Pedra de Rosetta

Rosetta stone (angles) i ロゼッタ?スト?ン (japones)
Tipus	objecte arqueologic , Uberrest i inscripcio bilingue
Creador	Ptolemeu V Epifanes
Creacio	196 aC
Data de descobriment o invencio	15 juliol 1799
Lloc de descobriment	Fort Julien
Periode	dinastia Ptolemaica i periode hel·lenistic
Material	granodiorita
Mida	112,3 ( ) cm × 757 ( ) mm × 284 ( ) mm × 284 ( ) mm
Llengua	grec antic i egipci
Propietat de	Museu Britanic
Col·leccio	Museu Britanic ( Camden )
Catalogacio
Numero d'inventari	EA24
Cataleg	Una historia del mon en 100 objectes :(33)

La pedra de Rosetta es una pedra de granodiorita ^[1] (sovint identificada erroniament com a basalt ) de 112 cm d'alcada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix ^[2] mentre que el seu pes es d'aproximadament 760 kg. ^[2] Presenta tres inscripcions: la superior en jeroglifics de l' antic Egipte , la central en escriptura demotica egipcia i la inferior en grec antic ^[3] d'un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC . La superficie frontal esta polida i les inscripcions lleugerament incises, els laterals estan suavitzats i la part posterior esta toscament treballada, segurament perque no estava a la vista en la seva ubicacio originaria. ^[4] Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglifics egipcis , el 1822 , per Jean-Francois Champollion , i el 1823 , Thomas Young la va estudiar. La descoberta va facilitar la traduccio d'altres texts jeroglifics. La pedra es troba actualment al Museu Britanic de Londres .

Descripcio [ modifica ]

La pedra de Rosetta es un fragment d'una estela mes gran, tot i que posteriorment no se'n va trobar cap altre fragment al lloc on va ser descoberta. ^[5] Com que li manquen fragments, cap dels seus texts no es complet. El mes fet malbe es el superior, escrit en jeroglifics, del qual nomes son visibles catorze linies, totes interrompudes al costat dret, i dotze incompletes al lateral esquerre. El seguent registre escrit en demotic s'ha conservat millor, ja que te trenta-dues linies, catorze de les quals estan lleument fetes malbe al costat dret. El text inferior en grec conte cinquanta-quatre linies, vint-i-set completes i la resta gradualment fetes malbe pel fet que esta trencat diagonalment a l'angle inferior dret. ^[6]

L'extensio completa del text jeroglific i la mida total de l'estela originaria, de la qual la pedra de Rosetta es nomes un fragment, pot estimar-se prenent com a referencia la comparacio amb altres esteles que han perdurat, incloses altres copies del mateix decret. L'anterior decret de Canop , creat el 238 aC durant el regnat de Ptolemeu III , te 219 cm d'alcada i 82 d'amplada, i conte trenta-sis linies de text jeroglific, setanta-tres de demotic i setanta-quatre de grec amb texts d'una llargaria semblant. ^[7] Amb aquesta comparacio, es pot estimar que s'han perdut catorze o quinze linies del text jeroglific de la pedra de Rosetta, uns 30 cm. ^[8] A mes de les inscripcions, segurament presentava una escena que representava el farao presentant-se als deus, coronat per un disc alat com a l'estela de Canop. Aquests paral·lelismes, i un signe jeroglific per a l'estela a la mateixa pedra (026 de la llista de Gardiner ) suggereixen que originariament tenia un acabament superior arrodonit ^{[3] [9]} i que l'alcada arribava als 149 cm. ^[9]

