La
provincia de Dnipropetrovsk
o
oblast
de Dnipropetrovsk
(en
ucraines
: Дн?пропетро?вська о?бласть,
transcrit
al catala:
Dnipropetrovska oblast
,
transcrit
al catala indicant els signes suaus o febles:
Dnipropetrovs'ka oblast
;
transliterat
:
Dnipropetrovs'ka oblast
; nom informal: Дн?пропетро?вщина,
transcrit
:
Dnipropetrovsxyna
) es una
oblast
(provincia) d'
Ucraina
Central. La capital es
Dnipro
(Дн?про)- ha passat de dir-se Dnipropetrovsk a dir-se igual que el riu el 2016- i esta emplacada al centre de l'oblast, a la riba del riu del mateix nom, el
Dnipro
, el riu mes important d'Ucraina, que talla l'oblast en dues parts.
Limita amb les
provincies
de
Poltava
i
Kharkiv
al nord, la de
Donetsk
a l'est, les de
Kherson
i
Zaporijia
al sud, i les de
Mikolaiv
i
Kirovohrad
per l'oest.
Geografia fisica
[
modifica
]
La provincia te un relleu de plana ondulada (altituds mitjanes de 100?200 m). Al nord-oest es troba la terra alta del Dnipro o del pre-Dnipro (Придн?про?вська височина?,
Prydniprovska vyssotxyna
, altitud maxima de 192 m), que va baixant progressivament en direccio sud-est fins "caure" a la vall del Dnipro en un esglao escarpat. A l'extrem sud, la terra alta fa una transicio progressiva fins a arribar a la depressio prelitoral de la Mar Negra (Причорномо?рська низовина?,
Prytxornomorska nyzovyna
). La riba esquerra de l'oblast esta ocupada per la depressio del Dnipro o del pre-Dnipro (Придн?про?вська низовина?,
Prydniprovska nyzovyna
), mentre que a l'extrem sud-est de l'oblast es troba el principi de la terra alta del Pre-Azov o la terra alta prelitoral de la mar d'Azov (Приазовська височина,
Pryazovska vyssotxyna
). El territori de l'oblast esta tallat per l'accio de rius en pregones clotades, congosts i barrancs.
El
riu Inhulets
al seu pas per
Krivi Rih
a l'hivern
Uns 217 rius banyen el territori de l'oblast, 55 dels quals superen els 25 km de llargada.
Els principals rius que travessen la provincia son:
- El
Dnipro
, que passa pel mig de l'oblast, "tallant-la en dues" de nord a sud. Els
embassaments
del Dnipro, anomenats de Dniprodzerjinsk, del Dnipro i de Kakhovka, es troben parcialment dins l'oblast.
- Samara
(Сама?ра), afluent del Dnipro. No s'ha de confondre amb el riu
Samara
de
Russia
, afluent del
Volga
.
- Vovtxa
(Вовча, 323 km, afluent del Samara). El nom vol dir "del llop". En temps dels Cosacs de Zaporijia, es deia Vovtxi Vody, "Aigues de Llops" (Вовч? Води). Travessa les oblasts de
Donetsk
i Dnipropetrovsk. Passa per la ciutat de
Pavlohrad
i els assentaments de tipus urba de Vassylkivka (Васильк?вка) i Pokrovske (Покровське), tots ells a l'oblast de Dnipropetrovsk. No s'ha de confondre amb el Vovtxa afluent del Siverskyi Donets.
- Orill
(Ор?ль)
- Bazavluk
(Базавлук)
- Mokra Sura
(Мокра Сура)
- Inhulets
(?нгулець)
- Jovta
o Jovti Vody (р?чка Жовта o Жовт? Води, literalment "riu groc" o "aigues grogues")
- Velyka Ternivka
(Велика Терн?вка, "Gran Ternivka")
Ecoregions, Flora i Fauna
[
modifica
]
El territori de la provincia consisteix en
estepa
, amb un total de 3,9% de coberta forestal.
