, o continuar morint de gana sense deixar l'ortodoxia.
El sionisme, nascut a l'est europeu a la darreria del segle
xix
, va difondre la idea de recuperar una terra on crear un estat (
Israel
) com a solucio a les persecucions. Aquesta terra havia de ser
Palestina
, o segons el seu nom historic anterior a l'ocupacio romana,
Eretz Israel
.
En temps anteriors a les persecucions, Palestina era una destinacio a on els jueus anaven a morir, o a estudiar a
Jerusalem
i
Hebron
. Pero a partir de la decada de 1880, el sionisme pren un fort impuls, i gairebe uns 15.000 jueus de Russia emigren a Palestina. Aquesta diaspora jueva, o
primera
aliya
(en referencia a l'ascensio a la Terra promesa que havia de tenir lloc amb l'arribada del Messies, segons la
Tora
), pretenia establir-se a terra palestina per a crear un estat jueu, convivint amb altres pobles. Els que hi formaren part se'ls coneix amb el nom de
Biluim
. El manifest
Biluim
encoratjava a reforcar la immigracio cap a
Eretz Israel
per establir-hi colonies agricoles i cooperatives socials. Tot i aixo, els jueus immigrats no eren gaire destres en l'agricultura, i sovint van haver de recorrer a la caritat i a les donacions que, com les del baro
Edmond de Rothschild
, provenien d'Europa occidental, i sovint havien de recorrer als arabs perque treballessin ells les terres. Algunes de les ciutats prosperes d'aquesta etapa foren
Rixon le-Tsiyyon
,
Rehobot
i
Guedera
.
La segona
aliya
i el primer quibuts
[
modifica
]
La primera decada del segle
xx
fou igualment dificil per als jueus d'una Russia immersa en guerra amb
Japo
i d'una Russia en revolucio (
Revolucio de 1905
). Els
pogroms
com el de
Chi?in?u
i les persecucions produiren noves onades d'emigracio jueva, i un de les destinacions fou un altre cop Palestina, en el que es coneix com a
Segona Aliya
.
El que es van trobar entre els jueus ja assentats no va ser allo que s'esperaven: van trobar quelcom molt semblant a l'Europa que havien deixat al darrere, amb els jueus recuperant llocs jueus pero ocupats per arabs i beduins fent el treball brut.
El
1909
, Joseph Baratz, nou homes mes, i dues dones, s'establiren al sud del
mar de Galilea
, a prop de la vila arab d'Um-Juni (avui
Roix Pinna
), creant el primer quibuts, el qual anomenaren
Deganya
(de l'hebreu
dagan
??????
: blat, cereals).
Les condicions eren molt dificils: no tenien experiencia en el
camp
, el
terreny
era arid i poc fertil, el
clima
era implacable, malalties com la
malaria
,
tifus
i
colera
eren frequents, i vivien una mena d'estat sense lleis perque sofrien atacs i sabotatges.
Totes aquestes dificultats produiren la necessitat d'unir-se, la vida en col·lectivitat els donaria mes probabilitats de supervivencia, a mes de poder unificar els estalvis de tots per a comprar les terres.
Tot i que les dificultats que van fer tornar a les ciutats alguns d'aquests primers fundadors, els quibuts van comencar a estendre's. Finalment, els membres de
Deganya
van deixar-la per a dedicar-se a l'apostolat de l'agricultura i del socialisme dels quibuts.
Quibuts durant el mandat britanic
[
modifica
]
La caiguda de l'
Imperi Otoma
i l'arribada del mandat britanic de Palestina, fou bona pels
yixuv
(la comunitat jueva a Palestina), ja que des del seu punt de vista els otomans havien dificultat la immigracio i, a mes, eren administradors maldestres.
A tota Europa l'antisemitisme continuava, com si amb les guerres no n'hi hagues prou (Guerra Civil Russa, Guerra entre Polonia i Russia...). Els
pogroms
de
1918
-
1920
eren encara pitjors que els ja de
per se
terribles pogroms que van impulsar la primera i segona
aliya
, amb milers d'assassinats. L'antisemitisme era especialment intens a Polonia i Romania, on era institucionalitzat.
Tot plegat fou denunciat pel sionisme per difondre la idea de la impossible integracio i convivencia dels jueus a Europa, i van promoure la tercera
aliya
i la quarta
aliya
, en especial des de paisos de l'Europa Oriental, ja que Russia havia tancat l'emigracio a causa de la
Revolucio de 1917
.
Als anys 20 s'estengueren per tota Europa els moviments juvenils sionistes, tant de dretes (
Betar
), creat per
Zeev Jabotinsky
, ideoleg sionista admirador de
Mussolini
, que crea nombrosos grups militars jueus a Europa a principis de segle i fins i tot oferi "cent mil soldats jueus" a les potencies europees en les seves aventures colonials; altres grups com religiosos (
Bahad
), com pseudosocialistes (
Deror
,
Berit ha-Olim
,
Qadima
,
Ha-Bonim
,
Wekleute
). Entre aquests darrers, trobem importants promotors dels quibuts, com el
marxista
ha-Xomer ha-Tsair
.
