Protestes iranianes de 2017-2018

32° N, 53° E  /  32°N , 53°E  / 32; 53
Tipus	protesta manifestacio desordre civil
Interval de temps	28 desembre 2017  -
Localitzacio	Iran
Estat	Iran
Nombre de participants	42.000
Participant	Protests against Guardianship of the Islamic Jurist (en) Protests against Hassan Rouhani (en)
Morts	30

Les protestes iranianes del 2017 (en persa : ??????? ???? ?????) son una serie de protestes que van sorgir a l' Iran el 28 de desembre de 2017 . Les manifestacions van ser iniciades per milers de persones que van sortir als carrers a tot Iran, incloent a Mashad , la segona ciutat mes poblada. A Teheran , la capital, les protestes van agrupar centenars de persones. Tambe hi va haver protestes a Nixapur , Kerman , Kermanxah , Raixt , Isfahan , Bandar Abbas , entre moltes d'altres. ^[1] Aquestes son les majors protestes a l'Iran des de les protestes presidencials iranianes de 2009 . ^[2]

Les protestes van esclatar inicialment per problemes economics, principalment per l'elevat preu d'alguns productes, aixi com per l'increment de casos de corrupcio, pero van virar rapidament cap a protestes contra el govern i l' Aiatol·la Khamenei , lider suprem de l'Iran. ^{[1] [3]}

Segons al-Monitor , les protestes son lluny de les grans mobilitzacions de 2009 , essent molt mes descentralitzades (sense grans manifestacions a la capital) i amb menys participacio. ^[4]

Antecedents [ modifica ]

Les protestes iniciades a finals de desembre de 2017 a Mashad i a desenes de ciutats i poblacions mes arreu del territori irania, tenien com a component de queixa principal la mala situacio economica al pais i es per aixo que, les primeres manifestacions eren encapcalades per la classe treballadora i les classes mes humils de la societat, exigint millores. ^[5]

Economia

Despres de l'acrod nuclear entre Estats Units i l'Iran, el desgel de les relacions al llarg de 2017 i la reduccio de les sancions economiques, el president Hasan Rohani augurava una bonanca economica que no va acabar d'arribar. La inflacio es va mantenir en un 10% anual, l'atur va seguir creixent i els preus d'alguns aliments basics va arribar a quadruplicar-se. ^[5]

Corrupcio

La corrupcio a l'Iran, s'afegia als problemes economics. Segons al-monitor, es calculava que aproximadament un 15% del PIB irania estava en mans, directament, de l'elit clerical del pais i de la Guardia Revolucionaria. ^{[5] [6]} Altres estudis, com el realitzat per Forbes, assenyalava que indirectament fins al 50% del PIB estava en mans directament o indirecta de l'ayatola, l'elit clerical o la Guardia Revolucionaria. ^{[5] [7]}

Politica interna

L'any 2009 el partit conservador va perdre les eleccions presidencials davant sectors mes reformistes encapcalats per Ahmadineyad . Les protestes inicialment van comencar en un feu historicament conservador a l'Iran, que no veia amb bons ulls l'acord nuclear amb els Estats Units i, segons alguns experts, aquests van aprofitar el malestar economic per desestabilitzar el govern. ^[5] Pel que fa a l'electorat reformista, aquest seguia essent exigent amb les promeses de creixement economic i reformes politiques. ^[5]

Per altra banda, les diferents reformes economiques que el govern intentava dur a terme xocaven amb el poder de la Guardia Revolucionaria sobre l'economia, que no va acceptar-ne moltes d'elles. ^[8]

Politica exterior

La pugna regional per aconseguir poder a l'Orient Proxim ha portat a la participacio de la Republica Islamica (Iran) a confrontar el seu principal enemic regional, l'Arabia Saudita, en les dues principals guerres de la decada: la guerra civil siriana i la guerra civil iemenita . Ambdues, juntament amb els conflictes a Palestina, amb l'historic recolzament irania a Hamas i d'altres grups palestins; al Liban, amb Hesbol·la com la principal aliada; i a l'Iraq, amb milicies xiites participant de la ma del govern iraquia en la lluita contra Estat Islamic, han portat a l'Iran a tenir una despesa molt elevada a l'exterior. ^{[5] [9] [10]}

Protestes contraries al govern [ modifica ]

28 de desembre

Les protestes van comencar el 28 de desembre de 2017 amb milers de persones protestant per tot Iran, incloent a Mashad , la segona ciutat mes poblada, aixi com una protesta de centenars de persones a la capital, Teheran. Tambe hi va haver protestes a Neyshabour, Kashmar, Yazd i Shahroud. ^[1] Les protestes van ser, suposadament, organitzades mitjancant aplicacions de missatgeria i les xarxes socials per protestar contra els problemes economics. Durant les protestes, pero, es van escoltar lemes com "No volem una Republica Islamica!" o cantics demanant la "mort de Rouhani" o "mort al dictador". ^{[1] [3]}

