한국   대만   중국   일본 
Quark - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Quark

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Quarks )
Per a altres significats, vegeu ≪ Quark (formatge) ≫.
Per a altres significats, vegeu ≪ Quark (programa de televisio) ≫.
Infotaula de partículaQuarks
Un proto es compon de dos quarks u , un quark d i els gluons que transmeten les interaccions que els uneixen.
Classificacio fermio elemental i particula carregada Modifica el valor a Wikidata
Composicio Particula elemental
Estadistica Fermionica
Generacio 1a, 2a, 3a
Interaccions Electromagnetica , gravitatoria , forta , feble
Simbol q
Antiparticula Antiquark ( q )
Teoritzacio Murray Gell-Mann ( 1964 )
George Zweig (1964)
Descoberta SLAC (~ 1968 )
Tipus 6 ( u , d , s , c , b i t )
Carrega electrica + 2 ⁄ 3   e , ? 1 ⁄ 3  e
Carrega de color Si
Espin 1 ⁄ 2
Nombre barionic 1 ⁄ 3
Supercompanya Squark Modifica el valor a Wikidata

En fisica de particules , un quark es una particula elemental i un component fonamental de la materia . Els quarks es combinen per formar particules compostes anomenades hadrons , els mes estables dels quals son els protons i els neutrons , els components dels nuclis atomics . [1] A causa d'un fenomen conegut com a confinament de color , els quarks no es poden observar directament ni es troben en solitari; es poden trobar nomes a dins d'hadrons, com ara els barions (dels quals, els protons i els neutrons en son exemples) i els mesons . [2] [3] Per aquest motiu, la major part d'informacio sobre els quarks s'ha extret d'observacions dels mateixos hadrons. Nomes en situacions d'altes temperatures i/o densitats , els quarks esdevenen quasi-lliures dins una fase deconfinada del plasma de quarks i gluons .

Els quarks tenen una serie de propietats intrinseques, entre aquestes carrega electrica , massa , carrega de color i espin . Els quarks son les uniques particules elementals del model estandard de fisica de particules que experimenten les quatre forces fonamentals ( electromagnetisme , gravetat , forca nuclear forta i forca nuclear feble ), aixi com les uniques particules amb una carrega electrica que es una fraccio de la carrega electrica elemental (+ 2 ⁄ 3 o - 1 ⁄ 3 ).

Hi ha sis tipus de quarks, coneguts com a sabors : u , d , s , c , b i t . [4] Els quarks u i d tenen les menors masses d'entre tots els quarks. Els quarks mes pesants canvien rapidament cap a quarks u i d amb un proces de desintegracio de particules : la transformacio d'un estat mes alt de massa cap a un estat mes baix de massa. Per aquest motiu, els quarks u i d son generalment estables i els mes comuns de l'univers, mentre que els quarks estrany, encant, fons i cim nomes es poden produir en col·lisions altament energetiques (com ara, les que involucren rajos cosmics i en acceleradors de particules ). Per cada sabor de quark existeix una antiparticula corresponent, coneguda com a antiquark , que nomes difereix del quark en que algunes de les seves propietats tenen la mateixa magnitud, pero signe oposat .

El model de quarks fou proposat de forma independent pels fisics Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964. [5] Els quarks foren introduits com a parts d'un model esquematic dels hadrons i hi hague poques proves de la seva existencia fisica fins als experiments de dispersio inelastica profunda duts a terme al SLAC National Accelerator Laboratory el 1968. [6] [7] Els experiments de l'accelerador han proveit evidencia per als sis sabors. El quark cim fou l'ultim a ser descobert al Fermilab el 1995. [5]

Classificacio [ modifica ]

Sis de les particules del model estandard son quarks (en lila). Cada una de les tres primeres columnes forma una generacio de materia
Esquema d'un neutro format per un quark amunt (u) i dos quarks avall (d), units per la forca nuclear forta.
Un pio positiu (π + ) es una particula formada per un quark amunt (u) i un antiquark avall ( ) units per la forca nuclear forta

El model estandard de fisica de particules es el marc teoric que descriu totes les particules elementals conegudes. Aquest model conte sis sabors de quarks (q), anomenats dalt (u), baix (d), estrany (s), encant (c), fons (b) i cim (t). [4] Les antiparticules dels quarks s'anomenen antiquarks i es denoten amb una ratlla sobre el simbol del quark corresponent (per exemple, u per antiquark dalt). Com passa amb l' antimateria en general, els antiquarks tenen la mateixa massa, temps de vida mitja i espin que els seus quarks respectius, pero la carrega electrica i d'altres carregues tenen el signe oposat. [8]

Els quarks son particules amb 1 ⁄ 2 d'espin, la qual cosa implica que son fermions segons el teorema d'estadistica de l'espin . Estan sotmesos al principi d'exclusio de Pauli , que enuncia que no hi pot haver dos fermions identics ocupant simultaniament el mateix estat quantic . Aixo contrasta amb els bosons (particules amb espin enter), dels quals n'hi pot haver qualsevol quantitat en el mateix estat. [9] A diferencia dels leptons , els quarks contenen carrega de color , la qual cosa els immergeix en la forca nuclear forta . L'atraccio resultant entre els diferents quarks provoca la formacio de particules compostes conegudes com a hadrons .

