El
predomini linguistic
d'un
municipi
,
comarca
,
regio
o
pais
es l'
idioma
historic dels seus habitants. El terme s'aplica generalment a zones
plurilingues
o en estats on existeixen diversos
idiomes oficials
i es necessari determinar en quines zones predomina un idioma o un altre. Per exemple, el
Canada
te dues llengues oficials, pero es pot dir que el
Quebec
, la
Acadia
de
Nova Brunswick
i tambe la regio oriental d'
Ontario
son de predomini linguistic
frances
i la resta del territori (aproximadament) de predomini linguistic
angles
.
El terme es mes aviat un concepte juridic que linguistic i s'utilitza sovint per a classificar les zones d'un territori en que un idioma es oficial, o l'altre, o on s'ha de fer (o es pot fer) l'ensenyament en un idioma o l'altre. Per tant, aixo no indica necessariament que un territori que, per llei, es designat de predomini linguistic d'un idioma tinga mes parlants d'eix idioma que dels altres. Moltes vegades, s'atenen a criteris historics i politics i no sols als exclusivament linguistics.
El predomini linguistic als territoris de parla catalana
[
modifica
]
- A
Catalunya
no s'usa el terme juridic de
predomini linguistic
, pero l'
Estatut
reconeix que la
llengua propia
de l'
Aran
es l'
occita
i que el de la resta de Catalunya es el
catala
.
[1]
- Les
Illes Balears
son de predomini linguistic
catala
.
- Al
Pais Valencia
, com que existixen zones tradicionalment de
parla aragonesa i castellana
, hi ha municipis i comarques de predomini linguistic
valencia
i municipis i comarques de predomini linguistic
castella
. En aquest cas, la
Llei d'Us i Ensenyament del Valencia
es la norma que regula quins municipis es determinen (per raons historiques i d'us de la llengua) com d'un predomini linguistic o d'altre (al seu titol V hi ha una llista dels municipis). L'academic
Manuel Sanchis Guarner
va publicar en
La llengua dels valencians
(
1960
) una enumeracio de localitats i pedanies que posteriorment coincidiria identicament amb la llista recollida en l'esmentada llei.
[2]
- A
Andorra
, encara que una part important de la poblacio coneix el
castella
i/o el
frances
, l'unica llengua oficial es el
catala
, i per tant el terme
predomini linguistic
no es aplicable juridicament.
- A la
Catalunya del Nord
, la
Carta a favor del catala
va reconeixer el catala com a llengua oficial de tot el departament dels
Pirineus Orientals
sense delimitar-ne l'abast territorial ni excloure'n la comarca occitanofona de la
Fenolleda
.
- A la
Franja de Ponent
, la
Llei de llengues d'Arago
no delimita el territori de parla catalana, malgrat que als avantprojectes de la llei si que s'havia previst de fer-ho.
Hi ha altres territoris de predomini linguistic catala, com
el Carxe
o
l'Alguer
, pero no tenen reconeixement oficial.
El predomini linguistic a Navarra
[
modifica
]
El terme
predomini linguistic
legalment s'usa unicament al
Pais Valencia
. No obstant aixo, el mateix concepte pot ser aplicable a altres territoris en que existeix una
llengua propia
, oficial, a mes del castella, pero en la qual tal llengua no es parlada en tot el territori i tal absencia te efectes legals.
D'acord amb la definicio, nomes
Navarra
aplicaria un concepte similar al de predomini linguistic respecte del
basc
i el castella. D'acord amb la
Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, del basc
, el territori navarres queda dividit en tres sectors:
Zona bascofona
: composta pel terc septentrional de Navarra. Compren tota la zona
pirinenca
excepte les valls mes orientals, amb 61 municipis i un 11% de la poblacio de Navarra. Aquesta zona es de predomini linguistic basc: son parlants nadius de basc el 47,1% de la poblacio per un 43,6% de parlants nadius de castella.