El clima suau, les fonts d'aigua mineral i el fang curatiu proporcionen oportunitats per relaxacio i cures a la regio, on hi ha 21 estacions termals i sanatoris, i 10 "cases de descans" o vacances i campaments d'estiueig per a nens i nenes.
La provincia de Dnipropetrovsk te una esplendida flora i fauna. Hi ha mes de 1.700 especies de plantes i 7.500 especies d'animals (entre ells: l'
ant
,
porc senglar
, diferents especies de
cervol
,
cabirols
,
llebres
,
guineus
,
llops
, etc.). Tambe te 114 parcs i reserves naturals, dels quals 15 son reserves nacionals; 3 espais naturals protegits, 24 parcs locals; 7 parcs naturals paisatgistics i 3 espais naturals, que sumen uns 260 kilometres quadrats de superficie.
La temperatura mitjana a l'hivern oscil·la entre -5 °C i -7 °C, a l'estiu, entre +22 °C i +23 °C. La precipitacio anual mitjana oscil·la entre 400-490 mm.
Parcs Naturals
[
modifica
]
- Reserva natural Dnipro - Orill (Дн?провсько-Ор?льський запов?дник), situat al vall del
Dnipro
, a la riba esquerra del mateix i seguint el seu afluent Orill (Ор?ль), compren un paisatge de plana d'inundacio o fluvial i bosc de ribera.
Politica i govern
[
modifica
]
Divisions administratives
[
modifica
]
La provincia de Dnipropetrovsk esta dividida en 22
raions
(sing. район,
raion
, pl. райо?ни,
raion·y
, subdivisio administrativa similar a les nostres comarques) i 13
ciutats
que no depenen d'un raion sino directament de l'
oblast
. Aquestes ultimes son les ciutats de:
Jovti Vody
(Жовт? Води),
Kamianske
(Кам'янське),
Krivi Rih
(Кривий Р?г),
Marhanets
(Марганець),
Nikopol
(Н?кополь),
Novomoskovsk
(Новомосковськ),
Pavlohrad
(Павлоград),
Perxotravensk
(Першотравенськ),
Pokrov
(Покров),
Synelnykove
(Синельникове),
Ternivka
(Терн?вка),
Vilnohirsk
(В?льног?рськ) i la capital de l'oblast,
Dnipro
(Дн?про).
L'oblast te un total de 1.504 punts poblats:
- 20
ciutats
(sing: м??сто,
misto
, plural: м??ста,
mista
), 7 de les quals depenen d'un raion;
- 46 "
assentaments de tipus urba
" o SMTs (un смт,
smt
, се?лище м?сько?го ти?пу,
selysxe miskoho typu
, es un municipi amb estatus de vila, es a dir, entre un poble i una ciutat);
- 1.369
pobles
(село?,
selo
); i...
- 69
llogarrets
(се?лище,
selysxe
, tot sol).
Principals ciutats
[
modifica
]
- Dnipro
(Дн?про, abans del 1926, Катеринослав,
Katerynoslav
; en rus: Екатеринославъ,
Iekaterinoslav
; del 1797 al 1802, breu periode com a Новорос?йськ,
Novorossiisk
, despres Katerynoslav de nou. El 1926, es va anomenar Дн?пропетр?вське,
Dnipropetrivske
en honor del bolxevik Hryhorii Ivanovytx Petrovskyi, Григо?р?й ?ва?нович Петро?вський. Despres es va transformar en Дн?про-Петровське,
Dnipro-Petrovske
, despres Дн?пропетровськ,
Dnipropetrovsk
, a la decada del 1930, i finalment al seu nom actual el 2016). Es la capital de l'oblast i la tercera ciutat mes gran d'Ucraina en nombre d'habitants. Tambe forma la part central de l'
aglomeracio urbana del Dnipro
(2 milions d'habitants).
- Jovti Vody
(Жо?вт? Во?ди), emplacat a la riba del Jovta o Jovti Vody (р?чка Жовта o Жовт? Води, literalment "riu groc" o "aigues grogues"), riu que li dona el nom.
