Produccio cinematografica

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Produccio de cinema )

La produccio cinematografica o produccio audiovisual es la creacio de continguts per a mitjans de comunicacio audiovisuals , especialment el cinema i la televisio , independentment del suport emprat i del genere. [1]

La produccio d'un projecte audiovisual implica tres fases per tal que es pugui dur a terme: la preproduccio o planificacio, la produccio o execucio i la postproduccio o muntatge i edicio. Per ultim i pertanyent a la part de la postproduccio, es troba l'exportacio.

Rodatge d'un espot publicitari a Berlin

El proces de rodatge es el procediment de creacio d'una pel·licula . El rodatge esta format per diferents etapes, de les quals formen part una historia inicial, una idea o un encarrec. I es duu a terme a partir d'un guio , el casting del repartiment, la filmacio, l' enregistrament i reproduccio del so , l'edicio, i la projeccio del resultat final de la pel·licula davant un public. El rodatge te lloc en diversos contextos economics, socials i politics i fa us d'una gran varietat de tecnologies i tecniques cinematografiques. Normalment es necessita per a aixo una gran quantitat de professionals, i es pot tardar a rodar des d'uns quants mesos a diversos anys.

En qualsevol produccio es fonamental confeccionar un pla de treball. El primer que s'ha de tenir en compte, abans de dur endavant una produccio, es preguntar-se de quin tipus de projecte es tracta, quina duracio tindra i a quina categoria pertanyera, a quin public es dirigira i quins son els recursos amb els quals es compta, aquests aspectes son part de la preproduccio. A continuacio, es materialitzen les decisions preses durant aquesta darrera fase i de manera coordinada treballen tots els equips de so, il·luminacio, audio, escenografia, vestuari, etc. Per ultim, se selecciona el material gravat i es dona peu a l'edicio i el muntatge, que garantiran un producte final.

Etapes de produccio [ modifica ]

Les empreses utilitzen factors de produccio, tambe anomenats inputs , per a obtenir un producte, tambe anomenat output . La funcio de produccio descriu la relacio que existeix entre la quantitat d'inputs i la quantitat de producte. El rodatge esta format per cinc grans etapes:

  • Desenvolupament: en la primera etapa es creen les idees per a la pel·licula, es compren els drets de llibres/obres i s'escriu el guio. Es necessari cercar el financament del projecte.
  • Preproduccio : per a preparar tot el necessari per al rodatge es contracta el repartiment d'interprets i personal, es trien els escenaris i es crea el set d'enregistrament.
  • Produccio : els elements que no son necessaris d'editar es filmen durant el proces d'enregistrament.
  • Postproduccio : s'editen les imatges, el so i els efectes especials de les pel·licules.
  • Distribucio: la pel·licula resultant es distribueix i s'estrena en els cinemes o en les plataformes digitals.

Preproduccio [ modifica ]

La preproduccio es l'activitat previa a la produccio audiovisual on cal deixar molt clar que es vol aconseguir. Compren des del moment en el qual neix la idea fins que es comenca la gravacio. S'hi realitzen diverses activitats com la supervisio i correccio del guio tecnic ; la seleccio dels llocs on es dura a terme la fase de produccio; la contractacio dels equips tecnics, artistics, d'edicio, de vestuari, de maquillatge, etc, amb els quals es comptara durant la realitzacio del producte; i, finalment, la confeccio d'un pla de treball, on quedaran programades les activitats que s'hauran d'acomplir cada dia.

Per enfrontar una produccio audiovisual cal deixar constancia per escrit d'allo que es vol fer, aixo ajuda a aclarir les idees, evita la improvisacio i, sobretot, estalvia temps posteriorment, quan s'inicia la produccio.

En tota produccio audiovisual, dins d'aquesta fase es fa la planificacio del guio, es busquen les localitzacions , es porta a terme el casting (si es necessari), i es prepara tota la infraestructura tecnica de llum i so i els paraments escenografics. Per acabar, es determinen les pautes per a treballar i organitzar-se. Aixo no vol dir que no es puguin realitzar tantes modificacions com facin falta a mesura que es duu a terme la produccio, si aquestes han de servir per enriquir o embellir el plantejament inicial. El document on queda escrit tot el que es vol fer s'anomena projecte audiovisual.