La pedra de Rosetta es menciona com una pedra de granit negre, amb tres inscripcions... trobada a Rosetta en un cataleg modern dels objectes descoberts per l' expedicio francesa a Egipte . ^[10] En algun moment despres de la seva arribada a Londres , les inscripcions de l'estela foren farcides amb guix blanc per fer-les mes llegibles, mentre que la resta de la superficie fou coberta per una capa de cera de carnauba destinada a protegir-la dels dits dels visitants; ^[11] aixo va donar un color negros a la pedra, i erroniament es va arribar a identificar-la amb basalt negre. Aquestes addicions foren retirades en una neteja el 1999 , que revela el gris fosc originari, la lluentor de la seva estructura cristal·lina i les ratlles roses que recorren el canto superior esquerre. ^[12] Les comparacions amb la col·leccio Klemm de pedres egipcies ubicada al Museu Britanic mostra la seva gran semblanca amb la roca d'una petita pedrera granodiorita a Gebel Tingar, a la vora occidental del Nil i a l'oest d' Elefantina , a la regio d'Assuan , les pedres de granodiorita de la qual presenten aquesta peculiar ratlla rosenca. ^[13]

El decret de la Pedra de Rosetta [ modifica ]

L'estela es va erigir despres de la coronacio del rei Ptolemeu V Epifanes i va ser inscrita amb un decret que establia el culte divi del nou governant. ^[14] El decret va ser emes per un congres de sacerdots que es van reunir a Memphis . La data es dona com " 4 Xandikos " al calendari macedoni i " 18 Mekhir " al calendari egipci, que correspon al 27 de marc de 196 aC . L'any s'indica com el nove any del regnat de Ptolemeu V (equiparat amb 197/196 aC), cosa que es confirma nomenant quatre sacerdots que oficiaven aquell any: Etos, fill d'Etos, era sacerdot dels cultes divins d' Alexandre el Gran i el cinc reis de la dinastia ptolemaica fins al mateix Ptolemeu V; els altres tres sacerdots nomenats al seu torn a la inscripcio son els que van dirigir el culte de Berenice Euergetis , esposa de Ptolemeu III , Arsinoe Filadelfos , esposa i germana de Ptolemeu II , i Arsinoe Filopator , mare de Ptolemeu V. ^[15] Tanmateix, tambe es dona una segona data en els textos grecs i jeroglifics, corresponent al 27 de novembre de 197 aC, aniversari oficial de la coronacio de Ptolemeu. ^[16] El text demotic entra en conflicte amb aixo, enumerant dies consecutius de marc per al decret i l'aniversari. ^[16] No se sap per que existeix aquesta discrepancia, pero es evident que el decret es va emetre l'any 196 aC i que estava dissenyat per restablir el domini dels reis ptolemaics sobre Egipte. ^[17]

Historia de la pedra [ modifica ]

Alguns cientifics havien acompanyat Napoleo a la Campanya napoleonica d'Egipte i Siria . Despres que Napoleo Bonaparte fundes l'Institut de l'Egypte al Caire el 1798, 50 d'aquells n'esdevingueren membres. El capita frances Pierre-Francois Bouchard troba una pedra negra mentre dirigia els treballs de construccio del fort Julien al port egipci de Rosetta (actualment, Rashid) el 15 de juliol de 1799 . ^[18] Va entendre immediatament la importancia de la pedra i la mostra al general Abdallah Jacques de Menou, que va decidir que havia de ser portada a l'Institut, on arriba l'agost de 1799. El 1801 els francesos s'hagueren de rendir. Es crea polemica sobre les troballes dels cientifics: els francesos les volien conservar, mentre que els britanics les consideraven requisades, en nom del rei Jordi III . El cientific frances Etienne Geoffroy Saint-Hilaire escrigue una carta al diplomatic angles William Richard Hamilton en que amenacava de cremar totes les troballes, amb una abominable referencia a l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria . Els britanics capitularen i insistiren nomes en el lliurament dels monuments. Els francesos intentaren amagar la pedra en una barca, malgrat les condicions de la capitulacio, pero no se'n sortiren. Se'ls va autoritzar a emportar-se'n les impressions que n'havien fet previament abans d'embarcar-se a Alexandria . Quan la pedra arriba a Gran Bretanya va ser portada al Museu Britanic , on roman des de 1802 .

Te inscripcions pintades de blanc, contemporanies de l'adquisicio. A l'esquerra hi diu: Capturat a Egipte per l'exercit britanic el 1801 , i a la dreta: Cedida pel rei Jordi III . La pedra va ser netejada pel Museu Britanic el 1999 , pero aquesta prova de la seva historia no es va esborrar. Tambe es va deixar sense netejar una petita area de la superficie al canto inferior esquerre, per poder comparar-la amb l'estat anterior.

