Interpretacio artistica de l'antic escut municipal de Patraix a partir dels segells conservats en l'Arxiu Municipal de Valencia. Creacio artistica a carrec d'Oscar Hernandez Suarez.
Esglesia del cor de Jesus de Patraix
Patraix
es el districte 8 i tambe un barri de la ciutat de
Valencia
, que inclou, a mes de Patraix, els barris de
Sant Isidre
,
Vara de Quart
,
Safranar
i
Favara
.
Limita pel nord amb el districte de
l'Olivereta
, al sud amb els districtes de
Jesus
i
Pobles del Sud
, a l'est amb
Extramurs
i a l'oest amb el municipi de
Xirivella
.
Va ser un poble independent fins a l'any
1870
, moment en que es va annexionar a la ciutat de
Valencia
a peticio propia de l'Ajuntament de
Patraix
d'aquella epoca.
Els vestigis mes antics i indicis d'un possible Patraix roma ens remeten a dues lapides amb inscripcions, potser extretes d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un
etim
llati, ja que segons
Carme Barcelo
Patraix
prove de PETRARIOS, es a dir, ≪el lloc on hi ha pedres o el pedreguer≫. A partir d'aquesta paraula llatina, l'arab hauria continuat l'evolucio a les formes antigues
Petrayr
i
Patrayr
. Segons la documentacio, en epoca arab es donava l'existencia de dos
patraixs
, el de dalt (Patraix el de dalt o
al-fawqiyya
i Patraix el de baix o
al-safliyy
a). Aquesta existencia de dos llogarets, probablement dues
alqueries
, hauria provocat l'afegiment d'una
-s
final que hauria donat la forma
Patrayrs
, antecedent immediat del
toponim
actual.
Despres de la conquesta cristiana i del repartiment, el lloc va ser donat als Escriva en forma de
senyoriu
. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Cardenas. El poble es va vore implicat en les epidemies de pesta de 1647, durant les quals hi allotja un hospital, i tingue un paper rellevant en la revolta camperola de 1663, quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alcaren en armes contra la ciutat.
Patraix fou poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats economiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaptatoria, aconsellaren que s'iniciara l'annexio del terme a la ciutat de
Valencia
. En el moment de produir-se aquesta incorporacio, i segons consta en el cens de 1870, la poblacio comptava amb unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'horta immediata. El pas de la industrialitzacio pel poble deixa importants edificis com la fabrica sedera de
La Battifora
, primera a emprar el motor de vapor en tot el Pais Valencia.
Ja en el segle XX tingueren lloc al barri diverses vagues d'obrers, especialment del ram del vidre. Es destacable el fet que es fundara a Patraix la
Federacio Anarquista Iberica
(FAI). El barri, durant els anys de la guerra, va veure caure com a minim dues bombes que deixaren diversos morts, i compta amb un refugi antiaeri a l'actual carrer de L'Alcudia. El temple parroquial, que pati un incendi l'any 1936, fou restaurat durant la postguerra.
Malgrat que la ciutat s'ha acabat engolint la trama urbana de l'antic poble de Patraix i que els seus antics limits urbans han quedat desdibuixats, encara a dia de hui l'antic poble conserva la seua esglesia parroquial, part del seu antic centre historic format per cases i alqueries d'origen medieval i alguns dels carrers que conformaven el seu antic planol.
Entre el patrimoni del barri destaca l'antic
Convent de Jesus
fundat el segle XV, que va ser seu del manicomi provincial de Valencia entre 1867 i 1993.
El districte de Patraix tenia 58.401 habitants el
2007
,
[2]
dividits entre cinc barris:
Personatges il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]