El
Primer Imperi Mexica
es el periode posterior a la independencia de
Mexic
en que la forma de govern del pais va ser la va ser la
monarquia constitucional
.
Revolucio d'independencia
[
modifica
]
La lluita insurgent
[
modifica
]
El proces de la independencia de Mexic fou un dels mes llargs de l'America hispana. Tot i la influencia de la
Il·lustracio
, la
Revolucio Francesa
i la
independencia dels Estats Units
, l'ocupacio francesa d'Espanya fou el principal motiu per a revaluar la relacio dels virregnats amb la metropoli. Per totes les possessions espanyoles a America van formar diverses juntes amb el proposit de conservar la sobirania dels territoris de l'
Imperi Espanyol
fins al retorn de
Ferran VII
al tron. A la
Nova Espanya
la junta s'havia dividit en dos, entre els partidaris d'una major autonomia per al virregnat i els conservadors, que consideraven que la sobirania residia exclusivament en Ferran VII. La tesi autonomista, pero, no tingue sort, i la majoria dels seus partidaris foren desterrats. Aixi, a diferencia d'altres possessions espanyoles, la guerra d'independencia de la
Nova Espanya
, comenca amb les classes populars, encapcalades per
Miguel Hidalgo y Costilla
, i despres de la seva mort, per altres figures. El moviment, amb el pas dels anys, adquiri un matis republica. La derrota de
Jose Maria Morelos y Pavon
el 1815, que havia encapcalat el
Congres de Chilpancingo
de 1813?el qual havia efectuat la primera declaracio escrita de la
independencia de Mexic
?redui el moviment a guerra de guerrilles. Per al 1820, nomes havien sobreviscut alguns grups rebels a les serralades del Sud i a
Veracruz
.
La constitucio de Cadis
[
modifica
]
La sort de la Nova Espanya canvia a causa dels esdeveniments de la metropoli. A Espanya, Ferran VIII, que ja havia estat restituit al tron, fou obligat a acatar la
constitucio de Cadis
, de caracter liberal, que afirmava la sobirania del poble.
[1]
Les provisions liberals de la constitucio afectaven els interessos de l'oligarquia criolla i del clergat?se suprimien tots els ordes monastics, el
fuero
eclesiastic i l'abrogacio de la
Inquisicio
, entre altres coses.
[2]
Agustin de Iturbide
, que havia participat en diverses ocasions en les files de l'
exercit reialista
contra els insurgents independentistes, fou convidat pel virrei Apodaca, per encapcalar un contingent amb la missio de derrotar Vicente Guerrero, un dels insurgents del sud. Iturbide tenia altres plans, i en reunir-se amb Guerrero, pero, proposa la pau. Guerrero no es convence de la sinceritat d'Iturbide,
[3]
[4]
pero despres de diverses reunions, els insurgents i els reialistes declararen el
Pla d'Iguala
. Els dos exercits rivals, el reialista i l'insurgent, s'unien amb el nom d'
Exercit Trigarant
(en referencia a les tres garanties del pla: religio, independencia i unio).
[3]
[4]
El Pla d'Iguala i la consumacio de la independencia
[
modifica
]
El Pla d'Iguala fou proclamat el 24 de febrer de 1821. El contingut d'aquest document, pero, era molt diferent en caracter dels ideals dels cabdills revolucionaris, ans es conservava l'estat de les coses i els privilegis de l'oligarquia criolla i el clergat, afectats per la constitucio liberal de Cadis a Espanya.
[3]
[5]
El document exaltava la nacio espanyola, pero declarava que havia arribat el moment de la sobirania de la seva filla, la Nova Espanya, i oferia tres garanties:
[6]
[7]
- la independencia: la nacio es constituiria com a
monarquia constitucional
moderada i la corona s'oferiria al mateix Ferran VII o a qualsevol altre princep europeu, si aquest la declinava;
- la religio: el
catolicisme roma
havia de ser l'unica religio oficial de l'imperi i el clergat conservava?a diferencia de la constitucio liberal de Cadis?tots els privilegis que gaudien fins aleshores;
- la unio: els espanyols i els "americans" (es a dir els criolls, els que havien nascut a la Nova Espanya) gaudirien d'igualtat en totes les coses.
El 3 agost de 1821, fou enviat
Juan O'Donoju
a la Nova Espanya com a Cap Politic Suprem, governador i capita general?carrec que havia reemplacat el de virrei?amb la intencio de tranquil·litzar els conservadors, i alhora, unir els liberals mexicans amb els espanyols per reforcar la unio de Mexic amb la metropoli.
[8]
En desembarcar al port de
Veracruz
, pero, fou assetjat per les tropes d'Iturbide, per la qual cosa, O'Donoju prova d'entendre's amb Itrubide.
[2]
El 24 d'agost O'Donoju i Iturbide signen el
Tractat de Cordoba
, en que s'accepta la independencia, pero es conserven els drets de la classe regnant espanyola, tot i que se suprimi la condicio que, en cas que Ferran VII refuses el tron, el sobira havia de ser un princep europeu.
