De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Simmac
(
Sardenya
? -
Roma
514
) fou escollit
papa
el
22 de novembre
de
498
. El seu papat va estar marcat per un
cisma
.
Va neixer a
Sardenya
, fill de Fortunat.
[2]
Va ser el papa d'origen mes humil de l'epoca.
Fou batejat a
Roma
, on es va convertir en arxidiaca durant el pontificat d'
Anastasi II
. Despres de la seva eleccio com a Papa, l'
arxipreste
de Sant Praxedes,
Llorenc
va ser designat
antipapa
per la faccio procliu a
Constantinoble
, donant lloc a l'anomenat
Cisma Laurentia
, pero
Teodoric el Gran
, rei
ostrogot
va afermar la seva posicio.
[4]
El
501
el senador
Festus
va acusar a Simmac de diversos crims, pero es va negar a compareixer davant el
rei
per a contestar als carrecs al·legant que el poder secular no tenia jurisdiccio sobre ell. Un sinode reunit per Teodoric va exculpar Simmac, pero el rei va instal·lar a
Llorenc
com a Papa. El cisma va durar quatre anys fins que el rei va retirar la confianca a Llorenc. Un sinode a Roma l'
1 de marc
de
499
va declarar que tot clergue que intrigues durant el pontificat d'un Papa per a inclinar el futur vot del successor devia ser expulsat. Aixo no va satisfer el partit roma d'Orient i van realitzar noves acusacions contra el Papa, que va seguir rebutjant-les fins que Teodoric va expulsar de
Roma
tots els partidaris dels romans d'Orient.
Simmac va intentar protegir els bisbes de l'
Africa
que en aquests moments suportaven persecucio per part dels
vandals
.
Va rescatar tots els esclaus donant-los la llibertat. Se li atribueix la primera construccio del
Palau Vatica
, i va morir a Roma el
19 de juliol
de
514
.
Bibliografia
[
modifica
]
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|