Els quarks que determinen els nombres quantics reben el nom de quarks de valencia ; a part d'aquests, qualsevol hadro pot contenir un nombre indefinit de quarks virtuals , antiquarks i gluons que no influeixen en els seus nombres quantics. [10] Hi ha dues families d'hadrons: barions , amb tres quarks de valencia, i mesons , amb un quark de valencia i un antiquark. [11] Els barions mes comuns son el proto i el neutro, els blocs de construccio del nucli atomic . [12] Es coneix un gran nombre d'hadrons (vegeu Llista de barions i Llista de mesons ), la majoria dels quals es diferencien pels quarks que els constitueixen i les propietats que aquests els atorguen. L'existencia d' hadrons ≪exotics≫ amb mes quarks de valencia, com ara els tetraquarks (qq qq ) i els pentaquarks (qqqq q ), s'ha conjecturat [13] pero no s'ha demostrat. [13] [14] [nota 1] Tanmateix, el 13 de juliol de 2015 l'experiment LHCb al CERN va reportar resultats consistents amb els estats dels pentaquarks.

Els fermions elementals s'agrupen en tres generacions , cada una de les quals compren dos leptons i dos quarks. La primera generacio inclou els quarks dalt i baix, el segon els quarks estrany i encant i el tercer els quarks fons i cim. Totes les cerques d'una quarta generacio de quarks i d'altres fermions elementals han fallat [15] i hi ha proves indirectes de pes que no n'existeixen mes de tres generacions. [16] [nota 2] Generalment, les particules de les generacions mes altes tenen mes massa i menor estabilitat, fent que es desintegrin en particules de generacions mes baixes mitjancant la forca nuclear feble . Comunament, en la natura, nomes podem trobar quarks de primera generacio (dalt i baix). Els quarks mes pesants nomes es poden crear en col·lisions altament energetiques (com les que involucren raigs cosmics ) i es desintegren rapidament; tanmateix, es creu que hi eren presents durant les primeres fraccions de segon posteriors al Big Bang , quan l'univers estava en una fase extremadament calenta i densa (l' epoca dels quarks ). Els estudis de quark mes pesants es condueixen en condicions creades artificialment, com ara en acceleradors de particules . [17]

Els quarks tenen carrega electrica, massa, carrega de color i sabor; en consequencia, son les uniques particules conegudes que experimenten les quatre forces fonamentals de la fisica contemporania: electromagnetisme, gravitacio, forca nuclear forta i forca nuclear feble. [12] La gravitacio es prou debil per a ser irrellevant en interaccions individuals entre particules, excepte en casos extrems d'energia ( energia de Planck ) i de distancia ( longitud de Planck ). No obstant aixo, com que no hi ha cap teoria convincent de la gravetat quantica , la gravitacio no esta descrita per al model estandard.

Vegeu la taula de propietats de mes avall per un sumari complet de les caracteristiques dels sis sabors de quarks.

Historia [ modifica ]

El model de quarks va ser proposat de forma independent pels fisics Murray Gell-Mann [18] i George Zweig [19] [20] el 1964. [5] La proposta va arribar poc despres que Gell-Mann formulas un sistema de classificacio de particules conegut com a cami octuple ?o, mes tecnicament, simetria de sabor SU(3) . [21] El fisic Yuval Ne'eman va desenvolupar paral·lelament un esquema similar al cami octuple aquell mateix any. [22] [23]

Murray Gell-Mann , juntament amb George Zweig , proposa el model de quarks el 1964

Quan es va concebre la teoria dels quarks, el ≪zoo de particules≫ (el conjunt de suposades particules elementals) incloia, entre d'altres, una multitud d' hadrons . Gell-Mann i Zweig postularen que no eren particules elementals, sino combinacions de quarks i antiquarks. El model descrivia tres sabors de quark: dalt , baix i estrany , als quals hi adscrigueren propietats com espin i carrega electrica. [18] [19] [20] La reaccio inicial de la comunitat fisica envers la proposta va ser mixta. Hi havia cert debat sobre si el quark era una vertadera entitat fisica o una mera abstraccio utilitzada per explicar conceptes desconeguts a l'epoca. [24]

En menys d'un any, es proposaren extensions al model de Gell-Mann-Zweig. Sheldon Lee Glashow i James Bjorken predigueren l'existencia d'un quart sabor de quark, que anomenaren ≪encant≫. L'afegito es va proposar perque permetia una millor descripcio de la forca nuclear feble (el mecanisme que permet als quarks desintegrar-se), igualava el nombre de quarks al nombre llavors conegut de leptons i implicava una formula massica que reproduia correctament les masses dels mesons coneguts. [25]

El 1968, experiments de dispersio inelastica profunda al Stanford Linear Accelerator Center (SLAC) mostraren que el proto contenia objectes puntuals molt mes petits i que per tant no era una particula elemental. [6] [7] [26] Aleshores els fisics eren reticents d'identificar aquests objectes com a quarks, anomenant-los partons (terme encunyat per Richard Feynman ). [27] [28] [29] Els objectes observats al SLAC s'identificarien com a quarks dalt i baix mes endavant, aixi com es conegueren els altres sabors de quark. [30] En tot cas, el terme ≪parto≫ se segueix emprant com a nom col·lectiu pels constituents dels hadrons (quarks, antiquarks i gluons ).

L'existencia del quark estrany es va validar indirectament als experiments de dispersio del SLAC; no nomes era un component necessari del model de Gell-Mann i Zweig de tres quarks, sino que a mes proporcionava una explicacio pels hadrons de kaons (K) i pions (π) descoberts a rajos cosmics el 1947. [31]

En un document del 1970, Glashow, John Iliopoulos i Luciano Maiani presentaren l'anomenat mecanisme GIM per explicar la no observacio experimental de corrents neutrals amb canvis de sabor . Aquest model teoric requeria l'existencia de l'encara no descobert quark encant . [32] [33] El nombre de sabors teoritzats augmenta fins als sis actuals el 1973, quan Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa notaren que l'observacio experimental de la violacio CP [34] [nota 3] es podia explicar si existis un altre parell de tipus de quark.

