Pasqual I
(
Roma
? ? id.
11 de febrer
del
824
) fou
Papa
de l'
Esglesia catolica
des del
817
al
824
.
[1]
Pertanyia a una familia noble de la ciutat de
Roma
. En el moment de la seva eleccio com a Papa ocupava el carrec de superior del monestir de Sant Esteve a
Roma
i, despres de la seva consagracio va rebre com a present del fill de
Carlemany
,
Lluis I
, els territoris de
Corsega
i
Sardenya
i la confirmacio, mitjancant el
Pactum Ludovicianum
, de les donacions fetes al papat en les decades precedents per
Pipi el Breu
i
Carlemany
:
Roma
,
Tuscia
,
Perusa
,
Campania
,
Tivoli
,
Exarcat de Ravenna
,
Pentapolis
i
Sabina
, establint els limits de l'Estat de l'Esglesia, dins dels quals el pontifex gaudia de plena sobirania.
Durant el seu pontificat va haver de fer front a la segona crisi iconoclasta que des del
814
torna a apareixer a
Constantinoble
, sota el mandat de l'emperador roma d'Orient
Lleo V l'Armeni
, i que degut a les persecucions patides va provocar una important afluencia de monjos grecs a
Roma
. Aquests van trobar refugi als monestirs, acabats de construir, de Santa Praxedis, Santa Cecilia i Sant Sergi.
L'any
823
va coronar al fill de Lluis I,
Lotari I
, com emperador corregent amb el seu pare. Durant el seu pontificat, va ordenar el trasllat de moltes reliquies de martirs a les esglesies i monestirs romans i va prestar ajuda als
cristians
de
Palestina
i
Espanya
en les seves lluites contra els
musulmans
.
Va morir a la ciutat de
Roma
l'
11 de febrer
del
824
, en un moment en el qual els comissionats imperials enviats per Lluis I investigaven la mort de dos funcionaris papals, que, partidaris de la primacia de l'emperador sobre el papa en assumptes terrenals, havien estat assassinats per servents del Sant Pare. Pasqual I, que havia sigut acusat d'instigar les morts, va negar sota jurament qualsevol implicacio pero potser degut a aquest fet el poble roma es va negar que fos enterrat a la
Basilica de Sant Pere
per la qual cosa les seves restes van ser enterrades en un altre lloc. La tradicio havia cregut que eren a la capella de Sant Zeno de l'esglesia de Santa Praxedes, pero investigacions posterior ho han desmentit. Sembla que va ser sebollit a Santi Processo e Martiniano, pero l'oratori va ser traslladat al segle
xvi
i es van perdre les restes que hi havia.
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|