[3]
- Abaurregaina
,
Abaurrepea
,
Altsasu
,
Anue
,
Araitz
,
Aranaz
,
Arano
,
Arakil
,
Arbizu
,
Areso
,
Aria
,
Aribe
,
Arruazu
,
Bakaiku
,
Basaburua
,
Baztan
,
Beintza-Labaien
,
Bera
,
Bertizarana
,
Betelu
,
Burguete
,
Donamaria
,
Doneztebe
,
Etxalar
,
Etxarri-Aranatz
,
Elgorriaga
,
Eratsun
,
Ergoiena
,
Erro
,
Esteribar
,
Ezkurra
,
Garaioa
,
Garralda
,
Goizueta
,
Hiriberri
,
Imotz
,
Igantzi
,
Iraneta
,
Ituren
,
Iturmendi
,
Lakuntza
,
Lantz
,
Larraun
,
Leitza
,
Lesaka
,
Luzaide
,
Oiz
,
Olazagutia
,
Orbaizeta
,
Orbara
,
Roncesvalls
,
Saldias
,
Sunbilla
,
Uharte-Arakil
,
Ultzama
,
Urdax
,
Urdiain
,
Urrotz
,
Ziordia
,
Zubieta
i
Zugarramurdi
.
Zona mixta
: composta per una franja intermedia que compren un sise de la superficie de Navarra, incloent-hi
Pamplona
i les valls pirinenques mes orientals (
vall de Roncal
i de
Salazar
), amb 48 municipis. Aquesta zona es de predomini linguistic castella: son parlants nadius de castella el 94,1% de la poblacio, per un 2,3% de parlants nadius de basc.
[3]
- Abarzuza
,
Ansoain
,
Aoiz
, Arce, Atez,
Baranain
,
Burgui
,
Burlada
,
Ciriza
,
Cizur
,
Echarri
, Echauri, Egues, Ezcaroz,
Esparza
,
Estella
, Ezcabarte, Garde, Goni, Guesa, Guesalaz, Huarte,
Isaba
, Iza, Izalzu,
Jaurrieta
, Juslapena,
Lezaun
, Lizoain,
Ochagavia
, Odieta, Olaibar,
Olza
, Ollo, Oronz,
Oroz Betelu
,
Pamplona
,
Puente la Reina
, Roncal, Salinas de Oro, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidangoz, Vidaurreta,
Villava
,
Yerri
i
Zabalza
.
Zona no bascofona
: composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'
Ebre
des de
Viana
fins a
Tudela
, amb 163 municipis. Suposa gairebe un 50% del territori d'aquesta comunitat. A la zona no bascofona no es parla basc, i no es possible estudiar en col·legis publics en basc. La integren la resta dels municipis navarresos.
Predomini linguistic a Finlandia
[
modifica
]
A
Finlandia
, tant el
fines
com el
sami septentrional
i el
suec
son llengues oficials a nivell estatal, si be aquest darrer nomes es llengua materna del 6% de la poblacio. A nivell local, cada municipi es classificat com a monolingue fines (399 municipis), bilingue amb majoria finesa (17), bilingue amb majoria sueca (22) o monolingue suec (26 en total, dels quals 16 a les
Aland
). Un municipi es declarat bilingue quan te mes del 8% de la poblacio o mes de 3.000 habitants parlant l'altra llengua. Altrament es monolingue. Aquesta classificacio linguistica dels municipis es revisada cada 10 anys.
Bibliografia
[
modifica
]
- Holmes, P.; Price, G. (2000)
Encyclopedia of the languages of Europe
pags 466-467. Oxford. Blackwell Publishers.
- ↑
Estatut d'Autonomia de Catalunya
, Titol Preliminar, Article 6, 2006 [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑
Sanchis Guarner, M.
La llengua dels valencians
. Edicio propia. Valencia, 1960. Diposit legal: V.997-1960. Pagines 52-54.
- ↑
3,0
3,1
Servicio de Educacion, Politica Linguistica y Cultura del Gobierno Vasco,
V Encuesta linguistica
, p.145.