El juliol del 2003 , Egipte demana el retorn de la pedra de Rosetta. Zahi Hawass , secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire, digue a la premsa: Si els britanics volen ser recordats, si volen recuperar la seva reputacio, han de retornar voluntariament la pedra, ja que es la icona de la nostra identitat egipcia.

Significacio [ modifica ]

A causa que fou el primer text plurilingue antic descobert en temps moderns, la pedra de Rosetta va despertar l'interes public pel seu potencial per a desxifrar la fins aleshores inintel·ligible escriptura jeroglifica egipcia, i en consequencia les seves copies litografiques i de guix comencaren a circular entre els museus i els erudits europeus.

L'estudi del decret del farao Ptolemeu V ja estava en proces i la primera traduccio completa del text en grec antic va apareixer el 1803 . Tanmateix, no fou fins al 1822 quan Jean-Francois Champollion va anunciar a Paris el desxiframent dels texts jeroglifics egipcis, molt abans que els linguistes fossin capacos de llegir amb seguretat altres inscripcions i texts de l' antic Egipte .

Els principals avencos de la descodificacio foren el reconeixement que l'estela ofereix tres versions del mateix text ( 1799 ), que el text demotic fa servir caracters fonetics per a escriure noms estrangers ( 1802 ), que el text jeroglific tambe ho fa aixi i te semblances generals amb el demotic ( Thomas Young el 1814 ) i que, a mes d'emprar-se per als noms estrangers, els caracters fonetics tambe ho foren per a escriure paraules nadiues egipcies (Champollion, el 1822 - 1824 ).

Mes endavant, es van descobrir dues copies fragmentaries del mateix decret, i actualment es coneixen diverses inscripcions egipcies bilingues i trilingues, inclosos els decrets ptolemaics, com el decret de Canop del 238 aC i el decret de Memfis de Ptolemeu IV de 218 aC. Per aixo, tot i que la pedra de Rosetta ja no es unica, fou un referent essencial per a l'enteniment actual de la literatura i la civilitzacio de l'antic Egipte i el mateix terme pedra de Rosetta encara avui es fa servir en altres contexts com el nom de la clau essencial per a un nou camp del coneixement.

Oblit del llenguatge jeroglific i el demotic [ modifica ]

Tant el llenguatge jeroglific com el demotic comencaren a desapareixer al segle III . ^[19] Moriren els sacerdocis centrats en temples i amb el declivi de la religio de l'antic Egipte , el territori fou progressivament convertit al cristianisme ; com que els cristians egipcis escrivien en l' alfabet copte , derivat del grec, aquest acaba per suplantar el demotic. L'ultim text jeroglific conegut, la inscripcio d'Esmet-Akhom , fou escrita per sacerdots al temple d' Isis a Files el 394 dC, i l'ultim text demotic tambe hi fou inscrit el 452 dC. ^[20] Gran part de la historia del primer mil·lenni aC fou enregistrada en escriptures egipcies o en cuneiforme , el sistema d'escriptura de Mesopotamia . Amb la perdua del coneixement d'aquests dos sistemes, els unics registres del passat distant provenien de fonts limitades i distorsionades. ^[21] L'exemple egipci mes important d'una font d'aquest tipus fou Historia d'Egipte ( Aegyptiaka ), una historia del pais escrita per un sacerdot egipci anomenat Maneto al segle III aC . El text original es perde i nomes pervisque en resums i citacions d'autors romans. ^[22]

La majoria d'egipcis continuaren parlant copte , l'ultima forma de la llengua egipcia, fins forca despres de la conquesta arab d'Egipte el 642 dC, malgrat que perde gradualment terreny davant de l' arab . El copte comenca a morir cap al segle XII, i a partir d'aquest moment sobrevisque principalment com a llengua liturgica de l' esglesia copta . ^[23]

Desxiframent dels jeroglifics [ modifica ]

