Parc de l'Espanya Industrial

Tipus	Parc
Localitzacio
Entitat territorial administrativa	Sants-Montjuic (Barcelones)
41° 22′ 39″ N, 2° 08′ 27″ E  /  41.3775°N , 2.1408°E  / 41.3775; 2.1408
Format per	Casa del Mig
Dades i xifres
Be integrant del patrimoni cultural catala
Id. IPAC	46111
Be amb proteccio urbanistica
Tipus	Be amb elements d'interes
Id. Barcelona	1788
Be integrant del patrimoni cultural catala
Casa del Mig
Id. IPAC	30310
Be amb proteccio urbanistica
Casa del Mig
Id. Barcelona	1790

El parc de l'Espanya Industrial esta situat entre els barris de Sants i d' Hostafrancs de Barcelona , a tocar de l' estacio de ferrocarril de Barcelona-Sants . ^{[1] [2]} Conserva algunes de les antigues instal·lacions de la fabrica que li dona nom: el centre civic del Casinet d'Hostafrancs, l'Escola bressol Pau i la Casa del Mig , on hi ha equipaments municipals.

Historia [ modifica ]

El 1842, els germans Joan, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny , sota la rao social de Muntadas Germans (vegeu L'Espanya Industrial ), ^[3] adquiriren en emfiteusi un terrreny a l'indret conegut com a Magoria o l'Olivera Rodona, ^[4] al limit entre els municipis de Sants i Barcelona (barri d' Hostafrancs ). ^[5]

El 1847, constituiren a Madrid (on tenien un magatzem) la societat La Espana Industrial, Sociedad Anonima Fabril y Mercantil , ^[6] i iniciaren la construccio d'una gran fabrica en aquells terrenys, ^[7] anomenada el Vapor Nou per contraposicio al Vapor Vell . ^[8] Projectada per l' arquitecte Joan Vila i Geliu, va ser edificada en nomes dos anys, i l'any 1860, funcionava a ple rendiment, amb 7 maquines de vapor i un total de 600 CV de potencia. ^[8] Va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera Republica Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877). ^[9]

Els Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les questions personals d'aquests, i proveint assistencia medica durant les epidemies de colera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870. ^[10] La seva casa era dins del recinte fabril, fet que reforcava la relacio personal amb els treballadors. ^[10] A mes de les instal·lacions industrials, comptava amb diversos equipaments per als seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives. El 1880, amb uns 2500 treballadors, executava tot el proces textil, des de l'extraccio del fil fins als brodats finals. ^{[ cal citacio ]}

L'1 d'agost de 1934 es crea la Seccio Esportiva L'Espanya Industrial, un equip de futbol del mateix nom, dut pels treballadors, que figura habitualment en la segona divisio, i que el 1956 passa a anomenar-se Club Deportiu Comtal . ^[6]

El 1972, l'empresa trasllada la seva produccio a Mollet del Valles i finalment tanca el 1981. L'any 1985, despres d'un seguit de reivindicacions veinals , la major part del solar (on ja s'hi havien construit edificis d'habitatges) es destina a un gran parc dissenyat pels arquitectes Luis Pena Gantxegi , Anton Pagola i Montserrat Ruiz. ^[2]

Amb motiu dels Jocs Olimpics d'Estiu 1992 s'hi construi el Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial , que va acollir les proves d' halterofilia .

Descripcio [ modifica ]

El parc es troba en una amplia esplanada situada sota un desnivell cobert per fileres de graons. La gran extensio de gespa queda travessada per camins de pedra i acaba amb un petit bosc de platans . Destaquen les nou torres-far, dissenyades per Gantxegi. Per un dels costats es pot baixar a les illetes amb banc que s'endinsen al llac de 10.000 m², el segon mes gran de la ciutat. Amb la finalitzacio de les obres el 2009, s'hi van instal·lar dispositius de recirculacio de l'aigua freatica que arriba des del parc de Joan Miro . ^[2]

L'escultura El Drac , obra d' Andres Nagel , s'aboca al llac amb les ales obertes. Dins de l'aigua hi ha l'escultura Neptu , realitzada per Manuel Fluxa el 1881. ^[2] En una de les vores de l'estany hi ha l'escultura Venus moderna , realitzada per Jose Perez Perez ≪Persejo≫ (1929) amb motiu de l' Exposicio Universal de Barcelona . D'aquesta epoca tambe daten Tors de dona , una copia en bronze de la peca de pedra d 'Enric Casanoves de 1947 i Els bous de l'abundancia (1926), obra d' Antoni Alsina . Tambe hi ha dues escultures contemporanies: Landa V (1985) de Pablo Palazuelo i Alto Rhapsody (1985) de l'escultor angles Anthony Caro. ^[2]

Imatges [ modifica ]

• 
  El Drac , d' Andres Nagel (1987)
• 
  Neptu , de Manuel Fuxa (1881)
• 
  Venus moderna , de Jose Perez Perez (1929)
• 
  Tors de dona , d' Enric Casanovas (1947)
• 
  Els bous de l'abundancia , d' Antoni Alsina (1926)
• 
  Landa V , de Pablo Palazuelo (1985)
• 
  Alto Rhapsody , d'Anthony Caro (1985)

Vegeu tambe [ modifica ]

• Casa Espana
• Manso Calders

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Artigues i Vidal , Jaume; Mas i Palahi , Francesc. El model de casa fabrica als inicis de la industrialitzacio. Registre de fabriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856 , 2019, p. 523-530. ISBN 978-84-9156-216-0 .  
• Cabana , Francesc ≪ L'Espanya Industrial ≫. Fabriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolucio Industrial a Catalunya . Enciclopedia Catalana, 1992.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Parc de l'Espanya Industrial

• ≪ Parc de l'Espanya Industrial ≫. Art public . Ajuntament de Barcelona.
• ≪ La Espana Industrial Sociedad Anonima Fabril y Mercantil ≫ (en angles). G. Koch, 2010.