La pietat filial (en xines : 孝, en pinyin : xiao ) es la virtut del respecte als pares i avantpassats. Es un concepte central del confucianisme , que va sorgir per primer cop en el llibre ' classic' anomenat Xiao Jing , escrit durant el periode Qin-Han. El llibre es una conversa entre Confuci i el seu estudiant Zeng Shen (曾參, tambe conegut com a Zengzi 曾子) i tracta sobre com bastir una bona societat basant-se en aquest principi.

En termes mes generals, la pietat filial significa respectar i ser bo amb els pares, tenir cura d'ells i portar be el nom de la familia i dels avantpassats. Tambe inclou dur a terme els deures personals per obtenir mitjans materials per mantenir els pares i fer sacrificis als avantpassats, a mes d'aspectes com ara no ser rebel i mostrar amor, respecte i cortesia envers els pares, assegurar la descendencia, mostrar tristesa per la mort dels parents i dur a terme els sacrificis despres de la seva mort.

La pietat filial es considera una virtut clau en la cultura xinesa i es el tema principal d'un gran nombre d'histories. Una de les col·leccions mes famoses d'histories sobre el tema son Els vint-i-quatre exemplars filials (ershi-si xiao 二十四孝). Malgrat que la Xina sempre ha tingut una gran diversitat de creences religioses, la pietat filial ha romas comuna a gairebe totes elles. ^[2]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Culte als ancestres

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Pietat filial

• Xiaojing : El Classic de la Pietat Filial