Premonstratencs

Escut de l'orde, amb els baculs sobre el fons blau sembrat de flors de lliri
Tipus	Orde de canonges regulars, amb elements d'orde monastic i mendicant
Nom oficial	Orde Premonstrates
Nom oficial llati	Ordo Praemonstratensis, o Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis
Sigles	O.Praem.
Altres noms	Canonges Regulars Premonstratencs , norbertins , Orde de Premontre , Orde de Sant Norbert , canonges blancs , Orde Nou (de Sant Agusti), premonstratencs
Habit	tunica i cogulla de llana, blanques, amb sobrepellis blanc de lli; faixa i birret blancs
Lema	Ad omne opus bonum parati ( Preparats per a qualsevol bona obra )
Objectiu	Apostolat (predicacio) i vida comunitaria (treball i oracio); donar testimoni de la Bona Nova
Fundacio	1120 (professio dels membres: 25 de desembre de 1121), Premontre per Sant Norbert de Xanten
Aprovat per	Honori II , en 16 de febrer 1126
Regla	Regla de Sant Agusti (s. IV)
Patrons	Sant Agusti d'Hipona , sant Norbert de Xanten
Branques i reformes	Es reforma dels canonges de Sant Agusti; branques: Canonesses (1120), Tercer Orde (1122)
Primera fundacio	Abadia de Premontre (Picardia, Franca), 1120
Fundacions destacades	Santa Maria la Real (Aguilar de Campoo), Abadia de Lorsch (des de 1234), Strahov (Praga), Leffe (Belgica)
Fundacions a terres de parla catalana	Vallclara de Montsant (1149-1151), Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (1166-1835), Mare de Deu de Bonrepos (1205-24), Bellpuig d'Arta (Mallorca); en l'actualitat no n'hi ha
Persones destacades	Gregori VIII , sants Hermann Joseph de Steinfeld i Joan d'Organya , Johann Zahn, Jaume Caresmar i Alemany , Jaume Pasqual i Coromines , Werenfried van Straaten
Lloc web	http://www.premontre.org

Els Canonges Regulars Premonstratencs (o Premonstratesos ) (en llati Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis ) son un orde religios catolic de canonges regulars . Els seus membres, coneguts com a premonstratencs , norbertins o canonges blancs , posposen a llurs noms les sigles O. Praem.

Els norbertins fan vida en comu a abadies i priorats segons la Regla de Sant Agusti , a mes d'activitat apostolica fora del monestir, a la manera dels ordes mendicants . El fet que tingui una branca femenina i la manera de viure la regla agustiniana fa que sigui un orde molt proper als monastics, diferent a la resta de congregacions de canonges regulars agustins. La disciplina monastica consisteix principalment en la vida comunitaria amb treball i pregaria , diurna i nocturna i, a diferencia dels altres ordes monastics, amb una missio d'evangelitzacio i predicacio fora de la comunitat. Aquesta missio inspirara mes tard el carisma dels ordes mendicants.

Els premonstratencs son sacerdots que uneixen la vida contemplativa i el ministeri sacerdotal (liturgia, ministeri parroquial, educacio de la joventut, apostolat missioner...). L'habit es blanc, de llana, per la qual cosa van ser coneguts com a canonges blancs ; consta de tunica , escapulari , cinyell , capa i caputxa .

A 31 de desembre de 2005 , l'orde comptava amb 1.282 membres (944 sacerdots) en 86 cases: a la branca femenina pertanyien 106 germanes. ^[1]

Son presents a Franca , Belgica , Paisos Baixos , Regne Unit , Irlanda , Dinamarca , Alemanya , Espanya , Italia , Austria , Hongria , Republica Txeca , Eslovaquia , Polonia , Romania , Estats Units , Canada , Sud-africa , Zaire , Brasil , Xile , Peru , India i Australia .

