Pere Comte
o
Pere Compte
(
Girona
, segle
xv
-
Valencia
, 1506) va ser un arquitecte
catala
, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gotics de la ciutat de Valencia, on estigue actiu de 1454 a 1506. El 2006 es va celebrar el 500 aniversari de la seua mort, amb una exposicio en l'edifici que mes fama li atorga: la
Llotja de la Seda
.
Durant la segona meitat el segle
xv
fou una figura clau de l'arquitectura gotica a la
Corona d'Arago
, i molt especialment a la ciutat i
Regne de Valencia
, que llavors vivia el seu
segle d'or
. Fou mestre d'obres de la ciutat de Valencia, on funda el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb
Francesc Baldomar
i Garcia de Toledo.
En aquesta ciutat intervingue com a pedrapiquer en la Capella Reial del
Convent de Sant Domenec
(1454-1457), junt amb Francesc Baldomar, que era el
mestre
de l'obra. El 1468 treballava en l'acabament i manteniment del
Portal de Quart
. La primera obra on consta com a
mestre piquer
, sense la intervencio de Baldomar, fou en el Portal Nou de la muralla del segle
xiv
(enderrocat el segle
xix
). El 1476 fou contractat per fer una capella a l'
esglesia de Sant Nicolau de Valencia
i uns arcs en un palau d'
Alcasser
. El 1479 esta documentat com a
mestre d'obres
de la
Seu
, on repren les obres de l'arcada nova, que preten prolongar la nau central fins a l'aula capitular i el
Micalet
. Algunes de les obres que hi realitza foren la capella dels Perusa (1496), la nova sagristia (1498), una escala de caragol, una porta en angle i una arcada per a la sagristia (1504) i nombroses finestres en biaix, amb efecte
trompe l'oeil
.
Sense deixar de treballar a la Seu fou contractat el 1482 per fer l'obra mes emblematica d'aquell temps d'or per a Valencia: la
Llotja de la Seda
(1483-1498), que actualment es l'unic edifici
Patrimoni de la Humanitat
del Pais Valencia. En principi figuraven com a
mestre d'obres
ell i el guipuscoa Joan Ivarra, pero queda com a unic mestre el 1486 en faltar el segon.
D'altres obres al
cap i casal
foren el primer edifici de l'
Estudi General
(1494-1498) (que ja no existeix) i el paviment de les drassanes del
Grau
. Va fer estudis per ampliar el cabal del
Turia
amb aigua del
Cabriol
i per regular les aigues del
Xuquer
. Tambe comenca la construccio del
Consolat de Mar
, contigu a la Llotja, i el pati del
Palau de la Generalitat
. Es creu que tambe participa en la construccio del
Palau de Mossen Sorell
de la ciutat
[1]
Treballa tambe a les seus d'
Oriola
,
Tortosa
i
Saragossa
, als palau del bisbe tortosi i per als
Borja
al
monestir de Sant Jeroni de Cotalba
i a la
Col·legiata de Santa Maria de Gandia
, durant el govern de la duquessa Maria Enriquez i a la primera i desapareguda esglesia de Sant Jaume de
Vila-real
.
Porta fins a les ultimes consequencies l'estudi sobre el tall de la pedra i sobre l'alcat d'arcs i voltes amb aquest material, amb la qual cosa esdevingue un referent per a l'arquitectura gotica de la
Mediterrania
.
Variant ortografica del nom
[
modifica
]
Pere Compte
es la grafia medieval i molt generalitzada del nom de l'arquitecte. Tan estesa es la grafia
Compte
que fins i tot la fundacio i el carrer que porten el seu nom a la Ciutat de Valencia es diuen ≪Pere Compte≫. No obstant aixo, la grafia correcta del nom es ≪Comte≫ (titol nobiliari) i no pas ≪Compte≫ (acte de comptar, calcul d'una quantitat).
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana
(2005): Volum V, veu: "Compte, Pere". Editorial Prensa Iberica.
J. Vidal, "Pere Compte, mestre major de l'obra de la Seu de Tortosa",
Anuario de Estudios Medievales
, 35/1 (2005), p. 403-434 (
http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/145/147
).
M. R. Nobile,
Matteo Carnilivari, Pere Compte 1506-2006: due maestri del gotico nel Mediterraneo
, edizioni Caracol, Palermo, 2006.
Pellicer i Rocher, Vicent, "Pere Compte, arquitecte de la Seu",
Levante. El Mercantil Valenciano, edic. Gandia, Fira i Festes,
pp. IX i X, Gandia, 1998
Pellicer i Rocher, Vicent,
Historia de l'Art de la Safor. Segles XIII-XVIII,
Centre d'Estudis i Investigacions "Alfons el Vell", Gandia, 2007
A. Zaragoza i M. Gomez-Ferrer:
Pere Compte, arquitecte
, Generalitat Valenciana, Valencia, 2007.