Les
Salines de Santa Pola
son un
parc natural
del
Pais Valencia
que abasta els municipis de
Santa Pola
i
Elx
(
Baix Vinalopo
).
[1]
Te una extensio de 2.574 hectarees i va ser declarat
parc natural
pel
govern valencia
el
12 de desembre
de
1988
.
[2]
Les actuals salines de Santa Pola i
el Fondo
conformaven antigament una gran zona humida coneguda com l'albufera d'Elx, que abastava quasi tota la plana d'Elx.
[3]
[4]
Va ser aterrada per a l'us agricola durant el segle
xvii
.
[5]
El parc esta format per un conjunt de dunes i platges al costat de les quals se situa l'explotacio salinera. Cap a l'interior es possible trobar una zona d'aigua dolca permanentment embassada juntament amb altra zona que s'entolla de manera temporal.
Activitat salinera
[
modifica
]
Museu de la Sal a les Salines de Santa Pola.
Torre de Tamarit
L'extraccio de sal es l'activitat economica fonamental en la zona i, en gran manera, la que conforma l'ecosistema actual.
La dinamica de les salines consistix a fer circular l'aigua marina per un circuit de basses per a obtenir una progressiva concentracio en sals a consequencia de l'
evaporacio
. El gran interes biologic de les salines mediterranies es fonamenta en el fet que la circulacio de l'aigua no es dete durant l'hivern. Les basses, que ocupen una extensa superficie, romanen inundades durant tot l'any per la qual cosa l'ecosistema, d'extraordinaria importancia, s'hi mante. Les aus s'alimenten dels peixos i invertebrats que penetren a les salines mentre que la produccio salinera es beneficia de la riquesa mineral aportada pels
excrements
de l'
avifauna
. Este es el motiu pel qual una de les finalitats del Parc Natural es fomentar i garantir el manteniment a llarg termini de l'explotacio salinera.
[6]
Les formacions de vegetacio al Parc Natural de les Salines de Santa Pola son molt variades i tenen gran interes.
A les dunes litorals es despleguen les formacions de
Crucianellion maritimae
amb exemplars de
Periploca angustifolia
i
Osyris quadripartita
. L'
Halocnemum strobilaceum
junt amb el
Juncus maritimus
i el
Juncus subulatus
destaquen entre les especies propies de les formacions de l'orde
Arthrocnemetalia
, que ocupa extenses superficies al voltant de les basses salineres.
Les estepes salines de l'orde
Limonietalia
son molt ben representades a les zones contigues a les anteriors. El
Limonium santapolense
es l'especie mes caracteristica per ser un endemisme exclusiu d'esta localitat.
Per altra part, les algues marines son exemples de vegetacio aquatica de l'ecosistema litoral, propi d'esta zona.
Al Parc existix tambe l'ecosistema denominat litoral associat, que compta amb abundant vegetacio monoespecifica com la
Rupia cirrhosa
. A mes, destaca a les salines la presencia de
Lampro-thamnium papolsum
, un hidrofit halofil que esta inclos en les llistes d'especies protegides de diversos paisos de la
Unio Europea
i que es propi d'un ecosistema interior d'aigues no tan salades com les anteriors especies.
Les grans colonies de cria d'algunes aus tenen gran interes. L'alena, la camallonga, el cabut, la mongeta o el
xatrac
, son exemples de la varietat faunistica d'este enclavament natural. Destaca tambe la presencia com a nidificant de l'anec blanc i de la rosseta, una especie molt dificil de trobar a
Europa
.
Altres aus, atretes per esta zona que els proporciona aigua i menjar en qualsevol epoca de l'any, tambe ocupen les salines temporalment.
En esta situacio es troba el flamenc, que es pot observar al Parc en concentracions de fins a 8.000 individus, les anatides, com el cullerot, el sivert, el boix o el xarxet i limicoles com les alenes, les camallongues, els corriols, els tetols cuanegres, els territs i els tiforts.
Tambe es poden observar amb facilitat: agrons, cabussons,
xatracs
,
fumarells
,
gavines
, rasclons,
fotges
i polles d'aigua.
Les aus no catalogades com a aquatiques, pero lligades a ecosistemes humits, tenen una important presencia a les Salines de Santa Pola. Exemplars d'arpellot de marjal, d'arpellot cendros, de la xitxarra de canyar i de xauet mostatxut a este Parc.
Per altra part, te gran interes biogeografic la presencia a la zona del fartet, un peix ciprinodontid endemic de la geografia valenciana. La sargantana cua-roja, la sargantana cendrosa i alguns invertebrats de dificil localitzacio als arenals costaners fan mes atractiva encara la visita a les salines.
- ↑
≪
Santa Pola
≫. Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑
Conesa Fernandez Vitoria
, Vicente.
Auditorias medioambientales. Guia metodologica: guia metodologica
(en castella). Ediciones Mundi-Prensa, 1997, p. 540.
ISBN 978-84-7114-697-7
.
- ↑
Sanjaume Saumell
, Eulalia;
Gozalvez Perez
, Vicente ≪
L'Albufera d'Elx y su litoral
≫.
Cuadernos de geografia
, 23, 1978, pag. 83?105.
ISSN
:
0210-086X
.
- ↑
Blazquez Morilla
, Ana Maria ≪
Vision Geografica del Parque Natural de las Salinas de Santa Pola (Alicante, Espana)
≫.
Nereis: revista iberoamericana interdisciplinar de metodos, modelizacion y simulacion
, 2, 2009, pag. 51?64.
ISSN
:
1888-8550
.
- ↑
Gozalvez Perez
, Vicente;
Martin-Serrano Rodriguez
, Gabino-Antonio ≪
Elx: la ciutat i el seu territori agricola. Relectura d'una cooperacio mil·lenaria
≫.
La Rella
, 2014, pag. 53-84.
ISSN
:
0212-6443
.
- ↑
Amigo Somavilla
, Maria Angeles ≪
Puesta en Valor de un Paisaje Patrimonial: Las Salinas de Santa Pola (Alicante-Espana)
≫.
Diseno en Sintesis
, 2017, pag. 4-15.