Aquesta pagina o seccio es sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista . El seu contingut actual es sospitos de no ser objectiu. Vegeu la discussio per a mes informacio. L'avis es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Aquest article te bibliografia, pero no se sap quina referencia verifica cada part . Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paragrafs concrets.

La poligamia (del grec , 'molts matrimonis') en el mon animal es la relacio en que els animals mantenen mes d'un vincle sexual durant el periode de reproduccio i crianca. En els humans , es un tipus de relacio amorosa i sexual entre mes de dues persones, per un periode significatiu de temps o per tota la vida. En canvi, la monogamia es un tipus de relacio exclusiva entre dues persones.

En certes religions o tradicions, algunes formes de poligamia, com ara la poliginia , tenen un estatut matrimonial . Molt pocs estats reconeixen legalment alguna forma de poligamia. No es considera que hi hagi poligamia quan en la relacio no hi ha un vincle establert, sino relacions sexuals casuals, orgies anonimes , pernoctacio, enamoriscaments, prostitucio , intercanvi de parella , etc.

Tipus de poligamia [ modifica ]

Poliginia i poliandria [ modifica ]

La poligamia es el terme antropologic que pot ser aplicat tant a la poliginia (un home amb mes d'una dona) o poliandria (una dona amb mes d'un home). Historicament s'han trobat ambdues practiques, pero la poliginia sembla molt mes frequent que la poliandria. ^[1] De les 1.170 societats humanes estudiades per Murdoch en el seu Atles etnografic , la poliginia se'n practica en 850 (72%). No obstant aixo, els termes poliginia i poliandria avui semblen insuficients per descriure relacions contemporanies en que hi ha un nombre igual d'homes i dones. El mes famos exemple de poliandria es dona en el Mahabharata de la cultura hindu , en que els Pandava es casen amb una esposa comuna, Druapadi. Avui aixo s'observa en la tribu tota de l' India , en que algun cop es costum que els germans tinguin una sola esposa. En aquest context, la practica intenta mantenir la propietat de la terra dintre de la familia. Tambe tribus com la hunza presenten una poliandria semblant.

Poliamoria [ modifica ]

El terme poliamoria vol dir tenir mes d'una relacio intima, simultania, amorosa, sexual (no necessariament), duradora, amb el ple consentiment i coneixement de tots els amors involucrats. Mentre que qualsevol relacio poligama pogues considerar-se poliamorosa, no es pas a l'inreves, car pot existir una relacio poliamorosa entre nomes dues persones. En altre sentit, el terme poligamia es usat mes sovint per a codificar la forma de relacions multiples que tenen una base religiosa o tradicional i una normativa preestablerta, mentre que, en la poliamoria, la relacio es definida pels seus membres mes que per normes culturals o socials.

Matrimoni grupal [ modifica ]

El matrimoni grupal o cercle matrimonial es una forma de matrimoni o de relacio en que mes d'un home i mes d'una dona formen una unitat familiar, i tots els membres del matrimoni comparteixen responsabilitat paternal per a qualsevol dels fills que sorgeixin del vincle. Encara que actualment el matrimoni grupal no es reconeix sota cap jurisdiccio, es possible que la legislacio que s'obre en alguns paisos per a vincular persones d'un mateix sexe, pugui arribar a evolucionar en aquest sentit.

La poligamia i la religio [ modifica ]

Cristianisme [ modifica ]

La societat greco romana en que es desenvolupa el cristianisme era, almenys formalment, monogama, ^{[ cal citacio ]} encara que l' Antic Testament mostrava clarament poligamia entre els patriarques biblics. Sant Agusti va donar la legitimitat als patriarques al·ludint certa necessitat reproductiva d'aquells temps, pero en el seu moment, i en observanca dels costums romans, sostenia la prohibicio de tenir mes d'una esposa. En l'actualitat, l' Esglesia catolica condemna clarament la poligamia en el seu catecisme , assenyalant que es contraria a l'amor conjugal, que es indivisible i exclusiu. Durant la Reforma protestant , Marti Luter va aconsellar Felip de Hesse que encara que, al seu parer, la Biblia no s'oposava a la poligamia, procures mantenir el seu segon matrimoni en discrecio per evitar escandols. Els radicals anabaptistes de Munster practicaven la poligamia, pero amb minima influencia despres de la derrota de la rebel·lio Munster el 1535. Altres liders protestants , incloent-hi Joan Calvi , van condemnar la poligamia. Aixi, la poligamia no va sobreviure gaire temps en el protestantisme.

