Per a altres significats, vegeu ≪ Integrisme ≫.

El puritanisme dels segles  xvi i xvii fou un moviment religios d' Anglaterra i d' Escocia que agrupava qualsevol grup religios protestant que defenses una mes gran puresa en l'adoracio i en la doctrina aixi com un pietisme personal i de grup. ^[1] Els puritans sostenien que la Reforma religiosa d'Anglaterra i per tant l'Esglesia d'Anglaterra no havia anat prou enlla en aplicar rigor i intolerancia cap a les practiques que els puritans associaven amb l' Esglesia catolica . La paraula ≪purita≫ ( puritan en angles ) era en un principi un terme alternatiu per a catar i era utilitzat de forma pejorativa, pels adversaris al moviment, per a caracteritzar aquest corrent d'extremisme. De manera aproximada el terme purita correspon al que Marti Luter anomenava en alemany com Schwarmer. Donat que els puritans estaven sota la influencia de critics radicals com Huldrych Zwingli a Zuric i Calvi a Ginebra de vegades cooperaren amb el presbiterians d'Anglaterra. Molts puritans propugnaven per la separacio de la resta dels cristians per tal de congregar-se en esglesies sota un control autonom purita. Actualment la designacio de ≪Puritan≫ sovint s'amplia als protestants molt conservadors o fins i tot als evangelics . Per aixo en angles normalment es refereixen als puritans dels segles  xvi i xvii com precisians . ^[2]

Historia [ modifica ]

El moviment purita comenca amb els anabaptistes i el terme ≪purita≫ apareix per primera vegada a Anglaterra el 1560 per a designar tothom qui proposava mes reformes de les que la reina Elisabet I va fer a l'Esglesia d'Anglaterra el 1559 . Aleshores el puritanisme era un moviment politic i religios. El puritanisme malda, infructuosament, per canviar l' episcopalisme pel congregacionalisme i per reformes al Llibre d'oracions comunes (Book of Common Prayer). Igual que els anabaptistes, els puritans advocaven per a un mes gran compromis amb Jesucrist per a tenir mes santedat personal. La majoria dels puritans no es van separar formalment de l'Esglesia d'Anglaterra encara que ocasionalment els bisbes de l'Esglesia d'Anglaterra van suprimir comunitats puritanes en general se'ls respectava la dissidencia, per exemple es permetia que ometessin les parts que no els agradava del Llibre de les oracions comunes.

Els puritans consideraven que l' Esglesia d'Anglaterra era molt propera al catolicisme. Carles I d'Anglaterra va voler eliminar els ≪excessos≫ del puritanisme i l' Arquebisbe de Canterbury , William Laud , a partir de 1633, va allunyar l'Esglesia d'Anglaterra del puritanisme. Prescrivi l'acatament total del Llibre d'oracions comunes i prohibi la predicacio de la doctrina de la predestinacio .

Els puritans refusaren qualsevol cosa considerada com una reminiscencia del Papa de Roma i molts dels rituals de l'Esglesia d'Anglaterra. El rei Jaume I d'Anglaterra els considera heretges i la seva tesi de negar el dret divi de la monarquia, com una traicio.

El fill de Jaume I, Carles I d'Anglaterra el 1626 es casa amb la catolica Enriqueta Maria de Franca . ^[3] La reina consort no tolerava els puritans i William Laud, bisbe de Londres, els odiava i els veia com una amenaca per l'ortodoxia. El rei Carles intenta suprimir el puritanisme.

Com a resultat un gran nombre de puritans es van veure forcats a emigrar a les colonies americanes de Nova Anglaterra on fundaren Salem el 1628 ^[4] a la Colonia de la Badia de Massachusetts i d'altres i han estat considerats tradicionalment com pioners dels Estats Units . La repressio del puritanisme va ser una de les causes principals de la Guerra Civil Anglesa .

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Puritanisme

• Recursos sobre puritanisme a Monergism.com (angles)
• Powell , Lucy ≪ What did you Puritans ever do for us, Oliver? ≫ (en angles). The Independent , 16-09-2008.