Es produiren quarks encant de forma gairebe simultania per dos equips el novembre de 1974 (Revolucio de Novembre), un a SLAC sota la direccio de Burton Richter i un al Brookhaven National Laboratory sota la de Samuel Chao Chung Ting . Els quarks encant s'observaren lligats amb antiquarks encant als mesons. Els dos equips assignaren al meso descobert dos simbols diferents, J i ψ, per la qual cosa passa a coneixer-se formalment com a meso J/ψ . El descobriment va convencer finalment als fisics de la validesa del model de quarks. [29]

En els anys seguents aparegue un seguit de suggeriments per a estendre el model de quarks a sis quarks. D'aquests, el document de 1975 per Haim Harari [35] fou el primer en encunyar els termes cim i fons per referir-se als quarks addicionals. [36]

El 1977 un equip liderat per Leon Lederman observa el quark fons al Fermilab . [37] [38] Aixo va ser un fort indicador de la probable existencia del quark cim : sense el quark cim, el quark fons estaria desaparellat. Tanmateix, no va ser fins al 1995 quan s'observa per primera vegada el quark cim, a carrec dels equips CDF [39] i D0 [40] al Fermilab. [5] Tenia una massa molt mes gran de l'esperada, [41] gairebe tant com la d'un atom d' or . [42]

Propietats [ modifica ]

Carrega electrica [ modifica ]

Vegeu tambe: Carrega electrica

Els quarks tenen carregues electriques fraccionaries : 1 ⁄ 3 o 2 ⁄ 3 vegades la carrega elemental (e), segons el sabor. Els quarks dalt, encant i cim (col·lectivament anomenats quarks de tipus dalt ) tenen una carrega de + 2 ⁄ 3  e, mentre que els quarks baix, estrany i fons ( quarks de tipus baix ) la tenen de ? 1 ⁄ 3  e. Els antiquarks tenen la carrega oposada dels seus respectius tipus; els antiquarks de tipus dalt tenen carregues de ? 2 ⁄ 3  e i els de tipus baix de + 1 ⁄ 3  e. Com que la carrega electrica d'un hadro es la suma de les carregues dels quarks que el constitueixen, tots els hadrons tenen carregues enteres: la combinacio de tres quarks (barions), tres antiquarks (antibarions) o un quark i un antiquark (mesons) sempre resulten en un nombre enter de vegades la carrega elemental. [43] Per exemple, els hadrons que constitueixen els nuclis atomics, els neutrons i els protons, tenen carregues de 0 e i +1 e respectivament; un neutro es compon per dos quarks baix i un quark dalt i un proto de dos quarks dalt i un quark baix. [12]

Espin [ modifica ]

Vegeu tambe: Espin

L'espin es una propietat intrinseca de les particules elementals i la seva direccio es un grau de llibertat important. Sovint es visualitza com la rotacio d'un objecte al voltant del seu propi eix, encara que aquesta nocio es en certa manera equivoca a escala subatomica, ja que es creu que les particules elementals son puntuals . [44]

L'espin es pot representar com un vector la longitud del qual es mesura en unitats de la constant reduida de Planck , ħ (llegida ≪h barra≫). Pels quarks, la mesura de la component del vector espin al llarg d'un eix qualsevol nomes pot prendre els valors + ħ /2 o ? ħ /2; per aquesta rao els quarks es classifiquen com a particules d' espin- 1 ⁄ 2 . [45] La component de l'espin al llarg d'un eix donat ?per convencio l'eix z ? sovint es denota amb una fletxa cap amunt ↑ pel valor + 1 ⁄ 2 i amb una fletxa cap avall ↓ pel valor ? 1 ⁄ 2 , situada despres del simbol del sabor en questio. Per exemple, un quark dalt amb un espin de + 1 ⁄ 2 al llarg de l'eix z es denotaria per u↑. [46]

Forca nuclear feble [ modifica ]

Article principal: Forca nuclear feble
Diagrama de Feynman de la desintegracio beta amb el temps fluint cap amunt. La matriu CKM codifica la probabilitat d'aquesta i altres desintegracions de quarks.

Un quark d'un cert sabor es pot transformar en un quark d'un altre sabor nomes a traves de la forca nuclear feble, una de les quatre forces fonamentals de la fisica de particules. A traves de l'absorcio o l'emissio d'un boso W , qualsevol quark de tipus dalt (quarks dalt, encant i cim) es pot convertir en qualsevol quark de tipus baix (quark baix, estrany i fons) i viceversa. Aquest mecanisme de transformacio de sabor causa el proces radioactiu de desintegracio beta , en que un neutro (n) es ≪divideix≫ en un proto (p), un electro (e - ) i un antineutri electronic ( ν e ), com s'aprecia a la imatge. Aixo passa quan un dels quarks baix del neutro (udd) es desintegra en un quark dalt emetent un boso W - virtual , transformant el neutro en un proto (uud). Seguidament el boso W - es desintegra en un electro i un antineutri electronic. [47]

n → p + e - + ν e (Desintegracio beta en notacio hadronica)
udd → uud + e - + ν e (Desintegracio beta en notacio de quarks)

Tant la radioactivitat beta com el seu invers s'empren de forma rutinaria en medicina en tomografies per emissio de positrons (TEP) i en experiments que involucren la deteccio de neutrins.

