El predomini linguistic d'un municipi , comarca , regio o pais es l' idioma historic dels seus habitants. El terme s'aplica generalment a zones plurilingues o en estats on existeixen diversos idiomes oficials i es necessari determinar en quines zones predomina un idioma o un altre. Per exemple, el Canada te dues llengues oficials, pero es pot dir que el Quebec , la Acadia de Nova Brunswick i tambe la regio oriental d' Ontario son de predomini linguistic frances i la resta del territori (aproximadament) de predomini linguistic angles .

El terme es mes aviat un concepte juridic que linguistic i s'utilitza sovint per a classificar les zones d'un territori en que un idioma es oficial, o l'altre, o on s'ha de fer (o es pot fer) l'ensenyament en un idioma o l'altre. Per tant, aixo no indica necessariament que un territori que, per llei, es designat de predomini linguistic d'un idioma tinga mes parlants d'eix idioma que dels altres. Moltes vegades, s'atenen a criteris historics i politics i no sols als exclusivament linguistics.

El predomini linguistic als territoris de parla catalana [ modifica ]

• A Catalunya no s'usa el terme juridic de predomini linguistic , pero l' Estatut reconeix que la llengua propia de l' Aran es l' occita i que el de la resta de Catalunya es el catala . ^[1]
• Les Illes Balears son de predomini linguistic catala .
• Al Pais Valencia , com que existixen zones tradicionalment de parla aragonesa i castellana , hi ha municipis i comarques de predomini linguistic valencia i municipis i comarques de predomini linguistic castella . En aquest cas, la Llei d'Us i Ensenyament del Valencia es la norma que regula quins municipis es determinen (per raons historiques i d'us de la llengua) com d'un predomini linguistic o d'altre (al seu titol V hi ha una llista dels municipis). L'academic Manuel Sanchis Guarner va publicar en La llengua dels valencians ( 1960 ) una enumeracio de localitats i pedanies que posteriorment coincidiria identicament amb la llista recollida en l'esmentada llei. ^[2]
• A Andorra , encara que una part important de la poblacio coneix el castella i/o el frances , l'unica llengua oficial es el catala , i per tant el terme predomini linguistic no es aplicable juridicament.
• A la Catalunya del Nord , la Carta a favor del catala va reconeixer el catala com a llengua oficial de tot el departament dels Pirineus Orientals sense delimitar-ne l'abast territorial ni excloure'n la comarca occitanofona de la Fenolleda .
• A la Franja de Ponent , la Llei de llengues d'Arago no delimita el territori de parla catalana, malgrat que als avantprojectes de la llei si que s'havia previst de fer-ho.

Hi ha altres territoris de predomini linguistic catala, com el Carxe o l'Alguer , pero no tenen reconeixement oficial.

El predomini linguistic a Navarra [ modifica ]

El terme predomini linguistic legalment s'usa unicament al Pais Valencia . No obstant aixo, el mateix concepte pot ser aplicable a altres territoris en que existeix una llengua propia , oficial, a mes del castella, pero en la qual tal llengua no es parlada en tot el territori i tal absencia te efectes legals.

D'acord amb la definicio, nomes Navarra aplicaria un concepte similar al de predomini linguistic respecte del basc i el castella. D'acord amb la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, del basc , el territori navarres queda dividit en tres sectors:

Zona bascofona : composta pel terc septentrional de Navarra. Compren tota la zona pirinenca excepte les valls mes orientals, amb 61 municipis i un 11% de la poblacio de Navarra. Aquesta zona es de predomini linguistic basc: son parlants nadius de basc el 47,1% de la poblacio per un 43,6% de parlants nadius de castella. ^[3]

Abaurregaina , Abaurrepea , Altsasu , Anue , Araitz , Aranaz , Arano , Arakil , Arbizu , Areso , Aria , Aribe , Arruazu , Bakaiku , Basaburua , Baztan , Beintza-Labaien , Bera , Bertizarana , Betelu , Burguete , Donamaria , Doneztebe , Etxalar , Etxarri-Aranatz , Elgorriaga , Eratsun , Ergoiena , Erro , Esteribar , Ezkurra , Garaioa , Garralda , Goizueta , Hiriberri , Imotz , Igantzi , Iraneta , Ituren , Iturmendi , Lakuntza , Lantz , Larraun , Leitza , Lesaka , Luzaide , Oiz , Olazagutia , Orbaizeta , Orbara , Roncesvalls , Saldias , Sunbilla , Uharte-Arakil , Ultzama , Urdax , Urdiain , Urrotz , Ziordia , Zubieta i Zugarramurdi .

Zona mixta : composta per una franja intermedia que compren un sise de la superficie de Navarra, incloent-hi Pamplona i les valls pirinenques mes orientals ( vall de Roncal i de Salazar ), amb 48 municipis. Aquesta zona es de predomini linguistic castella: son parlants nadius de castella el 94,1% de la poblacio, per un 2,3% de parlants nadius de basc. ^[3]

Abarzuza , Ansoain , Aoiz , Arce, Atez, Baranain , Burgui , Burlada , Ciriza , Cizur , Echarri , Echauri, Egues, Ezcaroz, Esparza , Estella , Ezcabarte, Garde, Goni, Guesa, Guesalaz, Huarte, Isaba , Iza, Izalzu, Jaurrieta , Juslapena, Lezaun , Lizoain, Ochagavia , Odieta, Olaibar, Olza , Ollo, Oronz, Oroz Betelu , Pamplona , Puente la Reina , Roncal, Salinas de Oro, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidangoz, Vidaurreta, Villava , Yerri i Zabalza .

Zona no bascofona : composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l' Ebre des de Viana fins a Tudela , amb 163 municipis. Suposa gairebe un 50% del territori d'aquesta comunitat. A la zona no bascofona no es parla basc, i no es possible estudiar en col·legis publics en basc. La integren la resta dels municipis navarresos.

Predomini linguistic a Finlandia [ modifica ]

A Finlandia , tant el fines com el sami septentrional i el suec son llengues oficials a nivell estatal, si be aquest darrer nomes es llengua materna del 6% de la poblacio. A nivell local, cada municipi es classificat com a monolingue fines (399 municipis), bilingue amb majoria finesa (17), bilingue amb majoria sueca (22) o monolingue suec (26 en total, dels quals 16 a les Aland ). Un municipi es declarat bilingue quan te mes del 8% de la poblacio o mes de 3.000 habitants parlant l'altra llengua. Altrament es monolingue. Aquesta classificacio linguistica dels municipis es revisada cada 10 anys.

Bibliografia [ modifica ]

• Holmes, P.; Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe pags 466-467. Oxford. Blackwell Publishers.

Referencies [ modifica ]