- Kamianske
(Кaм'янське, del 1936-2016:
Dniprodzerjinsk
)
- Krivi Rih
(Криви?й Р?г, literalment: "Banya torta" o "Meandre tort"), la ciutat mes gran d'Ucraina que no es capital de provincia, forma el centre de l'
aglomeracio urbana de Krivyi Rih
(Кривор?зька агломерац?я). Esta emplacada a l'aiguabarreig del Saksahan i l'
Inhulets
.
- Marhanets
(Ма?рганець, abans del 1926, era el poble de Городище,
Horodysxe
; del 1926 a 1940: el poble i despres ciutat de Ком?нтерн,
Komintern
)
- Nikopol
(Н??кополь, abans del 1781, Микитин Р?г,
Mykytyn Rih
, Микитин Перев?з,
Mykytyn Pereviz
о Микитине, Mykytyne; a partir del 1775, Слов'янське, Slovianske). La ciutat esta emplacada a la riba del Dnipro (de fet, de l'embassament de Kakhovka), lloc on originalment existia un transbordador, d'aqui el nom de Mykytyn Pereviz, "Transbordador de Mykyta". El
cosac
Mykyta Tsyhan (Микита Циган, "Mykyta el gitano") dona nom al lloc.
- Novomoskovsk
(Новомоско?вськ, abans del 1687, Самарчик o Самарчук, transcrits:
Samartxyk
o
Samartxuk
; del 1687-1794, Самар, Нова Самар o Новосе?лиця, transcrits:
Samar
,
Nova Samar
o
Novosselytsia
; a partir del 1794, el nom actual)
- Pokrov
(Покро?в). Un nombre de pobles es van fundar el 1883 al voltant d'unes mines. El 1956, els pobles es converteixen en municipi sota el nom actual, que prove del funcionari
sovietic
d'origen
georgia
a l'epoca de
Stalin
Sergo Ordjonikidze
.
- Pavlohrad
(Павлогра?д), ciutat de la regio minera del
Donbas
(conca del Don) oriental.
- Perxotravensk
(Першотра?венськ, literalment "[ciutat] de Primer de Maig"), ciutat fundada el 1954.
- Synelnykove
(Сине?льникове)
- Ternivka
(Терн?вка), a la riba del Velyka Ternivka (Велика Терн?вка, "Gran Ternivka")
- Vilnohirsk
(В?льног??рськ)
Llocs i dades d'interes
[
modifica
]
"Babyi" o "iaies", antigues esteles antropomorfiques dels
escites
i
cumans
, museu d'historia Dmytro Iavornytskyi,
Dnipro
.
- Museu d'historia de Dnipro "Dmytro Iavornytskyi" (Дн?провський ?сторичний музей ?м. Дмитра ?. Яворницького) a Dnipro, anomenat en honor de
Dmytro Ivanovytx Iavornytskyi
(Дмитро? ?ва?нович Яворни?цький, 1855-1940), historiador, arqueoleg, etnograf, folklorista, lexicograf, escriptor, estudios de la historia dels cosacs ucrainesos, soci actiu de l'academia nacional de ciencies d'Ucraina, col·leccionista d'artefactes i fundador del museu, a mes d'un dels seus directors. El museu conte, entre altres coses, una col·leccio unica d'esteles antropomorfiques antigues, de les cultures
escites
i
cumanes
, anomenades "baby" o "iaies" (ucraines: ба?би, "iaies". No es pronuncia com la paraula anglesa "baby").