Les forces de les interaccions febles entre els sis tipus de quark. La ≪intensitat≫ de les linies ve determinada pels elements de la matriu CKM.

Tot i que el proces de transformacio de sabors es el mateix per tots els quarks, cada quark te preferencia per transformar-se en el quark de la seva propia generacio. Les tendencies relatives de totes les transformacions de sabor es descriuen a traves d'una taula matematica , anomenada matriu Cabibbo-Kobayashi-Maskawa (matriu CKM). Expressades de forma unitaria, les magnituds de les entrades de la matriu CKM son: [48]

on V ij representa la tendencia d'un quark de sabor i a convertir-se en un de sabor j (o viceversa). [nota 4]

Existeix una matriu equivalent per la forca nuclear feble pels leptons, l'anomenada matriu Pontecorvo-Maki-Nakagawa-Sakata (matriu PMNS). [49] Conjuntament, les matrius CKM i PMNS descriuen totes les transformacions de sabor, pero la relacio entre les dues encara no es clara. [50]

Forca nuclear forta i carrega de color [ modifica ]

Vegeu tambe: Carrega de color i Forca nuclear forta
Tots els tipus d'hadrons tenen carrega de color total igual a zero.
El patro de les carregues fortes per als tres colors de quark, tres antiquarks i vuit gluons (dos d'ells amb carrega zero superposats).

Segons la cromodinamica quantica (CDQ), els quarks posseeixen una propietat anomenada carrega de color . Hi ha tres tipus de carrega de color, arbitrariament etiquetats com a blau , verd i vermell . [nota 5] Cada un d'ells esta complementat per un anticolor ? antiblau , antiverd i antivermell . Cada quark disposa d'un color, mentre que cada antiquark d'un anticolor. [51]

El sistema d'atraccio i repulsio entre els quarks carregats amb diferents combinacions dels tres colors s'anomena forca nuclear forta , que esta intervinguda per les particules mediadores conegudes com a gluons ; aixo es discuteix detalladament mes avall. La teoria que descriu la forca nuclear forta s'anomena cromodinamica quantica. Un quark, que te una unica coloracio, pot formar un sistema lligat amb un antiquark de l'anticolor corresponent. El resultat de dos quarks en atraccio sera la neutralitat de color: un quark amb carrega de color ξ i un antiquark amb carrega de color ? ξ resultara en una carrega de color de 0 (o color blanc ) i la formacio d'un meso. Aquest fet es analeg a l' addicio de colors propia de l' optica basica. Similarment, la combinacio de tres quarks, cada un amb una carrega de color diferent; o de tres antiquarks, cada un amb una carrega d'anticolor diferent, resultara en la mateixa carrega blanca de color i en la formacio d'un bario o antibario. [52]

En la fisica de particules moderna, les simetries de gauge (un tipus de grup de simetria ) relacionen les interaccions entre particules. El color SU(3) (sovint abreujat SU(3) c ) es la simetria de gauge que relaciona la carrega de color en quarks i es la simetria que defineix la cromodinamica quantica. [53] Aixi com les lleis de la fisica son independents de quines direccions en l'espai es designen x , y i z i romanen invariants si es giren els eixos, la fisica de la cromodinamica quantica es independent de quines direccions en l'espai tridimensional de color s'identifiquen com a blau, verd i vermell. Les transformacions de color SU(3) c corresponen a ≪rotacions≫ en l'espai de color (que, matematicament parlant, es un espai complex ). Cada sabor de quark f , amb els subtipus f B , f G , f R designant els colors de quark, [54] forma una tripleta: un camp quantic que es transforma sota la representacio fonamental de SU(3) c . [55] El requisit que SU(3) c hauria de ser local ?aixo es, que les seves transformacions estiguin permeses de variar amb l'espai i el temps? determina les propietats de la forca nuclear forta, en particular l'existencia de vuit tipus de gluons que n'actuen com a mediadors. [53] [56]

Massa [ modifica ]

Comparacio de les masses de cada quark despullat, amb representades en proporcio amb el volum de les boles. Un proto i un electro (en vermell) apareixen representats al canto inferior esquerre.
Vegeu tambe: Massa en repos

Encara que es parla de la massa d'un quark en el mateix sentit que es parla de la massa d'una altra particula qualsevol, la nocio de massa en un quark es ambigua pel fet de no poder-se trobar sol a la naturalesa: en general sempre va acompanyat d'un gluo . Per aixo s'empren dos termes per referir-se a la massa d'un quark: la massa d'un quark despullat es refereix a la massa d'un quark per si mateix, mentre que la massa constituent d'un quark es refereix a la massa d'un quark despullat mes la massa del camp de particules degut als gluons que l'envolten. [57] Aquestes masses acostumen a tenir valors molt diferents, ja que la major part de la massa d'un hadro prove dels gluons que lliguen els quarks constituents entre si i no dels quarks en si. Si be els gluons manquen de massa de forma inherent, posseeixen energia ?mes concretament, energia de lligament de la cromodinamica quantica? que es la que contribueix tan enormement a la massa total de l'hadro (vegeu relativitat especial ). Per exemple, un proto te una massa aproximadament de 938 MeV/c², de la qual la massa en repos dels seus tres quarks de valencia nomes contribueix en 11 MeV/c²; la major part de la resta es pot atribuir a l'energia dels gluons. [58] [59]