• 1650-1654: el jesuita Athanasius Kircher publica quatre volums de traduccions de jeroglifics egipcis -totalment imaginatives i erronies- i assenyala el valor del copte com a residu de l'antic egipci. ^[24]
• 1799: expedicio de Napoleo Bonaparte a Egipte; descobriment de la pedra de Rosetta, decret bilingue en tres escriptures -grec, demotic i jeroglific- de Ptolemeu V Epifanes .
• 1802: el suec Johan David Akerblad aconsegueix identificar tots els noms propis del text demotic de la pedra de Rosetta i, valent-se de l'estudi de l'idioma copte, en desxifra quatre paraules; temple , grecs , ell i llurs .
• 1814-1816: treballs de l'angles Thomas Young sobre la pedra de Rosetta. Descobreix que l'escriptura jeroglifica no es alfabetica i que les seves derivades, hieratica i demotica, obeeixen als mateixos principis. Publica un vocabulari grec-demotic de mes de vuitanta paraules, quasi totes correctes segons es va poder comprovar mes endavant.
• 1822: (14 de setembre) Jean-Francois Champollion , utilitzant els treballs de Silvestre de Sacy, Akerblad i Young, aconsegueix llegir el nom de Ptolemeu en els jeroglifics de la pedra de Rosetta (22 de setembre). Champollion, Lettre a Monsieur Dacier, secretaire perpetuel de l'Academie royale des inscriptions et belles letteres, relative a l'alphabet des hieroglyphes phonetiques. (27 de setembre) Champollion, acte public de presentacio del descobriment a l' Academia de les inscripcions i llengues antigues .
• 1824: Champollion publica Precis du systeme hieroglyphique .
• 1828-1829: expedicio de Champollion a Egipte.
• 1836-1841: Champollion publica Grammaire egyptienne . ^[25]
• 1843: Trasllat de la placa reial de Karnak a la Biblioteca Nacional de Paris.
• 1866: Karl Richard Lepsius troba el Decret de Canop , text bilingue que confirma les interpretacions de Champollion.

Desxiframent de Champollion [ modifica ]

El 1822 , Champollion va descobrir la manera de llegir els jeroglifics egipcis mitjancant l'estudi del contingut de la pedra de Rosetta, un monolit en que figurava inscrit un missatge en tres escriptures antigues: grec , demotic i jeroglific .

" Jo ho soc tot per a Egipte i Egipte ho es tot per a mi .": La vida de J. F. Champollion (1790-1832) es una veritable cursa contra rellotge que dona sentit a la monumental tasca per la qual el linguista frances es va sentir en tot moment preparat: el desxiframent dels jeroglifics. Parlem d'un apassionat orientalista que ja amb setze anys va manifestar la sospita que l'escriptura jeroglifica de l'Egipte faraonic estava directament relacionada amb el copte , el llenguatge egipci coincident amb l'era cristiana. En nomes quatre anys, sense deixar d'investigar i aprofundir els seus coneixements de llengues ( arab , hebreu , persa o sanscrit ), Champollion va esdevenir membre de l' Academie Delphinale de Grenoble i professor de la facultat d'historia de la mateixa ciutat. Abans del seu exili a Figeac (1816-1817), va tenir temps de publicar el seu treball L'Egypte sous les Pharaons (1814) i d'elaborar una gramatica i un diccionari del copte.

Des de llavors i fins al 1822 , Champollion va reprendre intensament l'estudi dels jeroglifics a Grenoble i a Paris. Hi ha tres dates clau consecutives en el descobriment que li va permetre desxifrar els jeroglifics egipcis. Va ser el 14 de setembre de 1822, treballant amb dos dels documents que li havia enviat el seu amic Nicolas Huyot, procedents d'una expedicio a Egipte, que li van encaixar les teories sobre les que havia treballat. "Je tiens l'affaire!" ('ja ho tinc!') serien les primeres paraules de Champollion al seu germa, abans de comunicar-li que era capac de desxifrar l'escriptura sagrada de l' antic Egipte . ^[26] Tot seguit, patiria un desmai com a resultat de l'esgotament mental. El 22 de setembre escrivia una carta al senyor Bon-Joseph Dacier, secretari de l' Academia de les inscripcions i llengues antigues , explicant-li detalls del seu descobriment. ^[27] Aquesta carta ha passat a la historia com la Lettre a Monsieur Dacier i es considera el fonament de la interpretacio dels jeroglifics egipcis . Va ser el 27 de setembre quan es feu public el descobriment, en un acte a l'Academia de les inscripcions i llengues antigues, on es van llegir fragments de la carta. ^{[28] [26]}