Les aspiracions d'aquestes noves
aliya
eren mes esquerranes que les anteriors, en consonancia amb les idees corrents a Europa. Els nous quibuts eren majors (per exemple
En Harod
, de 215 membres). I el total de persones que habitaven quibuts va passar d'uns 700 el
1922
, als 4000 l'any
1927
.
Amb el creixement tambe vingue la diversificacio:
- Alguns quibuts es van fundar l'any 1927 en l'associacio
Qibbuts Artsi
, la branca esquerrana d'aquest moviment. (Mes tard, el
1936
va originar el partit politic
Socialist League of Palestine
(popularment conegut com
ha-Xomer ha-Tsair
), i que ja amb l'estat d'Israel originaria el
Mapam
). Els de
Qibbuts Artsi
tambe eren menys sexistes. I es consideraven mes aviat
seculars
o
ateus
.
- El
1928
, neix el grup
Hever ha-Qevutsot
, a partir del quibuts
Deganya
. No sobrepassaven els 200 individus. La poblacio era escassa.
- El corrent principal fou la
Qibbuts ha-Meuhad
, i criticaven els
Artsi
per voler ser elitistes, i els
qevutsot
per ser massa petits. La majoria rebutjaven el
judaisme
ortodox, tot i que no volien desprendre's de les tradicions jueves (
Sabat
,
Iom Kippur
...). El
1946
apareix el primer quibuts religios,
En Tsurim
. Els quibuts religiosos no rebutgen pas la col·lectivitzacio.
Quibuts i la construccio d'Israel
[
modifica
]
En un principi, l'hostilitat arab era inapreciable. Pero despres de les successives
aliya
i de la
declaracio de Balfour
, per la qual l'Imperi britanic, acontentant alhora sionistes i antisemites, oferia el seu suport a un estat per als jueus a l'Orient mitja, cap als anys 30, esdeve un fort augment de la violencia. De mica en mica els grups paramilitars comencen a coordinar-se, i les operacions tactiques i estrategiques. Quan es planteja un estat per palestins arabs i jueus, el sionisme evita qualsevol possibilitat d'entesa amb la violencia dels arabs-palestins. Els
qibbutsnik
(membres de quibuts) sofreixen un alt grau de militaritzacio; intervenen en les conteses com
Guerra Arab-Israeliana
de
1948
, etc. Entre els colonitzadors iniciaren diferents campanyes militars contra els grups paramilitars arabs. En una posicio molt mes moderada el
Qibbuts Artsi
preferia un estat binacional.
Quibuts i Israel independent
[
modifica
]
Amb l'establiment de l'estat d'
Israel
, i per reforcar aquest estat davant la poblacio arab, s'incentiva l'emigracio de noves comunitats jueves, ja no pas tant jueus europeus, sino a mes els jueus
asquenazites
, o els jueus "orientals" (o
sefardites
) provinents del nord d'Africa i l'
Orient Mitja
i sovint no reconeguts com a
qibbutsnik
.
Tambe es van haver de decantar per un dels dos bandols de la
Guerra Freda
, tot i que ambdos, els
EUA
i la
Unio Sovietica
havien reconegut l'estat d'Israel. Als tres anys d'estat israelia,
David Ben-Gurion
es van decantar pels EUA, la qual cosa fou criticada per la branca esquerrana o socialista dels quibuts. El nacionalisme sionista, pero, era mes fort que cap consideracio d'esquerra, i s'accepta el suport dels EUA.
Una altra questio era la de la recuperacio dels bens perduts a l'
holocaust
de l'
Alemanya
nazi
. Finalment, allo que es va recuperar es va destinar a ampliar les edificacions i a finalitats recreatives, sempre de la comunitat del quibuts. La prosperitat als quibuts era fins i tot superior a la mitjana israeliana, prosperitat que cal considerar comptant sempre que l'enorme
despesa militar
que suposa el conflicte permanent originat pels seus veins musulmans.
Els quibuts van continuar tenint un important paper militar, com per exemple el grup
Nahal
, format pels quibuts situats a les fronteres de l'estat. A la
guerra dels sis dies
, 200 dels 800 soldats israelians morts eren
qibbutsnik
.
Trets caracteristics
[
modifica
]
Els primers
qibbutsnik
eren religiosos, els de la segona
aliya
ho eren molt menys i veien el
judaisme
ortodox com un obstacle pels jueus. Creien mes en una idea de caracter mistic del treball jueu.