29 de desembre

Les manifestacions van continuar durant el divendres 29 i es van estendre a diverses ciutats com Rasht, Isfahan, Ahvaz, Qom, Sari, Zahedan o Qazvin. ^[11] Un petit nombre de persones van ser detingudes a Teheran. ^[12]

30 de desembre

El 30 de desembre, les protestes van augmentar i van comencar enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat, amb el resultat de tres morts i diversos ferits per la Guardia Revolucionaria iraniana a Dorud ( Lorestan , Iran), durant les protestes nocturnes, segons Al Arabiya . ^[13] El govern de Lorestan va emetre una declaracio publica en que assegurava que "les forces militars, policials i de seguretat no havien disparat bales al poble i que estaven destinades a posar fi a les protestes sense violencia", i va afegir que "la presencia de grups takfiri entre els manifestants dirigits per serveis d'intel·ligencia d'estrangers van causar dues morts i tres ferits". ^[14]

Tanmateix, els enfrontaments es van estendre a Teheran, on estudiants de la Universitat de Teheran van cantar eslogans antigovernamentals abans de ser dispersats per la policia antiavalots . ^[15]

L'acces a internet tambe va esser restringit en algunes zones del pais, incloent moltes arees de Teheran. ^[16]

Segons fonts governamentals, unes 1.200 "contramanifestacions" en recolzament al govern van realitzar-se a tot el pais. ^[17]

31 de desembre

El mitja Veu d'America persa va identificar les persones mortes com Hamzeh Lashni i Hossein Reshno despres que un periodista parles amb les families de les victimes. ^[18]

Les protestes antigovernamentals van continuar durant el mati amb manifestacions disperses a Teheran i a Evin on algunes families de manifestants arrestats es van reunir a les portes de la preso. Es calcula que unes 200 persones van ser arrestades a Teheran. ^[19]

El president irania Hassan Rouhani , en les seves primeres paraules, va dir que la gent "te dret a protestar, pero la violencia, el vandalisme i les consignes politiques que criden a la confrontacio s'han d'evitar, ja que nomes agreugen les condicions del poble". ^[18]

Segons els mitjans estatals de l'Iran, alguns manifestants armats van intentar prendre el control de les estacions policials i les bases militars, pero van ser aturats per les forces de seguretat. ^[20] Els mateixos mitjans van confirmar la mort de 10 persones durant l'assalt de diumenge a la nit. ^[21]

1-2 de gener

Les protestes van continuar el dilluns a Teheran i altres ciutats de tot el pais. ^[22] Els mitjans estatals van informar que un membre de les seves forces de seguretat va morir i durant les protestes. ^[23]

Els enfrontaments durant la nit entre manifestants i forces de seguretat causar la mort a nou persones. La televisio estatal va informar que sis d'aquestes es van produir despres que els revoltats intentessin atacar una caserna policial a Qahdarijan amb la intencio de robar-hi armes. ^[24] A mes, un nen de 11 anys i un home de 20 van morir a la ciutat de Khomeinishahr, i un membre de la Guardia Revolucionaria va morir a Najafabad. Tots tres van morir per trets de fusells de caca. ^[25] Es calculava que des de l'inici de les protestes, van ser arrestades fins a 450 persones. ^[26]

Protestes a favor del govern [ modifica ]

30 de desembre

Les protestes van coincidir amb les manifestacions massives anuals en suport del govern. Segons Associated Press , les concentracions van tenir una importancia "important" despres de les protestes economiques contraries al govern. ^[27] Segons la BBC , milers de persones en diverses ciutats de tot el pais, sortien als carrers en recolzament al govern. ^[28]

3 de gener

El 3 de gener de 2018 desenes de milers de persones van sortir esporadicament als carrer despres que el comandant en cap dels Guardians de la Revolucio, Mohammad Ali Jafari, va anunciar la fi dels "actes sediciosos" a l'Iran. Segons els mitjans locals, els manifestants pro regim van sortir al carrer de forma espontania, sense demanar cap permis ni estar organitzats. ^[29]

Baixes [ modifica ]

• Del 28 de desembre al 31 de desembre, un total de 12 manifestants van morir en enfrontaments amb les forces de seguretat. ^[21]
• L'1 de gener, els mitjans estatals van informar de la mort d'un membre de les forces de seguretat despres d'haver estat disparat amb un rifle de caca a Teheran . ^[23]
• El 2 de gener, un total de 21 manifestants es calculaven morts despres d'una incursio fallida en una estacio de policia, en que van morir sis manifestants armats. ^[24]

Cobertura mediatica, censura i reaccions [ modifica ]

Mitjans independents [ modifica ]

Segons al-Monitor , les protestes son lluny de les grans mobilitzacions de 2009 , essent molt mes descentralitzades (sense cap manifestacio a Teheran, la capital) i amb menys participacio. No obstant aixo, afegeix, no s'hauria de menystenir l'impacte que puguin causar. ^[4]