El 1828, viatja a Egipte i es dedica a la frenetica recopilacio de material que despres traduiria. En vint mesos, posa a prova in situ tots els seus coneixements. No es estrany, doncs, que la primera catedra d'egiptologia de la historia es crees el 1831 al College de France expressament per a Champollion. Finalment, l'esgotament el vence, pero ni tan sols una mort prematura no impedi pas que es publiquessin postumament ?durant mes de deu anys? obres que havien quedat al calaix, entre aquestes, la Grammaire egyptienne i el Dictionnaire egyptienne .

Amb l'ajuda dels gravats de la pedra de Rosetta, que oferien un mateix text traduit a tres llengues (jeroglific, demotic i grec), Champollion havia demostrat que l'escriptura jeroglifica no era exclusivament simbolica com erroniament s'havia cregut des de feia segles. Com ho va fer? En primer lloc, compara el nombre de caracters egipcis amb el de paraules gregues: 1.419 caracters egipcis i 486 paraules gregues; per tant, els jeroglifics no podien representar paraules, sino fragments de paraules. A mes, es fixa especialment en aquells grups de simbols jeroglifics que apareixien encerclats (cartutxos) i que, segons es pensava, havien de designar noms de personatges regnants. Per tant, feien referencia a noms propis que tant en grec com en jeroglific s'haurien de pronunciar de la mateixa manera. Si el text grec parlava d'una lloanca al rei "Ptolmis" (Ptolemeu), descendent del general d'Alexandre el Gran, no costaria gaire de localitzar els corresponents cartutxos per comprovar que, efectivament, els egipcis podien tambe fer referencia a una entitat del mon reial (com ara el farao) mitjancant, no un, sino mes d'un simbol. Es podria parlar, doncs, de l'existencia de simbols que representarien sons com en els nostres alfabets? El fet que la paraula farao ( Ptah ) i el mateix nom del farao (Ptolemeu) presentessin els dos mateixos simbols inicials (p i t), semblava respondre afirmativament a aquesta pregunta. Per reforcar el plantejament, Champollion nomes havia de fixar-se en noms de regents en altres fonts que compartissin el maxim de lletres amb el cartutx de "Ptolmis". A l'obelisc de Filas, hi apareixia el nom de Cleopatra , que n'oferia fins a quatre lletres comunes (p, t, o i l).

Pel que fa a la lletra T, Champollion va deduir que es podria escriure de dues maneres diferents, cosa que resulta correcta.

Aquest procediment permetia a Champollion d'anar confeccionant un primer alfabet de simbols fonetics (fonogrames), amb el qual es va aventurar a desxifrar mes cartutxos, com aquest:

Les lletres que coneixia eren les seguents:

• 1 2 3 4 5 6 7 8 9
• A L? S E? T R?

Aixi, va deduir que aquest nom era ALKSENTRS (Alexandre), i va afegir tres simbols nous al seu diccionari.

Mitjancant aquest procediment, en poques setmanes, estudiant molts cartutxos disponibles no traduits encara, va arribar a definir al voltant de 100 signes jeroglifics. L'exit de Champollion no rau nomes a identificar alguns signes jeroglifics amb lletres que representen sons (fonogrames), sino tambe a descobrir per que s'escollien precisament aquests signes per a cada so. Aixo ho aconsegui gracies als seus grans coneixements de copte, llengua emparentada amb l'egipci de l'epoca faraonica. Els signes jeroglifics no deixaven de ser figuratius (representaven objectes, com per exemple, un lleo) i fou en expressar aquestes imatges en copte quan Champollion s'adona que s'escollia la imatge per representar-ne els sons inicials. Per exemple, una aliga per representar el so inicial "A".