Mormonisme [ modifica ]

En el seu inici als Estats Units , l' Esglesia de Jesucrist dels sants dels Ultims Dies va practicar la poligamia en forma d'ordenament sagrat. Introduida per Joseph Smith el 1831 a Kirtland, Ohio , i anunciada per Brigham Young a Utah el 1852, la practicaren nomes alguns dels seus membres. Cal esmentar que els Sants dels Ultims Dies consideraven com a regla general que el matrimoni es sempre "entre un home i una dona", i consideraven el matrimoni grupal ?tal com ho practicaven ells i en els temps de l'Antic Testament? com una rara excepcio a la regla general. La practica de la poligamia rapidament va provocar la persecucio de l'Esglesia i l'aprovacio de lleis contra la poligamia (el 1862, el Congres dels Estats Units va considerar il·legal aquesta practica al seu territori). Molts membres d'aquesta Esglesia emigraren al Canada amb la intencio d'establir comunitats lliures de persecucio (com per exemple, Seven Persons a Alberta ). Per aquest motiu, els seus opositors van assolir detenir la incorporacio d' Utah a la federacio fins al 1896. Pero, l'increment de la persecucio contra la poligamia va produir legislacions que van privar dels seus drets ciutadans els seus seguidors; desincorporaren l'Esglesia i van expropiar els seus bens, fins que l'Esglesia desaconsella la seva practica el 1890 . ^[2]

La prohibicio de la poligamia va provocar una divisio d'aquesta Esglesia en diverses fraccions que han continuat, fins als nostres dies, practicant la poligamia en l'estat d'Utah i estats veins, com tambe entre individus aillats sense cap afiliacio. Aquest tipus de poligams es diuen "mormons fonamentalistes", a pesar de la seva falta d'afiliacio amb l'Esglesia principal d'aquesta denominacio. La practica de la poligamia en aquest ordre s'estima, avui dia, en unes de 30.000 persones, compresos dintre de 12 fraccions fonamentalistes. La practica informal de la poligamia dintre d'aquests grups presenta diversos aspectes legals interessants. Es dificil perseguir legalment els poligams, en part, perque no es casen formalment davant la llei d'Utah. Sense evidencia que els presumptes infractors tinguin multiples matrimonis, resten solament subjectes a ofenses d' adulteri o cohabitacio, les quals no son legalment punibles.

Judaisme [ modifica ]

Encara que la literatura classica jueva indica que la poligamia (del tipus poliginia) es permesa, en el judaisme es rebutjada avui dia. El primer va ser Ashkenazi Jewry, seguit de Rabbenu Gershom. Alguns grups sefardites mantingueren la poligamia fins fa poc, tot i que l'estat de Palestina - Israel va haver de fer provisions per a families poligames despres de la seva creacio el 1948.

Islam [ modifica ]

La poligamia musulmana (del tipus poliginia), en la practica i en la llei, difereix substancialment al llarg del mon islamic . Mentre que en alguns paisos musulmans la poligamia es una practica habitual, en molts d'altres es sovint rara o inexistent. Mentre que la poligamia musulmana es pot trobar principalment en les cultures arabs tradicionals, com Arabia Saudita , i a la Unio dels Emirats Arabs , es extremadament rara o adhuc prohibida en estats arabs seculars com el Liban o en paisos musulmans no arabs com Turquia i Malaisia . Als paisos musulmans on es practica la poligamia hi ha certs principis fonamentals comuns en la majoria d'aquests. D'acord amb la tradicio de la llei islamica , un home pot prendre fins a quatre esposes, pero cadascuna d'elles ha de tenir les seves propietats, bens i dot. Usualment, les esposes tenen poc de contacte les unes amb les altres i duen vides separades a les seves propies cases, algunes vegades en ciutats diferents, encara que comparteixin un mateix marit. Aixi, la poligamia musulmana esta tradicionalment restringida a homes rics, i en alguns estats es il·legal per a un home casar-se amb diverses esposes si es incapac de donar-los una manutencio apropiada. En aquests estats musulmans on la poligamia es comuna i legal, els musulmans poligams viuen en gran manera obertament davant la resta de la seva societat. L'Islam permet a un home tenir fins a quatre esposes al mateix temps. No obstant aixo, una dona no pot tenir mes d'un home alhora.