- El poble (ara assentament de tipus urba) de
Petrykivka
(Петрик??вка), famos per la seva escola de pintura popular i art decorativa anomenada "
Pintura de Petrykivka
" (Петрик?вський Розпис,
Petrykivskyi Rozpys
). Principalment consisteix en una tecnica de dissenys florals sobre fusta, tela, paper. Alguns dels mestres mes coneguts son, d'abans: Tetiana Pata (Тетяна Яким?вна Пата, 1884 - 1976), Hanna Pavlenko (Ганна Павленко), Nadia Avramivna Bilokin (Над??я Авра?м?вна Б?лок??нь, 1893 - 1981), Oryxka Pylypenko (Оришка Пилипенко); d'ara: Marfa Ksenofontivna Tymtxenko (Ма?рфа Ксенофо?нт?вна Ти?мченко, 1922), Fedir Savovytx Panko (Фед?р Савович Панко), Vassyl Sokolenko (Василь Соколенко) i Zoia Kudix (Зоя Куд?ш), entre d'altres. Vegeu exemples de l'art a:
Pagina sobre la pintura de Petrykivka
(en angles);
Pagina d'una escola d'educacio infantil a Petrykivka on mostren exemples de l'art
(en ucraines);
una pagina sobre mestres de l'art
Arxivat
2009-04-30 a
Wayback Machine
. (mig en ucraines, mig en rus);
Grup infantil de pintura de Petrykivka
Arxivat
2009-12-13 a
Wayback Machine
. (en ucraines)
- La
fortalesa de Kodak
(
ucraines
: Ко?дацька фортеця o Кодак, transcrit: Kodatska fortetsia o Kodak; avui Kaidaky;
polones
: Kudak, del
turc
"koi" - poble, i "dah" o "dagh" - muntanya, o sigui, poble sobre una muntanya), antiga fortalesa a la riba dreta del Dnipro, uns 10 km riu avall de Dnipropetrovsk, al territori del poble de Stari Kaidaky o Stari Kodaky (Стар? Кайдаки, Стар? Кодаки). Construida el 1635 per ordre dels
polonesos
per controlar els cosacs de la "sytx" de Zaporijia, no permetre que els pagesos locals ajuntessin forces amb aquells i guardar la frontera del seu reialme, fou presa pels cosacs sota
Ivan Sulima
el mateix 1635 i destruida, i els supervivents dels aproximadament 200 soldats mercenaris alemanys que hi lluitaven foren executats. El 1639, els polonesos ja l'havien fet reconstruir de nou, doblant-li la superficie. Durant la revolucio liderat pel cosac
Bohdan Khmelnitski
el 1654, les forces poloneses van capitular despres d'un setge de set mesos, i quan es van assabentar de la derrota de la batalla de Pyliavtsi. Despres de 1654, els cosacs van ocupar la fortalesa. El 1711, a l'epoca de l'
imperi Rus
,
Pere el Gran
el va fer derruir. Ara nomes son ruines, pero es un lloc popular de visita pels turistes nacionals.
- El militar que va construir la fortalesa de Kodak original, l'arquitecte militar
frances
,
Guillaume le Vasseur de Beauplan
(Dieppe?, 1600-1673, Rouen), tambe va escriure un llibre sobre Ucraina, la
Description de l'Ukraine
, de fet, el titol original era el seguent, i va amb un error:
Description d'Ukranie qui sont plusiers Provinces du Royaume de Pologne
, (Rouen 1650), escrit amb informacio que va col·leccionar in situ i lloant l'amor a la llibertat dels cosacs. Es pot llegir el text original a la
pagina Izbornyk (Recull) sobre la historia d'Ucraina
.
Teatres, Circs, Festivals
[
modifica
]
- Teatre "Kryk" d'un sol actor (Театр одного актору ≪Крик≫). A part de tots els teatres normals i tipics, a Dnipro, hi ha tambe aquest teatre, en el que una sola persona, el dramaturg
Mykhailo Vassyliovytx Melnyk
(Михайло Васильович Мельник), el fa funcionar, fa la musica, l'actuacio (com a unic actor), els guions, etc.
- Circ de Dnipro, com es tipic a Ucraina, i en particular a les capitals d'oblast, a Dnipro tambe hi ha un circ (com tambe un teatre de titelles). Vegeu una foto de l'edifici del circ a
aquesta pagina
.
Personatges de l'oblast
[
modifica
]
Els Cosacs de Zaporijia escriuen una carta al solda turc
(1880-91), pintura d'
Ilia Repin
on apareix el retrat de
Dmytro Iavornytskyi
, que posa per la figura central de la pintura, fent de secretari o escriva.
Detall de la pintura mostrant el secretari.
