Innocenci II
, de nom seglar
Gregorio Papareschi
, (
Roma
, ? -
24 de setembre
de
1143
) va ser
Papa de Roma
del
1130
al
1143
.
El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de
Sant'Angelo
pel papa
Pasqual II
. Ocupant aquest carrec va acompanyar al seu successor,
Gelasi II
, en el seu exili a Franca i durant el pontificat de
Calixt II
actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del
Concordat de Worms
.
El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'eleccio del nou papa a una comissio de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que rapidament va escollir a Gregorio Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrer, l'endema de la mort d'Honori.
Un grup de cardenals, recolzats per la familia Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canonicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengue el nom d'
Anaclet II
. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de
Sicilia
Roger II
i per la majoria del poble roma, es coronat pontifex a la
Basilica de Sant Pere
mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de
Roma
i refugiar-se a
Franca
.
Detall d'un mosaic de l'esglesia de
Santa Maria in Trastevere
a Roma. El papa es troba a l'esquerra, al costat de
Sant Llorenc
i
Sant Calixt
.
Des de l'exili, Innocenci va comencar a consolidar la seva posicio aconseguint, el primer lloc, el suport del rei frances
Lluis VI
gracies a la influencia que sobre aquest tenien
Bernat de Claravall
i l'abat
Suger
de
Saint-Denis
. Es van celebrar tres concilis, a
Estampes
,
Cluny
i
Clermont
en que Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat. Va aconseguir el suport del rei alemany
Lotari II
en un sinode celebrat a
Wurz
, el del rei angles
Enric I
i el de Castella,
Alfons VII
en un sinode celebrat a
Reims
. Amb aquests poderosos aliats Innocenci va poder tornar a
Roma
en
1133
on va coronar emperador a Lotari en la Basilica de Sant Joan del Latera, ja que la Basilica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Despres de la coronacio Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a
Pisa
, on va celebrar un sinode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot quan Lotari va tornar a
Italia
el
1137
i el va conduir novament a Roma, que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand. L'emperador es va dirigir contra els normands, pero va morir durant la campanya militar provocant-ne una incomoda situacio a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el
1138
quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeit per un altre antipapa,
Victor IV
, que renunciaria dos mesos despres. El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en
1139
el Segon
Concili del Latera
, que amb la participacio de mes de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sinode es va tancar amb l'excomunio de Roger II per haver donat suport a l'antipapa
Victor IV
i l'estiu de
1139
Innocenci va envair el regne amb un gran exercit pero el
22 de juliol
de 1139 el papa va caure en una emboscada i fou capturat, i es va veure obligat a acceptar a Roger II com a
Rex Siciliae
tres dies despres pel
tractat de Mignano
.
[1]
L'ultima etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevacio del Senat roma que, instigat per
Arnaldo de Brescia
, promovia la
republica comunal
lliure de l'autoritat papal,
[2]
i que fuetejaria Italia durant les seguents decades.
Innocenci va morir el
24 de setembre
de
1143
.