Per a altres significats, vegeu ≪ Puig Major (Baix Emporda) ≫.

Puig Major

Tipus	Muntanya
Localitzacio
Continent	Europa
Entitat territorial administrativa	Escorca (Mallorca)
39° 48′ 27″ N, 2° 47′ 36″ E  /  39.8075°N , 2.79333°E  / 39.8075; 2.79333
Serralada	serra de Tramuntana
Dades i xifres
Altitud	1.436 m
Prominencia	1.436 m

El Puig Major es la muntanya mes alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears , amb una altitud de 1.436 m. ^[1] Pertany al municipi d' Escorca i fa part de la Serra de Tramuntana , la principal serralada de l'illa.

El seu cim es molt caracteristic pels radars militars en forma d'esfera que hi ha instal·lats d'enca dels anys cinquanta , que en reduiren l'altitud en nou metres i que fan que l'acces hi estigui restringit. El Penyal del Migdia , un espero sud-est de 1.398 m i uns 90 m de prominencia , es el punt mes alt de lliure acces i el que domina les vistes de la Vall de Soller , d'on les bolles del Puig Major no son visibles.

Nom [ modifica ]

Antigament, era anomenat Puig Major de Son Torrella, ^[2] en referencia a la possessio de Son Torrella i per contraposicio al Puig Major de Massanella, actualment mes conegut com a Puig de Massanella . Tots dos eren anomenats Puig Major perque destacaven bastant respecte de les altres alcades de la Serra de Tramuntana .

Historicament ha estat conegut amb altres noms: puig d' Almallutx , nom d'una possessio que antigament designava tot el districte muntanyos entre Soller i Lluc ; puig de Sant Salvador, en referencia a l'ermita que existi cap al segle  xiv no lluny del cim; puig d'en Torrella, en referencia a la Casa de Torrella , propietaris de Son Torrella; Sella d'en Torrella, en referencia a la forma caracteristica del coll que separa el cim del puig amb el Penyal del Migdia . ^[3] i tambe Montblanc, en referencia a la frequencia de les nevades. ^[4]

Historia [ modifica ]

Gracies a una fotografia de 1934 del llavors capita general Francisco Franco al cim de la muntanya s'ha pogut coneixer l'existencia d'estructures prehistoriques al puig, que segons l' arqueoleg Jaume Deya seria un santuari talaiotic situat al bell cim de la muntanya i relacionat amb els santuaris d'Almallutx , dels quals el separa una gran distancia pero son visibles l'un de l'altre. Naturalment, es tractava del jaciment mes elevat de l'illa, i tambe de la construccio mes elevada de l'illa fins que es construiren els radars que actualment caracteritzen el cim, i que esborraren qualsevol rastre del santuari. ^[5]

Els segles  xiii i xiv es documenta l'existencia d'una ermita anomenada de Sant Salvador i que es trobava no lluny del cim de la muntanya. Malauradament, les ruines d'aquest edifici no han estat mai localitzades i hom pensa que foren destruides amb la construccio de la carretera o dels radars del cim. ^[6]

Els encontorns del cim foren durant segles terra de pastors i nevaters , que hi construiren cases de neu i un cami de ferradura que les connectava amb Son Torrella i la Coma de n'Arbona fins a la Vall de Soller. A partir de la segona meitat del segle  xix , la contrada comenca a ser visitada tambe pels primers turistes, viatgers i excursionistes, que llogaven guies locals per accedir-hi. La ruta mes frequent partia de Fornalutx, pujava per la Coma de n'Arbona i s'enfilava fins al cim aprofitant el mateix cami dels nevaters. ^[3]

L'any 1932 sorgi la idea de construir-hi un teleferic que pujas fins al cim, que finalment es descarta per l'elevat cost del projecte. El projecte havia estat encarregat a l'enginyer Antoni Parietti Coll , el mateix que dugue a terme la direccio de les obres a la carretera de la Calobra . D'aquella iniciativa actualment nomes en resta una petita construccio que ha donat nom al Pla del Funicular . ^{[7] [8]}

El 1953 , arran d'un conveni entre Espanya i els Estats Units , s'acorda l'establiment d'una unitat militar estatunidenca de la USAT . ^[9] El 1955 comencaren les obres, concloses el 1960, que incloien una base militar vora les cases de Son Torrella, una carretera de Soller a Lluc passant per Cuber i Almallutx (avui part de la Ma-10 ), una carretera de la base militar al capdamunt de la muntanya i una estacio radar a la part mes alta. Aixo comporta la destruccio mitjancant explosius del cim del puig (1958), que en rebaixa l'altura en nou metres, i aixi passa dels 1.445 m originals als 1436 actuals. A partir de llavors, l'acces al cim es prohibit per la poblacio civil. ^{[3] [2] [1] [10]}

