Pere Damia
(
Ravenna
, Estats Pontificis
1007
-
Faenza
,
21 de febrer
de
1072
), nascut com a
Pier Damiani
o
Pier di Damiano
, va ser un
religios
camaldules,
teoleg
,
bisbe
i
cardenal
(nomentat en 1057 o 1058 pel
papa
Esteve IX
) italia,
canonitzat
i venerat com a
sant
a l'
Esglesia Catolica
. Va ser proclamat
Doctor de l'Esglesia
el
1823
. Va ser un gran moralista i reformador de l'Esglesia del seu temps, autor d'importants escrits liturgics, morals i teologics, a mes de gran llatinista.
[1]
La font principal per a la vida del sant es la
Vita Petri Damiani
, biografia escrita pel seu deixeble i secretari personal Giovanni da Lodi, monjo de Fonte Avellana. A banda, les seves nombroses cartes en donen detalls biografics.
Primers anys i estudis (1007-1035)
[
modifica
]
Pietro va neixer a
Ravenna
al final del 1006 o comencament del 1007; ell mateix, en una carta, diu que havia nascut cinc dies abans de la mort de l'emperador
Oto III del Sacre Imperi
. La seva familia havia estat important, pero havia anat a menys. Pere era el menor de set germans: Damia, que va ser monjo, un noi, Mari, Rodelinda, Sufficia i una altra germana. Orfe, va ser criat per la seva germana Rodelinda i, despres, a casa del segon dels seus germans, que el va maltractar i el va tenir com a servent. Se'n va anar cap a casa de Damia, l'altre germa seu. Probablement, en reconeixement de l'acull, va afegir al seu nom ''Damian'', o sigui, ≪el de Damia≫.
Damia era arxipreste a Ravenna; va fer que Pere tingues una formacio i el va enviar a una escola de
Faenza
, a la catedral o a algun dels monestirs. Hi va ser des del
1022
al
1025
. Acabats els estudis, se'n va cap a
Parma
, on va estudiar les arts liberals?el
trivium
i el
quadrivium
?entre
1026
i
1032
.
Va tornar llavors a Ravenna i va comencar a ensenyar arts liberals entre el 1032 i el 1035. Probablement es fes clergue (
diaca
o amb ordes menors). Llavors, al periode 1034-35, va ser ordenat prevere pel bisbe Gebeard d'Eichstatt.
Vocacio monastica
[
modifica
]
Mentrestant havia madurat la idea de fer vida monastica. Ja portava un estil de vida d'austeritat, dedicat a l'estudi i la
pregaria
, la caritat i els dejunis. El mateix Pere Damia explicava que la decisio final va venir d'un incident que va interpretar com un senyal divi. Sovint convidava a dinar a casa seva alguns pobres; un dia que dinava amb un cec, li oferi un pa negre, de pitjor qualitat, guardant per si mateix un pa blanc. Una espina de peix se li clava a la gola i estigue a punt d'ofegar-lo. S'adona llavors que havia estat egoista i que allo era un castig, i oferi al cec el pa bo, i llavors l'espina va empassar.
A Ravenna va coneixer alguns eremites de Fonte Avellana, eremita fundat encara no feia gaire, que seguia una regla similar a la l'
Orde de la Camaldula
, suposadament donada a l'abadia per
Romuald de Ravenna
. Decidi, en veure'n la modestia, de seguir-los i fer-s'hi monjo, probablement, cap a l'any
1035
, i prior del monestir. A Fonte Avellana, va ensenyar als altres monjos questions de teologia i va redactar una
Regula vitae eremiticae
, basada en els ensenyaments de Romuald, que fou adoptada per altres eremites de la regio. Van crear junts la
Congregacio de Fonte Avellana
; malgrat algunes llegendes que fan mes antiga la congregacio, se'n pot considerar Pere Damia el fundador real. Cap al
1040
, l'abat de Pomposa, Guido Monaco va demanar al prior de Fonte Avellana que li envies Pere Damia com a
magister
per ensenyar la seva comunitat. Pere fou a Pomposa del 1040 al
1042
.
El 1042, tambe per orde del prior, se'n va de Pomposa al monestir de San Vincenzo al Furlo a
Urbino
, per reformar la manera de viure-hi d'acord amb l'espiritualitat camaldulenca. Hi escrigue la
Vita Romaldi
a partir dels testimonis de gent que l'havia tractat.
Pintura de Josef Ferdinand Fromiller al monestir d'Ossiach (Carintia, Austria)
Pala di Santa Maria in Porto
per Ercole de' Roberti, s. XV (Mila, Pinacoteca Brera), amb Pere Damia a la dreta
Bust del sant al claustre de S. Maria degli Angeli (Florencia)
Al final de
1043
, en morir el prior Guido, va retornar a Fonte Avellana, on va ser elegit com a prior: va esser al carrec durant catorze anys, fins al
1057
. Es dedica a l'organitzacio i la difusio de la vida eremitica i de millorar les condicions del monestir. Va redactar una regla on remarcava el rigor de l'eremita i la vocacio de pregaria continuada que ha de tenir el monjo, que ha de portar una vida austera, de caritat fraterna i obediencia al superior. La cel·la del monjo, deia, era el lloc on ≪Deu conversa amb els homes≫.
[
cal citacio
]
A banda, va fer edificacions noves i en va restaurar d'altres; en particular, va preocupar-se per millorar la
biblioteca
de Fonte Avellana. A mes, va fundar fins a tretze noves cases de l'orde a Italia: Perugia, Rimini, Faenza, Gubbio, etc.