Per a desenvolupar qualsevol produccio audiovisual es parteix d'un guio. El guio no es res mes que el tractament cinematografic, audiovisual, de l' argument . S'ha de transformar allo que succeira en la historia en imatges i sons. [2]

Guio literari [ modifica ]

El guio literari es el primer element de treball de qualsevol produccio puix que ens explica que succeeix, com es allo que es veu, com se'ns mostra i que podem escoltar. Per tant, allo que puguem llegir en un guio ja ens descriu forca quina forma tindra la narracio audiovisual.

L'actor Pierre Blaise llegint el guio de Lacombe Lucien

El guio literari dona forma a l'argument, configura el contingut de la pel·licula i en determina l' estetica . A partir d'aquest es pot comencar a organitzar tota la fase de preproduccio. S'estructura per sequencies , convenientment numerades i col·locades una al darrer de l'altra, de forma cronologica. A l'inici de cada sequencia s'indica on succeeix l'accio, si es un espai interior o exterior i tambe es pot especificar el moment del dia, si es al mati, al migdia, a la tarda, al vespre o a la nit. De cada sequencia es descriu allo que succeeix i allo que podem escoltar. Aquesta informacio pot presentar-se de diverses formes, poden ser moltes les formes d'escriptura a traves de les quals un guio ens expliqui el que succeeix en una historia. A vegades les descripcions dels plans que es veuen en una pel·licula son molt precises, en d'altres es detalla molt mes l'accio que els personatges desenvolupen o es descriuen les caracteristiques dels espais. En tots els casos, pero, la narracio ha de permetre imaginar la historia a traves d'imatges i de sons.

Guio tecnic [ modifica ]

El guio tecnic es fa a partir del guio literari. Es la transcripcio escrita de les imatges i dels sons tal com apareixeran despres a la pantalla. Determina exactament com s'ha de gravar cada una de les sequencies d'una pel·licula o d'allo que es veura a la pantalla.

Dins del guio tecnic es fa un desglossament dels plans de cada sequencia, s'especifica el comportament dels interprets i de la camera, es detallen elements tecnics com la il·luminacio o altres efectes, i es concreta la banda sonora en relacio amb diferents plans.

Hi ha diversos sistemes de construccio d'un guio tecnic. De fet, no es important el format, sino que s'hi recullin totes les indicacions que cal considerar en el moment de la planificacio, execucio i el muntatge.

  • Els plans: cada una de les sequencies del guio literari s'especifiquen amb plans. S'ha de detallar cada un dels plans que s'hauran de gravar, col·locant-los correlativament respecte de l'ordre en que apareixen i de forma numerada.
  • Localitzacio i elements temporals: s'han de detallar les condicions del rodatge, si l'espai es interior o exterior i quin moment del dia es.
  • La camera : s'ha de precisar amb claredat la posicio de la camera, l' objectiu que s'ha d'utilitzar, el punt de vista de la presa, el moviment que ha d'adoptar i altres detalls que conformaran l' enquadrament , el fora de camp , etc.
  • L'accio: s'ha de descriure sinteticament el desenvolupament de cadascun dels plans, especificant el moviment intern del personatge i l'extern de la camera amb els desplacaments concrets.
  • Banda sonora: s'hi indica els components habituals (dialegs, musica i efectes sonors i ambientals).  

Guio il·lustrat [ modifica ]

El guio tecnic desencadena en l' storyboard o guio il·lustrat . Aquest es la representacio grafica del guio i esta format per un conjunt de dibuixos que agrupats formen vinyetes que representen les sequencies o inclus els plans d'un text audiovisual. Cal aclarir que aquestes vinyetes poden realitzar-se de manera autonoma o es poden col·locar dins el guio tecnic com a especificacions dels plans que aquest expressa.

Exemple de guio il·lustrat

Els guions il·lustrats son singularment practics quan les sequencies comporten accions complicades, es tracta de produccions publicitaries o en el cas dels dibuixos animats . Actualment, molts guions il·lustrats es fan amb eines informatiques per a facilitar la feina manual que hi ha darrere d'aquests dibuixos.