[2]
El 27 de setembre entra Augstin de Iturbide, encapcalant l'Exercit Trigarant, a la
ciutat de Mexic
, i el 28 de setembre signa la segona i ultima
declaracio escrita de la independencia de Mexic
.
Al sud
Gabino Gainza
, que havia assumit el govern del
Regne de Guatemala
?regio que incloia tota l'America Central, llevat de l'actual
Panama
, i que era dependencia de la Nova Espanya?en veure que Mexic assolia la seva independencia en signar-se el Tractat de Cordoba, declara, al seu torn, la independencia del Regne de Guatemala d'Espanya, el 15 de setembre de 1821. Iturbide proposa la integracio del Regne a l'Imperi Mexica, la qual cosa Gainza accepta, tanmateix, la decisio havia de sotmetre's als ajuntaments, ja que no tots eren partidaris de l'adhesio.
[9]
S'efectua un
referendum
, del qual sorti victoriosa l'opcio de l'adhesio.
[9]
Aixi, la nova nacio independent, l'Imperi Mexica, s'estenia des de la regio mes septentrional dels territoris de California i Nou Mexic fins a l'actual nacio de
Costa Rica
.
Proclamacio d'Iturbide com a emperador
[
modifica
]
A finals de 1821 es forma la
Junta Provisional Governativa
, que excloia els insurgents pero acceptava un gran nombre d'advocats i eclesiastics, alguns dels quals havien participat de les primeres juntes de 1808 i altres havien estat, fins i tot, diputats a Cadis.
[10]
La Junta es dividi molt aviat en dos partits: els partidaris d'Iturbide i la regencia (l'exercit, el clergat, i l'oligarquia criolla) per una banda, i per l'altra, l'oposicio (els advocats i el clergat baix).
[11]
La Junta convoca un Congres nacional que acceptava la representacio per classes?a proposta del primer grup?pero l'eleccio no havia de ser proporcional ans indirecta?com ho demanava l'oposicio.
[11]
El Congres constituent doncs es reuni el 24 de febrer de 1822 dominat per la classe mitjana. Des de la primera sessio, vota per unanimitat que en el Congres residia la sobirania, per la qual cosa s'enfronta amb Iturbide mateix que afirmava que des del Pla d'Iguala, la seva veu es constituia com a organ unic de la voluntat dels habitants.
[11]
El Congres proposava moltes reformes contra l'oligarquia i la noblesa, i sobretot, reduir l'exercit. Una fraccio de l'exercit, doncs, preparava un
cop d'Estat
.
[12]
Les Corts espanyoles es negaren a reconeixer la independencia de Mexic, frustrant aixi l'esperanca que Ferran VII o algun membre de la familia regnant espanyola acceptes el tron de l'Imperi Mexica. Els iturbidistes consideraren aquesta ocasio propicia per a elegir un monarca mexica.
[13]
El 18 de maig, un tumult,
[12]
integrat per un regiment que provenia de l'exercit que Agusti havia obligat el Congres a donar-li
[12]
sorti al carrer, feu repicar campanes, i es trasllada al palau d'Iturbide, tot en demanant la corona per a ell. L'endema, el Congres, que es resistia al comencament a la nominacio,
[14]
i sense quorum,
[15]
confirma la designacio, i el 21 de juliol fou coronat com a emperador de Mexic. La noticia fou rebuda amb bons ulls per als habitants de la ciutat de Mexic i les provincies limitrofes.
[16]
Entre els decrets aprovats pel Congres i l'emperador, durant el pocs mesos que dura el seu mandat, hi havia la instauracio de l'
Orde de Guadalupe
, les regles de successio de l'emperador i els titols que havien de rebre la seva esposa i els seus fills.
[17]
La caiguda de l'Imperi i la formacio de la republica federal
[
modifica
]
La situacio de l'Imperi, tanmateix, era precaria.
[18]
Per una banda hi havia una greu crisi financera, causada per onze anys de lluita revolucionaria i la fuga de capitals del pais. Per altra banda, l'oposicio entre els liberals i l'emperador s'agreuja.
[12]
S'organitzen diversos complots per a enderrocar l'emperador i establir la republica, per la qual cosa, Itrubide ordena l'empresonament d'alguns diputats federals. Despres de moltes discrepancies amb el Congres, Itrubide opta per dissoldre'l el 31 d'octubre de 1822 i crea una junta de 45 membres designats per ell.
Antonio Lopez de Santa Anna
se subleva l'1 de gener de 1823, proposant un projecte republica,
[12]
al qual, a poc a poc, s'uniren els antics insurgents,
Guadalupe Victoria
,
Vicente Guerrero
i
Nicolas Bravo
. Itrubide encarrega
Jose Antonio Echaverri
, capita general de Veracruz, totes les campanyes imperials, pero aquest, s'uni a Santa Anna i proclama el
Pla de Casa Mata
. Els altres contingents militars s'hi adheriren en poc temps, i els nous insurgents marxaren cap a la ciutat de Mexic. El 19 de marc, Itrubide abdica i s'exilia, declarant que no desitjava que el seu nom fos un pretext per a una guerra civil.