Govern irania, aliats i mitjans afins [ modifica ]

Els mitjans estatals de l'Iran van cobrir les declaracions d' Hassan Rouhani sobre les protestes on va afirmar que "la gent te dret a criticar i manifestar-se", afegint, tambe, pero, que les autoritats no tolerarien cap comportament antisocial que fos "violent i destructor de propietats publiques". ^[30]

El Ministeri de Relacions Estrangeres de Russia va declarar que es tractava d'un problema intern de l'Iran, i demanava que no desencadenes en un escenari de violencia ni amb cap intervencio estrangera per a desestabilitzar el pais. ^[31]

Segons l'analista politica George Zade, el tractament internacional "esta essent semblant al realitzat a Libia o Egipte durant les primaveres arabs, on manifestacions contra el govern van acabar amb la creacio de grups armats financats per Estats Units i els seus aliats per enderrocar el govern", tot assenyalant els missatges de recolzament emesos per Donald Trump a les xarxes socials. ^[32]

Reaccions

  Russia , el ministre d'Afers Exteriors , Serguei Lavrov , va declarar les manifestacions a l'Iran eren un assumpte intern de la nacio i esperava que la crisi evoluciones sense cap vessament de sang ni violencia. Tambe va mostrar preocupacio davant la possible ingerencia estrangera que podia desestabilitzar la situacio. ^[33]

  Turquia : el ministre d'Afers Exteriors , Mevlut Cavu?o?lu , va afirmar que era necessari evitar la violencia i no sucumbir en provocacions, davant els informes de persones mortes i els atacs a edificis publics. Tambe va subratllar que calia evitar intervencions estrangeres. ^[34] Recep Tayyip Erdo?an , el president de Turquia , va condemnar als Estats Units i Israel per la presumpta interferencia en el conflicte. ^[35]

Governs i mitjans rivals [ modifica ]

Elliott Abrams, en un article titulat "The Iran Protest and The New York Times", va criticar el 29 de desembre de 2017 a The New York Times el que considerava una cobertura enganyosa de les protestes de l'Iran, reduint-les nomes a l'esfera economica. Segons ell, a jutjar per les consignes, la dimensio politica de les manifestacions tambe es significativa. ^[36]

Reaccions

  Europa : Despres de gairebe una setmana de silenci, la cap de politica exterior de la Unio Europea , Federica Mogherini , va demanar la moderacio. ^[37]

  Estats Units : El president dels Estats Units, Donald Trump , va publicar una serie de comentaris en el seu compte de Twitter a finals de desembre donant suport a les protestes explicitament. ^{[38] [39]} Per altra banda, Nikki Haley , actual ambaixadora estatunidenca a les Nacions Unides , va criticar la resposta del govern irania a les protestes i va expressar el seu suport als manifestants el 2 de gener. ^[39] Finalment, Rex Tillerson va dir en una entrevista del 5 de gener que recolzaven el poble irania en la lluita per millorar la qualitat de vida i augmentar les seves llibertats. ^[40]

  Israel : el primer ministre Benjamin Netanyahu va elogiar als manifestants com a herois en la seva "noble recerca de la llibertat" ^[41] i va desmarcar-se de les acusacions d'intervensio de l'estat d'Israel en el conflicte. ^[41]

  Regne Unit : El secretari d'Estat d'Afers Exteriors i de la Commonwealth , Boris Johnson , va comentar que veien amb preocupacio els esdeveniments i va subratllar el dret dels ciutadans a manifestacions pacifiques. ^[42]

  Franca : el president frances , Emmanuel Macron , va criticar als Estats Units i als seus aliats de l' Orient Mitja per donar un gran suport als manifestants el 3 de gener, ^[43] afirmant que "la linia oficial dels Estats Units, Israel i Arabia Saudita , que son els nostres aliats de moltes maneres, ens portaria a la guerra". ^[35]

Censura [ modifica ]

En algunes regions, els proveidors de serveis d'Internet de l'Iran, que pertanyen directament o estan estretament lligats a la Guardia Revolucionaria Iraniana , van bloquejar l'acces a Internet en diverses ciutats. ^[44]

Segons OpenDNS , l'1 de gener de 2018 el trafic d'Internet a l'Iran va caure prop del 50%. ^[45] Mentrestant, el nombre d'iranians que feien us de TOR s'havia incrementat significativament durant les protestes. ^[46]

El 30 de desembre, el govern irania va demanar el tancament d'un canal de Telegram operat per Roohollah Zam , on es demanava l'us d'explosius artesanals contra les forces de seguretat. La peticio va ser acceptada per Telegram, i el seu president executiu, Pavel Durov , va ser durament criticat per complir amb la sol·licitud. El canal es va restablir l'endema despres que l'administrador del grup que va animar a utilitzar la violencia fos donat de baixa. ^[47] El 31 de desembre el govern irania va bloquejar l'acces a Telegram despres que l'empresa es negues a tancar un altre canal. ^[48]

Referencies [ modifica ]