El model estandard postula que les particules elementals deriven les seves masses del mecanisme de Higgs , que esta relacionat amb el boso de Higgs . Els fisics confien que una major recerca en les raons de la gran massa del quark cim, ~173 GeV/c² (gairebe la massa d'un atom d' or ), [58] [60] desveli mes informacio sobre l'origen de la massa dels quarks i les altres particules elementals. [61]

Taula de propietats [ modifica ]

Vegeu tambe: Sabor (fisica)

La taula seguent es un sumari de les propietats clau dels sis quarks. Els nombres quantics amb aroma ? isoespin ( I ₃), encant ( C ), estranyesa ( S , no confongueu amb espin), veritat ( T ) i bellesa ( B ′)? estan assignats a un cert sabor de quark i denoten qualitats de sistemes formats per quarks i hadrons. El nombre barionic ( B ) es + 1 ⁄ 3 per a tots els quarks, ja que els barions estan formats per tres quarks. En el cas dels antiquarks, la carrega electrica ( Q ) i tots els nombres quantics amb aroma ( B , I ₃, C , S , T , and B ′) son del signe oposat. La massa i el moment angular total ( J ; igual a l'espin en el cas de les particules puntuals) no canvien de signe pels antiquarks.

Propietats dels sabors de quark [58]
Nom Simbol Massa ( MeV / c ²) * J B Q I ₃ C S T B′ Antiparticula Simbol de l'antiparticula
Primera generacio
Quark u [62] u 2,2 ± 0,7 ± 0,5 1 ⁄ 2 + 1 ⁄ 3 + 2 ⁄ 3 + 1 ⁄ 2 0 0 0 0 Antiquark u u
Quark d [63] d 4,8 ± 0,5 ± 0,3 1 ⁄ 2 + 1 ⁄ 3 ? 1 ⁄ 3 ? 1 ⁄ 2 0 0 0 0 Antiquark d d
Segona generacio
Quark c [64] c 1.270 ± 20 1 ⁄ 2 + 1 ⁄ 3 + 2 ⁄ 3 0 +1 0 0 0 Antiquark c c
Quark s [65] s 93,4 +8,6
?3,4 		1 ⁄ 2 + 1 ⁄ 3 ? 1 ⁄ 3 0 0 ?1 0 0 Antiquark s s
Tercera generacio
Quark t [66] t 172.690 ± 510 ± 710 1 ⁄ 2 + 1 ⁄ 3 + 2 ⁄ 3 0 0 0 +1 0 Antiquark t t
Quark b [67] b 4.180 +30
?20 		1 ⁄ 2 + 1 ⁄ 3 ? 1 ⁄ 3 0 0 0 0 ?1 Antiquark b b
J = moment angular total , B = nombre barionic , Q = carrega electrica , I ₃ = isoespin , C = encant , S = estranyesa , T = veritat , B ′ = bellesa .
* La notacio de l'estil 4.180 +30
?20 denota incertesa de mesura . En el cas del quark top, la primera incertesa es estadistica a la natura, i la segona es sistematica .

Etimologia [ modifica ]