[19]
El Congres resintal·lat proclama el seu dret d'establir la
forma de govern
que cregues convenient i anuncia la republica. Mentre s'escrivia la constitucio, el govern havia de quedar format per un
triumvirat
, integrat per Guadalupe Victoria, Nicolas Bravo, i un antic iturbidista,
Pedro Celestino Negrete
. Segons el mecanisme utilitzat el 1821, quan el Pla de Casa Matas fou enviat a les diputacions provincials, aquestes s'hi adheriren, pero tambe conclogueren que la sobirania retornava al poble. El territori comenca a fragmentar-se; les provincies es declararen "estats lliures i sobirans".
[20]
Poc despres, el juliol de 1823, les provincies centreamericanes votaren llur separacio de Mexic, llevat de la provincia de
Chiapas
, que convida Yucatan (que aleshores incloia els actuals
Quintana Roo
i
Campeche
), a confederar-se, sense rebre resposta afirmativa.
[20]
Alguns d'aquests nous estats convocaren eleccions per a formar llurs congressos constituents, i alhora comencaren a col·legiar-se contra el centre,
[21]
per la qual cosa el
federalisme
resultava inevitable. Finalment es convocaren eleccions per al congres nacional constituent, el qual s'instal·la el 7 de novembre de 1823. El Congres aprova, l'
Acta Constitutiva de la Federacio
, en que la nacio (es a dir la federacio) assumi la sobirania, pero, compartida amb els estats, lliures sobirans i independents quant a llur regim interior.
[22]
Al final es constituiren 19 estats, 4 territoris federals, i un districte federal, per a la capital. El federalisme sorgi, a Mexic, com a defensa de la sobirania dels estats, pero a diferencia del que passa amb els altres virregnats sud-americans, assoli mantenir unit el territori de la Nova Espanya, i a mes a mes, permete l'annexio de
Chiapas
, provincia originalment centreamericana, a la federacio mexicana.
[23]
- ↑
Meyer, Sherman i Reeds, p. 282
- ↑
2,0
2,1
2,2
Villoro, p. 519
- ↑
3,0
3,1
3,2
Meyer, Sherman i Reeds, p. 283
- ↑
4,0
4,1
Delgado de Cantu, p. 128
- ↑
Delgado de Cantu, p. 128-129
- ↑
El Plan de Iguala
Arxivat
2009-08-26 a
Wayback Machine
.. Texas A&M University. [Data d'acces: 19 de marc de 2010]
- ↑
Meyer, Sherman i Reeds, p. 285
- ↑
Delgado de Cantu, p. 130
- ↑
9,0
9,1
Ayala Benitez, p. 139
- ↑
Villoro, p. 520
- ↑
11,0
11,1
11,2
Villoro, p. 521
- ↑
12,0
12,1
12,2
12,3
12,4
Villoro, p. 522
- ↑
Delgado de Cantu, p. 131
- ↑
Arroniz, p. 205
- ↑
Meyer, Sherman i Reeds, p. 290
- ↑
Delago de Cantu, p. 131 i Arroniz, p. 205
- ↑
ESTUDIOS GENEALOGICOS, D. Ricardo Ortega y Perez Gallardo, IMPR. EDUARDO DUBLAN, Mexico, 1902.
- ↑
Meyer, Sherman i Reeds, p. 293
- ↑
Meyer, Sherman i Reeds, p. 295
- ↑
20,0
20,1
Vazquez, p. 530
- ↑
Vazquez, p. 531
- ↑
Vazquez, p. 532
- ↑
Vazquez, p. 533
Bibliografia
[
modifica
]
- Arroniz, M (1857) Manual de biografia mejicana o Galeria de hombres celebres de Mejico. Liberia de Rosa, Bouret y C.
Copia digital
- Ayala Benitez, LE (2007). La iglesia y la independencia politica de Centro America: el caso del estado de El Salvador, 1808-1833. Editrice Pontificia Universita Gregoriana.
ISBN 88-7839-102-6
- Delgado de Cantu, GM (2008). Historia de Mexico: legado historico pasado y presente. Pearson Educacion.
ISBN 970-26-1274-8
- Meyer, MC; Sherman, WL, Deeds, SM (1999). The Course of Mexican History. Oxford University Press.
ISBN 0-19-511001-3
- Villoro, Luis (2000)
La Revolucion de Independencia
, en Historia General de Mexico. Colegio de Mexico.
ISBN 968-12-0969-9
- Vazquez, JZ (2000),
Los Primeros Tropiezos
, en Historia General de Mexico. Colegio de Mexico.
ISBN 968-12-0969-9
Enllacos externs
[
modifica
]
Imperi Mexica
|
---|
Historia
| |
---|
Poder executiu
| |
---|
Poder legislatiu
| |
---|
Poder judicial
| |
---|
Dinasties imperials
| |
---|
Organitzacio per
Intendencies
| |
---|
Organitzacio per Departaments
| |
---|
Societat
| |
---|
|