La complexitat de l'escriptura jeroglifica es feia ben palesa, ja que un mateix nom podia compondre's d'ideogrames i fonogrames. Per exemple, en el cartutx que representa el Sol, pronunciat RA en copte. A la pedra de Rosetta, Champollion troba el segon simbol traduit al grec per 'natalici', que en copte es pronuncia com a MS. Finalment, els dos darrers signes ja els havia descrits en el seu diccionari com a SS. Aixi, va deduir el nom de RAMSSS, Ramses , el farao del gran exode hebreu. Tot seguit, tradueix tambe l'ocell del jeroglific que representa un ibis , que al seu torn es simbol del deu egipci Thot . La traduccio seria, doncs: THOTMSS, Tutmosis, un altre farao molt conegut.

Aquestes van ser les primeres passes de Champollion a l'hora de resoldre els jeroglifics. Uns anys despres arribaria a la conclusio que el jeroglific era un combinat complex d'ideogrames, fonogrames i determinatius (simbols per evitar ambiguitats). Des d'aleshores, l'egiptologia faria un bon servei de tots aquests estudis per seguir investigant.

Diccionari jeroglific [ modifica ]

Champollion va descobrir que els jeroglifics representaven sons o conjunts de sons. Pretenien plasmar per escrit el llenguatge parlat. Sovint, pero, els jeroglifics ometien les vocals i, per aixo, hi ha paraules que mai sabrem completament com es pronunciaven. Els jeroglifics, a mes, es podien escriure d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra o de dalt a baix. Per saber en quin sentit dels dos primers s'han de llegir, hem de fixar-nos si apareixen simbols que representin humans o animals. Si miren cap a l'esquerra, el text es llegira d'esquerra a dreta.

La clau de volta de tot plegat [ modifica ]

El desxifratge de la pedra de Rosetta va fundar l' egiptologia moderna. Aquesta importancia s'origina gracies a l'ultima frase del text que hi trobem gravat: "Aquest decret ha de ser escrit sobre pedra amb els simbols de l'escriptura sagrada [jeroglifica], popular [demotica] i grega". Silvestre de Sacy (1758-1838), Thomas Young (1773-1829) o Karl Richard Lepsius (1810-1884), entre d'altres i a mes de Champollion, ja van treballar amb la idea que el text representat era unic.

Us com a metafora [ modifica ]

Pedra de Rosetta s'usa tambe com a metafora per a referir-se a alguna cosa que es una clau critica en un proces de desxiframent o traduccio, o un problema dificil. Per exemple: la pedra de Rosetta de la immunologia , els ritmes talamocorticals, la pedra de Rosetta d'un subconjunt de malalties neurologiques , o l'arabidopsis , la pedra de Rosetta del temps de la floracio .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Bierbrier , M L ≪The acquisition by the British Museum of antiquities discovered during the French invasion of Egypt≫ (en angles). Studies in egyptian antiquities . British Museum Publications, 123, 1999.
• Budge , E. A. Wallis. The Mummy: chapters on Egyptian funereal archaeology . Cambridge University Press, 1894.  
• Budge , E. A. Wallis. The Rosetta Stone . British Museum, 1913.  
• Middleton , A.; Klemm , D. ≪The Geology of the Rosetta Stone≫ (en angles). Journal of Egyptian Archaeology , 89, 1, 2003, pag. 207?216. DOI : 10.1177/030751330308900111 .
• Miller , E. ≪The Examination and Conservation of the Rosetta Stone at the British Museum≫. Tradition and Innovation . British Museum Publications, 2000.
• Parkinson , R. B.; Whitfield , Diffie; Fischer , Mary; Simpson , R. S.. The Rosetta Stone and Decipherment (en angles). University of California Press, 1999, p. 208. ISBN 978-0-520-22306-6 .  
• Ray , J. D.. The Rosetta Stone and the Rebirth of Ancient Egypt (en angles). Harvard University Press, 2007. ISBN 978-0-674-02493-9 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Inscripcio de Behistun .

Enllacos externs [ modifica ]

• (angles) La pedra de Rosetta al Museu Britanic .
• (angles) El text de la pedra, en traduccio anglesa Arxivat 2009-07-12 a Wayback Machine .

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)