El conflicte arab-jueu tampoc fou predit pels primers assentaments, sino que esdevingue bastant despres, en els anys 30. A la inversa, ells creien en un principi que establirien lligams de cooperacio amb el poble arab i que la seva arribada suposaria quelcom positiu per aquest.
En un primer moment tambe desitjaven una societat centrada en el treball col·lectiu, en el qual ningu fos empleat de ningu, i on els capatassos no hi tinguessin cabuda. A l'inici, el caracter
socialista
dels quibuts fou molt accentuat, pero al llarg dels anys s'ha anat perdent i els quibuts han entrat dins els mecanismes de l'economia liberal
capitalista
.
Cal fer esment tambe d'una altra forma de comunitat jueva, els
moixavim
(singular:
moixav
), desenvolupats ja abans de l'estat d'Israel. Es caracteritzaven per una vida economica en col·lectivitat, pero amb una vida personal totalment privada, a diferencia dels quibuts originals.
Vida comunal
[
modifica
]
El principi d'igualtat era portat fins a l'extrem mes radical. No podien tenir pertinences individuals materials, ni comptes bancaris, ni animals. Els presents que rebien havien d'anar a parar a una tresoreria comuna. Tampoc hi havia una vida social privada, sino que tot quedava en la comunitat. De vegades certs comportament tipics del mateix matrimoni s'arribaven a considerar una exclusivitat poc tolerable (com seure junts als menjadors).
Aquesta pertinenca de la comunitat incloia la propia descendencia. En els anys 20, els infants eren separats de llurs pares per passar a pertanyer a la
Societat d'Infants
o
Mossad Hinnukhi
. Hi havia cuidadores entrenades per a tenir cura dels infants, i sovint eren alletats del pit per dones que no eren la mare. A mes de portar molt lluny el concepte d'igualtat, tambe volien eliminar els problemes que apareixen per la disciplina parental, i ja no hi hauria cap
complex d'Edip
. Tambe esperaven que les mares tinguessin mes temps d'oci i per treballar, en veure's alliberades de la carrega dels fills.
Tot i la menor discriminacio per motius de genere pel fet d'incorporar la dona al treball fora de casa o a tasques de caracter militar, en consonancia amb el caracter militarista del sionisme, les dones continuaven tenint un paper principal a la cuina, la costura i la neteja, mentre que els homes no hi participaven. Tampoc no hi havia segregacio entre nens i nenes a les
Mossad Hinnukhi
.
La vida comunal accentuava alguns tipus de conflictes. Per exemple, si hom volia comprar quelcom, havia de sotmetre's a la discussio d'un comite. Els treballadors poc destacats o els qui gaudien massa dels bens comuns creaven cert ressentiment.
Per evitar una especialitzacio en el treball, un comite designava la rotacio en els diferents llocs disponibles. La vida als quibuts era accentuadament rica en cultura, i d'ells sortien escriptors, actors i tota mena d'artistes de renom.
Aspectes psicologics
[
modifica
]
Destaca el treball de dos investigadors de la
sociologia
i de la
psicologia
, Melford E. Spiro (1958) i
Bruno Bettelheim
(1969). Ambdos conclouen que, als individus crescuts als quibuts, els costava mes d'establir sentiments com l'
enamorar-se
o el crear vincles d'
amistat
duradora. I d'una altra banda, tenien molta mes facilitat per a fer amistats poc intenses i a tenir molta vida social. La mancanca de propietat privada els produia una mancanca de sentiments (
primitivisme
), segons Bettelheim.
El desenvolupament dels infants a aquestes societats els accentuava l'
efecte Westermarck
, de forma que la mancanca d'atraccio sexual entre els joves els obligava a sortir del quibuts quan ja eren madurs, per cercar parella. Tot i que alguns autors van dir que l'educacio als quibuts portaria els seus nens a la mediocritat, la veritat es que no sempre ha estat aixi.
Tambe s'han fet estudis sobre l'afectacio de la separacio de la mare en els infants dels quibuts. Segons Fox (
1977
) l'estres sofert es similar al que sofreix en ser separat de la cuidadora (o
metappelet
), tot i que en ser tornat a la mare o a la cuidadora, l'atraccio es mes forta en el cas de la mare.
Economia del quibuts
[
modifica
]
En els primers quibuts hom va intentar d'autosubsistir amb l'agricultura i la ramaderia, pero aviat van veure que no era possible. Tampoc a nivell monetari no eren autosuficients; les terres eren propietat del Fons Nacional Jueu (o
Qaqal
:
Qeren Qayemet leYisrael
) i per expandir-se necessitaven els subsidis de l'estat d'Israel. I tot plegat, la balanca economica d'Israel trontollava per la manca d'exportacions.