De vegades el guio il·lustrat es confon amb el comic, pero hi ha una serie de normes que diferencien aquests models. Per comencar el guio il·lustrat te totes les vinyetes de la mateixa grandaria, mentre que el comic poden variar les seves dimensions. En segon lloc, el guio il·lustrat mai inclou bafarades amb dialegs o onomatopeies perque tots els aclariments de les escenes o plans com ara la musica o els moviments de camera, es a dir aspectes que la preproduccio no pot controlar, es troben fora de les vinyeta com a indicacions. D'altra banda, les vinyetes poden indicar el moviment d'alguns elements de l'escena que es vol reproduir a la produccio, mitjancant fletxes.

Quelcom important es el fet que no hi ha cap clausula que digui que els dibuixos d'un guio il·lustrat han de ser d'una manera en concret, aixi afirmant que qualsevol material visual que pugui transmetre les idees que l'autor vol expressar es valid, per tant trobem una gran diversitat de guions il·lustrats, alguns formats per retalls de revistes, fotografies o fins i tot dibuixos basics. Amb tot, cada vinyeta ha de contenir la seguent informacio:

  • Numero i titol de l'escena
  • Numero del pla dins de l'escena
  • Breu descripcio de l'audio
  • Observacions tecniques (si cal)
  • Transicions entre plans

Produccio [ modifica ]

La fase de la produccio i el rodatge es la posada en practica de totes les idees pensades en la fase de preproduccio, com per exemple la concrecio del guionatge, la gravacio, la captura del so en les escenes i, en definitiva, tot el que te a veure amb la capacitat tecnica necessaria per concretar el guio tecnic. [3] En aquesta etapa s'incorporen l'equip de cameres, els tecnics de so, l'equip de direccio artistica i decoracio, els il·luminadors, etc.

Els anomenats productors son encarregats de: planificar, gestionar i dirigir els recursos tecnics, humans i economics que son necessaris per dur a terme l'elaboracio d'aquests productes. Per comencar trobem el productor general, que s'encarrega i es responsable de tot l'equip que el conforma. Tambe hi ha el productor executiu , que es qui aporta el capital , organitza i controla el projecte, de vegades es una empresa.

El productor es el maxim responsable de l'organitzacio tecnica i de l'administracio dels diners. Es pot donar el cas que sigui el mateix gestor del projecte o un executiu que l'empresa col·loca com a representant seu. A continuacio, tenim el coproductor que es l'executiu que representa a altres empreses que s'associen a la produccio del projecte. En ocasions ens podem trobar amb el productor associat, el qual aporta capital a la produccio per tal d'obtenir un guany, pero generalment no interve en el proces productiu.

El director de produccio es el delegat del productor executiu, pot assumir la gestio administrativa. El cap de produccio es el responsable de l'etapa de rodatge. Despres hi ha els ajudants de produccio, els quals s'encarreguen de mantenir els contactes amb l'equip per solucionar els problemes i fer-se carrec de les necessitats dels diferents departaments de treball.

El secretari de produccio executa les tasques burocratiques propies de la produccio. Els auxiliars de produccio s'ocupen de proveir les necessitats urgents que sorgeixen durant la gravacio. Per ultim, trobem el secretari d'administracio, el comptable i els assistents i enllacos d'enregistrament en exterior. [4]

Postproduccio [ modifica ]

Despres d'haver rodat la peca audiovisual arriba el moment de muntar-la . Es el que anomenem proces de postproduccio audiovisual, el qual consisteix en la manipulacio de material digital o analogic. Es utilitzat principalment al cinema, encara que tambe es fonamental a la televisio, publicitat , musica o radio . Aquesta etapa aglutina un conjunt de processos que s'apliquen al material enregistrat, com ara el muntatge, el subtitulat , la veu en off , els efectes especials , el retoc de color, etc. [5]

Subtitols en alemany d'una pel·licula neerlandesa gravada originalment en angles

Una altra de les tasques de la postproduccio audiovisual es la realitzacio de grafics en moviment, els quals ens poden servir com a entrada o sortida del nostre video, o la col·locacio del logotip si per exemple estem realitzant un video corporatiu per a empreses. Si el projecte que s'ha dut a terme es una pel·licula, un curtmetratge o un programa de televisio tambe s'haurien de realitzar titols de credit aixi com els retols necessaris per informar sobre el que s'esta veient a la pantalla. Es distingeixen dos tipus de postproduccio: la de video i la d'audio.