Segons Markus Thoma, Murray Gell-Mann (Premi Nobel del 1969 ) hauria creat la paraula quark fent referencia a uns versos de James Joyce ( 1882 - 1941 ), inclosos en la novel·la Finnegans Wake , en que es pot llegir: Three quarks for Muster Mark . El significat d'aquesta paraula no esta gens clar. Joyce podria haver convertit quart (un quart de litre), en quark , per la seva semblanca fonetica, pero tambe es podria tractar de squawk , que significa 'grall', o podria fer referencia al formatge untable en porcions triangulars, que ha inspirat tambe les fitxes del Trivial Pursuit . Mentre Richard Feynman hi proposa parton al·ludint a Dolly Parton , la cantant de country . [68]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Diversos grups de recerca aclamaren haver demostrat l'existencia dels tetraquarks i els pentaquarks a principis de mil·lenni. Encara que l'estatus dels tetraquarks encara es tema de debat, tots els candidats de pentaquark coneguts s'han establert com a no existents des de llavors.
  2. ↑ La principal prova esta basada en l'amplitud de ressonancia dels bosons W i Z, que restringeix el neutri de la 4a generacio a tenir una massa major que ~ 45 GeV/ c 2 . Aixo contrastaria amb els neutrins de les altres tres generacions, les masses dels quals no poden excedir 2 MeV/ c 2
  3. ↑ La violacio CP es un fenomen que fa que les interaccions febles es comportin diferentment quan la dreta i l'esquerra s'intercanvien ( simetria P ) i quan les particules es substitueixen per les antiparticules corresponents ( simetria C ).
  4. ↑ La vertadera probabilitat de desintegracio d'un quark en un altre es una funcio complicada de la massa en desintegracio del quark, les masses del producte de desintegracio i l'element corresponent de la matriu CKM, entre d'altres. Aquesta probabilitat es directament proporcional (pero no igual) a la magnitud quadrada de l'entrada corresponent de la CKM, V ij |².
  5. ↑ Malgrat el seu nom, la carrega de color no esta relacionada amb l'espectre visible de la llum.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Quark (subatomic particle) ≫. Encyclopædia Britannica . [Consulta: 29 juny 2008].
  2. ↑ R. Nave. ≪ Confinement of Quarks ≫. HyperPhysics . Georgia State University , Department of Physics and Astronomy. [Consulta: 29 juny 2008].
  3. ↑ R. Nave. ≪ Bag Model of Quark Confinement ≫. HyperPhysics . Georgia State University , Department of Physics and Astronomy. [Consulta: 29 juny 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 R. Nave. ≪ Quarks ≫. HyperPhysics . Georgia State University , Department of Physics and Astronomy. [Consulta: 29 juny 2008].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 B. Carithers, P. Grannis ≪ Discovery of the Top Quark ≫ (PDF). Beam Line . SLAC , 25, 3, 1995, pag. 4?16 [Consulta: 23 setembre 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 E.D. Bloom; Destaebler ; Drees ; Miller ; Mo ; Taylor ; Breidenbach ; Friedman ; and others ≪High-Energy Inelastic e ? p Scattering at 6° and 10°≫. Physical Review Letters , 23, 16, 1969, pag. 930?934. Bibcode : 1969PhRvL..23..930B . DOI : 10.1103/PhysRevLett.23.930 .
  7. ↑ 7,0 7,1 M. Breidenbach; Kendall ; Bloom ; Coward ; Destaebler ; Drees ; Mo ; Taylor ; and others ≪Observed Behavior of Highly Inelastic Electron?Proton Scattering≫. Physical Review Letters , 23, 16, 1969, pag. 935?939. Bibcode : 1969PhRvL..23..935B . DOI : 10.1103/PhysRevLett.23.935 .
  8. ↑ S.S.M. Wong. Introductory Nuclear Physics . 2a edicio. Wiley Interscience , 1998, p. 30. ISBN 0-471-23973-9 .  
  9. ↑ K.A. Peacock. The Quantum Revolution . Greenwood Publishing Group , 2008, p. 125. ISBN 0-313-33448-X .  
  10. ↑ B. Povh, C. Scholz, K. Rith, F. Zetsche. Particles and Nuclei . Springer , 2008, p. 98. ISBN 3-540-79367-4 .  
  11. ↑ Seccio 6.1. a P.C.W. Davies. The Forces of Nature . Cambridge University Press , 1979. ISBN 0-521-22523-X .  
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 M. Munowitz. Knowing . Oxford University Press , 2005, p. 35. ISBN 0-19-516737-6 .  
  13. ↑ 13,0 13,1 W.-M. Yao ( Particle Data Group ); Asner ; Barnett ; Beringer ; Burchat ; Carone ; Caso ; Dahl ; and others ≪ Review of Particle Physics: Pentaquark Update ≫. Journal of Physics G , 33, 1, 2006, pag. 1-1232. arXiv : astro-ph/0601168 . Bibcode : 2006JPhG...33....1Y . DOI : 10.1088/0954-3899/33/1/001 .
  14. ↑ C. Amsler ( Particle Data Group ); Doser ; Antonelli ; Asner ; Babu ; Baer ; Band ; Barnett ; and others ≪ Review of Particle Physics: Pentaquarks ≫. Physics Letters B , 667, 1, 2008, pag. 1-1340. Bibcode : 2008PhLB..667....1P . DOI : 10.1016/j.physletb.2008.07.018 .
