한국   대만   중국   일본 
Partit d'Unio Republicana Autonomista - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Partit d'Unio Republicana Autonomista

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit d'Unio Republicana Autonomista
Dades
Nom curt PURA Modifica el valor a Wikidata
Tipus partit politic Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica blasquisme
autonomisme regional
republicanisme
anticlericalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineacio politica centreesquerra (1908?1931)
centredreta (1931?1936) Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1908
Fundador Vicent Blasco Ibanez Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolucio o abolicio 1936 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color      Modifica el valor a Wikidata

Partit d'Unio Republicana Autonomista (PURA) fou un partit politic valencia format el 1908 d'una escissio d' Unio Republicana , a causa de les diferencies entre Vicente Blasco Ibanez i Nicolas Salmeron primer, i Alejandro Lerroux i Felix Azzati posteriorment. [1] [2] En el moment de la fundacio, Blasco tenia un paper honorific, ja que es trobava retirat de la politica. [2] El seu ambit d'actuacio era la provincia de Valencia , [3] [4] [5] [6] amb grups homologables [7] a la resta del territori valencia que no s'hi integraren al PURA [8] per por a perdre esferes de poder. [9] Un exemple fou el Partit Republica Autonom de la Provincia de Castello , fundat a principis de la decada del 1930 pels republicans radicals, [10] amb Fernando Gasset Lacasana al capdavant, i amb el mateix estil populista. [10]

Els caps del partit foren Adolf Beltran i Ibanez , Joan Barral i Pastor i Felix Azzati i Descalci . A les eleccions generals espanyoles de 1914 adopta novament el nom d'Unio Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Miguel Primo de Rivera torna a utilitzar el de PURA.

La seua ideologia es basava en el blasquisme i s'anomenava autonomista per a diferenciar-se organicament del Partit Republica Radical d' Alejandro Lerroux . [2] En el seu programa pretenia l'establiment d'una republica espanyola democratica, la separacio de l'Esglesia i l'Estat, la independencia judicial , la creacio de tribunals de comerc i l'autonomia provincial i regional. [1] S'oposaven als sectors escindits dels blasquisme, com els sorianistes , [1] [11] qui donaven suport a la Solidaritat Catalana i amb tingueren enfrontaments armats. [12] En l'etapa liderada per Azzati, van oposar-se a les associacions valencianistes alineats amb el carlisme i el sorianisme . [12] A finals de la decada del 1910 , el partit es fa mes permeable al valencianisme, amb l'alcalde Fausti Valentin demanant l'ensenyament del valencia , [12] fins que Azzati provoca la seua dimissio. [13] [12]

Durant la Segona Republica Espanyola , adopta un programa a la dreta del republicanisme i es vincula novament al Partit Republica Radical , amb el qual forma coalicio electoral en 1933 , i despres de formar part del govern d' Alejandro Lerroux en coalicio amb la CEDA va patir l'escissio d' Esquerra Valenciana i part dels seus quadres van passar a l'escissio del Partit Radical Unio Republicana . En aquell moment estaven dirigits per Sigfrid Blasco-Ibanez , [12] i el partit participa en el govern municipal de Valencia , pero el seu declivi es precipita amb l' escandol de l'estraperlo (1934-1935). Un sector ingressa a la nova Unio Republicana de Diego Martinez Barrio , mentre que el valencianista funda Esquerra Valenciana . [14] [12] La combinacio de factors provoca que patira una forta davallada electoral a les eleccions generals espanyoles de 1936 . [15] Durant la Guerra Civil Espanyola el partit queda en descomposicio, passant molts membres a Esquerra Valenciana , que arribaria fins als 10.000 militants. [16]

Resultats electorals [ modifica ]

Congres dels diputats [ modifica ]

Acte del PURA a Sueca l'any 1933, reclamant un Estatut d'Autonomia per al Pais Valencia . Darrere dels assistents, la bandera del partit i la senyera .
Ricard Samper , dirigent del PURA. Va ser regidor a l'Ajuntament de Valencia entre 1911 i 1920, diputat provincial, alcalde de Valencia entre 1920 i 1921, ministre durant la Segona Republica i breument President del Govern espanyol en 1934.
Any eleccions Vots % vots Diputats +/- Candidat
1910 ??? ???
2 / 404
Nou Felix Azzati i Descalci
1914 ??? ???
1 / 408
Disminució 1 Felix Azzati Descalci
1916 ??? ???
1 / 409
= Felix Azzati Descalci
1918 ??? ???
1 / 409
= Felix Azzati Descalci
1919 ??? ???
1 / 409
= Felix Azzati Descalci
1920 ??? ???
2 / 409
Augment 1 Felix Azzati Descalci
1923 ??? ???
1 / 409
Disminució 1 Felix Azzati i Descalci
1931 ??? ???
14 / 470
Augment 13 Ricardo Samper
1933 ??? ???
17 / 473
Augment 3 Ricardo Samper
1936 ??? ???
0 / 470
Disminució 17 Sigfrido Blasco-Ibanez