Hinduisme [ modifica ]

En l' hinduisme , la poligamia (del tipus poliginia) va ser practicada des de temps ancestrals. L'hinduisme no prohibeix la poligamia, pero tampoc la fomenta. Historicament, en la practica nomes els reis van ser poligams (p. e., l'emperador Vijanagar, Krishnadevaraya). En l'actualitat, la poligamia esta prohibida per les lleis de l' India , especialment entre les provisions relatives al matrimoni hindu. No obstant aixo, els musulmans de l'India tenen permes tenir diverses esposes. A partir d'octubre del 2004, els musulmans i els hindus tenen un tracte diferent en la llei. Han existit intents que proposen una llei marital uniforme que tracti a tots per igual, independent de la religio.

Altres tradicions [ modifica ]

Africa negra [ modifica ]

Restringida a la poliginia, ha estat normalment practicada per minories acabalades i classes governants. Tradicionalment, les esposes posseeixen cadascuna el seu habitatge o la seva habitacio separada en el recinte comu de la familia; en aquesta situacio, la primera esposa te preeminencia en la casa. Es habitual el matrimoni amb una segona esposa en cas que la primera sigui esteril. La poliginia es va estendre extraordinariament, com a estrategia per a assegurar el relleu generacional, en epoca de tracta esclavista (segles XV a XIX), a causa de la preferencia dels esclavistes pels homes i l'alta mortalitat masculina deguda a les guerres internes. Actualment, la urbanitzacio i cristianitzacio de la major part de l'Africa negra estan arraconant la poliginia, que es mal vista en els cercles socials occidentalitzats, aixi com l'us d'anticonceptius esta restant arguments a la idea que la poliginia sigui una forma d'atorgar reconeixement als fills que de tota manera es tindrien fora del matrimoni.

Huichol i cora, Mexic [ modifica ]

Els grups etnics huichol (wirrarica) i cores (nayeri), descendents dels antics txitximeques , habiten ailladament en les arees muntanyenques dels estats de Durango , Zacatecas i Jalisco , al territori mexica . Aquests grups conserven en l'actualitat una tradicio de poliginia, que en gran manera ha prevalgut per l'etnocentrisme que els caracteritza. El matrimoni es realitza en edat primerenca, es llavors quan, en general, l'espos pren la germana o les germanes de l'esposa com a segona o tercera esposa (sorosal). Usualment, habiten en la casa d'algun dels pares fins que en construeixen la propia. El divorci es permes.

Nahues de Veracruz, Mexic [ modifica ]

L'etnia nahua , que viu a la serralada Zongolica, a l'estat de Veracruz , te per costum la unio lliure o consensual, i en alguns casos el matrimoni se celebra en algun temps posterior. Hi es comuna la poliginia, en que les parts habiten un mateix espai residencial, i els fills son educats com a germans.

Aborigens nord-americans [ modifica ]

Patricia Albers, directora de l'area d'Estudis d'Indigenes Nord-americans de la Universitat de Minneapolis , assenyala que la poligamia era una practica habitual entre les tribus dels amerindis nord-americans. Van existir matrimonis grupals entre els dakota de Minnesota , entre els chippewa del nord de Wisconsin , els mesquakia de Iowa , i els hochunk . Com tambe es va practicar entre les tribus xoixoni , paiute , ute i navajo de la zona muntanyenca de l'oest. En les etnies originaries nord-americanes, la poligamia no era un signe de subordinacio, car les dones tenien una posicio igualitaria amb els homes, i mes aviat tenia un sentit de solidaritat . Les dones tenien igual responsabilitat no solament amb els seus fills sino tambe amb els de les seves germanes, per aixo la practica mes comuna era la poligamia sororal, en que les germanes compartien un mateix marit. Tambe era una practica comuna, quan en una parella moria l'esposa, que la germana es cases amb l'espos per protegir els fills que n'hi hagues.