Aixi que immediatament es van comencar a manufacturar productes amb que cobrir les despeses: eines de tallar a base de diamants (Quibuts
Deganya
),
irrigacio per goteig
(inventat al quibuts
Hatserim
i origen de la multinacional
Netafim
), eines mediques i municio (quibuts
Maagan Mikhael
), etc. Avui tambe cotitzen en
borsa
(productes optics del quibuts
Xamir
). La decada del 1960 va veure una forta onada d'industrialitzacio. Actualment la febre industrialitzadora ha deixat pas al
turisme
i al sector
serveis
, i molts dels
qibbutsnik
treballen fora dels quibuts.
En els darrers 20 anys els quibuts han esdevingut cada cop menys col·lectivistes. Aixo s'accentua quan l'electricitat i el menjar van deixar de ser gratuits, per culpa de la despreocupacio per fer-ne un consum responsable i ajustat. D'aquesta manera s'introdui la controvertida possessio personal de diners.
Tambe la vida social se n'ha ressentit, amb la introduccio de reproductors de
DVD
,
Internet
i pertinences privades similars, de forma que les reunions als menjadors i altres activitats en comunitat ja no tenen tanta afluencia com abans.
Mes controvertida encara fou la diferencia en els sous, segons es tractes d'un agricultor o d'un cap de fabrica, la qual cosa contradeia clarament el principi d'igualtat.
A la decada dels 70 s'abandonen les Societats d'Infants, en favor de la familia nuclear, per temor dels efectes psicologics en els nens i per la negativa de molts pares a fer aquest sacrifici.
Per tots aquests canvis, i perque suposen una gran despesa en forma de subsidis per part d'Israel, el seu prestigi va comencar a minvar, i han passat de ser societats admirades pels altres israelians a ser societats no gaire diferents de la resta. Tampoc els ha ajudat el rebuig a la integracio dintre dels quibuts dels religiosos jueus asquenazites, dels jueus orientals i dels jueus d'
Etiopia
(o
Israel Beta
).
A la fi dels anys 1980 va comencar una davallada del moviment. Tot i aixi es van continuar construint quibuts, com el quibuts
Samar
, caracteritzat per una vida basada en idees semblants a l'
anarquisme
. Els
qibbutsnik
no esperen transformar Israel, ni el mon, pero aixo no els impedeix de continuar lluitant per aquesta forma de vida. Generalment coincideixen amb els moviments de conservacio del medi ambient i amb els moviments pacifistes. Aixo, lligat amb el suport de l'estat d'Israel per motius estrategico-militars, politics i historics, fa que el moviment s'estigui recuperant i afermant de nou.
| Any
|
Poblacio
|
Nombre de quibuts
|
| 1910
|
10
|
1
|
| 1920
|
805
|
12
|
| 1930
|
3.900
|
29
|
| 1940
|
26.554
|
82
|
| 1950
|
66.708
|
214
|
| 1960
|
77.950
|
229
|
| 1970
|
85.110
|
229
|
| 1980
|
111.200
|
255
|
| 1990
|
125.100
|
270
|
| 2001
|
115.500
|
267
|
| 2010
|
126.000
|
270
|
Bibliografia
[
modifica
]
 |
|
- Baratz, Joseph.
A Village by the Jordan: The Story of Degania
. Tel Aviv: Ichud Habonim, 1956.
- Bettelheim, Bruno.
Children of the Dream
. Nova York: Macmillan, 1969.
ISBN 0743217950
- Dubnow, S.M.
History of the Jews in Russia and Poland
. Philadelphia, Jewish Publication Society of America, 1920.
ISBN 1886223114
- Gavron, Daniel.
The Kibbutz: Awakening from Utopia
Rowman & Littlefield, Lanham, 2000.
- LaQueur, Walter.
A History of Zionism
. New York: MJF Books, 1972.
ISBN 0805211497
- Rayman, Paula.
The Kibbutz Community and Nation Building.
Princeton University Press, 1981.
ISBN 0691093911
- Segev, Tom.
One Palestine, Complete: Jews and Arabs under the British Mandate.
Metropolitan Books, 2000.
ISBN 0805048480
- Silver-Brody, Vivienne.
Documentors of the Dream: Pioneer Jewish Photographers in the Land of Israel 1890-1933.
Magnes Press of the Hebrew University, 1998.
ISBN 0827606575
- Fox, N. A. (
1977
) Attachment of Kibbutz Infants to Mother and Metapelet. Child Development, 48, 1228-1239.
- Scharf M. (
2001
) A Natural Experiment in Childrearing Ecologies and Adolescents Attachment and Separation Representations; Child Development, gener 2001, vol. 72, no. 1, pp. 236?251(16)
- Scher A.; Hershkovitz R.; Harel J.(
1998
) Maternal Separation Anxiety in Infancy: Precursors and Outcomes; Child Psychiatry and Human Development, 1998, vol. 29, no. 2, pp. 103?111(9)
Enllacos externs
[
modifica
]