한국   대만   중국   일본 
Publi Septimi Geta - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Publi Septimi Geta

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre Publi Septimi Geta, fill de l'emperador Septimi Sever i germa de Caracal·la. Si cerqueu el germa de Septimi Sever, vegeu ≪ Publi Septimi Geta (germa de Septimi Sever) ≫.
Infotaula de personaPubli Septimi Geta

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (la) Publius Septimius Geta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 7 marc 189 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort 26 desembre 211 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Homicidi Modifica el valor a Wikidata
Sepultura castell de Sant'Angelo Modifica el valor a Wikidata
Emperador roma
209 ? 26 desembre 211
←  Septimi Sever
Senador roma
Consol roma
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Religio de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio mecenes Modifica el valor a Wikidata
Periode Alt Imperi Roma Modifica el valor a Wikidata
Familia
Familia Dinastia Severa Modifica el valor a Wikidata
Pares Septimi Sever Modifica el valor a Wikidata  i  Julia Domna Modifica el valor a Wikidata
Germans Caracal·la , Septimia Major (en) Tradueix i Septimia Minor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 35110929 Modifica el valor a Wikidata

Publi Septimi Geta ( llati : Publius Septimius Geta ) tambe conegut com a Lluci Septimi Geta ( Lucius Septimius Geta ) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Julia Domna . [1] Va neixer a Mediolanum el 27 de maig del 189 , tres anys abans que el seu pare va pujar al tron. [1] El nom l'hauria agafat del seu avi patern o d'un oncle patern (un germa de Septimi Sever que portava el mateix nom: Publi Septimi Geta ).

De jove Geta va acompanyar el seu pare a la guerra contra els parts. El 198 Caracal·la , el fill gran, fou declarat august (Geta tenia 19 anys) i les tropes van aclamar Geta com a Cesar, carrec que poc despres va confirmar l'emperador i el senat.

Apareix anomenat com a cesar, pontifex i princeps juventutis a medalles o monedes datades entre el 205 i la seva mort el 212 . El 205 fou consol per primera vegada i el 208 per segona vegada; en aquest segon consolat va anar a Britannia ; el 209 va rebre el poder tribunici i el titol d'august equiparat amb el seu germa.

El 211 Septimi Sever va morir a Eboracum (l'actual York a Anglaterra) [2] i els seus dos fills, Caracal·la i Geta, van tornar a Roma. Des de llavors la rivalitat no va parar de creixer; l'odi va derivar en violencia. Caracal·la hauria fet diversos intents de matar Geta, pero aquest va prendre tota mena de precaucions.

Al cap d'uns mesos Caracal·la va fingir un desig de reconciliacio i va aconseguir que Geta baixes la guardia i retires part de la seva escorta. La mare Julia els va convidar ambdos a la seva cambra per intentar la reconciliacio pero Caracal·la ja havia posat al lloc uns centurions que quan Geta va entrar el van matar. Julia, que no en sabia res, va intentar inutilment protegir amb el seu cos el seu fill petit; despres fou obligada a aprovar el fet si es volia escapar a la mateixa sort. El van assassinar probablement el febrer del 212 quan Geta tenia 23 anys.

Caracal·la va ordenar una damnatio memoriae : la destruccio de totes les seves estatues i que foren eliminades totes les inscripcions en honor seu, i la supressio de les monedes amb la seva cara; tot i aixi s'han conservat moltes monedes i medalles. [3] A les primeres monedes apareix esmentat com Lucius i Publius pero a partir del 205 nomes apareix la forma Publius . [1]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ramsay , William. ≪ Geta, L. Septimius ≫. A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en angles). Londres: John Murray, 1870.  
  2. Liddell , Henry George. ≪ Eboracum ≫. A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en angles). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.  
  3. Krupe , Florian. Die damnatio memoriae: uber die Vernichtung von Erinnerung [ La damnatio memoriae: sobre la destruccio de la memoria ] (tesi). Gutenberg: Computus-Druck Satz & Verl, 2011. ISBN 9783940598011 .