Asia central [ modifica ]

Abans de la penetracio del budisme a la zona, la poligamia (del tipus poliandria) va ser comuna al Tibet , Hindu Kush i zones adjacents. Aquesta practica estava relacionada amb la societat de tipus matriarcal i el domini femeni en la familia que imperava originariament a la zona. Segons certes fonts xineses, els hsiung-nu , avantpassats dels huns , tambe practicaven la poliandria. Els huns hagueren de perdre aquesta practica aviat, potser en comencar la seva migracio cap a l'oest en el segle  i o II . Es probable que, en envair Persia , la poliandria ja no fos comuna entre ells. Paradoxalment, els huns que van envair Europa d'enca del segle  iv van tornar a practicar la poligamia, pero aquesta vegada de tipus poliginia.

Legalitat [ modifica ]

La legislacio en la majoria d'estats occidentals amb influencies judeocristianes, no reconeixen el matrimoni poligam. No obstant aixo, molt pocs d'aquests estats tenen lleis en contra d'estils de vida poligams: simplement rebutgen donar-hi reconeixement. No obstant aixo, part dels Estats Units encara criminalitza estils de vida poligama per lleis originades en postures antimormoniques, pero que avui dificilment es fan complir.

Bigamia [ modifica ]

Bigamia es un terme legal que es refereix a quan una persona entra en qualsevol nombre de matrimonis "secundaris" en addicio a un que es reconegut legalment. Molts paisos tenen estatuts especifics prohibint la bigamia, i consideren com a delicte qualsevol matrimoni secundari.

Divorci multiple i matrimoni per poligamia [ modifica ]

Una minoria molt petita de families poligames usa un sistema de divorcis multiples i un matrimoni legal. L'espos es casa amb la primera esposa i ella pren el seu cognom, se'n divorcia i es casa amb la segona, que tambe pren el seu cognom. Aixo es repeteix fins que l'espos s'ha casat i divorciat de totes les esposes, excepte potser de l'ultima. D'aquesta forma, totes les esposes se senten justificades d'anomenar-se senyora (amb cognom del marit), i encara quan estan legalment divorciades de l'espos, actuen com si hi estiguessin casades i esperen que les persones del seu voltant les reconeguin aixi. En el cas de poliandria, la dona es la que es divorcia consecutivament. Ja que solament una esposa esta casada amb l'espos alhora, no existeix violacio de la llei, i aixi, aquesta familia poligama pot comportar la seva relacio. Un cas recent en l'estat d'Utah, on l'espos va pretendre prendre avantatge d'aquest sistema per defraudar al sistema de pensions (vivint encara amb totes les seves esposes) ha repercutit en jurisprudencia censurant aquesta practica.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Malak Hifni Nasif .

Bibliografia [ modifica ]

• Butt S J. Inside Christian Polygamy and the Patriarchal Christian Movement (2000); Circleville, Utah: Bfree Publishing.
• Cairncross J. After Polygamy Was Made a Sin. The Social History of Christian Polygamy (1974) London: Routledge & Kegan Paul.
• Campbell, James. The History and Philosophy of Marriage (2005) San Francisco: Imperial.
• Chapman S A. Polygamy, Bigamy and Human Rights Law (2001) Xlibris.com.
• Hillman E, Polygamy Reconsidered - African Plural Marriage and the Christian Churches (1975) New York: Orbis - Roman Catholic Doctrine reviewed and challenged by Roman Catholic priest. Buy From Amazon! See this extensive review.
• Van Wagoner R, Mormon Polygamy, A History (1989) Utah: Signature Books.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Poligamia