Tasca com a reformador
[
modifica
]
Va ser un dels principals impulsors de la
reforma gregoriana
de l'Esglesia. Per aixo va visitar moltes diocesis per mirar de convencer els bisbes:
Urbino
,
Assis
,
Gubbio
, etc. Tambe va fer apartar del carrec bisbes culpables de
simonia
, com els de
Pesaro
,
Fano
,
Osimo
i
Citta di Castello
. El
1046
va assistir a la coronacio de l'emperador
Enric III
a
Roma
i va entrar en contacta amb la cort; a partir de llavors, va viatjar a
Alemanya
, on va ser confessor de l'emperadriu
Agnes d'Aquitania
.
El
1047
fou al sinode de Roma, on es va discutir el problema de la simonia. Tambe va participar en els sinodes de 1049, 1050, 1051 i 1053. El 1049 redacta el
Liber Gomorrhianus
, sobre el ≪pecat≫ de la
sodomia
. Continua escrivint i treballant per estendre la reforma eclesiastica. Lleo IX el nomena prior d'Ocri. Igualment, col·labora per la reforma amb els papes
Esteve IX
,
Nicolau II
i
Alexandre II
.
Com a reformador, va intentar:
- separar el poder politic de les connotacions sagrades que havia obtingut, i que havien portat a la generalitzacio de la
simonia
i al
conflicte de les Investidures
;
- incrementar l'autoritat del papa, enfront de la d'altres bisbes i l'emperador;
- reformar la vida dels clergues, combatent el
nicolaisme
, o interpretacio laxa del celibat, i proposant un model de vida basat en el dels monjos.
Bisbe d'Ostia i conseller pontifici
[
modifica
]
Esteve IX
el nomena cardenal i bisbe d'
Ostia
el 1057 o 1058, la qual cosa el feia entrar en el cercle dels set cardenals amb un contacte mes estret amb el papa. Pere Damia no volia acceptar-lo, ja que volia tornar a la vida eremitica, pero va acabar anant a Roma. Els papes el van enviar a diverses missions per lluitar contra la simonia: Mila (1059, on hi havia greus conflictes amb clergues de vida llicenciosa que reivindicaven l'autonomia de l'esglesia ambrosiana);
Cluny
(1063),
Florencia
,
Mantua
,
Ravenna
i altres ciutats italianes.
Ultims anys i retorn al monestir
[
modifica
]
El
1067
, Pere Damia, despres de nombroses demandes, va obtenir del papa el permis per a tornar a Fonte Avellana i va renunciar als seus carrecs. Dos anys despres, pero, va haver de complir una ultima missio en el conflicte amb
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermanic
arran del seu intent de divorci. La missio acaba amb el
Concili de Maguncia
de
1069
.
De nou a Fonte Avellana, va reprendre l'austeritat i la
mortificacio
de la vida eremitica, i el treball manual, sobretot la manufactura de culleres de fusta. El
1071
se'n va anar a Montecassino a la consagracio de la nova esglesia i l'any seguent a Ravenna per restablir les relacions de la ciutat amb l'arquebisbe Enric, amb qui hi havia hagut conflictes.
Monestir de Fonte Avellana
Urna amb el seu cos a la
catedral de Faenza
En un dels viatges, va emmalaltir i es va deturar a
Faenza
, hostatjant-se al monestir benedicti de Santa Maria Fuori le Mura (actual Santa Maria Vecchia); hi mori la nit del 21 de febrer de
1072
. Sebollit a l'esglesia del monestir, va ser traslladat a la catedral de la ciutat, on encara es conserva el seu cos.
Havia escrit un epitafi per al seu sepulcre, que s'hi pot llegir:
- Jo vaig esser al mon el que tu ets ara; tu seras el que jo ara soc:
- no prestis fe a les coses que veus destinades a morir;
- son senyals frivols que precedeixen la veritat, son breus moments als que segueix l'eternitat.
- Viu pensant en la mort perque puguis viure eternament.
- Tot el que es present, passa; resta en canvi el que s'apropa.
- Com has ben proveit qui t'ha deixat, oh mon malvat,
- qui es mort abans amb el cos a la carn que no amb la carn al mon!
- Prefereix les coses celestials a les terrenes i les eternes a les caduques.
- L'anima lliure torni al seu comencament:
- l'esperit pugi a les altures i torni a aquella font de la que havia vingut,
- menysprei sota seu allo que el rete a baix.
- Recorda't de mi, t'ho prego; mira pietos les cendres de Pere;
- amb pregaries i planys de: "Senyor, perdoneu-lo"
- Pere Pecador
- Vita beati Romualdi
- Liber Gratissimus
contra la
simonia
- Disceptatio Synodalis
en defensa d'Alexandre II i contra l'antipapa
Honori II
- Liber Gomorrhianus
contra la
sodomia
, especialment al clergat
- De sancta simplicitate
- De divina omnipotentia
, ca.
1067
- Dominus vobiscum'
Va ser l'escriptor mes prolific del seu segle i un dels que se'n conserven mes manuscrits copiats arreu d'Europa, testimoni de la difusio de les seves obres. Va escriure 180 cartes, algunes autentics tractats, obres liturgiques i teologiques, sermons, obres biografiques...
- ↑
≪
Pere Damia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Grup Enciclopedia. [Consulta: 21 juliol 2023].