Els dos radars del cim estaven dins unes esferes que eren visibles de molts racons de l'illa, i que li valgueren el nom de ses Bolles . Primer eren de color blanc, i posteriorment es pintaren d'un color de camuflatge. Recentment, a causa dels canvis tecnologics, s'han substituit per una sola esfera, que actualment corona el cim mes alt de Mallorca. ^[11]

Flora [ modifica ]

Les caracteristiques orografiques i climatiques del Puig Major fan del seu entorn un refugi per moltes especies de flora singular i endemica que son rares, i en certs casos uniques, a altres indrets de l'illa. L'altitud excepcional, la naturalesa carstica que forma gran quantitat de petits racons, escletxes , balmes i dolines , les parets verticals inaccessibles, les rossegueres , la humitat elevada, les pluges abundants, el fred, el vent i els episodis de neu prolongats a l'hivern, com tambe l'oratge agradable dels mesos d'estiu i la rosada matinal, son condicions que determinen la riquesa botanica del massis. ^[12]

El paisatge del Puig Major esta dominat per matollar xeroacantic i prat sabanoide de carritx . Destaquen endemismes com el turbit , que nomes viu al Puig Major, i l' agrostis barceloi i el galium balearicum , tambe endemics de Mallorca. Tambe es important la presencia de plantes no endemiques pero rares a altres indrets de l'illa, com el boix , l' arbre de visc , el rotaboc , el teix o la pomera borda , que dona nom a un pas de la zona. ^{[13] [10]}

Les obres de construccio de les instal·lacions militars causaren un gran dany a tota aquesta flora, fetes sense consideracions ambientals i llancant els enderrocs pels costers, tot donant lloc a la creacio de rossegueres artificials i destruint totes les construccions i ruines que hi havia (santuari talaiotic, ermita medieval i les construccions dels nevaters). ^[3] Sortosament, la creacio de la zona d'exclusio militar comporta la instal·lacio de tanques que impediren l'acces tambe a les cabres, una gran amenaca per la flora de tota la Serra de Tramuntana. De llavors enca, i gracies a la col·laboracio del Ministeri de Defensa a traves de la base militar, la flora de la zona ha experimentat una millora. ^[14]

Accessos [ modifica ]

Actualment, l'acces al cim, ocupat per la bolla dels radars, es restringit. Fins als anys cinquanta, els principals accessos eren: ^[3]

1. Sud-oest: per la Coma de n'Arbona i el cami de nevaters que portava al cim, venint de Monnaber .
2. Sud: per Son Torrella i el cami de nevaters, cami destruit i substituit per la carretera del cim.
3. Nord: pel cami dels Cingles i la Coma del Ribell o Coma Fosca, venint dels Binis o del Pla del Funicular.
4. Altres rutes que comporten grimpar :
   1. Sud-est: pel Coll de Son Torrella, entre el Pa de Figa i l' Agulla del Frare .
   2. Nord-est: per la carena de la Serra de l'Almanguera o Serra de na Rius, venint del Pla del Funicular.
   3. Nord: per la cara nord del Morro d'en Pelut .
   4. Nord-oest: per la cara nord del Penyal del Migdia.

Actualment, i com a alternativa, es pot pujar el Penyal del Migdia (1398 m), seguint les rutes 1 i 4.4; el Morro d'en Pelut (1319 m), seguint les rutes 3 i 4.3; i el cim secundari del Puig Major (1416 m, al nord-est), on hi ha el vertex geodesic , seguint la ruta 4.1 i 4.2.

Imatges [ modifica ]

• 
  Vista de la Vall de Soller, amb el cim ocult rere el Penyal del Migdia
• 
  Vista del Nus de la Corbata, a la carretera de la Calobra
• 
  Vista de la mar, davant Cala Tuent
• 
  Detall del cim, nevat
• 
  El puig reflectit a l' embassament de Cuber
• 
  Comparativa 1900-2000

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Puig Major

• Moragues , Eva; Mayol , Joan; Paez , Llorenc. Flors del Puig Major . Conselleria de Medi Ambient, 2008, p. 14 (Galeria Balear d'Especies, num. 5).