Quelcom que s'ha de tenir en compte a la fase de postproduccio es el so , aquest ha de ser optim, ja que mai no s'obtindra una bona peca audiovisual si algun dels dos elements (el so i la imatge) no son bons.

Un altre aspecte important son les transicions , podem afegir foses en negre o encadenats entre imatges per simbolitzar el·lipsis temporals o per acabar i/o comencar el nostre producte audiovisual. Es tracta, per tant, de recursos narratius. Tambe cal introduir transicions d'audio.

Si es vol reforcar certs valors narratius, la musica pot ser un element molt util en el muntatge. Molts cops aquesta funciona com a emfatitzador de sentiments i pot donar valors que a la imatge restaven ocults. A la practica, si tenim un personatge sol i li posem una musica trista, ens semblara que el personatge esta trist, encara que l'expressio de la seva cara no sigui massa significativa. Si per contra li posem una musica alegre, aquella escena prendra un altre aire i semblara que aquest estigui content.

La correccio de color es aconseguir que la part visual del video es vegi correctament i amb la millor qualitat de color possible, es a dir, suficient brillantor i contrast . Tot i que en el moment de gravacio s'hagi calibrat la camera, cal perfeccionar la imatge utilitzant un efecte de correccio de color per a obtenir un resultat mes professional. La part mes important de la correccio del color es el fet que entre escena i escena hi hagi homogeneitat, es a dir, que es vegin amb els mateixos tons de brillantor, color, contrast, etc, i no s'aprecii el canvi d'escena o clip.

Exportacio [ modifica ]

Un cop acabada la postproduccio audiovisual s'ha d'exportar el video per obtenir el producte final que permeti gaudir-ne com a element independent i reproduible a traves d'altres aplicacions (mobil, televisio o internet). D'aqui neix aquesta fase final: l'exportacio.

Al renderitzat final s'han de determinar valors com la compressio o el format del video, la qual cosa dependra del mitja en el qual s'hagi de reproduir perque no es el mateix renderitzar el video per a un lloc web que per a la televisio, o realitzar una compressio per a dispositius mobils, que per a un DVD interactiu en el qual s'hagi d'incloure, fins i tot, un menu, es a dir, desenvolupar un mapa de navegacio que permeti navegar pel projecte. Per aixo, es important plantejar aquests aspectes en la preproduccio audiovisual al marge dels costos que pot implicar una opcio o altra.

Referencies [ modifica ]

  1. Cervantes , Xavier. ≪ La produccio cinematografica en catala continua tocant fons ≫. Ara , 17-11-2021. [Consulta: 15 agost 2022].
  2. Guio literari, guio tecnic i guio il·lustrat ≫, 03-12-2019. [Consulta: 8 gener 2019].
  3. Fases de la produccion audiovisual ≫ (en castella), 03-12-2019. [Consulta: 8 gener 2019].
  4. ¿Que es la produccion audiovisual? ≫ (en castella), 03-12-2019. [Consulta: 8 gener 2019].
  5. Produccio i Postproduccio ≫, 03-12-2019. [Consulta: 8 gener 2019]. [ Enllac no actiu ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Steiff, Josef (2005). The Complete Idiot's Guide to Independent Filmmaking. Alpha Books. p. 26?28.
  • Sound-On-Film de Vincent LoBrutto (1994)
  • Sound for Digital Video de Tomlinson Holman (Focal Press), 2005 (p. 162)
  • Dialogue Editing for Motion Pictures , de John Purcell (Focal Press), 2007 (p. 148)
  • Film Sound: Theory and Practice, de Elisabeth Weis i John Belton , Columbia University Press (1985) - Pagina 361