Sixt II
va ser el vint-i-quatre bisbe de Roma entre els anys
257
i
258
, considerat per tant
papa
de l'
Esglesia Catolica
.
Pel que fa la seva data de naixement com el seu origen son desconeguts.
Les diferents versions del
Liber Pontificalis
, la font mes important per coneixer la historia dels papes, no ofereixen un consens sobre el lloc de naixement: per un banda el fan grec, i de l'altra roma; tampoc esmenten un nom sobre un possible pare, com es fa en altres biografies de bisbes romans antics.
Sobre l'origen, la primera versio sobre la nacionalitat grega, esta acceptat que es per confusio i la falsa assumpcio amb un
filosof
pitagoric
d'origen grec anomenat Sext,
l'obra del qual va ser traduida per
Rufi d'Aquileia
al
segle
v
; de fet, s'assumeix erroniament fins i tot que Sixt II havia estat filosof abans d'ascendir a la seu romana.
La data de la seva eleccio va ser el
31 d'agost
del
257
.
Pel que fa al seu context historic, cal destacar que el seu pontificat s'inicia en el moment en que l'emperador
Valeria
va abandonar la seva actitud anterior de tolerancia envers els cristians i va iniciar la seva
persecucio
en contra d'aquesta religio, d'aquesta forma obligava a molts a participar de les cerimonies religioses paganes estatals i va prohibir-los reunir-se en els cementiris.
Amb tot, sembla que despres de la seva eleccio, Sixt va eludir a les autoritats romanes, i va poder dedicar-se a les seves activitats com a bisbe de Roma, de fet durant el seu mandat es van restablir les relacions i la comunio amb les esglesies africanes i asiatiques que s'havien trencat a causa de la lluita entre
Cebria, bisbe de Cartago
i
Esteve I
, predecessor en la catedra romana, sobre la necessitat de batejar de nou els
heretges
que retornaven a la comunio de l'Esglesia.
La discussio va estar a punt de provocar un ruptura total entre l'esglesia romana i les esglesies d'
Africa
i
Asia Menor
. Per aixo, Sixt II, molt mes conciliador que Esteve, tal com apunta el diaca
Ponci
, que el defineix com un sacerdot bo i pacific (
bonus et pacificus sacerdos
), va aconseguir restaurar les relacions entre les esglesies, pero tot i aixo, es va mantenir ferm el costum roma de no rebatejar els heretges.
Malgrat aquesta evident diferencia de postures va evitar una confrontacio entre les diferents esglesies regionals i, a diferencia del seu predecessor, finalment devia acceptar la presencia de practiques divergents, d'acord amb els consells que va rebre dels preveres
Dionis
i Filemo, i de
Dionis, bisbe d'Alexandria
, defensor de no rebatejar els heretges i cismatics, que va intentar sense exit convencer a Esteve.
Alguns academics, entre ells
Adolf von Harnack
el considera autor d'una serie de cartes pseudocebrianes,
Ad Novatianum
. L'opinio de Harnack, tanmateix, no gaudeix de consens general, si be segons ell, un altre autor seria poc probable, doncs la carta va ser escrita a
Roma
entre
253
i
258
.
Tambe el traductor
Rufi d'Aquileia
al
segle
v
va atribuir erroniament a Sixt II, per confusio amb el nom de l'autor, les denominades
Sententiae
, quan en realitat aquesta obra, que consta d'una col·leccio d'aforismes etics i religiosos, es obra de Sext. L'unic fragment d'obra que, de fet, es conserva escrita per Sixt II, a traves d'una traduccio
armenia
, es la part d'una carta dirigida a Dionis d'Alexandria defensant la validesa del baptisme si s'administrava en nom de la
Trinitat
.
Va morir martir durant la
persecucio de Valeria
(
256
-
259
), una tradicio que ha estat adornada amb elements llegendaris posteriors.
Segons el
Liber Pontificalis
l'emperador el va capturar i va voler obligar-lo a oferir sacrificis als deus pagans,
pero Sixt es va mantenir incolume i va refusar la demanda de
Valeria
. A causa d'aixo, Sixt va ser decapitat amb altres membres de l'esglesia el
6 d'agost
del
258
.
El record de la vida del papa Sixt II i del
martir Llorenc
, un diaca mort tambe en la persecucio de Valeria, fou el tema d'unes pintures de
Fra Angelico
a la capella de
Nicolau V
;
Rafael
tambe pinta temes de la vida de Sixt II al
Vatica
.
Tambe apareix representat en un retaule dedicat a sant Llorenc (atribuit a l'entorn de Lluis Borrassa, segle
xv
) que es conserva al museu de la catedral de Barcelona.
-
Fresc de Sandro Botticelli, ca. 1480 (Vatica, Capella Sistina)
-
Sixt II dona els tresors de l'Esglesia a Sant Llorenc, per Fra Angelico, ca. 1450 (Vatica, Capella Niccolina)
Bibliografia
[
modifica
]
- Herzog
, J.J.;
Schaff
, P.
;
Hauck
, A.
The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge
(en angles). vol. X. Nova York & Londres: Funk and Wagnalls Company, 1910.
- Kelly
, J.N.D.;
Walsh
, M.J..
A Dictionary of Popes
(en angles). Oxford: Oxford University Press, 2010.
- Ott
, Michael. ≪Pope St. Sixtus II≫. A:
Wikisource
.
Catholic Encyclopedia
(en angles), 1913.
- Loomis
, Louise Ropes. James T. Shotwell.
The Book of the Popes (Liber Pontificalis)
(en angles). Volum I. Nova York: Columbia University Press, 1916.
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|