Ajuntament de Valencia [ modifica ]

Any Vots % vots Diputats +/-
1909 I 20.559 39,81
14 / 25
Nou
1909 II 19.842 39,69
9 / 24
Disminució5
1911 23.065 40,06
9 / 26
=
1913 21.026 49,96
10 / 24
Augment1
1915 ??? ???
14 / 26
Augment 3
1917 ??? ???
13 / 25
Disminució 1
1920 ??? ???
12 / 26
Disminució 1
1922 ??? ???
13 / 24
Augment 1
1931 57.436 ???
17 / 50
Augment 4

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 ≪ Partit d'Unio Republicana Autonomista ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Roda , Federico Martinez. Valencia y las Valencias: su historia contemporanea (1800-1975) (en castella). Fundacion Univ. San Pablo, 1998. ISBN 978-84-86792-89-3 .  
  3. ↑ Roda , Federico Martinez. Valencia y las Valencias: su historia contemporanea (1800-1975) (en castella). Fundacion Univ. San Pablo, 1998. ISBN 978-84-86792-89-3 .  
  4. ↑ Gonzalez , Damian A.; Heras , Manuel Ortiz; Garzon , Juan Sisinio Perez. La Historia, lost in translation?: Actas del XIII Congreso de la Asociacion de Historia Contemporanea (en castella). Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha. ISBN 978-84-9044-265-4 .  
  5. ↑ Sancho , Juan Antonio Mestre. La aventura deportiva de un pueblo en guerra Valencia (1936-1939) (en castella). Wanceulen S.L., 2010-07-16. ISBN 978-84-9823-817-4 .  
  6. ↑ Cabeza , Octavio Ruiz-Manjon. El Partido Republicano Radical 1908-1936 (en castella). Tebas, 1976. ISBN 978-84-7273-095-3 .  
  7. ↑ Cal , Enric Ucelay da. La historia en el 95 . Marcial Pons, 1996. ISBN 978-84-87827-25-9 . ≪Con el cambio de siglo ocupa su puesto el abogado Fernando Gasset . ... El modelo municipalista de Gasset, bastante parecido al blasquista aunque sin su pasion ni su influencia cultural, terminaria, igual que este, desbordado por los ...≫  
  8. ↑ Preston , Paul; Saz , Ismael. De la revolucion liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975) (en castella). Universitat de Valencia, 2001. ISBN 978-84-7030-855-0 .  
  9. ↑ Les Langues neo-latines . Societe des langues neo-latines, 1970, p. 19-27.  
  10. ↑ 10,0 10,1 Peris , Rosa Monlleo. Castello al segle XX . Publicacions de la Universitat Jaume I, 2006, p. 346. ISBN 978-84-8021-564-0 .  
  11. ↑ Lluna , Juan Luis Sancho. Anticatalanismo y transicion politica: Los origenes del conflicto valenciano (1976-1982) . Universitat de Valencia, 2020-11-05, p. 102-103. ISBN 978-84-9134-694-4 .  
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Baydal Sala , Vicent ≪ Blasco Ibanez i la identitat col·lectiva valenciana: una relacio en questionament ≫. Prometeo: revista de la Casa-Museo Blasco Ibanez , 2018. ISSN : 2659-2851 .
  13. ↑ Cuco , Alfons; Blasco . El pensament valencianista (1969-1939). Antologia . Edicions de la Magrana, 1992. ≪Discurs d'Azzati: […] Primera distancia que nos separa del nacionalismo valencianista es la de la oficialidad de la lengua, pues mientras dicha agrupacion (valencianista) propugna por la difusion de nuestro dialecto en las escuelas, en el hogar, en la vida publica ,[…] nosotros abogamos por el predominio, entiendase bien, por el predominio de la lengua castellana ≫  
  14. ↑ Aviles Farre , Juan. La Izquierda burguesa y la tragedia de la II Republica . Madrid: Comunidad de Madrid, 2006, p. 328-329. ISBN 9788445128817 .   Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine .
  15. ↑ Girona Albuixech , Albert ; i altres . Historia contemporania del Pais Valencia . Tabarca llibres, 1992, p. 353. ISBN 9788480250528 .  
  16. ↑ Sanchis i Llacer , Vicent . Valencians, encara. Cinquanta anys despres de Joan Fuster . 1a edicio. Barcelona: Proa, 2012. ISBN 978-84-7588-359-5 pagines=88-89 .  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_d%27Unio_Republicana_Autonomista&oldid=32770976 ≫