Pau Duran
(
Esparreguera
, 31 de desembre de 1582 ?
Areny de Noguera
, 18 de febrer de 1651) fou
bisbe d'Urgell
. Va estudiar a la
Universitat d'Osca
, va obtenir el titol de batxiller en lleis l'any 1602 i la llicenciatura, l'any 1603. L'any 1612 va publicar a
Mallorca
la seva primera obra juridica.
[1]
El 1623, en morir el bisbe, abandona Mallorca i marxa a
Madrid
, a la cort, on regnava en aquells moments
Felip IV
. Alla hi va ser nomenat “
capellan de su Majestad
”. Anys despres, quan al marc de 1626 el monarca va arribar a Barcelona per jurar les Constitucions de Catalunya i celebrar Corts Generals, Duran es troba entre els dignataris eclesiastics que li donen la benvinguda. El gener d'aquest any havia estat nomenat Ardiaca dels canonges de la catedral de Barcelona.
[2]
En el transcurs de 1626, Pau Duran es va traslladar a
Roma
. Un nou carrec amb molta mes responsabilitat li era encomanat directament pel Papa formar part del
Tribunal de la Rota
. El Sant Pare
Urba VIII
el va nomenar el seu capella. L'11 de maig de 1635 va arribar com a bisbe a
la Seu d'Urgell
. Va desenvolupar des del primer moment una gran activitat pastoral. Va passar una llarga temporada a
Esparreguera
, durant els anys 1636 i 1637. Des de casa seva, a la placa de la Vila, vigilava i dirigia el govern de la diocesi d'Urgell. Pau Duran era un bisbe partidari de la monarquia hispanica igual que tota la societat catalana de l'epoca fins que, arribat el conflicte de 1640, una part dels catalans dirigits per
Pau Claris
van optar per la monarquia francesa.
Guerra dels Segadors
[
modifica
]
L'any 1640, els francesos van ser vencuts a
Salses
, a la Catalunya del Nord, en els primers dies d'any els tercos espanyols van sortir del
Rossello
i van acampar en diversos territoris del Principat. El subministrament d'aliments i l'allotjament per 9000 soldats es feia insostenible a les poblacions i als pagesos. Els diputats de la
Generalitat
, presidits per
Pau Claris
, van escriure a Madrid, perque poses solucio a aquest problema, pero Madrid els va contestar que l'exercit havia de romandre on era en previsio de nous atacs francesos a la Catalunya del Nord. El dijous 7 de juny se celebrava la senyalada
festa del Corpus
a
Barcelona
. Al mati a la catedral, el bisbe de
Barcelona
presideix la missa pontifical a la qual assisteixen els Consellers de la ciutat en lloc preferent. Pau Duran segueix la celebracio.
[3]
Els Consellers son assabentats per un missatger que a la Rambla hi havia un
aldarull promogut pels segadors
i abandonen tot seguit l'esglesia, i envien poc despres un avis al bisbe d'Urgell perque es dirigeixi al Palau del Virrei al Pla de Sant Francesc.
Aquella mateixa matinada havien entrat a la ciutat uns cinc-cents segadors. A la nit, el bisbe Pau Duran, quan encara ignorava la mort del virrei, explica els fets al rei d'Espanya en una carta. Per a succeir al difunt virrei de Catalunya en el
Corpus de Sang
, el rei
Felip IV
va nomenar al
Duc de Cardona
, que va arribar a Barcelona el dia 19 i va jurar el seu carrec l'endema. Va marxar tot seguit a
Perpinya
amb el bisbe Pau Duran. El nou virrei mor a
Perpinya
i Pau Duran rep l'ordre del rei de romandre-hi i custodiar els expedients oberts contra els caps de l'exercit fins que pogues lliurar-los personalment al rei. En els mesos seguents, a
Barcelona
es va decidir l'entrega de
Catalunya
a la. Aquesta decisio politica la va prendre
Pau Claris
. Aquest va convocar Duran a les Corts Generals. Segons les lleis, nomes el rei tenia la potestat de poder-les convocar.
Pau Duran, que coneixia les lleis, no es va veure obligat a obeir les tres convocatories que li havia enviat Claris, i aquest el va declarar enemic de la patria i va decretar el decomis de tots els seus bens. Va ser foragitat del seu bisbat. Els bisbes van marxar a
Arago
,
Valencia
o
Castella
; els canonges i altres eclesiastics havien de triar entre l'exili i el jurament de fidelitat als nous governants.
Pau Claris
va morir el 27 de febrer de 1641. El marc de 1641 el rei
Felip IV
va nomenar Pau Duran arquebisbe de
Tarragona
, ciutat que mai no va ser ocupada pels francesos. Malgrat el nomenament fet pel rei, Duran no va rebre mai les butlles del
Papa
, perque
Roma
volia mantenir una diplomatica neutralitat entre les dues monarquies en conflicte. L'any 1650 arriba a
Areny de Noguera
, a
Arago
, poble del seu bisbat que havia estat alliberat del domini frances per les tropes de
Felip IV
.
La pesta estesa per tota
Catalunya
va ser segurament la causa de la mort de Pau Duran el 18 de febrer de 1651 a
Areny de Noguera
.
- ↑
Documentacio del Cataleg del Fons de l'Arxiu Municipal
- ↑
Anuari d'Esparreguera
(en catalana). Ajuntament d'Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera, 2007.
- ↑
Elliot
, John H.
La revolta catlana, 1598-160
.