Origens [ modifica ]

L’ Orde de Premontre va ser fundat per sant Norbert de Xanten qui, des del 1115 recorria Europa predicant. Gelasi II havia aprovat el seu estil de vida i Calixt II el recomana al bisbe de Laon , que el convida a fundar-hi un monestir el 1120 , en un moment de reforma dels ordes monastics a Europa. De fet, els Premonstratencs son una reforma mes rigorosa de l' Orde de Sant Agusti amb elements del Cister . Per aixo, tambe va ser coneguda com a Orde Nou , en oposicio al vell representat pels canonges agustins. El nom el pren de la primera fundacio, l'abadia de Premontre ( Premonstratum ), a la vall del mateix nom, propera a Laon, on Norbert i alguns companys s'instal·larem el 25 de desembre de 1121 i adoptaren la regla de Sant Agusti per a viure-hi.

El papa Honori II aprova l'orde amb la butlla Apostolicae disciplinae , el 19 de maig de 1126. Quan Norbert fou elegit bisbe de Magdeburg , el succei com a abat Hugues de Fosses, que reorganitza l'orde segons el model de l' Orde del Cister : cada monestir seria autonom, amb un abat, i anualment tindria lloc a Premontre un capitol general de l'orde. El 1134, a la mort del fundador, ja n'hi havia trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s. XIII.

Van tenir una rapida expansio en Franca (la primera casa va esser a Floreffe , a Namur , i sobretot al centre i est d'Europa, a les terres de l' Elba i l' Oder i Hongria , on van colonitzar molts territoris, artigant les terres, assecant pantans i preparant la posterior instal·lacio de la poblacio. Tambe van obrir cases a Palestina , on van arribar amb els croats . L'expansio va coincidir amb l'esplendor de l'orde i el rigor en l'observanca de la regla, a mes d'una brillant vida intel·lectual entre els segles  xiii i xiv , quan en comenca el declivi. Aixi i tot, l'expansio continua fins al final del segle  xviii , quan van comencar les persecucions i supressions dels ordes monastics. El 1834 , despres de la mort del superior de l'orde, no se'n troba successor i l'orde nomes es va mantenir a Austria . En 1869 va iniciar-se el proces d'unificacio dels monestirs que en quedaven i comenca a reneixer. En 1937 s'establi que l'orde fos dirigida per un abat general resident a Roma.

Difusio als Paisos Catalans [ modifica ]

Aviat s'establiren a Catalunya : el 1148, seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida , arribaren uns canonges. El 1149 el comte cedi a l'orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingue per unic abat Frederic, ja que sols subsisti fins al 1151.

L'autentic introductor de l'orde fou l' ermita Joan d'Organya , que en fusionar els seus ermitans convertits en premonstratencs el 1166, gracies a la generositat del comte Ermengol VII d'Urgell , amb la comunitat establerta per Guillem d'Anglesola el mateix 1166 a Bellpuig de les Avellanes (Noguera) dona lloc a la creacio de la gran abadia de Bellpuig de les Avellanes , la mes important de l'orde als Paisos Catalans i la que dona origen a la resta de cases del pais: el santuari maria de Mare de Deu de Bonrepos (1205-24) (Pallars Jussa); Sant Nicolau de Fondarella , abadia i hospital (1229-1340) al Segria; Santa Maria de Mur (1235) (Pallars Jussa), retornat a pabordia augustiniana despres d'una llarga polemica, i Santa Maria d'Arta o Bellpuig d'Arta (Mallorca oriental).

Les cases catalanes depenien de la circaria de Gascunya , perque tenien com a matriu el monestir de Casadieu . El 1568 Felip II intenta convertir les cases premonstrateses hispaniques en monestirs jeronims , pero els premonstratencs reeixiren a conservar llur independencia i formar una congregacio hispanica (1593), a la qual Bellpuig mai no es volgue unir, a desgrat d'esser considerada oficialment unida a la congregacio; subsisti fins a l'exclaustracio del 1835 . Un intent de restaurar l'orde el 1865 no reeixi.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Monges Premonstratenques

Notes [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Annuario Pontificio per l'anno 2007 . Citta del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9 .
• Mario Escobar (cur.), Ordini e Congregazioni Religiose (2 voll.), SEI, Torino 1951-1953
• Giancarlo Rocca (cur.), La sostanza dell'effimero. Gli abiti degli ordini religiosi in Occidente , Edizioni paoline, Roma 2000.
• Wolfgang Grassl, Culture of Place: An Intellectual Profile of the Premonstratensian Order. Nordhausen: Bautz, 2012.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Premonstratencs

• Lloc web de l'Orde de Premontre