    C. Amsler ( Particle Data Group ); Doser ; Antonelli ; Asner ; Babu ; Baer ; Band ; Barnett ; and others ≪ Review of Particle Physics: New Charmonium-Like States ≫. Physics Letters B , 667, 1, 2008, pag. 1-1340. Bibcode : 2008PhLB..667....1P . DOI : 10.1016/j.physletb.2008.07.018 .
    E.V. Shuryak. The QCD Vacuum, Hadrons and Superdense Matter . World Scientific , 2004, p. 59. ISBN 981-238-574-6 .  
  15. ↑ C. Amsler ( Particle Data Group ); Doser ; Antonelli ; Asner ; Babu ; Baer ; Band ; Barnett ; and others ≪ Review of Particle Physics: b′ (4th Generation) Quarks, Searches for ≫. Physics Letters B , 667, 1, 2008, pag. 1-1340. Bibcode : 2008PhLB..667....1P . DOI : 10.1016/j.physletb.2008.07.018 .
    C. Amsler ( Particle Data Group ); Doser ; Antonelli ; Asner ; Babu ; Baer ; Band ; Barnett ; and others ≪ Review of Particle Physics: t′ (4th Generation) Quarks, Searches for ≫. Physics Letters B , 667, 1, 2008, pag. 1-1340. Bibcode : 2008PhLB..667....1P . DOI : 10.1016/j.physletb.2008.07.018 .
  16. ↑ D. Decamp; Deschizeaux , B.; Lees , J.-P.; Minard , M.-N.; Crespo , J.M.; Delfino , M.; Fernandez , E.; Martinez , M.; Miquel , R. ≪Determination of the number of light neutrino species≫. Physics Letters B , 231, 4, 1989, pag. 519. Bibcode : 1989PhLB..231..519D . DOI : 10.1016/0370-2693(89)90704-1 .
    A. Fisher ≪ Searching for the Beginning of Time: Cosmic Connection ≫. Popular Science , 238, 4, 1991, pag. 70.
    J.D. Barrow. ≪The Singularity and Other Problems≫. A: The Origin of the Universe . Reprint. Basic Books , 1997. ISBN 978-0-465-05314-8 .  
  17. ↑ D.H. Perkins. Particle Astrophysics . Oxford University Press , 2003, p. 4. ISBN 0-19-850952-9 .  
  18. ↑ 18,0 18,1 M. Gell-Mann ≪A Schematic Model of Baryons and Mesons≫. Physics Letters , 8, 3, 1964, pag. 214?215. Bibcode : 1964PhL.....8..214G . DOI : 10.1016/S0031-9163(64)92001-3 .
  19. ↑ 19,0 19,1 G. Zweig ≪ An SU(3) Model for Strong Interaction Symmetry and its Breaking ≫. CERN Report No.8182/TH.401 , 1964.
  20. ↑ 20,0 20,1 G. Zweig ≪ An SU(3) Model for Strong Interaction Symmetry and its Breaking: II ≫. CERN Report No.8419/TH.412 , 1964.
  21. ↑ M. Gell-Mann. ≪The Eightfold Way: A theory of strong interaction symmetry≫. A: M. Gell-Mann, Y. Ne'eman. The Eightfold Way . Westview Press , 2000, p. 11. ISBN 0-7382-0299-1 .  
    Original: M. Gell-Mann. The Eightfold Way: A theory of strong interaction symmetry . California Institute of Technology , 1961.  
  22. ↑ Y. Ne'eman. ≪Derivation of strong interactions from gauge invariance≫. A: M. Gell-Mann, Y. Ne'eman. The Eightfold Way . Westview Press , 2000. ISBN 0-7382-0299-1 .  
    Original: Y. Ne'eman ≪Derivation of strong interactions from gauge invariance≫. Nuclear Physics , 26, 2, 1961, pag. 222. Bibcode : 1961NucPh..26..222N . DOI : 10.1016/0029-5582(61)90134-1 .
  23. ↑ Companion to the History of Modern Science . Taylor & Francis , 1996, p. 673. ISBN 0-415-14578-3 .  
  24. ↑ A. Pickering. Constructing Quarks . University of Chicago Press , 1984, p. 114?125. ISBN 0-226-66799-5 .  
  25. ↑ B.J. Bjorken, S.L. Glashow; Glashow ≪Elementary Particles and SU(4)≫. Physics Letters , 11, 3, 1964, pag. 255?257. Bibcode : 1964PhL....11..255B . DOI : 10.1016/0031-9163(64)90433-0 .
  26. ↑ J.I. Friedman. ≪ The Road to the Nobel Prize ≫. Hue University . Arxivat de l' original el 2008-12-25. [Consulta: 29 setembre 2008].
  27. ↑ R.P. Feynman ≪Very High-Energy Collisions of Hadrons≫. Physical Review Letters , 23, 24, 1969, pag. 1415?1417. Bibcode : 1969PhRvL..23.1415F . DOI : 10.1103/PhysRevLett.23.1415 .
  28. ↑ S. Kretzer; Olness ; Tung ; and others ≪CTEQ6 Parton Distributions with Heavy Quark Mass Effects≫. Physical Review D , 69, 11, 2004, pag. 114005. arXiv : hep-ph/0307022 . Bibcode : 2004PhRvD..69k4005K . DOI : 10.1103/PhysRevD.69.114005 .
  29. ↑ 29,0 29,1 D.J. Griffiths. Introduction to Elementary Particles . John Wiley & Sons , 1987, p. 42. ISBN 0-471-60386-4 .  
  30. ↑ M.E. Peskin, D.V. Schroeder. An introduction to quantum field theory . Addison?Wesley , 1995, p. 556. ISBN 0-201-50397-2 .  
  31. ↑ V.V. Ezhela. Particle physics . Springer , 1996, p. 2. ISBN 1-56396-642-5 .  
  32. ↑ S.L. Glashow, J. Iliopoulos, L. Maiani; Iliopoulos ; Maiani ≪Weak Interactions with Lepton?Hadron Symmetry≫. Physical Review D , 2, 7, 1970, pag. 1285?1292. Bibcode : 1970PhRvD...2.1285G . DOI : 10.1103/PhysRevD.2.1285 .
  33. ↑ D.J. Griffiths. Introduction to Elementary Particles . John Wiley & Sons , 1987, p. 44. ISBN 0-471-60386-4 .  
  34. ↑ M. Kobayashi, T. Maskawa; Maskawa ≪ CP-Violation in the Renormalizable Theory of Weak Interaction ≫. Progress of Theoretical Physics , 49, 2, 1973, pag. 652?657. Arxivat de l' original el 2008-12-24. Bibcode : 1973PThPh..49..652K . DOI : 10.1143/PTP.49.652 [Consulta: 23 marc 2016].
  35. ↑ H. Harari ≪A new quark model for hadrons≫. Physics Letters B , 57B, 3, 1975, pag. 265. Bibcode : 1975PhLB...57..265H . DOI : 10.1016/0370-2693(75)90072-6 .