Segell ucraines amb la imatge de Iavornytskyi
Del camp de la cultura
[
modifica
]
Mestres destacats de la Pintura de Petrykivka
[
modifica
]
D'abans:
- Tetiana Iakymivna Pata (Тетяна Яким?вна Пата, 1884 - 1976)
- Hanna Pavlenko (Ганна Павленко)
- Nadia Avramivna Bilokin (Над??я Авра?м?вна Б?лок??нь, 1893 - 1981)
- Oryxka Pylypenko (Оришка Пилипенко)
D'ara:
- Marfa Ksenofontivna Tymtxenko (Ма?рфа Ксенофо?нт?вна Ти?мченко, 1922)
- Fedir Savovytx Panko (Фед?р Савович Панко)
- Vassyl Sokolenko (Василь Соколенко)
- Zoia Kudix (Зоя Куд?ш)
Ultima generacio:
- Natalka Rybak (Наталка Рибак)
- Volodymyr Padun (Володимир Падун)
- Olena Vassylieva (Оленa Василь?вa)
Altres al camp de la cultura
[
modifica
]
- Dmytro Ivanovytx Iavornytskyi
(Дмитро? ?ва?нович Яворни?цький, 1855-1940), historiador, arqueoleg, etnograf, folklorista, lexicograf, escriptor, estudios de la historia dels cosacs ucrainesos, soci actiu de l'academia nacional de ciencies d'Ucraina, col·leccionista d'artefactes i fundador del museu d'historia de
Dnipro
, abans de Katerinoslav, a mes d'un dels seus directors. Va fer de model per algunes de les pintures d'
Ilia Repin
, en particular
Els Cosacs de Zaporijia escriuen una carta al Sultan turc
(1880-91), una pintura que descriu el moment on els Cosacs escriuen una carta insultant i en vers en resposta a una carta del Sultan Mehmed IV de l'
imperi Ottoma
demant-li's de sotmetre's al seu poder. Els historiadors ucrainesos i russos mantenen que la carta es un document historic, mentre que alguns estudiosos anglosaxons afirmen que es un invent literari.
[1]
- Mikhail Nekritx
, music d'origen rus que viu a Dnipro
- Viktor Pintxuk
, vegeu sota "oligarques"
- Mykola Petrovytx Brusnetsov
(Микола Петрович Брусн?цов, 1925), enginyer informatic, inventor treballant en el camp de la informatica i de la matematica computacional i tecniques d'exploracio en geofisica.
- Oksana Serhiivna Baiul
(Окса?на Серг???вна Баю?л, 1977), patinadora professional, campiona olimpica en patinatge artistic sobre gel el 1994, medalla d'or als campionats mundials el 1993, i medalles d'argent als campionats d'Europa el 1993 i '94.
Gent de negocis, oligarques
[
modifica
]
- Viktor Pintxuk
(В??ктор Миха?йлович П?нчу?к), oligarca ucraines i fundador de la Fundacio Viktor Pintxuk, de finalitats filantropiques, que esta darrere del
Pintxuk Art Center
a
Kiev
i moltes altres iniciatives culturals.
L'oblast de Dnipropetrovsk te una alta potencial industrial. Hi ha 712 organitzacions industrials basiques treballant en 20 camps diferents d'activitat economica, amb uns 473.4 mil treballadors. La regio produeix un 16,9% del producte industrial de tota Ucraina. Aixo posa l'oblast en segon lloc, darrere de l'oblast veina de Donetsk.
Galeria d'imatges
[
modifica
]
Antic embarcador del transbordador a
Krivi Rih
, a l'
aiguabarreig
del
Saksahan
(Саксагань) amb l'
Inhulets
(?нгулець)
El
Vovtxa
al seu pas per
Pavlohrad
.
- ↑
Per llegir el text, vegeu les corresponents pagines a la viquipedia en ucraines, rus o angles. Tambe hi ha les traduccions de la carta al frances, a l'alemany, a l'italia, al polones i altres llengues, accessibles des de les pagines mencionades. A la pagina francesa, hi ha la versio lliure rimada de la carta feta per
Guillaume Apollinaire
.
Enllacos externs
[
modifica
]