Giovanni Pico della Mirandola
(
Mirandola
,
24 de febrer
de
1463
-
17 de novembre
de
1494
) fou un
humanista
i pensador italia.
[1]
Estudia a la Universitat de
Bolonya
i, amb nomes 14 anys, publica
Les decretals
. Viatja pel territori italia i mes tard per
Franca
, on tambe va assistir a la universitat. Estudia llengues:
grec
,
arab
,
hebreu
i
caldeu
, per tal d'entendre l'
Alcora
, la
cabala
, els oracles caldeus i els dialegs platonics en els seus textos originals.
El
1485
, durant la seua estada a
Paris
, va llegir els treballs d'
Averrois
, el filosof i teoleg
asharita
que introdui el
pensament aristotelic
a Occident. Alli, va tenir la idea d'unificar les tradicions culturals supervivents en aquella epoca. L'any seguent, ja de tornada a
Italia
, amb nomes vint-i-tres anys, rapta a Arezzo l'esposa de Giuliano Moriotto de
Medici
, un parent dels Medici florentins, per la qual cosa fou perseguit, atacat i ferit.
Despres, a finals de l'any
1486
, publica a Roma les seves
Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae
, conegudes com les
900 tesis
. Es tracta de nou-centes proposicions recollides de les mes diverses fonts culturals, tant de filosofs i teolegs llatins com dels arabs, els peripatetics i els platonics. No en va excloure tampoc els pensadors esoterics, com
Hermes Trismegist
, ni els llibres hebreus. L'obra anava precedida d'una introduccio, que titula
Discurs sobre la dignitat humana
, text que s'ha convertit en classic i en que Pico formula tres dels ideals del
Renaixement
: el dret inalienable a la discrepancia, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferencia.
Quant a les tesis, la seua intencio era demostrar que el
cristianisme
era el punt de convergencia de les tradicions culturals, religioses, filosofiques i teologiques mes diverses. La seua intencio era que aquestes nou-centes conclusions es discutissin a Roma despres de l'Epifania del
1487
pels doctes de tot el mon per entaular una pau filosofica entre els cultivadors de totes les doctrines.
Tanmateix, tretze d'eixes tesis foren considerades "sospitoses d'heretgia". El papa les vincula amb la magia cabalistica i va prohibir seguir endavant amb el debat. Pico no va tenir millor idea que escriure una
Apologia
en la qual defensava eixes tesis questionades, de manera que els doctes clericals ho consideraren un acte de superbia i obstinacio. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico fou excomunicat, per la qual cosa va fugir a
Franca
, on fou detingut i conduit a la preso de
Vincennes
.
L'hereu al tron de Franca i futur rei,
Carles VIII
, intercedi al seu favor i fou alliberat. Despres d'aixo, accepta una invitacio de
Llorenc el Magnific
de
Medici
(1449-1492, banquer, politic i mecenes italia), i s'instal·la a
Florencia
. L'any
1489
, finalitza l'
Heptaplus
, relat
mistic
de la creacio de l'univers, que versa sobre la
genesi
buscant desentranyar els seus significats mes recondits. Dos anys despres, amb vint-i-vuit anys, renuncia als seus bens i es lliura a un profund fervor religios. El papa
Alexandre VI
el va admetre una altra vegada a l'Esglesia catolica. Tanmateix, Pico no renuncia a cap de les seues tesis.
Ingressa en l'
orde dels Dominics
, els habits del qual no va arribar a vestir abans de la seua mort, succeida als trenta-un anys, el 17 de novembre del 1494 (probablement a causa d'
arsenic
[2]
).
Enllacos externs
[
modifica
]