  36. ↑ K.W. Staley. The Evidence for the Top Quark . Cambridge University Press , 2004, p. 31?33. ISBN 978-0-521-82710-2 .  
  37. ↑ S.W. Herb; Lederman ; Sens ; Snyder ; Yoh ; Appel ; Brown ; Brown ; and others ≪Observation of a Dimuon Resonance at 9.5 GeV in 400-GeV Proton-Nucleus Collisions≫. Physical Review Letters , 39, 5, 1977, pag. 252. Bibcode : 1977PhRvL..39..252H . DOI : 10.1103/PhysRevLett.39.252 .
  38. ↑ M. Bartusiak. A Positron named Priscilla . National Academies Press , 1994, p. 245. ISBN 0-309-04893-1 .  
  39. ↑ F. Abe ( CDF Collaboration ); Akopian ; Albrow ; Amendolia ; Amidei ; Antos ; Anway-Wiese ; Aota ; and others ≪Observation of Top Quark Production in Antiproton Proton. Collisions with the Collider Detector at Fermilab≫. Physical Review Letters , 74, 14, 1995, pag. 2626?2631. Bibcode : 1995PhRvL..74.2626A . DOI : 10.1103/PhysRevLett.74.2626 . PMID : 10057978 .
  40. ↑ S. Abachi ( DØ Collaboration ); Abolins ; Acharya ; Adam ; Adams ; Adams ; Ahn ; Aihara ; and others ≪Search for High Mass Top Quark Production in Proton Antiproton. Collisions at √ s  = 1.8 TeV≫. Physical Review Letters , 74, 13, 1995, pag. 2422?2426. Bibcode : 1995PhRvL..74.2422A . DOI : 10.1103/PhysRevLett.74.2422 .
  41. ↑ K.W. Staley. The Evidence for the Top Quark . Cambridge University Press , 2004, p. 144. ISBN 0-521-82710-8 .  
  42. ↑ ≪ New Precision Measurement of Top Quark Mass ≫. Brookhaven National Laboratory News , 2004. [Consulta: 3 novembre 2013].
  43. ↑ G. Fraser. The New Physics for the Twenty-First Century . Cambridge University Press , 2006, p. 91. ISBN 0-521-81600-9 .  
  44. ↑ ≪ The Standard Model of Particle Physics ≫. BBC, 2002. [Consulta: 19 abril 2009].
  45. ↑ F. Close. The New Cosmic Onion . CRC Press , 2006, p. 80?90. ISBN 1-58488-798-2 .  
  46. ↑ D. Lincoln. Understanding the Universe . World Scientific , 2004, p. 116. ISBN 981-238-705-6 .  
  47. ↑ ≪ Weak Interactions ≫. Virtual Visitor Center . Stanford Linear Accelerator Center , 2008. [Consulta: 28 setembre 2008].
  48. ↑ K. Nakamura; etal ≪ Review of Particles Physics: The CKM Quark-Mixing Matrix ≫. J. Phys. G , 37, 75021, 2010, pag. 150.
  49. ↑ Z. Maki, M. Nakagawa, S. Sakata ≪ Remarks on the Unified Model of Elementary Particles ≫. Progress of Theoretical Physics , 28, 5, 1962, pag. 870. Arxivat de l' original el 2010-05-09. Bibcode : 1962PThPh..28..870M . DOI : 10.1143/PTP.28.870 [Consulta: 21 marc 2016].
  50. ↑ B.C. Chauhan, M. Picariello, J. Pulido, E. Torrente-Lujan ≪Quark?lepton complementarity, neutrino and standard model data predict θ PMNS
    13     = 9° +1°
    ?2°     ≫. European Physical Journal , C50, 3, 2007, pag. 573?578. arXiv : hep-ph/0605032 . Bibcode : 2007EPJC...50..573C . DOI : 10.1140/epjc/s10052-007-0212-z .
  51. ↑ R. Nave. ≪ The Color Force ≫. HyperPhysics . Georgia State University , Department of Physics and Astronomy. [Consulta: 26 abril 2009].
  52. ↑ B.A. Schumm. Deep Down Things . Johns Hopkins University Press , 2004, p. 131-132. ISBN 0-8018-7971-X . OCLC   55229065 .  
  53. ↑ 53,0 53,1 Part III of M.E. Peskin, D.V. Schroeder. An Introduction to Quantum Field Theory . Addison?Wesley , 1995. ISBN 0-201-50397-2 .  
  54. ↑ V. Icke. The force of symmetry . Cambridge University Press , 1995, p. 216. ISBN 0-521-45591-X .  
  55. ↑ M.Y. Han. A story of light . World Scientific , 2004, p. 78. ISBN 981-256-034-3 .  
  56. ↑ C. Sutton. ≪ Quantum chromodynamics (physics) ≫. Encyclopædia Britannica Online . [Consulta: 12 maig 2009].
  57. ↑ A. Watson. The Quantum Quark . Cambridge University Press , 2004, p. 285?286. ISBN 0-521-82907-0 .  
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 K. Nakamura et al. (Particle Data Group), JP G 37 , 075021 (2010) and 2011 partial update for the 2012 edition (URL: http://pdg.lbl.gov )
  59. ↑ W. Weise, A.M. Green. Quarks and Nuclei . World Scientific , 1984, p. 65?66. ISBN 9971-966-61-1 .  
  60. ↑ D. McMahon. Quantum Field Theory Demystified . McGraw?Hill , 2008, p. 17. ISBN 0-07-154382-1 .  
  61. ↑ S.G. Roth. Precision electroweak physics at electron?positron colliders . Springer , 2007, p. VI. ISBN 3-540-35164-7 .  
  62. ↑ ≪ quark u ≫. Cercaterm , TERMCAT. [Consulta: 30 desembre 2021].
  63. ↑ ≪ quark d ≫. Cercaterm , TERMCAT. [Consulta: 30 desembre 2021].
  64. ↑ ≪ quark c ≫. Cercaterm , TERMCAT. [Consulta: 30 desembre 2021].
  65. ↑ ≪ quark s ≫. Cercaterm , TERMCAT. [Consulta: 30 desembre 2021].
  66. ↑ ≪ quark t ≫. Cercaterm , TERMCAT. [Consulta: 30 desembre 2021].
  67. ↑ ≪ quark b ≫. Cercaterm , TERMCAT. [Consulta: 30 desembre 2021].
  68. ↑ Thoma , Markus. ≪ ¿Existen estrellas de quarks? ≫, Octubre 2007.
En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quark&oldid=32829966 ≫